×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb interrompre |
Freqüència total: 3493 |
CTILC1 |
aquí la llegenda es comença a complicar." "Quines aberracions!", el va | interrompre | la meva àvia. "No sé com Nostre Senyor permetia o permet aquestes | costums i les llegendes dels ocells, quan a mitja dotzena de paraules l' | interrompo | amb imperi. "No veus", el renyo, "que el tema és massa vast i no | " "No, això no, pari, calli, no la suporto. Xisclaré", em va | interrompre | de sobte, sense consideració als meus delicats sentiments patriòtics, la | li posava llàgrimes als ulls. A vegades la vella es veié àdhuc obligada a | interrompre | la seva narració. Però Mila s'eixugava les llàgrimes i, amb tota la | referí concretament al seu amat, va escoltar-la amb gran interès, sense | interrompre | -la i sense perdre cap paraula. Càndia del Noro aquella nit li explicà una | hi ha per a tu... —remarcà ella. —No, no... no em comprens —la | interrompé | ell, amb calor—. Un dia t'ho explicaré punt per punt, i ho comprendràs | criatura apassionada i d'una sensibilitat tan poc comuna. Tino Costa l' | interrompé | , encara, en les seves reflexions: —Però ara no es tracta pas de mi; es | hi ha una pastora i un frare blanc que l'ensermona. Ella l' | interrompia | : —Padrí, que m'enfado!... —Deixa'm que l'acabi: és molt bonica. | veia Tino Costa, i sentia a l'ànima una inquietud torturadora. El padrí | interrompé | el silenci; parlava com per a si mateix: —Mira que voler-me pegar! —Què | descalçar-li la sabata. Si em dius que Mila... —És una bona noia, Mila — | interrompé | ell, sense poder-se contenir—; el qui li faci mal no mereix perdó de Déu. | davant d'ells amb el foll cavalcar de les idees. De tant en tant Sileta l' | interrompia | picant de mans entusiasmada, i ell, satisfet, reprenia la contalla. No | esgarrany. —Doncs a mi, Rosa la del Forn... —Calleu, que ve la Marta — | interrompé | una altra—. Ella ens dirà alguna cosa. —Què diuen, Marta? —Sabeu què diuen | la qual li havia causat sempre tant d'horror, que cada vegada n'havia d' | interrompre | la lectura. Allà dalt, a la ciutat alta, es celebraven encara festes: de | ; veu els camps, el riu... "Quan era un infant...", pensa, i s' | interromp | . Seria capaç de tornar a Santa Maria? Reprèn la marxa en la nit, rodant | a cantar: /Era bonita y chiquita; yo la quise de verdad\... S' | interrompé | i tornà a palpar-se les butxaques amb gest maquinal, buscant altra vegada | xerrotejava sense parar, com fent ressò a la conversa d'ambdós; ells s' | interrompien | de tant en tant per escoltar el que deia la nena i per riure les seves | cantava una tonada, sense paraules. La vella amb prou feines si el mirà; | interrompé | un instant la tonada, saludà amb una mena de grunyit i tornà a cantar i a | paio? El vaig seguir un bon tros tot dissimulant... Un jove l' | interrompé | rient: —No les tenies totes, vigilant. Tots rigueren. —No em digueu res | i tenia la cara... —Com el que ets, vigilant, com el que ets! —l' | interromperen | gairebé a cor i rient. Ja era a Santa Maria; ja era a l'habitació on | i fins els seus gestos, els seus bruscs i precipitats moviments, el seu | interrompre | 's constantment i tornar al treball, el seu avançar i retrocedir, | immobilitat tal, tan abstreta i tan absent, que Maria del Carme no gosà | interrompre | -la i s'estava en un angle en silenci esperant. Mila revingué a poc a poc. | no les sentia; altres vegades tot just s'adonava que eren allí, i elles s' | interrompien | , convençudes que llurs esforços per animar-la no aconseguirien res. També | tot referint-se a les seves. Només un cataclisme tallant arribaria a | interrompre | aquesta embranzida portentosa. El trauma ens retornaria a les cavernes. | més intrigant d'una pel·lícula molt fina —Paul Lukas i Madge Evans—, s' | interromp | l'espectacle i surt l'avís d'alarma. El públic se'n va ordenadament, però | van passant cap al centre de la sala. Són destinades als cirurgians que | interrompen | uns minuts el treball per tal de beure a galet, llevat del ginecòleg, | públics, qualitat que no reunia l'inculpat..." La tercera veu, que l' | interromp | , l'obliga a aixecar el cap. —Potser no sigui el moment més apropiat de | —I si així i tot m'assec? —Us haurem de retirar els punts. No... És | interromput | per l'estridència d'un timbre que sona a la darrera cabina, on seu el de | dels acusats. —I què? —fa la dona—. No seria el primer cas... S' | interromp | , silenciada per una remor sorda que augmenta ràpidament de volum, un | dutxa, on s'eixuga vigorosament l'entrecuix, les cames i els peus. Sense | interrompre | 's, assenteix: —Sempre ho hem estat. Deuen haver entrat més dones, perquè | de l'ascensor—. Són els qui m'han dit... —Devien ser de la funerària —l' | interromp | l'home—. De tant en tant porten caixes noves. —Buides, vols dir? —s' | però a l'espai per on avancen els seus peus, humit i relliscós. Els homes | interrompen | un moment llur tasca, les grans pales clavades al fang que han començat a | minva, fins a convertir-se en una mena de queixa pàl·lida que no s' | interromp | ni quan diu: —Són ximples. I nosaltres també. —Subjecta el braç de l'home, | carn i amb la sang de la seva nissaga..." Uns aplaudiments eixordadors | interrompen | un moment l'orador i ell, que ha escoltat distret, cercant l'ordenança | Ha de ser un home vell, i vós sou jove... —Podria ser el seu fill —l' | interromp | el tercer orador. —Sí, ho podria ser. —I torna a fitar-lo—. | ? —No —és també la resposta. —Amics... —recomença ell, i tot seguit s' | interromp | , es fica la mà a la butxaca i en treu una tarja, la que la nit abans li | possessió de les cases sempre hi ha desgràcies. La paret de pedra s'ha | interromput | bruscament i ara cedeix el pas al vessant de la carena on, sobre un espai | terra —contesta l'altre—. La trobaria on fos. —Bé... —Però aleshores s' | interromp | , enfonsa més la pala i, de cara a la seva companya, diu—: Aquí n'hi | caserna? Per endurir-vos, soldat! La vida de servei... —Però aleshores s' | interromp | , perquè s'han sentit uns passos marcials i estrepitosos que s'atansen pel | els ulls fits en els dits àgils i en la boca xerraire que tot d'una s' | interromp | per adreçar-se a un braç alçat que reclama la seva atenció. —Sí, senyor! | que morin totes les generacions ara vivents i que unes altres... —S' | interromp | i diu—: No t'adones que has escollit el desastre? La cua, fins aleshores | qui la rep, hi participen igualment. —Això és un criteri de condemnat —l' | interromp | ell. —De condemnat? —repeteix l'home, acabant de passar la soga per la | servia per a arribar a ser... —En una concepció diferent de les coses —l' | interromp | el jutge—. Sempre és el mateix. —No —el contradiu ell—. O sí, | i una altra a la cua del costat. Esperàveu algú, potser? —Dues... —però s' | interromp | , perquè la porta s'ha tornat a obrir—. Perdoneu —diu—. Gràcies. El peu | es continua arregussant les faldilles amb desgana. —Primera falta —l' | interromp | la mestressa—. No us heu posat mitges. La noia es tomba amb un gest | l'especialització constitueix un perill... Què us en sembla? —s' | interromp | , indicant el vas de conyac. —Excel·lent —diu ell—. Molt sec. —Estic | : —Jo em retiraré. No pertanyo a la casa i... —No hi fa res —l' | interromp | el de l'ull tapat—. El cens afecta tots els ciutadans i, partint | tapat. L'individu hi estampa una rúbrica llarga i elaboradíssima que ha d' | interrompre | a la meitat per a agafar l'altra ploma, deixa el paper en un costat i | de venir al bordell... —comença el de l'ull tapat, però el seu col·lega l' | interromp | : —Potser sí. Es fiquen a tot arreu, els del control permanent, ho saben | que la porta es torni a tancar i aleshores profereix una rialleta que | interromp | un escurament de gorja, com si anés a parlar. Però roman silenciós. La | manera que la noia no contesta, només diu: —Jo també estic cansada... S' | interromp | , els ulls fits en els mitjons de l'home galtavermell, d'un color verd |
|