×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb intimar |
Freqüència total: 181 |
CTILC1 |
tocar el piano: quan m'agafa la rauxa m'hi passo hores i hores... | Intimaven | precipitadament. Era d'urgència traçar un ràpid esquema, una síntesi a | educats que seuen cada dia a una mateixa taula, però que mai no acaben d' | intimar | . T'havies convertit en una dona greu, vistent, fina i severa, zelosa | recurs de sempre! Isolar-se, desaparèixer, no destorbar. I, si pretenia | intimar | amb els seus, l'invariable sentiment de revolta que li pujava als llavis | una sardana. En va fou provat de fer-lo tornar a les bones. En va li fou | intimat | d'acatar la regla de joc, que li exigia de sotmetre's a tota voluntat que | mena de cosa als braços per dues o tres hores, i el caparró de vellut | intimava | que no hi havia cosa que li convingués tant com l'exercici i l'aldarull, | i la cosa anava molt seriosament. Jo recordo que aleshores començava a | intimar | amb la família, i vaig saber lo de la classe de dibuix. En Víctor me'n | eren els fets, i només els fets, qui la imposaven. La persona que havia | intimat | més amb ella, encara que ens sembli absurd, era en Melrosada. Paulina no | ben fort! si tot seguit, tot seguit, sent? no em surt del meu davant! — | intimà | la noia amb tota la força d'una energía desconeguda per ella. És difícil | les obres d'esventrament d'un carrer... Tot això us escalfa el cor. | Intimeu | amb la llum i amb el moviment. Però totes aquelles coses no us plauen pas | balma i en un gruix d'aigua insignificant. D'aquesta feta, els dos nois | intimaren | . Cada jorn als volts del migdia, es trobaven a la riera i es dedicaven a | L'un agafà l'animal per la brida i l'altre encarà el trabuc a l'hereu, | intimant | -li que saltés del carro pel davant. Qui va saltar del carro pel darrera, | una partida de set i mig que tallava la cara. Els xicots del poble que | intimaren | més amb l'escultor, una vegada aquest hagué marxat, decidiren fer-lo | de la mateixa manera que jo hi havia anat a fer el savi. Començava a | intimar | amb l'esperit selectíssim de la formosa ciutat; formosa més que per sa | no ve al cas. El bon senyor tenia una ànima apostòlica; al segon àpat ja | intimàvem | d'allò més, tant, que al vespre, tot fent tertúlia a l'hall, em | de camí cap a l'Empordà, el paisanatge assaltaria les Drassanes i | intimaria | la rendició al Castell de Montjuïc, on ja tenien conxivat el Major de | amb pescadors, pagesos, obrers i menestrals frisons, amb els quals | intimàrem | aviat. Kropp, Müller, Kemmerich i jo formàvem part de la novena secció, | tothom o a l'inrevés de tothom;— però tenim una forma de festejar, que no | intimem | ! —Mal fet! —Sí, tens raó... però ella no s'hi presta. Té vint-i-vuit | algun llibre. Ella, va dir-me, llegia molt, també. I així arribàrem a | intimar | . A casa seva solia fer-me cafè i comentàvem les nostres lectures. Ho feia | l'amistançada d'un hisendat personatge; aquella dona i jo arribàrem a | intimar | tant, que àdhuc arribí a exigir-li que es casàs amb mi. Sí, germana, tu | en la llista dels vostres companys. És un amic meu estimadíssim. Havíem | intimat | molt en altres temps. Ell tenia grans dots d'orador. Jo no. Mai no he | d'ençà d'aquell dia varen retreure's encara més... Amb Joanet, Andreu va | intimar | de seguida. Així com es conegueren varen sentir-se atrets —Martí va | a la població... era menuda, eixorivida, riallera... Als tres dies havia | intimat | amb tots els del carrer i havia fet amigues per tot. era filla única | i vetlles, havia fortificat aquella assegurança, i al fet d'haver-hi | intimat | en tanta de manera, a tall de solitari i desemparat, refereixo en gran | que més aviat brollaven de tristesa. Aurora, l'amiga de l'Elvira, havia | intimat | amb la cambrera, i era a aquesta a qui, sense abandonar els seus | a sant Josep per esvair-li les preocupacions sobre l'estat de Maria, per | intimar | -li la fugida a Egipte i l'hora del retorn a Palestina (/Mt·\, I, | amb la submissió total de Maria, com d'una esclava, a la voluntat de Déu | intimada | per la paraula de Gabriel (/vet aquí l'esclava del Senyor; que es | don Jacint Monllor. Vaig tenir ocasió de conèixer-lo i, per tant, d' | intimar | -hi en fer les obres de l'Hotel Ritz de Barcelona. Mentre l'Hotel Ritz no | del cibo\. Tant se valia: tot plegat no era sinó un motiu més per a | intimar | , amb precipitació, amb vehemència, amb entusiasme. ¡Com hauria gaudit | i no "marcava" gens ni es feia estranya. I això que no havien pas | intimat | . I sobretot no semblava tenir la preocupació del flirt ni mirava de cap | anaven per llibres. Amb tauletes petites i amb llum verda, tot invitava a | intimar | , permetent agrupar-se les amistats en petits cercles que no eren ni | minuciosament com intentant fer-los viure, veure'ls de relleu, gairebé | intimant | -los a humanitzar-se. I cercà damunt la lluïssor de la millor prova | de noies noves. Vaig conèixer, aquell temps, una sens fi de cares; vaig | intimar | amb moltes. Vaig sentir preferència per una, amb qui vaig poder passar | buscar en altres distreure'm. I aquí comencen els meus remordiments. Vaig | intimar | amb una noia de nom Neva. En aquell moment no sabia el que podia passar, | el que podia passar, però hauria hagut de preveure-ho. De seguida vaig | intimar | amb una altra, una que justament era promesa amb el meu millor amic. No | a defensar-se tota la seva vida. Només amb ell August de Vallclara | intimà | i s'avingué sempre. Ningú com ell no conegué mai la dolorosa tragèdia | compulsats mitjançant jurament de dir veritat, segons és costum, | intimant | abans la part contrària, si s'hi trobés, a veure jurar els testimonis, si | als quals manà citar per un dels nuncis (agutzils) de dita Cúria i | intimà | la part contrària perquè assisteixi, si vol, a veure jurar els testimonis | través d'aquella veu ressentida, la imatge de l'adolescent amb qui havia | intimat | als disset anys, eufòric, amb ingenuïtats de fill de propietari rural que | desfeia els derviches en la batalla d'Omdurman, i arribant a Fachoda, | intimava | molt cortesment als francesos l'ordre de evaquar la plaça (19 | gossos, primer s'ensumen, després s'observen, i per fi xerren i acaben | intimant | . Aleshores cada un d'ells aporta al niu social del col·legi les dades del | seu un clima de patriarca. Després de Valeri, el company amb qui vaig | intimar | més fou Josep Barbey. És curiós que aquells dos xicotets d'aleshores van | bé dos o tres mesos a Londres sense haver après gaire anglès, sense haver | intimat | amb ningú. Però sempre hi ha, a les grans ciutats, tota mena d'ocasions. | sí que despatxà un nombre de missatges a tots els potentats que coneixia, | intimant | -los l'adopció de l'Islam. Sembla que les missives reeixiren a l'Aràbia | que ha de caracteritzar el cristià en el món. La crida a la vigilància és | intimada | pel Senyor també de cara a fets pròxims i propers, és a dir, els perills | banda la grandesa de la nostra època per a l'Església. Ella és així | intimada | a eixamplar la seva ànima, de tal manera que esdevingui prou forta per a | l'Església envelleix, o més aviat que es rejoveneix d'edat en edat, sigui | intimada | a ser més santa, no pas en si mateixa, perquè és santa i sense màcula, | es girava al poble, i exhortant a tothom a un devot recolliment, els | intimava | un silenci rigorosíssim, no sols posant frè a la llengua, i abstenint-se | i artístic, havia de durar només quinze anys. A la mateixa època en què | intimà | amb Narcís Oller escriví ja, en col·laboració amb ell, o tot sol, de | després, o abans, s'ha pogut passar per un bell tirany, que ha portat a | intimar | amb la terra que es vol conèixer, el bocí monòton i polsós, per contrast, | Lluís en Eivissa. Però en 30 del mateix mes, pare i fill | intimen | i requerixen davant el notari Nicolau Duran de Sant Mateu, a Joan Valls a |
|