Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a augmentar-la, erigint-se així davant els poders, les injustícies i les	intimidacions	. L'aspiració ha resultat a la llarga potser una mica petulant. Però, des
la trama de les relacions socials —públiques i privades— es nodreixen d'	intimidació	, de supremacia agressiva, de dolor diversament administrat. Podem ficar
polítiques, en les quals la coartada del llenguatge és al mateix temps	intimidació	i glorificació: efectivament, el poder o el combat són el que produeix
neuròtica del pensament jansenista, contínuament aclaparat per la	intimidació	de la fidelitat (es veu clarament en Racine, on la fidelitat amorosa
castradora, la mà de la qual és aixecada fàl·licament en un gest d'	intimidació	), s'esvaneix ("Vaig caure rígid sobre la rajola"). Una vegada el sexe
ideologia determinada, encara que pugui fer ús d'armes de coacció i d'	intimidació	(bombes, assassinats, revoltes, vagues i altres cessacions de treball)
voluntat de l'home pot molt; que no es digués que es rendia a la primera	intimidació	de l'enemic." Amb la mà esquerra sostenia el mocador de butxaca ben fort
dels elements oficials i de les classes posseïdores, i és una arma d'	intimidació	i una amenaça de represàlies. Es comprèn, doncs, que els partits liberals
allò d'ajupir-se mansuetament davant l'exigència a mà armada. A la	intimidació	, revòlver al pit, d'aquell /Viva España!\ humiliant, cal
catalans mal armats de fora de Barcelona, es pensava que amb una simple	intimidació	guanyaria la plaça de Barcelona, i s'errà. Felip IV no pogué mai dominar
d'enviliment, les facilitats del diner, les resignacions burgeses i les	intimidacions	partidistes són més mortals que les armes de foc perquè desarmen aquelles
se substitueix un legalisme que prolonga les pressions socials i les	intimidacions	infantils, elimina la invenció moral i socialitza el criteri moral
també ho confesso sincerament: sense pedanteria, sense enveja i sense	intimidació	. Per què no podria servir-me, jo també, dels avantatges d'un estat de
organització de poders necessita, per mantenir-se, de la força o de la	intimidació	. La idea que ens serveix per a entendre aquestes situacions com a
de mort? —No. No em sembla que arregli res, ni suposa, tampoc, una	intimidació	; i la creença que al delinqüent, sigui polític o comú, li han de donar
països— o cap a la més descarada evasió. El sector privat, sotmès a	intimidacions	constants, podrà escollir entre un teatre també evasiu, que és el camí
són habituals, i constants la reincidència i la inutilitat de qualsevol	intimidació	. Vet aquí, doncs, els diversos aspectes sota els quals es presenten els
conseqüència: la desobediència i la rebel·lia. Com a reacció als actes d'	intimidació	, no compresos en llur veritable significat —aconseguir el refrenament de
no és res més que polític. En la taula del diàleg, no hi ha d'haver	intimidacions	per la força. Joan M. Andreu i Roman i 48 signatures més
que anar contra l'ENHER era anar contra el govern. Malgrat aquest clima d'	intimidació	constant, 25 veïns continuen vivint a l'antic Mequinensa,
es trobava al balcó; i com que hi hagué algú que no s'avingué a obeir tal	intimidació	, els de baix dispararen uns quants trets, un dels quals ferí el pare
cases els propietaris de les quals van negar-se a obrir davant les	intimidacions	dels revolucionaris, el senyal de les armes va ésser més intens. Es va
Francesc Sagrera qui havia anat a Madrid, sinó el seu fill Carles. Les	intimidacions	dels revolucionaris no van pas aconseguir que fossin obertes les portes
totes les seves forces d'ordre públic en aquella regió: una autèntica	intimidació	als obrers en vaga. Amb motiu d'aquesta situació els Sindicats lliures
la guerra. Què és, però, el que això significa? Aquesta política d'	intimidació	i d'amenaça s'explica d'aquesta manera en el llenguatge dels
a la caserna hom suposa que aquestes provocacions no són sinó un joc d'	intimidació	per a obligar el govern francès a fer concessions. Dins un tal esperit,
negres a la convocatòria de vaga, "malgrat que s'han produït actes d'	intimidació	en alguns camps miners". Comentà que hi havia hagut alguns incidents
per sempre i des de sempre, s'apoderava del carrer. La repressió-	intimidació	. Ferotge. Acarnissada i sobretot molt cega. Cega! [(Pausa.)] Espaordint
posar la mà al cabàs, que ja veus com està el corral. Malgrat l'agosarada	intimidació	de comiat que amollà O Rei, una lleugera sospita em deia que tardaria a
a ell, orgullosa de veure'l excitat, impacient, incapaç de renunciar a la	intimidació	. No sé d'on vaig treure la força, ni quina follia em féu traspassar el
va dir-me. I jo, més indefens que protegit, com sempre davant una	intimidació	policial, em vaig quedar de pedra. L'aspecte d'aquells perdonavides de
d'opinió, la senyora? Doolittle.— (Compungit.)	Intimidació	, ministre, intimidació. La moral burgesa reclama les seves víctimes. Per
(Compungit.) Intimidació, ministre,	intimidació	. La moral burgesa reclama les seves víctimes. Per què no et poses el
nazis al poder (1933) les pressions externes adquireixen el caràcter d'	intimidació	. El 1934, les tres repúbliques bàltiques s'uneixen en una Entesa Bàltica,
al poder reial el recurs a altres fórmules de pacte que no fossin la	intimidació	amb la presència de les trapes. El mateix virrei volia intervenir
és compel·lida mitjançant l'exercici de la força física, la	intimidació	per una arma o l'agressió efectiva i experimenta forts sentiments de
persones. 2. Delinqüents contra la propietat: robatoris amb violència o	intimidació	. 3. Delinqüents sexuals: agressions sexuals. 4. Delinqüents «violents»
propietat són delinqüents violents. Únicament aquells que han exercit	intimidació	o violència greu en la comissió del delicte: aquests s'inclouen dins del
implicacions que té de violència psicològica), robatori amb violència o	intimidació	, atemptat contra l'autoritat i una part dels delictes de tràfic de
definit: es refereix a subjectes que han exercit l'agressió, amenaces o	intimidació	sobre les seves víctimes. Segons això, es pot estimar el percentatge de
implica l'exercici de la força física, l'agressió, o l'amenaça i	intimidació	de les víctimes, i que genera en aquestes forts sentiments de temor i
el càstig dels culpables dels delictes, mitjançant una pena, produirà una	intimidació	col·lectiva en la resta de la ciutadania, i propiciarà que altres membres
l'esperit públic. v. La reducció del poder d'	intimidació	social La noció convencional de partit, al mateix temps que ensopia
l'esperit públic que ha de vetllar sobre la ciutat, deprimia el poder d'	intimidació	social que és la força suprema de la democràcia. Aquest poder, que
material seria insuficient, reduïda a la seva força muscular. El poder d'	intimidació	que regeix una societat política és complet quan en domina tots els
força bruta i de la força moral. Règim democràtic i règim on el poder d'	intimidació	social pot afermar-se millor són doncs expressions equivalents. El que
i l'amplificació, en l'organització de l'ordre públic, del principi de la	intimidació	social. La participació de tots els ciutadans en el govern no té altra
de la llibertat, no són més que formes o instruments del poder d'	intimidació	social, protector dels membres de la ciutat contra els abusos de la
pel sistema de partits ha minat per diferents indrets aquest poder d'	intimidació	social, i ha impedit que s'afermés amb tota la seva força. En general
democràcia —precisament perquè realitza en el seu grau màxim el poder d'	intimidació	social— moltes vegades queda impossibilitat de manifestar-se. I quan

Pàgina 1 (de 2)

50 següents