×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb intimidar |
Freqüència total: 209 |
CTILC1 |
el Codi Penal al seu abast, per defensar-se, o apuntat contra ell, per | intimidar | -lo, el ciutadà se sent segur: sent segur el sistema de què forma part i | estar-se de fer, que nosaltres no ens podem estar de fer per més que ens | intimidi | el silenci: Per què has fet això? Per què? La pregunta es quedava, | mort del de la Catalana, aquells dies en què la presència sola de Borra | intimidava | tothom. Jaume no era, però, home per a deixar-se intimidar. Va agafar-lo | sola de Borra intimidava tothom. Jaume no era, però, home per a deixar-se | intimidar | . Va agafar-lo pel pit, decidit a tot. Proferí una amenaça, dues paraules, | no fer-ho dient: —Prou! Aquest crit el desconhorta, l' | intimida | i el commou: pren el cap que menys l'importa i se'n | la seva darrera voluntat? Doncs respectem-la... Llegeix, t'ho prego. | Intimidat | per l'actitud i el to comminatori de la seva mare, Gaspar no gosa | ja et lleves. No va poder contestar de seguida. La presència de Cosme la | intimidava | . —Fa tres o quatre dies que a l'hora del sol em llevo una estona. —Estàs | dels moviments més lleus i tots els gestos, van poder | intimidar | -li la malícia i, amb robatori dolç, arrabassaren el | una essència i una amenaça d'un secret, és una contracomunicació, | intimida | . Trobem, doncs, en tota escriptura l'ambigüitat d'un objecte que és | revolucionària fou com l'entelèquia de la llegenda revolucionària: | intimidava | i imposava una consagració cívica de la Sang. L'escriptura marxista és | —diu Lenín— és necessària per aixafar la resistència de la burgesia, | intimidar | les forces reaccionàries i sostenir l'autoritat del poble armat contra la | industrial i d'un cert aire que no comprenía bé, però que li repugnava, | intimidant | -la a pesar séu. Entremig de gent pobre i obrera, de tant en tant s'hi veia | es penedeixen del que han fet... La veritat era que es sentia | intimidat | pel silenci dels quatre: Si cridessin, si fessin aquelles demostracions | s'anaven imposant al seu esperit, li lligaven la voluntat. Havien acabat | intimidant | -lo només que amb llur presència. I ara mateix encara es sentia indecís i | follia pels ulls de l'enemic. —Ets boig! —li cridà; i espantat l'agafà per | intimidar | -lo. Joan Antoni forcejà per llençar Vilaret daltabaix del cingle. Vilaret | el meu esguard interrogador estava suspens en el d'ell, que adés s' | intimidava | , adés lliscava fugisser. Quin moment més penós per al pobre noi! Ell | sinó de maniquí dramàtic per a contradir i abraçar i assajar-hi el plor i | intimidar | -me i aferrar-me i apunyalar-me i rebatre'm onsevulla de qui sap les | i un flascó de butxaca ple de xerès (i semblava com si volgués | intimidar | el sandvitx mentre se'l menjava), m'informà de quins ajustos havia fet | ni els càstigs del mestre de l'escola ni els renys paternals, no l' | intimidaven | . Als dotze anys ja llegia tots els llibres que podia haver i el pare, en | el concurs dels advocats. Aquests, eren detinguts, amenaçats amb anònims, | intimidats | de viva veu. Això produí un retraïment en els advocats purament | la guàrdia exterior continuava disparant els màusers en l'aire per tal d' | intimidar | els revoltosos, els policies, més que els escarcellers, com a feres es | Carner aspirava el conjunt com un sibarita anàrquic que no es deixava | intimidar | ni s'ajupia davant d'un món que en realitat no era el seu, però que no | Estanislau Figueres. Un cop perfilat en aquesta forma, els déus havien | intimidat | el subjecte dient-li textualment: "T'anomenaràs Dubois, parlaràs amb una | El jutge irritat canvià de to. A quines amenaces no recorregué per | intimidar | -la? Parlà de condemnar-la al foc. Però ella posà sota els seus peus les | doblegar per aquesta aparent benevolença, així com no s'havia deixat | intimidar | pels turments. Dacià diu: "Doncs que sigui sotmès a la tortura | celestial i, tot amarat de llàgrimes, es presenta davant del rei del Sol. | Intimidat | , de primer, per la majestat del lloc, fulgurant d'or i de pedreries, però | d'una en serpent, adés en lleó i més tard en flames cremants. Hèrcul no s' | intimida | , car altres perills ha conjurat. I no s'allunya del déu marí fins que | i s'hi nega. L'estranger l'amenaça, però el seu adversari no es deixa | intimidar | . Edip li venta un cop mortal. El desconegut expira als peus d'Edip. ¡El | aleshores romania immòbil damunt del seu front. Perseu no es deixa pas | intimidar | . I avança servint-se del mirall, tant per veure-s'hi com per no rebre els | Els gegants ixen de terra amb llurs ombrívoles armadures. Jasó no s' | intimida | . Res no l'espanta, res no el detura. Tot amb tot, fins coneixent com | traumatitzats per l'abús del meravellós. I aquesta actitud, dominant, | intimida | els altres. Podeu comptar! Parlen del miracle, i segur que sentireu caure | l'ús natural del llenguatge. Potser els infants CO estaven més | intimidats | per la situació que els infants CM: cal recordar que només | qualsevol estrany, els polls es queden immòbils mentre que els adults | intimiden | amb crits i passades l'intrús. Tallareta vulgar Sylvia communis | , aquest orfeó de pigmeus que canta amb veu de falset, sé d'on ve, i no m' | intimida | . Més aviat pregunto: ¿què passarà quan demà plani el silenci? Què hi dirà | demanem sorpresos... I aquell altre artista d'esguard fulgurant que ens | intimida | amb els trets del seu rostre intel·ligent, qui és, que no el coneix | mal ha estat que aquest despreci llançat al damunt nostre ha acabat per a | intimidar | -nos. Posats a decidir-nos entre l'Àfrica i l'Europa, ens havem abandonat, | la seva feblesa no eren les senyores; eren les artistes. Les senyores l' | intimidaven | ; en canvi, per una noia amb el vestit atapeït de lluentines, o nua sota | que el que diu l'article 416 no serveix, en general, sinó per | intimidar | i que, sota l'absurda careta de corregir certes irregularitats | rodejava, en silenci, la Salsera. Es destacà un oficial amb vint homes i | intimidà | els nostres amics a lliurar-se. Resistir hauria estat un suïcidi. | també en els seus gustos i aficions: el luxe el fascina i alhora l' | intimida | ; admira la bella planta de Teresa Goday però la seva feblesa no són les | l'ordre vostè i jo i el poder tornarà a ser el poder. Ja veu que per | intimidar | els ministres m'he vist obligat a protegir els marginats, que han | per a totes les seves operacions a Síria. Serví així mateix per cobrir i | intimidar | la més gran i més pròspera ciutat de Carchemish, poques milles més al | peninsular. Però aquest concepte de vasta unitat no ha d' | intimidar | -nos, com tampoc no ho faria el concepte de vasta unitat europea, | cavallers al Vaticà. Els forasters no semblen pas massa impressionats o | intimidats | per la dignitat pontifícia. Ho admiren, és clar; però, amb la curiositat | la misèria general, no permeteren mai un aixecament col·lectiu que pogués | intimidar | els senyors. A Castella, i a Espanya en general, el règim de senyorius | fidels als costums tradicionals. I és que el pagès català no es deixa | intimidar | ni pels decrets reials com aquell que l'obligaven a mantenir la gavineta | i reforçar i augmentar els suports que hi tenia per tal d'aconseguir | intimidar | de nou els polítics centralistes castellans que l'havien feta caure del | va ésser una canonada que petà damunt mateix de l'Ajuntament. Això sol | intimidà | alguns dels elements revolucionaris, que s'escaparen cuita-corrents. | es volia burlar l'ordre del Comitè revolucionari municipal, se'ls va | intimidar | amb amenaces convincents. S'arribà, doncs, a la nit del divendres al | civils "que no desplegasen la mayor decisión y celo", eren | intimidats | amb el consell de guerra sumaríssim. Superada la prova de força del |
|