Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

geni. Algun cop, en els escassos moments que al meu torn m'avorreixo, m'	intranquil·litza	, els seré franca, com un escrúpol de recança per no haver passat els
l'estadi del mayorazgo. Llur presència, doncs,	intranquil·litzava	tant per la punyent realitat dels problemes plantejats (indústria,
a Canet de Mar, a Puigcerdà o a Valls? Però Climent insisteix i això m'	intranquil·litza	una mica. Què vol dir amb aquesta insistència? ¿Significa que està segur
ell gairebé havia fugit de vora seu. El que no podia oblidar, i la	intranquil·litzava	, era la seva veu. "Aloma..." Com si encara el sentís, instintivament es
insuperable i inexhaurible. Però una pregunta punyent ve aleshores a	intranquil·litzar	el pensament. Segons l'adagi tribal, tot això ¿no fóra massa bonic per
ha canviat la seva manera d'ésser, quins són els problemes que els	intranquil·litzen	, quines són les respostes o reglamentacions tradicionals que no els
l'hora que ara vivim, ens ha entrat una implacable set d'evasió que ens	intranquilitza	i ens pertorba. ¿Pot ser, tal vegada, tot açò, com el presagi d'una nova
la grandesa de Déu; només és que el seu Déu resultava a voltes estrany. M'	intranquil·litzava	sentir-lo parlar de la religiositat de Voltaire. —Voltaire, Joan, era
l'aniré a veure. Viu a Auteuil, així és que si arrib tard a dinar no us	intranquil·litzeu	. Aquelles mentides em deixaren gelat. ¿Què tramava el senyor? Donya
i, més tard, una d'alta societat. El xicot, que començava a	intranquilitzar	-se, es decidí a preguntar a l'espectador que tenia al costat: —Escolti,
diem nosaltres, es poguer creure que els republicans poden	intranquilitzar	-se per la sort de la República davant candidats quin sol nom representa
sortí de seguida, i la precipitació del noble en agafar novament un taxi	intranquil·litzà	el funcionari de l'hotel... —Dimoni, dimoni —es deia, tot mirant el xec—
i una rialla que volia estar plena de bon humor. La qual, naturalment,	intranquil·litzà	més encara al bon tio Damià. Era ja de dia quan des del finestronet
tan tendre, tan despreocupat... però la brometa de l'altra tarda, em va	intranquil·litzar	molt. Mira que ésser capaç de... Fina. [(Aixecant-se ofesa).] De
els núvols donaran l'aigua per l'amor de Déu! Pons Comença a	intranquilitzar	-me la tardança dels senyors. Mòni· És clar, no és gens
pogut distingir quina mena d'aucell era'l que havía fugit, però no s'	intranquilisà	gaire perque va considerar que desde'l moment que l'aucell fugía era que
d' hábil llenyater. ¡Ah purria descreguda, gitada de l'infern! Aital fet	intranquil·lisá	als seus protectors: bo era que fes surtir del temple als galantajadors
de mi! Si té algun dupte de mi! Si hi ha res a la meva vida que pugui	intranquilisar	-la! Caterina Si! Mariagna Si, diu? Caterina
com les orquídies... Em varen pertorbar, aquelles paraules; però encara m'	intranquil·litzà	més que el pare les hagués pronunciat sense decantar els ulls del tassó
diuen que feien abans les dones desvergonyides. Gest que m'ha tornat a	intranquil·litzar	, perquè significava que emotivament Lola se'm continuava acostant.
s'alçaria, s'hauria evaporat l'equilibri, que l'aplom era aparent, i la	intranquil·litzava	, però més que allò, el que m'ha vingut a dir. I justament aleshores li va
va assegurar que l'elecció de Joquim Molins com a alcaldable de CiU ha «	intranquil·litzat	» l'alcalde de Barcelona, Joan Clos. Altres acords
No sé què insinua... Villiers: No s'	intranquil·litze	, amic meu. Entenc perfectament la seua situació: André Rouaud és un fidel
nostra marxa cap a l'infern. Llegiu-lo per la seva profecia i pel riure	intranquil·litzant	que despertarà dins vostre mentre us acosteu a l'abisme que la religió
Ens vam asseure. Jo no fumava ni semblava tenir-ne intenció. Això l'	intranquil·litzava	—. La Confederació —vaig seguir dient— va fer un tracte amb l'Estat de
persona de més de cinquanta és vella. —Parli'm de vostè. L'home tornà a	intranquil·litzar	-se i, després d'humitejar-se els llavis, començà a xerrar. Havia
i insulars de maig i a les generals del 10 de novembre. I sobretot els	intranquil·litza	en clau de futur, per com els podria afectar a les futures eleccions al
fer aquesta reflexió. * * * Avui ha estat un d'aquells dies buits que m'	intranquil·litzen	perquè són irrecuperables, el temps passa i el que em queda s'escurça. He
un gat, un cavall, però un cotxe? Doncs jo et dic que també... La nena s'	intranquil·litzava	veient la mare amb aquella obsessió. La Rut va posar-se a treballar-hi
de la classe note que hi ha indiferència en la resposta. Que a ningú l'	intranquil·litza	la pregunta. Per què em desconcerta tant aquesta pregunta? Què obri en
són xics. Llegint tota aquella informació m'envaeix la por i note que m'	intranquil·litza	el pes de la trobada. Què hi faré? Prenc la decisió de fer una entrevista
filla, no comprenia que hi hagués res en el seu abillament que pogués	intranquil·litzar	ningú. Va indicar enèrgicament a un mosso les seves maletes i ell, en la
que es coneguessin al cafè. Això, però, lluny de resoldre l'enigma que la	intranquil·litzava	, multiplica les preguntes i la sensació de vulnerabilitat: Em
per terra l'ajudant i el llum de l'oli. L'incident de moment em va	intranquil·litzar	, però de sobte va quedar resolt amb les següents paraules de l'operat: