×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb intranquil·litzar |
Freqüència total: 32 |
CTILC1 |
geni. Algun cop, en els escassos moments que al meu torn m'avorreixo, m' | intranquil·litza | , els seré franca, com un escrúpol de recança per no haver passat els | ultrapassat l'estadi del /mayorazgo\. Llur presència, doncs, | intranquil·litzava | tant per la punyent realitat dels problemes plantejats (indústria, | a Canet de Mar, a Puigcerdà o a Valls? Però Climent insisteix i això m' | intranquil·litza | una mica. Què vol dir amb aquesta insistència? ¿Significa que està segur | ell gairebé havia fugit de vora seu. El que no podia oblidar, i la | intranquil·litzava | , era la seva veu. "Aloma..." Com si encara el sentís, instintivament es | insuperable i inexhaurible. Però una pregunta punyent ve aleshores a | intranquil·litzar | el pensament. Segons l'adagi tribal, tot això ¿no fóra massa bonic per | ha canviat la seva manera d'ésser, quins són els problemes que els | intranquil·litzen | , quines són les respostes o reglamentacions tradicionals que no els | l'hora que ara vivim, ens ha entrat una implacable set d'evasió que ens | intranquilitza | i ens pertorba. ¿Pot ser, tal vegada, tot açò, com el presagi d'una nova | la grandesa de Déu; només és que el seu Déu resultava a voltes estrany. M' | intranquil·litzava | sentir-lo parlar de la religiositat de Voltaire. —Voltaire, Joan, era | l'aniré a veure. Viu a Auteuil, així és que si arrib tard a dinar no us | intranquil·litzeu | . Aquelles mentides em deixaren gelat. ¿Què tramava el senyor? Donya | i, més tard, una d'alta societat. El xicot, que començava a | intranquilitzar | -se, es decidí a preguntar a l'espectador que tenia al costat: —Escolti, | diem nosaltres, es poguer creure que els republicans poden | intranquilitzar | -se per la sort de la República davant candidats quin sol nom representa | sortí de seguida, i la precipitació del noble en agafar novament un taxi | intranquil·litzà | el funcionari de l'hotel... —Dimoni, dimoni —es deia, tot mirant el xec— | i una rialla que volia estar plena de bon humor. La qual, naturalment, | intranquil·litzà | més encara al bon tio Damià. Era ja de dia quan des del finestronet | tan tendre, tan despreocupat... però la brometa de l'altra tarda, em va | intranquil·litzar | molt. Mira que ésser capaç de... Fina. [(Aixecant-se ofesa).] De | els núvols donaran l'aigua per l'amor de Déu! Pons Comença a | intranquilitzar | -me la tardança dels senyors. Mòni· És clar, no és gens | pogut distingir quina mena d'aucell era'l que havía fugit, però no s' | intranquilisà | gaire perque va considerar que desde'l moment que l'aucell fugía era que | d' hábil llenyater. ¡Ah purria descreguda, gitada de l'infern! Aital fet | intranquil·lisá | als seus protectors: bo era que fes surtir del temple als galantajadors | de mi! Si té algun dupte de mi! Si hi ha res a la meva vida que pugui | intranquilisar | -la! Caterina Si! Mariagna Si, diu? Caterina | com les orquídies... Em varen pertorbar, aquelles paraules; però encara m' | intranquil·litzà | més que el pare les hagués pronunciat sense decantar els ulls del tassó | diuen que feien abans les dones desvergonyides. Gest que m'ha tornat a | intranquil·litzar | , perquè significava que emotivament Lola se'm continuava acostant. | s'alçaria, s'hauria evaporat l'equilibri, que l'aplom era aparent, i la | intranquil·litzava | , però més que allò, el que m'ha vingut a dir. I justament aleshores li va | va assegurar que l'elecció de Joquim Molins com a alcaldable de CiU ha « | intranquil·litzat | » l'alcalde de Barcelona, Joan Clos. Altres acords | No sé què insinua... Villiers: No s' | intranquil·litze | , amic meu. Entenc perfectament la seua situació: André Rouaud és un fidel | nostra marxa cap a l'infern. Llegiu-lo per la seva profecia i pel riure | intranquil·litzant | que despertarà dins vostre mentre us acosteu a l'abisme que la religió | Ens vam asseure. Jo no fumava ni semblava tenir-ne intenció. Això l' | intranquil·litzava | —. La Confederació —vaig seguir dient— va fer un tracte amb l'Estat de | persona de més de cinquanta és vella. —Parli'm de vostè. L'home tornà a | intranquil·litzar | -se i, després d'humitejar-se els llavis, començà a xerrar. Havia | i insulars de maig i a les generals del 10 de novembre. I sobretot els | intranquil·litza | en clau de futur, per com els podria afectar a les futures eleccions al | fer aquesta reflexió. * * * Avui ha estat un d'aquells dies buits que m' | intranquil·litzen | perquè són irrecuperables, el temps passa i el que em queda s'escurça. He | un gat, un cavall, però un cotxe? Doncs jo et dic que també... La nena s' | intranquil·litzava | veient la mare amb aquella obsessió. La Rut va posar-se a treballar-hi | de la classe note que hi ha indiferència en la resposta. Que a ningú l' | intranquil·litza | la pregunta. Per què em desconcerta tant aquesta pregunta? Què obri en | són xics. Llegint tota aquella informació m'envaeix la por i note que m' | intranquil·litza | el pes de la trobada. Què hi faré? Prenc la decisió de fer una entrevista | filla, no comprenia que hi hagués res en el seu abillament que pogués | intranquil·litzar | ningú. Va indicar enèrgicament a un mosso les seves maletes i ell, en la |
|