DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
intrigar V 224 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb intrigar Freqüència total:  224 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Era un home pràctic, ordenat i alhora ardit filòsof i "místic". Ha intrigat molts escriptors: de Goethe a Blake, Patmore i Yeats. 12
Anneta, la casada amb don Ramon de Francolí, cada una per la seva banda, intrigaven arrapades a les faldilles de la tia, i entre tots els nebots no la
Poc o molt sí. Alguna cosa o altra bé m'ha dit! Un cop soles, Teresa, intrigada pel mutisme de la cunyada, no pot estar-se de dir-li: —Ja era ben
i de dignitat. Seguia essent incapaç de perjudicar ningú, de calumniar, d'intrigar, però dintre meu s'amuntegaven hipocresies i falsedats involuntàries. Tot
el seu amo jugava, i un tal pensament no m'havia passat pel cap. Ara m'intrigava això: ¿Què més devia haver robat? Hi havia una ampolleta de colònia, una
a jutjar-te per sistema amb excés de severitat —preguntà Gaspar, intrigat per l'actitud del seu pare cada vegada que es parlava d'ell o ell en
exiliat a Anglaterra, dos valencians, Vicent Salvà i Jaume Villanueva, intrigaran per aconseguir l'encàrrec. Uns anys després, una mica a conseqüència
Uns i altres propagaven les pròpies doctrines, disputaven públicament, intrigaven per fer-se la punyeta. Referint-se a les maniobres obscurantistes de
creixent, el sò, en ell mateix, no tenía res, ben segur, que pogués intrigar-me i torbar-me. Vaig continuar el relat: "Però Ethelred, el brau campió,
Això deurà, també, Espanya a la vanitat d'un dictador militar que intrigà perquè aquella Societat tingués una de les seves Assemblees a Madrid i,
què —me pregunto jo,— per què, devant d'una aytal immovilitat, m'havía d'intrigar tant aquell obgecte? Parlo d'un cert cucurutxo que vaig reparar ja,
tot hi envellía y arrelava, per què, —me pregunto jo,— per què havía d'intrigarme tant que hi permanesqués com clavat y hi envellís, aquell pobre
a gust. El pobre home sentía, llavors, tot el goig del seu ministeri, s'intrigava y s'abstreya babejant devant d'aquella planteta que veya florir tan be, y
amb una altra confiança, i la conversa es va animar. Nosaltres els intrigàvem molt. El vell deia: —No seríeu pas canadors? I la noia més gran, la
els va entretenir bon xic un ganivet que els vàrem ensenyar: la molla els intrigava tant que tot era provar d'obrir i forcejar. Mentrestant s'acabava una
. —Veniu, doncs! —braolà la Reina, i Alícia es juntà a la processó, molt intrigada pel que passaria després. —És... és un dia molt bo! —digué una veu tímida
vista, quan reparà una curiosa aparició en els aires: a la primeria va intrigar-la d'allò més, però després d'espiar-la un minut o dos, va esbrinar que
amb la punta del bastó, en certes hores d'embadaliment. Els blancs m'intrigaven. Davant un blanc, jo cercava d'intuir la nova tràgica o bé un comentari
era per a Arnau un trasbals molt discret. Més que res, de moment, l'intrigava. ¿S'avenia, podia avenir-se Jaume Ripoll amb l'ambient del Coq
d'una gran Biblioteca pública, que amb prou feines sap confegir, s'intriga per les freqüents discussions dels lectors documentats a propòsit de
fundador, lo aragonés Veyán. A dir la veritat, al principi lo que més m'intrigava era poder llegir la novela que estava aleshores de moda, /Las Ruinas
i li havia posat el barret de copa que sempre portava. Aquest barret m'intrigava, car —jo em deia— si aquest home del barret és l'artista més
aquest comentari: —Vaig creient que és un fet providencial. Tot això anà intrigant molt a Marianneta, però sense cap desconfiança, perquè ni aquella bona
li havia interessat la nova coneixença i més que cap altra cosa l'havia intrigada que no hagués acceptat el dinar, quan per les festes majors tanta i tanta
i de conservació de la matèria realment admirable que m'arribà a intrigar. De fet no vaig comprendre mai què era el que la mantenia: si les seves
feia més anys que ell que treballaven, pul·lulaven pels llocs oficials i intrigaven o que sabien comercialitzar millor la seva producció, encara contribuí a
mare— no són de pesa'm, de parents nostres? —Ja sabia que no; les cartes l'intrigaven, li semblaven misterioses, tanta era la cura de Joan Antoni en
però el que escrigui d'avui en endavant ho sabré fer valdre. Jo no he intrigat mai, Joan Antoni i es veu que s'ha d'intrigar per ésser alguna cosa, s'ha
sabré fer valdre. Jo no he intrigat mai, Joan Antoni i es veu que s'ha d'intrigar per ésser alguna cosa, s'ha de passar per tot, ajupir-se a tot i si pot
avui no està en disposició de tornar. Aquelles paraules misterioses intrigaren als companys. —Joan Antoni beu —digué Vilaret. Els semblà veure visions.
de la seva blancor, convençut que aquella fosforescència que tant va intrigar-lo la nit de les seves rauxes de ràbia era la del fanal del captaire, que
banda d'amunt, hi havia de tant en tant botigues amb tot de rètols que l'intrigaven. Li semblava impossible que la gent, només mirant aquelles ratlles, en
patia dins del seu amagatall de vímet. No s'hi movia de por que algú, intrigat per la bellugadissa de les branques, no caigués en la temptació
el buid en algun forat de la roca, se sentia un esclafit clar i sec que intrigava els nois i els feia girar el cap per veure d'on venia el soroll. La barca
l'aventura dels gats i també van esclatar a riure, la qual cosa encara va intrigar més als forasters, fins que el senyor Enric, amb quatre mots va explicar
de línia, i en aquell moment el tripijoc persecutiu de la policia m'intrigava. —Digueu-me per què desitgeu tan vivament que marxi. M'amenaça un perill?
prou feines es poden bellugar; discuteixen, mercadegen, fan l'article, intriguen, conspiren, critiquen, s'arruïnen i s'enriqueixen, creuen, estimen,
de roba, set o vuit botons... Les tauletes ja fan més goig. N'hi ha que intriguen per la incògnita de l'article. Un veritable i sencer eixam de vespes el
tot el garbuix que hi havia a la cambra, i com havia arribat fins allí. M'intrigava la qüestió de si les dues cares inflades eren de parents del senyor
l'únic mitjà de comunicació amb el redós impenetrable que tant sembla intrigar-los degut a la seva impenetrabilitat. Darrera del petit Enric, darrera
Som a la Plaça d'Urquinaona. Anem quaranta o cinquanta. —Sap que m'intriga molt, germà Manresa, això de la propera vinguda del Messias? —Però si
cabussades i veure que mai no es dibuixava aquell cop de coll que tant m'intrigà, vaig deixar la platja. És evident que, per un fet de mecànica, l'ocell,
que donà una majoria aclaparadora a les esquerres. Els cardenals intrigaven, els bisbes publicaven pastorals que eren veritables manifests
millor. Si esperava demà, ja no podria. Va a la seva cambra i obeeix, intrigada pel to del germà: tot i els recels naturals davant d'un fet insòlit.
parlar-me, i vaig mig aturar-me encuriosit. No volia sinó un llumí. però m'intrigava la seva nacionalitat, que no reeixia a desxifrar. Em va dir el nom d'una
en amables bassals, la meva companya, de la qual l'abdomen prominent m'ha intrigat més d'un cop, em diu amb una mica de misteri: —Vaig a posar-me el
els era coneguda: es tractava d'un reflexe cerebral. Però allò que els intrigava era saber-ne la veritable causa. Ningú no hi queia. Mentrestant, el meu
el jornal més del compte. Què deu fer? —Què sé jo, Eugènia! —Doncs m'intriga. Veus... —Pensa que prova de guanyar-se el nostre pa de cada dia, i ho
Anglada i Corpenta" "(Amb aquell Corpenta que a vostè tant intrigava —de lo que jo prou me'n donava compte, enc que vostè no s'ho figurés— en
proclamació que ella i només ella era la Ben Plantada, arribaren a intrigar les senyores de la bona societat de Figueres i de Castelló i diversos

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »