DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
intuir V 1307 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb intuir Freqüència total:  1307 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la família del Cavaller de Padrós, i no s'equivocava. Erasme Bonsoms intuí molt fàcilment que la família de Jeroni no li agradaria, i ho sabia,
perquè Luciènne no és ni estúpida ni vulgar, sinó tot el contrari, i intueix amb el seu fi esperit la més lleugera intenció de censura, i, en últim
Pel to amb què Jeroni parla del tal Jervolino no és gens difícil d'intuir una animada escena digna de Goldoni. Sembla, doncs, que, amb gran
pels temps que corrien. No és difícil comprendre que Jeroni devia intuir en les mirades de tots aquella mena de molèstia, de sorpresa,
de la realitat, doncs? Les coses no solament són insignificants (ho havia intuït el Renaixement i ho comprovaven els del XVII), però ni tan sols
sobre la seva vida d'infortuni havia tingut el poder de seduir-me. Vaig intuir l'existència de quelcom de molt íntim, de fraternal entre aquell llunyà
balba, presonera com una mosca indefensa, la meva pobreta voluntat! Vaig intuir, em sembla per primera vegada, que era tot el meu mal. I també, per
no tan persistent com hauria estat necessari. Un altre detall: jo havia intuït i posat en pràctica alguns d'aquells mitjans abans de conèixer el llibre
lliçó de vida que és el contacte amb els homes i les coses i que jo havia intuït que seria la meva estada a l'estranger. De tant en tant ell s'ajeia per
ara que l'havia tastat, no me'n sabia ni me'n volia desavesar, ultra intuir que d'aquella vida no n'havia esgotat totes les possibilitats i que, per
vàlida la promesa d'una futura recompensa. El seu pare ho havia intuït a la seva manera... I com havia lluitat! Es llevava de bon matí, omplia
convertides en simple murmuri, ara, en escoltar-se a si mateixa, va intuir que no era indispensable donar massa sentit a les paraules. Precisament
entre els invitats, s'adreçà al centre de la sala. Gaspar, com si intuís que la decisió del seu pare obeïa a un profund i sobtat trastorn
de tant en tant un feble raig de llum entre les tenebres que ens fa intuir que hi ha d'haver una causa per a cada desviació de l'estructura, per
les mateixes coordenades. Això és trencament. Tal vegada ho podríem intuir a Bertolt Brecht. Brecht fou un gran semiotista avant la lettre.
d'entendre els arguments i les paraules que floten en l'aire. Però intueixen que no es tracta d'una broma ni d'una tossuderia. Ells s'han lliurat en
a tots els racons ciutadans, fins i tot al barri de la Seu, que, com ja intuí En Russinyol de "L'illa de la calma", era el darrer reducte de
prou, als discursos presidencials de Mallorca de l'any 1904. I intuint molts de problemes futurs farà ja un diagnòstic previ de la possible
amb un criteri diguem-ne nacionalista. Però és lògic que d'alguna manera intuïssin la utilitat d'una orientació uniformadora. El prestigi polític, material
extensió tan ampla, està encara per crear: oblidant així allò que havia intuït justament en la /Recensió a Per a la crítica\, és a dir que el
En el millor dels casos, no es revelava més que com "la manera d'intuir la vida i la realitat" precisament d'una de tantes èpoques, i justament
com un tradicionalista moderat, com un observador elegíac, incapaç d'intuir la idea de renaixença i amb ella la idea de redempció del passat. No té
de pura literatura o de romanticisme; és com una nostàlgia d'allò que intuïm que hauríem pogut ser i que, per enyorament, projectem en els infants que
la foscor de la fe sense poder desplegar-se del tot". Els homes ho hem intuït, això, però no sempre ho hem sabut expressar del tot. Fem frases més o
un coneixement de superfície, que de vegades ens inquieta perquè hi podem intuir perills a la pròpia comoditat, o a la pròpia existència. Allò que cerquem
la pintura és una pura realització plàstica en dues dimensions va ésser intuïda per Delacroix, fa més de cent anys; és la clau de tota la pintura
sistemàtic de la teoria de les arts. Això no exclou que no hagi estat intuïda, almenys implícitament, en la reflexió sobre la matèria artística.
en el seu temps anava alçant-se a l'horitzó amb resplandors d'albada! Ell intuïa el que arribaria a esser aquella ciència reclosa en les apotecaries,
d'embadaliment. Els blancs m'intrigaven. Davant un blanc, jo cercava d'intuir la nova tràgica o bé un comentari d'aquells que us escorxen. Ara sé de
fins a Esteve els bruels dels homes celebrant la bàrbara mofa. I Esteve intuí: —Som com titelles. Ens mouen fils invisibles. La dita vulgar adquiria en
que no eren els hereus de la sang de Castella, i mentre endevinaven o intuïen que podien ser els hereus universals de l'hegemonia castellana, avui,
de l'hegemonia castellana, avui, desapareguda de la terra, començaven a intuir i a veure igualment, malgrat l'equivocació constant del partit catòlic
màxim la seva concepció "burgesa i democràtica" de les coses. Sert va intuir que anava desapareixent en el seu temps l'esplendor i la sumptuositat de
les aparences materials i que l'artista ha pressentit, o millor dit intuït, en la cosa real abans de començar la seva obra. És, podríem dir, una
les fulles i dels arbres esparracats, és una interpretació falsa del camp intuïda per l'home de ciutat. La caiguda de la fulla no té res que veure amb els
feixistoide. La guerra no va ser per a ell gens pressentida, ni vagament intuïts els trasbalsos que es preparaven, no solament per a Catalunya, sinó per a
que no canviaria la seva sort per la de cap home de la terra. Intuïa el sentiment de fracàs de Saldívar i el valor que això donava a la pròpia
meva atenció. M'escrivia dia per altre, amb una regularitat que deixava intuir un temperament d'aquests que ens són tan grats; al principi, el seu
aturem davant la porta indicada. El forat del pany és molt gran, i deixa intuir la solidesa del mecanisme que guarda l'habitació. Això ens desconcerta;
Arribem de bon matí al lloc designat per a la formació del Batalló. Intuïm que les maniobres seran importants, per la gran quantitat de material
la marxa. Ningú de nosaltres no sap on ens dirigirem i ara és el moment d'intuir-ho, segons la ruta que hom ens faci encetar; la caravana evoluciona, el
a parlar de les coses que ens interessen més actualment, i ens ha deixat intuir el que hom espera de nosaltres. Pel que sembla, s'està treballant en la
la Banda de música, queda tan desfet per aquest esforç extraordinari, que intuïm que haurà de fer llit. Ens dirigim cap a les muntanyes altes que donen a
és el poeta de les invectives fibladores. La vida feudal del seu temps la intuïm en els seus versos despullada de l'enfarfec jurídic que ens explicaria
En l'ambient que ens suggereix la frase, tot el que sabem o intuïm d'En Ferran de Cardona resulta clar i comprensible. La seva relació amb
de la Santa Creu, del nom de l'Hospital que l'havia aixecat, com es pot intuir, per urbanitzar, en una Rambla que servava tots els estigmes de quan era
graduació dels ensenyaments —la lectura i l'escriptura— tal com els havia intuïts i preconitzats. Un opuscle que no té preu explica per peces menudes com
elements viatjant pel mar, per velles rutes atlàntiques. A més, llegia i intuïa prodigiosament, i àdhuc Plató l'influí, així com diversos poemes èpics.
que li permeteren investigar sobre els fenòmens naturals i fins intuir el mètode propi de les ciències de la naturalesa. El pensament
vital. Ja vaig dir al principi que, a través de les meves teoritzacions, intueixo sempre l'existència d'aquest ample, profund i paorós riu (millor oceà)

  Pàgina 1 (de 27) 50 següents »