×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb intuir |
Freqüència total: 1433 |
CTILC1 |
la família del Cavaller de Padrós, i no s'equivocava. Erasme Bonsoms | intuí | molt fàcilment que la família de Jeroni no li agradaria, i ho sabia, | perquè Luciènne no és ni estúpida ni vulgar, sinó tot el contrari, i | intueix | amb el seu fi esperit la més lleugera intenció de censura, i, en últim | Pel to amb què Jeroni parla del tal Jervolino no és gens difícil d' | intuir | una animada escena digna de Goldoni. Sembla, doncs, que, amb gran | pels temps que corrien. No és difícil comprendre que Jeroni devia | intuir | en les mirades de tots aquella mena de molèstia, de sorpresa, | de la realitat, doncs? Les coses no solament són insignificants (ho havia | intuït | el Renaixement i ho comprovaven els del XVII), però ni tan sols | sobre la seva vida d'infortuni havia tingut el poder de seduir-me. Vaig | intuir | l'existència de quelcom de molt íntim, de fraternal entre aquell llunyà | balba, presonera com una mosca indefensa, la meva pobreta voluntat! Vaig | intuir | , em sembla per primera vegada, que era tot el meu mal. I també, per | no tan persistent com hauria estat necessari. Un altre detall: jo havia | intuït | i posat en pràctica alguns d'aquells mitjans abans de conèixer el llibre | lliçó de vida que és el contacte amb els homes i les coses i que jo havia | intuït | que seria la meva estada a l'estranger. De tant en tant ell s'ajeia per | ara que l'havia tastat, no me'n sabia ni me'n volia desavesar, ultra | intuir | que d'aquella vida no n'havia esgotat totes les possibilitats i que, per | vàlida la promesa d'una futura recompensa. El seu pare ho havia | intuït | a la seva manera... I com havia lluitat! Es llevava de bon matí, omplia | convertides en simple murmuri, ara, en escoltar-se a si mateixa, va | intuir | que no era indispensable donar massa sentit a les paraules. Precisament | entre els invitats, s'adreçà al centre de la sala. Gaspar, com si | intuís | que la decisió del seu pare obeïa a un profund i sobtat trastorn | de tant en tant un feble raig de llum entre les tenebres que ens fa | intuir | que hi ha d'haver una causa per a cada desviació de l'estructura, per | les mateixes coordenades. Això és trencament. Tal vegada ho podríem | intuir | a Bertolt Brecht. Brecht fou un gran semiotista avant la lettre. | d'entendre els arguments i les paraules que floten en l'aire. Però | intueixen | que no es tracta d'una broma ni d'una tossuderia. Ells s'han lliurat en | a tots els racons ciutadans, fins i tot al barri de la Seu, que, com ja | intuí | En Russinyol de "L'illa de la calma", era el darrer reducte de | prou, als discursos presidencials de Mallorca de l'any 1904. I | intuint | molts de problemes futurs farà ja un diagnòstic previ de la possible | amb un criteri diguem-ne nacionalista. Però és lògic que d'alguna manera | intuïssin | la utilitat d'una orientació uniformadora. El prestigi polític, material | extensió tan ampla, està encara per crear: oblidant així allò que havia | intuït | justament en la Recensió a Per a la crítica, és a dir que | En el millor dels casos, no es revelava més que com "la manera d' | intuir | la vida i la realitat" precisament d'una de tantes èpoques, i justament | com un tradicionalista moderat, com un observador elegíac, incapaç d' | intuir | la idea de renaixença i amb ella la idea de redempció del passat. No té | de pura literatura o de romanticisme; és com una nostàlgia d'allò que | intuïm | que hauríem pogut ser i que, per enyorament, projectem en els infants que | la foscor de la fe sense poder desplegar-se del tot". Els homes ho hem | intuït | , això, però no sempre ho hem sabut expressar del tot. Fem frases més o | un coneixement de superfície, que de vegades ens inquieta perquè hi podem | intuir | perills a la pròpia comoditat, o a la pròpia existència. Allò que cerquem | la pintura és una pura realització plàstica en dues dimensions va ésser | intuïda | per Delacroix, fa més de cent anys; és la clau de tota la pintura | sistemàtic de la teoria de les arts. Això no exclou que no hagi estat | intuïda | , almenys implícitament, en la reflexió sobre la matèria artística. | en el seu temps anava alçant-se a l'horitzó amb resplandors d'albada! Ell | intuïa | el que arribaria a esser aquella ciència reclosa en les apotecaries, | d'embadaliment. Els blancs m'intrigaven. Davant un blanc, jo cercava d' | intuir | la nova tràgica o bé un comentari d'aquells que us escorxen. Ara sé de | fins a Esteve els bruels dels homes celebrant la bàrbara mofa. I Esteve | intuí | : —Som com titelles. Ens mouen fils invisibles. La dita vulgar adquiria en | que no eren els hereus de la sang de Castella, i mentre endevinaven o | intuïen | que podien ser els hereus universals de l'hegemonia castellana, avui, | de l'hegemonia castellana, avui, desapareguda de la terra, començaven a | intuir | i a veure igualment, malgrat l'equivocació constant del partit catòlic | màxim la seva concepció "burgesa i democràtica" de les coses. Sert va | intuir | que anava desapareixent en el seu temps l'esplendor i la sumptuositat de | les aparences materials i que l'artista ha pressentit, o millor dit | intuït | , en la cosa real abans de començar la seva obra. És, podríem dir, una | les fulles i dels arbres esparracats, és una interpretació falsa del camp | intuïda | per l'home de ciutat. La caiguda de la fulla no té res que veure amb els | feixistoide. La guerra no va ser per a ell gens pressentida, ni vagament | intuïts | els trasbalsos que es preparaven, no solament per a Catalunya, sinó per a | que no canviaria la seva sort per la de cap home de la terra. | Intuïa | el sentiment de fracàs de Saldívar i el valor que això donava a la pròpia | meva atenció. M'escrivia dia per altre, amb una regularitat que deixava | intuir | un temperament d'aquests que ens són tan grats; al principi, el seu | aturem davant la porta indicada. El forat del pany és molt gran, i deixa | intuir | la solidesa del mecanisme que guarda l'habitació. Això ens desconcerta; | Arribem de bon matí al lloc designat per a la formació del Batalló. | Intuïm | que les maniobres seran importants, per la gran quantitat de material | la marxa. Ningú de nosaltres no sap on ens dirigirem i ara és el moment d' | intuir | -ho, segons la ruta que hom ens faci encetar; la caravana evoluciona, el | a parlar de les coses que ens interessen més actualment, i ens ha deixat | intuir | el que hom espera de nosaltres. Pel que sembla, s'està treballant en la | la Banda de música, queda tan desfet per aquest esforç extraordinari, que | intuïm | que haurà de fer llit. Ens dirigim cap a les muntanyes altes que donen a | és el poeta de les invectives fibladores. La vida feudal del seu temps la | intuïm | en els seus versos despullada de l'enfarfec jurídic que ens explicaria | En l'ambient que ens suggereix la frase, tot el que sabem o | intuïm | d'En Ferran de Cardona resulta clar i comprensible. La seva relació amb | de la Santa Creu, del nom de l'Hospital que l'havia aixecat, com es pot | intuir | , per urbanitzar, en una Rambla que servava tots els estigmes de quan era | graduació dels ensenyaments —la lectura i l'escriptura— tal com els havia | intuïts | i preconitzats. Un opuscle que no té preu explica per peces menudes com | elements viatjant pel mar, per velles rutes atlàntiques. A més, llegia i | intuïa | prodigiosament, i àdhuc Plató l'influí, així com diversos poemes èpics. | que li permeteren investigar sobre els fenòmens naturals i fins | intuir | el mètode propi de les ciències de la naturalesa. El pensament | vital. Ja vaig dir al principi que, a través de les meves teoritzacions, | intueixo | sempre l'existència d'aquest ample, profund i paorós riu (millor oceà) |
|