×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb inundar |
Freqüència total: 839 |
CTILC1 |
brollà del seu cor davant aquella nova prova d'amor que ella li donava, l' | inundà | totalment i esborrà de la seva ment tot altre pensament: allí hi havia | manetes ell sentia encalmar-se el mar avalotat dels seus pensaments i | inundar | -se-li l'ànima d'una dolça pau. Un dia li agafava la mà en silenci i | cambra. Les mans li tremolen espantosament: se les subjecta; la suor li | inunda | el front, li corre per la cara... Es troba ja a l'habitació d'ella; aquí | càstigs. Sí. I un goig sobtós anà vessant-se per tot el seu ésser, l'anà | inundant | . La tortura de la carn martiritzada, esquinçada, augmentava la intensitat | Serra —d'Espinelves—. Quin dia tranquil i daurat! La dolça pau tardoral | inundava | els alzinars, les pollancredes grogues, els castanyers d'aram, els | vegada la cara en la salabror que li puja pel nas, li omple la boca, li | inunda | les orelles. Una veu diu una cosa que no entén, i ell torna a emergir, | L'atmosfera, amb tot, és humida, rescalfada, i la suor comença a | inundar | -li el front i les aixelles, a xopar-li la camisa que potser li hauria | els rajols. Tanca els ulls davant l'amenaça de les sines que li | inunden | el rostre, es debat amb ira desbridada i lassa, però la dona converteix | boca de la noia vessa un doll precipitat i ardent sobre la faldilla que s' | inunda | de vapors ferumosos. Ell la inclina una mica, li aguanta el front, i el | anava imprimint-se-li una expressió angoixosa. Una suor lleu, freda, li | inundava | el front. Allò que ara l'anguniejava més era la vista; sobre els seus | torbació. Una barreja estranya de sentiments contradictoris començaren d' | inundar | -me; trista, empegueïda, em penedia, més del que havia fet que no del que | ells que es dictaven les lleis, i a la força més forta que | inunda | o estreny, oposessin la raó que es coneix i l'escomesa viril. | a tomballons. Rosa. Veurà, veurà; dongui'm el paraigua, que m' | inundaria | la casa. [(L'hi pren de les mans.)] Té, Merceneta; posa'l | cada mes amb una nova adquisició extreta d'un clima prostibulari i la | inundés | materialment de perles, i no compensaven tampoc aquelles llargues estades | vents, llavores, la nuvolada puja: Resfa caigué esmortida, i la | inundà | la pluja, i fondament tronaren les altes solituds. El ginebró | vessar sobre son cos inanimat, com doll, abans ocult, que ara l' | inonda | , els besos que de viu no li hem donat! Fantasia | la mà balba per conduir-me per camins de llum. Tu | inundares | de somnis i perfum ma vida incipient, que circumdava | els recòndits secrets del pensament. El poble submergit Han | inundat | tota la vall que de verdor era coberta, i la muntanya | serpent Yurlunggur, dret damunt del seu pont, amb el cap tocant al cel i | inundant | la terra. Aquesta divisió de l'any en dues estacions contrastades, una de | de cinc mesos, acompanyada de precipitacions violentes i grans marees que | inunden | la plana costera en una profunditat de moltes desenes de quilòmetres, | las empentas de la munió d' obrers qu' en aquella hora de plegar | inundava | tot aquell barri, encara envolcallat en l' ombra del capvespre. De tant | tots contents. Vaig començar de cercar. La imatge d'aquella dona m' | inundava | sobtadament els ulls d'una lluïssor vermella. Amb aquella fulguració | fins al perill de fer-me perdre l'esma era aquella immensa claror que m' | inundava | per totes bandes, travessada d'infinites ratlles negres que em feien | puixant, la resignació m'alliberava lentament del dolor de viure, tot | inundant | -me d'una voluptat tranquil·la, sense desig, sense abrivada, com un bany | la carretera de Mataró, encara no empedrada, muntava a núvols la pols que | inundava | el pis, emblanqueïa els mobles, feia cruixir les nostres petjades damunt | de trobar un home, un desconegut que us aboqui sense més ni més, fins a | inundar | -vos, el doll immens de la seva alegria. ¿Rabelais fou un home d'aquests? | seu esperit, em deia jo, aconsegueix el seu fi. Una alegria triomfal m' | inundava | . Anava a fer de pagès a la Camarga com un guerrer victoriós que vola a | ja és una joia", ha escrit una amiga meva. La joia de respirar m' | inundava | . Mai no he estat més feliç. Em posava a tallar els raïms molls de rosada, | sobre tota altra classe de líquids d'elaboració industrial. Però el vi | inundava | les cases i els pobles. Els carrers feien olor de vi en determinades | la falda d' una senyora mes rica que 'n Xifré, que, per mes afegirhi, m' | inundaba | de caricias y petons!... Al arribar á casa d' aquella senyora encara vaig | . —¡Ay lo fill meu del meu cor!... ¡Ay pobre angelet! —cridaba, | inundant | me cada vegada mes de petons.— ¿Que no 'm coneixes?... ¿Que no 't recordas | les cortines i deixà que la llum viva i fresca del matí primaveral | inundés | la cambra. ¿Qui era aquella dona que intentava somriure-li des de l'altra | Brindaren tots amb efusió. El xampany es vessà damunt la taula, | inundà | els pètals d'uns crisantems, i al senyor Matisse li va deixar una enorme | al cap d'uns quants dies de trobar-se entre muntanyes havia sentit que la | inundava | com una saba jove i generosa i que, en trobar-se novament reclosa, no se | menjaríem mosca, respiraríem mosca... Tot de rius viscosos de mosques ens | inundarien | els bronquis i els budells... Ben mirat, potser és per això que en | de sentir-se urpes i mandíbules amb les venes plenes de foc! L'odi m' | inunda | i m'asfixia, m'emplena els pits com la llet. Desperteu-vos, germanes | un treball! El Darwinisme s'arrapa pertot arreu. Ultrapassa la biologia i | inunda | la filosofia fins a influenciar una ètica evolucionista. S'escampa per la | que usurparà pertot arreu les platges, fins que s' | inundin | les més altes cimes. Empesa per la força de les ones, | costa cretenca aquell moment tan llunyà m'ha tornat a la memòria i m'ha | inundat | l'esperit d'amargor? Vaig atacar lentament el tabac a la pipa, vaig | havia vist en un museu llunyà. Buda s'havia alliberat i la joia suprema l' | inundava | , després d'una agonia de set anys. Les venes del front, a dreta i a | en ruïnes, vaig quedar atuït. Devia ser migdia, la llum queia aplomada i | inundava | els enderrocs. En les velles ciutats enrunades és aquesta una hora | entrar. Cap a migdia em vaig despertar. El sol entrava per la finestra, | inundava | els llençols, anava a parar sobre un mirallet penjat a la paret, amb | treuen el serrell per entre les escletxes dels merlets i que materialment | inunden | la fortalesa des de la tribuna a la torre d'homenatge. Quan l'ambaixador | i entre 1760 i 1800 —apogeu de la sericicultura— | inunden | el secà i tot. Són eixugats molts aiguamolls. L'Albufera perd extensió, | la correcció ideològica, l'Església valenciana no fa res. Blasco Ibáñez | inundava | el país amb traduccions de la millor literatura irreligiosa del | l'aixeta de comunicació de tots els dipòsits filosòfics i els barregés | inondant | la nostra terra i negant l'objecte de la ciència catalana sota de les | per mitjà d'elles, els vinculem a llur condició, una nova claredat els | inundarà | , i aleshores llur explicació serà planera i comprensible. Dieu que la | tant furient —tant impetuós— tant irresistible —que la cambra en fou tota | inundada | de paret a paret— la taula, trabocada amb tot el que hi havía assobre | de rebre sobtadament, al mig del pit, una forta pedrada. I es va sentir | inundat | per una angúnia inefable. Una dona divinament rossa i blanca, asseguda a | escombra les nostres planes fins arran de mar. Pel Mediterrani amunt, ens | inunda | la serenor enlluernadora de l'antiguitat; pel Pireneu avall, s'esmuny i |
|