×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb invàlid |
Freqüència total: 268 |
CTILC1 |
no caure. Fins que la mort els va segar. El Sagristà, ja un ancià gairebé | invàlid | , continuava vivint a casa el seu germà on havia de morir; parlava més que | des de la torre de les Puces. Es recorda de tant en tant del vell | invàlid | i el noi i fa enganxar la calessa i passa dos o tres dies, intranquil, a | Mònica. Et vas humanitzar, vas accedir a passejar tu mateixa el pare | invàlid | en la seva cadira de rodes. Tots dos junts li fèiem companyia quan jo | que venceràs la meva resistència, però aleshores, malalt, sense energia o | invàlid | com el meu pare, cediré per tal d'assegurar-me una infermera. Quin valor | t'ha pres els fills; et prendran la fàbrica. Si no et maten pots acabar | invàlid | , com el pare; quan faci bon dia et passejaran una estona pel jardí; quan | que són els Cels que es mouen, per mostrar-te com és | invàlid | el que et mena al dubte; no ho afirmo, però, bé que t'ho sembli | i anys, havíen constituit una part no petita de l'existencia mental de l' | invàlid | — estaven, com se suposa, en acord perfecte amb aquest caràcter de | crema, però no mata; la seva funció operatòria és de fer tornar | invàlid | ; és una mutilació voluntària portada al camp mateix del desig: | i tallo. Al veure'm tan jovenet, aquells homes, tots veteranos i | invàlids | de batallar anys i més anys an aquell camp vert, em van mirar amb | els del pegat, els espatllats, els de l'oració a Santa Quitèria; tots els | invàlits | del meu oncle, tots els malmesos en aquells bons temps que el bon home | milícia popular, salari mínim pels obrers, augment de les pensions pels | invàlids | del treball, segur obligatori pels casos d'atur forçós i de malaltia, | pobra, es reduïren els salaris, les pensions als funcionaris i als | invàlids | de la guerra, fou abolida la llei sobre els lloguers, que posava un fre a | ben plaent, i em va doldre de veure que se n'anava. Història de l' | invàlid | Treta de "An Idle Excursion", on es relata un viatge a les | francesos, ha sofert tant en aquest ram, que a la fi ja és un reconegut | invàlid | ; i el millor metge de París ha expressat l'opinió que, si continua | sofrir aquesta dona. Que calli d'una vegada, i no gemegui més davant un | invàlid | . Perquè jo el sóc, un invàlid: si ella no hagués xuclat amb el mal | vegada, i no gemegui més davant un invàlid. Perquè jo el sóc, un | invàlid | : si ella no hagués xuclat amb el mal d'ull o per qualsevol altre enginy | altre enginy la meva vigoria, ja l'hauria tirada per la finestra. Un | invàlid | , quan sent gemegar per gaire estona, no té més remei que gemegar ell, | dos ferits. El reste de la ramada havia fugit, deixant a rerassaga els | invàlids | . D'un arbre estant vaig veure els dos Sing-sings ferits com | Si l'allunyen dels infants no es posarà més consirós? Si àdhuc els | invàlids | els plauen als infants! Si ells són l'única veritat que tant un ós | de dòna, apenes nada a la vida del dolor, s'arrima al pit del vell | invàlid | , del vell indefens, del vell vençut, que porta el rostre açotat pels | i que amb moltes morts es compri una vida, de vegades d'un home vell i | invàlid | . Així com tot el cos serveix a l'ànima i, malgrat d'avançar-lo tant el cos | ans t'has mogut menys d'aquesta que els impedits, els orbs i els altres | invàlids | ; vet aquí fins a quin punt t'agradava més que no als altres atenesos la | les vetlles al costat d'ells, bo i ajudant a cloure cigarrets a l' | invàlid | o bo i llegint en veu alta una novel·la d'aventures, que no pas gaudir de | (oh aquella durada i silenci de les vetlles, que també anguniejaven l' | invàlid | !), va assolir el convenciment. Eugènia, amb la seva fina intel·ligència, | l'emprenguessin, ella els va emprendre. Qui pega primer, pega dos cops. L' | invàlid | escoltà la filla amb calma i benevolença. —Cadascú és amo del seu cor, | pel llamp, escorxats de dalt a baix, amb l'ossada al descobert i tots els | invàlids | i inguaribles que emplenaven el bosc de gestes tràgics i de contorsions | per muller la minyona que el servia i posar-se en les seves mans com un | invàlid | . Ella era una dona d'una cinquantena d'anys, que en feia quinze que el | —Bona nit, tothom! —Hola, Climent. Endavant. L'Aureli a la seva cadira d' | invàlid | ; els companys a l'entorn: en Valentí, en Tomàs, en Santiago. Li tornes el | pàl·lid, d'ulls arborats, li tremolen els llavis... En la seva cadira d' | invàlid | , l'Aureli tant pot ser que llegeixi Bakunin com que plomi gallines, i us | i pollastres, destaca la imatge de l'Aureli ensorrat en la seva cadira d' | invàlid | , enmig dels teus companys, vell i cansat com el món. Damunt la taula | raquítica, pell i ossos, dura i caparruda com jo en la meva cadira d' | invàlid | . L'Aureli esclata en un ingènua riallada, però s'eixuga els ulls. ...La | justícia... Mira-te'l bé: seu aclofat en una cadira de braços, com un | invàlid | , però tu no el veus, procures no veure'l; et veus molt més a tu mateix i | agafar un atac de feridura, quedà baldat a mitges; seia en una cadira d' | invàlid | , com l'Aureli... L'Aureli?... Un del Poble Nou, el meu barri, no el | com si no pogués ajornar-ho més, la Miquela s'ha assegut a la cadira d' | invàlid | de l'Aureli i ha col·locat les mans a la manera d'ell: cada mà amb el | pendre, acte seguit, aquella expressió entre idiòtica i infantívola dels | invàlids | . La seva família, els seus deixebles, tot eren plors. Els contistes i | trossos com si haguessin caigut dins d'una timba; quin exèrcit de soldats | invàlids | , tal sense cap, tal amb una cama tallada, tal amb un braç fet malbé, | de l'any, aquests casals, quedaven a la cura d'un masover, algun vell | invàlid | , que a canvi de la manutenció cuidava tot l'any de l'edifici i del | cases coneixien tota fase minvant de cortines i d'estors malmesos, testos | invàlids | , vidres romputs, polsosa caducitat i miserable malajust; mentre la frase | una mena de sobrecàrrec. —I ara, què fa? —vaig dir. —Ara és un | invàlid | —respongué Herbert. —Que viu...? —Al primer pis —digué Herbert. Que no era | llot, i un farell cepat erigit damunt de recolzes descoberts semblava un | invàlid | entre el fanguissal, repenjat en crosses i bastons; i estaques apegaloses | heroiques. II A casa nostra solia venir amb freqüència un | invàlid | d'aquella mateixa guerra civil. Caminava amb una cama de fusta, amb un | l'ofici de sabater. Com us he dit, venia molt sovint a casa aquest pobre | invàlid | . I ell i el meu pare s'embriagaven, com d'un vi vell, dels llunyans | i sentiment íntim d'autoinsuficiència: l'individu se sent | invàlid | enfront la situació i anhela desaparèixer, reduir-se a res, al no-ésser; | que es fan entre les mateixes nacions adversàries per a l'intercanvi d' | invàlids | i malalts, etc.. Però la guerra intersocial es caracteritza per ésser una | de reconciliació del nostre llinatge. Déu, que no acceptava, per | invàlids | , els nombrosos sacrificis de la Llei Antiga, va donar un cos al Crist, al | desvalguts. Tresor calòric emprat de vint-i-cinc mil maneres per sostenir | invàlids | i convalescents. Els nostres respectes per a aquest premsat de raïms, al | l'obra en qualitat i quantitat fins que la malaltia els transformarà en | invàlids | incapaços de tota producció. Esmentem els següents exemples: En una | als centres nerviosos i els esgota. Quan l'individu emmalalteix i queda | invàlid | temporalment o permanent l'enginyer el perd de vista, només el metge | mental i determinar disjuntivament una propietat llur, la fórmula és | invàlida | . Haver de triar entre prop. i prop. per a poder afirmar © com a | que no es moren i han sentit l'esgarrapada dolorosa de la metralla: | invàlids | , inútils, esguerrats, desvalguts!... Això no s'esdevé amb els gasos. Si |
|