Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en els domenys d'una altra, bé per ambicions desapoderades o per odis	inveterats	, havien estat mantingudes amb un criteri tan clos, que cada bàndol,
Vila feliç, del més alt pròcer temple: Ínclita vall de fama	inveterada	, Sia la glòria que el seu nom ha alçada Claror i
fàcils de definir. És possible que aquesta recerca vingui del costum	inveterat	de trobar en les obres pictòriques uns certs aspectes de representació,
documental és nombrós i que valiosos elements n'eren dispersos per la	inveterada	incúria dels uns i l'avariciosa rapacitat dels altres. L'ordenació de
segurs d'atrapar un cop d'aire. El senyor Paul de Cassagnac, el més	inveterat	dels duelistes francesos, ha sofert tant en aquest ram, que a la fi ja és
dimanat d'esperit de provincialisme, de pensaments d'independència, d'	inveterats	odis contra de Castella, de desig de restabliment dels antics furs, de
independència i ha sentit despertar-se al fons del seu cor els seus odis	inveterats	contra el govern de Castella", —diu Balmes, acumulant arguments a favor
en la revolució, ha sentit despertar-se al fons del seu cor els seus odis	inveterats	contra del govern de Castella, no veu ni per un moment, malgrat
i tot el que feia era no complir-los, perquè no en tenia la pràctica	inveterada	que en tenim els catalans, perquè, si al segle XVII, Castella
pel carrer, us arriba una ramiola de perfum de tabac deliciosa. Fumador	inveterat	, les meves possibilitats econòmiques no em permeten pas de fumar bé. Sóc
pels escultors i, com a contracop, aquests reaccionaren en defensa de la	inveterada	llibertat del seu art. A tal fi el dia 17 de juliol del
de Goigs de la Verge i cinc-cents recordatoris de la festa. Però contra l'	inveterat	costum, el dia de la Mare de Déu de les Neus, el 5 d'agost, la
del vell, a judicar per l'antiguitat de la Imatge i pel costum	inveterat	en semblants casos. És veritat que en la documentació i en la història el
Precisament aquelles que, a primera vista i per la força de còmodes	inveterats	costums, apareixen sovint com a valors acceptades i indiscutibles, és
totes les monstruositats, totes les tiranies. I és contra aquest esperit	inveterat	de l'Espanya abúlica que s'alça, impetuós, l'esperit nacional de
festa; les boïres que embolcallen la tradició de La Patúm, tradició	inveterada	, trasmesa sense intermitencies, de generació en generació; i finalment,
aquesta flor rara a cobert de prejudicis i pressions socials cegues i	inveterades	? Així, el mestre, contingut, apretat per l'ambient i la vida social com
a l'historia i a la tradició. I l'historia ens assabenta la llarga i	inveterada	vida de les campanes des de que per primera vegada va usar-se a Campania
procediments incruents. Només seran objecte de nostre estudi els casos	inveterats	de l'adolescent o de l'adulte que exigeixen la supressió més o menys
a part de l'alimentació hiperazotada "obligatòria". Aquests costums	inveterats	han resistit fins ara tota intervenció mèdica raonada. Així hom ha
Aquesta primera actitud, basada en la còmoda negació, respon a un hàbit	inveterat	de peresa mental. Amb sols consignar-la, i a reserva del que direm més
d'unes terres enclavades en un lloc concret. Això és possible pel costum	inveterat	, que va de pares a fills, de respectar la institució de l'hereu amb totes
han pogut ésser confirmades per Mendelson i col·laboradors. Els fumadors	inveterats	presenten un quadre d'intoxicació crònica amb episodis de desorientament,
per la solemnitat de l'acte, per la clamor pública o també pel costum	inveterat	d'assistir a tota reunió popular o per ganes d'exhibir-se; aquests perquè
a tan gran companyonia amb tu sense esvair la nit de la ignorancia	inveterada	que ombrejava la teva ànima! ¿Podríes resistir aquesta incomparable
més que a ell mateix; la força de la inèrcia, la comoditat d'un costum	inveterat	haurien hagut de fer durar indefinidament la tirania hipòcritament
manera de desfer-nos de la rigidesa, aspror i vulgaritat del nostre	inveterat	egoisme, que és un dels més invencibles obstacles contra la llum infusa i
és el corb marí Phalacrocorax aristotelis (76 cms.),	inveterat	menjador de peixos, sedentari i molt corrent a les costes rocoses, menys
La poesia, que del Classicisme ençà havia anat emancipant-se de certes	inveterades	i prosaiques servituds, limitant la seva acció al camp del pur lirisme,
que, amb rutinarisme incommovible, va consolidant i perpetuant els errors	inveterats	lleument adaptats als materials moderns. I si algun cop un propietari
són veritables desviacions. Als països asiàtics ha estat un costum	inveterat	per als funcionaris públics l'acceptació d'emoluments privats. La
unes forces socials que precisament trenquen patrons i canals	inveterats	de conducta. Per això el model cibernètic s'imposa a poc a poc al si de
essencials derivats de la propietat privada. Tot això sense comptar amb l'	inveterat	defecte de l'Administració Central de considerar a Espanya com un calaix
insultant del poblat negre. Allí, com si no passés res: la indiferència	inveterada	en la rutina neolítica. Semblava com si els indígenes es complaguessin a
poblacions estaven a l'orde del dia les baralles, les injúries, els odis	inveterats	, les venjances sagnants, les calúmnies, els cops i els maltractes. Per
de llei, d'acord amb la promesa ministerial; després de superar les	inveterades	maniobres de passadís i els habituals intents obstruccionistes d'ajornar
i entitats, o d'iniciativa individual, que venien a suplir la inòpia	inveterada	dels Governs. Escoltem homes tan convençuts de la solució americanista
responsabilitats del poder. No es lliuraven, doncs, moltes vegades dels	inveterats	tons demagògics que trobaven en l'aplaudiment de la massa, la satisfacció
rèplica de Dom Aurelio Escarré, Abat de Montserrat, han posat de relleu l'	inveterada	resistència dels catalans a ésser governats des del llunyà Madrid.
o més ben dit, l'acció del poder judicial, per una serie d'abusos	inveterats	, dels quals no n'he de fer are la crítica, representa sempre pels
i vaig acomiadar-me amb una forta estreta de mans d'aquell rodamon	inveterat	, que, en lloc "d'agafar el primer vapor i cap a Vall-llòbrega falta
mereixeríen esser trepitjats dels dimonis, son els pecadors de costum,	inveterats	en les meteixes culpes, qui, abusant dels sagraments y tudant en certa
y de la confiansa, per destruir pausadament los mals y abusos	inveterats	, que comprometian la riquesa pública y la particular, per protegir las
uns capítols, es á dir, per revocarlos del tot, es costum y práctica	inveterada	eczigir el concurs y consentiment de totes les persones que
emoció contrastava la meva ànima: l'amor entranyable al Mestre i la temor	inveterada	del deixeble. La primera bells desigs en mi encenia, la segona greu
li cau al damunt. Ja que no d'altra manera, sent la vigoria del seu amor	inveterat	a Catalunya i manté, inexaurible, la seva fe en la Justícia Divina,
fou en llengua castellana: ho imposava la llei, i a més el costum,	inveterat	fins a un punt que ni ara no en tenim una idea: ell mateix contava,
jutjar amb encert el treball oratori d'en Dou, sense el record del costum	inveterat	i amb força de llei, a totes les universitats, de pronunciar l'elogi del
de la llengua. La manca d'idees clares sobre aquest punt manté la	inveterada	confusió entre el que és líric i el que és èpic. Nosaltres sospitem que
el de la deessa Raó, que encara avui té devots fervorosos, perseguidors	inveterats	de l'animisme paleolític. Si encara la raó no ha pogut controlar-ho tot,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents