Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

poden trobar en el racó més famèlic i més embruixat de l'Àfrica o en la	inviolada	ferocitat de la Nova-Guinea. A més a més de la dansarina hi ha un xicot
teu: amaràs la teva ombra sempre pulcra, íntegra,	inviolada	com una negra neu. Ombra única del cos i de la testa. La sorra
ulls, altra vegada, la flama trista del defalliment, com si damunt la mar	inviolada	no fos la nostra amor omnipotent. Cal que tes venes s'omplin de sang nova
engalta l'arma i: pam! pam! despara dues sacrílegues escopetades. ¡Oh	inviolada	mitja-nit mallorquina! Callen les veus dels cans i les veus dels homes.
i d'horríssones cadenes, en guarden, segles ha, sota vots perpetuals, la	inviolada	recepta. Elles són les qui en serven el llevat pur, com les antigues
tot era més bell perquè no ho mirava ningú, perquè el secret era reclòs i	inviolat	. D'aquells temps paradisíacs en què a Cadaqués hi havia tan poca gent,
en la seva música vaga. Es produeix, en ells, un ambient de secret	inviolat	i, de tots els boscos que jo conec, l'olivera produeix el bosc més
dels pobles, la cosa interior, íntima, no fou ni aflorada, restà secreta,	inviolada	i muda. Les alternatives de curiositat i d'indiferència acabaren per
considera fanàtic de la muntanya i no vol que cap dels seus indrets resti	inviolat	. És l'home de músculs resistents i flexibles, de nervis sòlids, de cap
inferior, a l'àrea terrestre, i l'intangible tancament compacte del blau	inviolat	de la zona celest, que ocupa àmpliament la part superior. Només
marítimes del nord-oest i del nord conservaren llur llibertat més o menys	inviolada	; mentre que terra endins una monarquia purament grega, la de Pèrgam,
aquests objectes eren d'un admirable treball, no deixaren una sepultura	inviolada	, i omplenaren Roma d'antiguitats dites necrocorínties, que s'hi
inconeguts que dormen en els arxius, entre volums recòndits i lligalls	inviolats	. Tant escasses eren les dades conegudes, que nosaltres ajornàrem
on l'albir del bé i del mal no envia el seu oneig —oh platja	inviolada	! Com quan empunyes al vol damunt la irada cima dels roures
obrint portes tancades que guarden de les àvies secrets	inviolats	; si guait a les finestres a l'aire esbatanades, pugen
laberint vegetal en què el temps havia transformat el jardí, va romandre	inviolada	al bell mig de la vila fins que els destructors van envair-la cinquanta
la claror naufraga. És l'hora que espera per endur-se la presa de sines	inviolades	, els ulls i els fronts més purs, que ella impregna per sempre amb els
la seva alta noblesa. I això és fruit d'acceptar-se com un misteri	inviolat	, com una font sagrada. Només un Misteri més gran em pot arribar a
la possibilitat de lluitar. Lluitar no com a obligació de mantenir el cos	inviolat	, com si fos un santuari que cal oferir a un mascle més o menys triat.
i en aquesta simbòlica naturalesa estranya on l'àngel	inviolat	a l'esfinx acompanya, on tot és or i acer i llum i diamants,