DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
invisible AI 2711 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb invisible Freqüència total:  2711 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em fa invisible, vaig percebre Coré, ara Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment
doncs, i sigues feliç en el centre exacte de la nit, des del teu tron invisible, vora aquell cap que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu
Amb el mot que entenguis, sàpigues que l'obscur teixit ens fa invisibles, tant com el casc, kynée, d'Hades —prestat en alguna ocasió a
Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la contínua
no s'haguessin acabat d'arrencar, i com si elles, a semblança de llaços invisibles, a través de la distància i dels anys, continuessin lligant-nos al recó
els botxins, els podem veure cada dia: estan com amagats en la vida, invisibles, potser parlen i tot amb nosaltres. Però espereu que esclati una guerra
calors", havien dit. Però això era abans. La corretjola dormia morta i invisible covant avarament en el repòs la meravella de les seves flors. "És una
Darrera de Mila les portes del balcó s'obriren com forçades per una mà invisible; a l'interior, les cortines s'agitaren amb tènue remor. A la casa del
difunt, i romania immòbil, una mica inclinat cap endavant, com si una mà invisible li oprimís les espatlles. La germana digué: —I digui'm, qui és Sileta? —És
la qual caminava. Es deturà; es passà la mà pels ulls com si apartés una invisible teranyina. I tot ell, insensiblement, s'abocava al record de Mila, la
rostre. El seu cos s'ha empetitit i camina inclinada com si una càrrega invisible hagués vingut gravitant sobre la seva espatlla durant un llarg camí. En
i del seu terror, que sentia allí mateix, vora seu, com una presència invisible, silenciosa i terrible que estigués burlant-se dels seus esforços. Tino
amb una nova fúria, i ones gegantines es drecen i es precipiten contra invisibles ribes. Un hòrrid fragor puja dels horitzons i emplena els àmbits de la
als Sis Avets. Era un capvespre tebi, extàtic. Una breu, una gairebé invisible veta d'or a ponent i més amunt Vèsper, l'estel solitari. Cap al Pirineu,
la vida dels cucuts. Aquest ocell, que té fama de misteriós i gairebé d'invisiblea wandering voice— resulta un personatge familiar
catharralis, aquests bacils de Pfeiffer, algues o verms invisibles del meu riu vermell, poc es pensen que llur activitat em mena als marges
nous. 26 setembre. Dia de vent i pluja. La muntanya és invisible darrera un vel de núvols, de boira i d'aigua. Des de migdia fins a les
"pistons" i un tallet de vedella amb uns tallets de patata gairebé invisibles i un parell de peres (10,50 pessetes). Tornant, tronava cap a
en silenci, en secret, endinsant les mans indiscretes en la vagina invisible mentre un dels ajudants no para de punxar el braç de la malalta amb tot
-se'n la llum, la sala queda tot d'una en la penombra i des d'algun lloc invisible un aparell projecta contra la paret blanca del fons un gran rètol que
posar-se. Passa un temps lent i interminable durant el qual una presència invisible es fa sentir a la galeria, car tot d'una torna a repicar el doll de
ja ha arribat al capdamunt de tot de la muntera, però ara parcialment invisible sota els ossos. —Aquí no es poden trobar pelvis no humanes —diu l'altre,
la immobilitat de les coses inertes sota el llevat de vides estranyes i invisibles que, a l'aire lliure, acceleren un procés corruptor; cap a l'altra banda,
Li recull el seu de la mà i se separa per dipositar-los en algun indret invisible abans de tornar al seu costat i agafar-lo pel braç. —Vine. S'orienta
recels, i els llavis se li van dilatant en una mena de somrís fi, gairebé invisible. —No hi treballo —diu amb simplicitat. I aleshores ell assenteix, també
i surt al vestíbul, on només hi ha l'individu del cigar que, gairebé invisible darrera un núvol de fum, clava un cartell a la paret on en lletres
L'altre enfonsa una mica el cap entre les espatlles com si es volgués fer invisible, o si més no disminuir com més millor la superfície receptora del blasme.
penja del travesser i, a poc a poc, es va submergint en les profunditats. Invisible ja, crida: —Més avall, la llanterna! La noia obeeix i hi ha un llarg
peta darrera una finestra, contra les llambordes distants d'un carrer invisible. Entre els homes s'aixequen uns xiuxiueigs tímids i porucs de preguntes
duplicació ho resoldrà tot... A la fi tanca la porta i, passadís amunt, invisible darrera les estibes de papers, torna cap al refugi de darrera la taula,
mira a una i altra banda, com si confiés descobrir una finestra de primer invisible. —Sí —concedeix—. Una mica encofurnada. —Jo tinc palpitacions i tot...
treballosament i arrapats als matolls de la paret de terra. Una veu invisible, a tocar d'ells, mormola: —Dejorn. —Anit —replica la noia. L'home
dels dos costats i la humitat els penetra la pell, amoroseix les ferides invisibles que couen. —Ja hi som. No sembla que siguin enlloc. Tot és fosc com de
la cama. —Torna a tombar-se-li, mig entrat al passadís o a la peça invisible—. Deus tenir un lloc on anar... —Tornaré on vivia la mare; suposo que hi
el corredor, entre portes hermèticament closes vigilades per infermers invisibles darrera les caretes. Un segon servei col·locat al replà de l'altra banda,
al matí, moll de rosada, sobre la terra remoguda. O la de l'esperit invisible que es bevia l'oli de les llànties. O de la cabra que treia foc pels ulls
pedra, rajola; una capa real sobre els mobles i les parets, una capa invisible i no menys real sobre actituds i gestos i paraules. Sabia que odiava el
I ell els contemplava i sentia la seva xerrameca, separat d'ells per una invisible i sòlida cortina. I a mesura que s'aniria fent més conscient aquesta
entre bonum et ens et unum, portaven i creaven també una invisible presència, una música, com un pinçat so de guitarra, tan real, tan bo,
encerclats per una fina línia de llum verda, separats de les cames invisibles per l'esmolada ganivetada de l'aigua. Ell va quedar-se immòbil per no fer
constant de benestar, també hi havia portat el seu esforç: el concurs invisible de l'ordre i la mesura dins la casa i la bondat del seu caràcter i la
línia de canyars i àlbers gegants, que amaguen el riu, que s'esllavissa invisible pel mig de la vall. La baralla va ésser aquí mateix, quasi enfront de la
plorar. Marina mogué el cap amb lentitud, com espolsant-se una nosa invisible, i presa alhora en un feixuc ensopiment, com condormida. Les hores
les teues cames. Com si anasses per l'aigua, entre una aigua invisible, entre una aigua claríssima, venies pel carrer. La
Naveguem dins el mar Caribe. Allà lluny hi ha la costa de Veneçuela, invisible, i una humitat molt tèbia a la pell sembla que encara em mantingui tots
vénen a visitar els llums i a fer la competència als mosquits, gairebé invisibles i lleument cantadors. El mateix que passa amb les papallones passa amb
seria deglutit pel coral oceànic i que em desfaria en els braços de les invisibles divinitats polinèsies, els diré simplement que a mi, per a viure, em cal
jove, fort i esportiu— es va fer, a Papeete, una ferida a la cama, gairebé invisible, d'aquelles que a Europa es fan tots els humans anant per la muntanya,
la sòrdida xafarderia de les comares, es pengen i es gronxen en els invisibles trapezis clavats en el sostre baix, enrarit i irrespirable del nostre
dies que abandonàrem Tahití; hem resseguit més de la meitat de la corda invisible que cenyeix el món, i el mar encara no ha perdut ni una gota de blau ni

  Pàgina 1 (de 55) 50 següents »