Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap a la llum, cofat amb el casc que s'anomena kynée i que em fa	invisible	, vaig percebre Coré, ara Persèfone, me'n vaig enamorar i en un moment
doncs, i sigues feliç en el centre exacte de la nit, des del teu tron	invisible	, vora aquell cap que horroritza tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu
Amb el mot que entenguis, sàpigues que l'obscur teixit ens fa	invisibles	, tant com el casc, kynée, d'Hades —prestat en alguna ocasió a
Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava	invisible	, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la contínua
no s'haguessin acabat d'arrencar, i com si elles, a semblança de llaços	invisibles	, a través de la distància i dels anys, continuessin lligant-nos al recó
els botxins, els podem veure cada dia: estan com amagats en la vida,	invisibles	, potser parlen i tot amb nosaltres. Però espereu que esclati una guerra
calors", havien dit. Però això era abans. La corretjola dormia morta i	invisible	covant avarament en el repòs la meravella de les seves flors. "És una
Darrera de Mila les portes del balcó s'obriren com forçades per una mà	invisible	; a l'interior, les cortines s'agitaren amb tènue remor. A la casa del
difunt, i romania immòbil, una mica inclinat cap endavant, com si una mà	invisible	li oprimís les espatlles. La germana digué: —I digui'm, qui és Sileta? —És
la qual caminava. Es deturà; es passà la mà pels ulls com si apartés una	invisible	teranyina. I tot ell, insensiblement, s'abocava al record de Mila, la
rostre. El seu cos s'ha empetitit i camina inclinada com si una càrrega	invisible	hagués vingut gravitant sobre la seva espatlla durant un llarg camí. En
i del seu terror, que sentia allí mateix, vora seu, com una presència	invisible	, silenciosa i terrible que estigués burlant-se dels seus esforços. Tino
amb una nova fúria, i ones gegantines es drecen i es precipiten contra	invisibles	ribes. Un hòrrid fragor puja dels horitzons i emplena els àmbits de la
als Sis Avets. Era un capvespre tebi, extàtic. Una breu, una gairebé	invisible	veta d'or a ponent i més amunt Vèsper, l'estel solitari. Cap al Pirineu,
la vida dels cucuts. Aquest ocell, que té fama de misteriós i gairebé d'	invisible	—a wandering voice— resulta un personatge familiar
catharralis, aquests bacils de Pfeiffer, algues o verms	invisibles	del meu riu vermell, poc es pensen que llur activitat em mena als marges
nous. 26 setembre. Dia de vent i pluja. La muntanya és	invisible	darrera un vel de núvols, de boira i d'aigua. Des de migdia fins a les
"pistons" i un tallet de vedella amb uns tallets de patata gairebé	invisibles	i un parell de peres (10,50 pessetes). Tornant, tronava cap a
en silenci, en secret, endinsant les mans indiscretes en la vagina	invisible	mentre un dels ajudants no para de punxar el braç de la malalta amb tot
-se'n la llum, la sala queda tot d'una en la penombra i des d'algun lloc	invisible	un aparell projecta contra la paret blanca del fons un gran rètol que
posar-se. Passa un temps lent i interminable durant el qual una presència	invisible	es fa sentir a la galeria, car tot d'una torna a repicar el doll de
ja ha arribat al capdamunt de tot de la muntera, però ara parcialment	invisible	sota els ossos. —Aquí no es poden trobar pelvis no humanes —diu l'altre,
la immobilitat de les coses inertes sota el llevat de vides estranyes i	invisibles	que, a l'aire lliure, acceleren un procés corruptor; cap a l'altra banda,
Li recull el seu de la mà i se separa per dipositar-los en algun indret	invisible	abans de tornar al seu costat i agafar-lo pel braç. —Vine. S'orienta
recels, i els llavis se li van dilatant en una mena de somrís fi, gairebé	invisible	. —No hi treballo —diu amb simplicitat. I aleshores ell assenteix, també
i surt al vestíbul, on només hi ha l'individu del cigar que, gairebé	invisible	darrera un núvol de fum, clava un cartell a la paret on en lletres
L'altre enfonsa una mica el cap entre les espatlles com si es volgués fer	invisible	, o si més no disminuir com més millor la superfície receptora del blasme.
penja del travesser i, a poc a poc, es va submergint en les profunditats.	Invisible	ja, crida: —Més avall, la llanterna! La noia obeeix i hi ha un llarg
peta darrera una finestra, contra les llambordes distants d'un carrer	invisible	. Entre els homes s'aixequen uns xiuxiueigs tímids i porucs de preguntes
duplicació ho resoldrà tot... A la fi tanca la porta i, passadís amunt,	invisible	darrera les estibes de papers, torna cap al refugi de darrera la taula,
mira a una i altra banda, com si confiés descobrir una finestra de primer	invisible	. —Sí —concedeix—. Una mica encofurnada. —Jo tinc palpitacions i tot...
treballosament i arrapats als matolls de la paret de terra. Una veu	invisible	, a tocar d'ells, mormola: —Dejorn. —Anit —replica la noia. L'home
dels dos costats i la humitat els penetra la pell, amoroseix les ferides	invisibles	que couen. —Ja hi som. No sembla que siguin enlloc. Tot és fosc com de
la cama. —Torna a tombar-se-li, mig entrat al passadís o a la peça	invisible	—. Deus tenir un lloc on anar... —Tornaré on vivia la mare; suposo que hi
el corredor, entre portes hermèticament closes vigilades per infermers	invisibles	darrera les caretes. Un segon servei col·locat al replà de l'altra banda,
al matí, moll de rosada, sobre la terra remoguda. O la de l'esperit	invisible	que es bevia l'oli de les llànties. O de la cabra que treia foc pels ulls
pedra, rajola; una capa real sobre els mobles i les parets, una capa	invisible	i no menys real sobre actituds i gestos i paraules. Sabia que odiava el
I ell els contemplava i sentia la seva xerrameca, separat d'ells per una	invisible	i sòlida cortina. I a mesura que s'aniria fent més conscient aquesta
entre bonum et ens et unum, portaven i creaven també una	invisible	presència, una música, com un pinçat so de guitarra, tan real, tan bo,
encerclats per una fina línia de llum verda, separats de les cames	invisibles	per l'esmolada ganivetada de l'aigua. Ell va quedar-se immòbil per no fer
constant de benestar, també hi havia portat el seu esforç: el concurs	invisible	de l'ordre i la mesura dins la casa i la bondat del seu caràcter i la
línia de canyars i àlbers gegants, que amaguen el riu, que s'esllavissa	invisible	pel mig de la vall. La baralla va ésser aquí mateix, quasi enfront de la
plorar. Marina mogué el cap amb lentitud, com espolsant-se una nosa	invisible	, i presa alhora en un feixuc ensopiment, com condormida. Les hores
les teues cames. Com si anasses per l'aigua, entre una aigua	invisible	, entre una aigua claríssima, venies pel carrer. La
Naveguem dins el mar Caribe. Allà lluny hi ha la costa de Veneçuela,	invisible	, i una humitat molt tèbia a la pell sembla que encara em mantingui tots
vénen a visitar els llums i a fer la competència als mosquits, gairebé	invisibles	i lleument cantadors. El mateix que passa amb les papallones passa amb
seria deglutit pel coral oceànic i que em desfaria en els braços de les	invisibles	divinitats polinèsies, els diré simplement que a mi, per a viure, em cal
jove, fort i esportiu— es va fer, a Papeete, una ferida a la cama, gairebé	invisible	, d'aquelles que a Europa es fan tots els humans anant per la muntanya,
la sòrdida xafarderia de les comares, es pengen i es gronxen en els	invisibles	trapezis clavats en el sostre baix, enrarit i irrespirable del nostre
dies que abandonàrem Tahití; hem resseguit més de la meitat de la corda	invisible	que cenyeix el món, i el mar encara no ha perdut ni una gota de blau ni

Pàgina 1 (de 59)

50 següents