Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

incansable, perquè practica sense parar la cursa. Els efebus atlètics l'	invoquen	i el veneren, el marrà l'acompanya. El fal·lus, —que, sense demanar
i no pas la pitjor, tot i ésser tan greu. Aquí se l'anomenà justícia, i s'	invocaren	altres atrocitats comeses pel bàndol contrari. En el fons, els uns i els
I Maria Àgueda anava a l'església i, agenollada davant l'altar,	invocava	l'ombra irritada del seu pare i pregava Déu que la perdonés. No obstant,
salmeig la seva pregària en lloança del santíssim sagrament. Era com si	invoqués	la mercè divina del son sobre tots els qui s'albergaven dins el recinte
judicial del segle passat demostra que el liberalisme que aleshores	invocaven	era una entelèquia banal, tocant a aquest punt. Una rèmora reaccionària
ferit... En el mateix fascicle hi ha un poema de K. J. Raine, on s'	invoca	el "blau Mediterrani, banyat de sang", i la poetessa demana un
i molts trets d'antiaeri. La Roser petita plorava i la Sinda, esfereïda,	invocava	els sants. Realment, les canonades dels antiaeris se sentien molt a prop.
a no poder-lo retenir, o per poc temps. —Cal trobar una solució. Potser si	invoquéssim	la llei del delicte imminent?... —No pot ser —explica la tercera veu—. Ha
s'assegura que és prohibit de fumar. Sota, hi ha un text molt espès que	invoca	un seguit d'articles del codi penal. —Vós, però, bé fumeu —li diu ell,
i quasi sempre per lamentar-se. La Muda parlava sempre de llàstimes i	invocava	contínuament la Verge, els sants i Nostre Senyor. Rosa la Muda tenia un
tot salivat, pelat de polpa, fora nit. Com Faust Qui no l'haurà	invocat	? Una sortida. I encara que no l'única, sí que era la
a res. Un "crit del cor", llançat per una delicada naturalesa femenina,	invocant	el llatinista i l'arqueòleg i deixant a l'ombra el polític, era el que
pren el pecat (m'agenollava amb un genoll a missa).	Invoco	Déu i em tusto el pit pilós. Fra Garí penedit. De fet
de cap es llança a una piscina que han buidat o que	invoca	l'eternitat. Vejam si encarrilo la història que et vull contar,
el fons mort de la memòria, us dic gràcies. I t'	invoco	a tu, Amàlia, germana meva, que vas ser de les
serra per confidents de la cançó i el vol. Ells entenen ma veu que Vos	invoca	, i com jo d'anar amunt tenen l'anhel. Quan a trenc d'alba ma campana toca,
edificà un altar solitari entre Betel i Ahí, per	invocar	-hi el nom de Jehovà. Alçà les mans al cel, i,
; però ella tem l'acostament; llença les flors. —Déu meu, ajudeu-me! —	invoca	. I se'n va de vora d'ell corrents, cap al camí de carro; fuig mentre que
adolescent... Oh no!; no pot voler això. —Déu meu, ajudeu-me! —	invoca	de nou. És la reclamació de la consciència, lúcida malgrat tot, que li fa
espases i punyals. És a dir, que ara, tot i ésser el valencià el qui	invoca	els "antecessors nostres, cavallers antichs", és també
Francí Desvalls volgué lluitar-hi llevant-se una peça de l'arnès,	invocant	aquest desè article, els jutges del Passo Honroso no li ho
i després se'n sol anar al cinema. Hem parlat de cansament, i jo he	invocat	els seixanta anys imminents —manquen quinze dies—, però ell ha somrigut,
per a un inventari detallat de les espècies i les varietats. Però,	invocant	aquests casos, en ajut d'una pretesa ineptitud dels "primitius" per al
d'una necessitat d'economia, referida als materials i als mitjans, i	invocar	, a favor d'aquesta interpretació, obres incontestablement artístiques, bé
i l'amistat tendra poden conviure en la consciència del zoòleg, no cal	invocar	principis separats per a explicar l'encontre d'aquestes dues actituds en
collits en relació amb el dia del mes lunar al qual correspon el vegetal	invocant	el lâre, ""esperit guardià"" del ramat que està en
quan el sol es trobarà en tal posició, mirant en tal direcció cardinal,	invocant	tal lâre.""" (Hampaté Ba i Dieterlen, pàg.
a causa de la seva duresa. Un animal desproveït d'utilitat pràctica és	invocat	sovint en els ritus: la tortuga amb cua de dents de serra. La importància
la criatura a "baixar de pressa"; en conseqüència, també se'ls pot	invocar	perquè caigui la pluja. (Voth 1, pàg. 34 n.) Un
Aquestes observacions, a parer nostre, destrueixen totes les teories que	invoquen	"arquetipus" o un "inconscient col·lectiu"; només les formes poden
a la dreta de l'entrada. (J. O. Dorsey 1,2.) La llegenda	invoca	també una doble esdevinença: l'una, purament estructural, que passa d'un
i llur validació especiosa per les evidències d'un pretès sentit comú,	invocat	per Malinowski, hi ha lloc per a tota una ciència i per a tota una
que no poden obeir a condicions objectives particulars, no s'ha d'	invocar	el contingut, sinó la forma. La matèria de les contradiccions compta
raptar una dona prohibida per la llei d'exogàmia. Sense anar tan lluny ni	invocar	d'altres ritus exòtics, es pot citar Tertul·lià: "La gormanderia és la
fonamental a parer nostre, de les institucions dites totèmiques:	invoquen	una homologia no entre grups socials i espècies naturals, sinó entre les
i una peça de moneda: "Quan vaig demanar [als dinka] qui hauria d'	invocar	com a divinitats clàniques, em van suggerir, fent broma només a mitges,
l'abstracte, la natura o la cultura. Parlant amb propietat, doncs, el que	invoquen	els osage no és mai l'àliga. Car, segons les circumstàncies i segons els
no hi trobaríem el mitjà de fundar la comparació imprudent que	invoca	en suport de la seva tesi. Si el sulfat de coure és un cos químic tot i
només és posat "fora de classe" quan és impossible d'evitar-ho. Hom ha	invocat	tota mena de creences per tal d'explicar la prohibició tan freqüent del
i interpreten els fenòmens naturals, no hi ha cap necessitat, doncs, d'	invocar	l'exercici de facultats desaparegudes o l'ús d'una sensibilitat
no expliquen veritablement un origen i no designen una causa, però	invoquen	un origen o una causa ("insignificants" en ells mateixos) per posar de
prevalgut d'una certesa moral —semblant a la que nosaltres mateixos podem	invocar	— per tal de proclamar que en ella —encara que es reduís a una petita
de comprensió. Aquest paralogisme és ja evident en la seva manera d'	invocar	una història de la qual fa de mal descobrir si es tracta d'aquella
analítica. D'aquesta manera hom va a parar a la paradoxa d'un sistema que	invoca	el criteri de la consciència històrica per tal de distingir els
una raó constituïda. Però, àdhuc si hom li concedeix la circularitat que	invoca	per dissipar el "caràcter suspecte" que s'encomana a les primeres
Castellfort, lo protector d' aquella familia, com lo sant tantas voltas	invocat	per la mare, tantas voltas repetit per la Madrona quan, gronxant al nen
d'aquell poble. La pàtria, el civisme, la religió i la cultura foren	invocats	pel bon clergue. Però el triomf de l'ex-seminarista fou quan, al final de
durava. Era un flonjo, un acovardit, i adoptava actituds heroiques.	Invocava	la sinceritat per la cosa més petita, i mentia fins involuntàriament. No
amb mi mateix. M'acusava de no treballar, i em complaïa en la indolència;	invocava	l'energia, i feia un plaer del meu acovardiment; pensava en l'amor pur
farsants, els artistes! ¿Què m'importava a mi Déu, aleshores? I com l'	invoco	hipòcritament! Més tard, ¿no faré això mateix amb l'amor, amb l'amistat,

Pàgina 1 (de 37)

50 següents