Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

reina, que esdevenia, per pur enuig i sense adonar-se'n, estúpidament	irònica	i alhora cruel, uns termes que els hegemònics perversos barroers sovint
transcendents, però íntimament satisfactòria, i higiènica, que de manera	irònica	definia aquell distingit pensador del segle XVIII... Voltaire,
I, posats a parlar per parlar, encara seria factible una altra	irònica	propugnació del plagi. Hi ha molta gent que escriu. El públic consumeix
pobles submisos i subjectes. Però, a hores d'ara, tot això ha sofert un	irònic	contratemps. Resulta que, de sobte, els salvatges, els salvatges
this a revolutionary measure? L'altre ha fet, amb somriure	irònic	: Yeees. Vora d'ells, que s'estaven drets, hi havia,
evocació pastoral haydniana), adés el cucut, més misteriós, més	irònic	—música burleta de cançó popular, tema emboirat i selvàtic. A mitja tarda
queixa: —Acabarem per cridar l'atenció... —A les fosques? —somriu l'home,	irònic	. Ha de resignar-se mentre la suor se li esmuny per l'esquena, pel pit, li
s'inclina cap a la cabina del costat i mou la testa en un gest	irònic	. —Per això no us jutgem. No jutgem ningú. Ja us ho hem explicat. —Els
—Ben cert. Potser un dels mateixos oradors... —insinua ell, secretament	irònic	. —Ja hi hem pensat. Per desgràcia cap d'ells no hi entén, en qüestions
—És indiscutible. Sense una bona formació... Ell somriu, vagament	irònic	, aixeca l'ampolla al seu davant i, maliciosament, diu: —Tornant a la
vuit i nou podeu tornar, si encara en teniu ganes. —Gràcies —fa ell,	irònic	—. Observeu l'hora pel sol, pel rellotge o bé cal marcar? —S'ha d'entrar
cap a la noia: —Potser alguna cosa eròtica... —proposa, insegur i	irònic	. —Tenim uns quants títols recents —comenta la tercera xicota, una mica
tot. Per això són tan útils. —Riu, però sense massa convenciment—. Seria	irònic	que us contéssim coses que sabeu potser més bé que ningú! Ell també té
a principis d'any? —A principis, al gener. Us ajuda, això? —pregunta,	irònic	. —Molt. Més que no us penseu. Essent així, podrem començar per l'any
de la Sana —com els suaristes de Cordelles anomenaven,	irònics	, la doctrina tomista— s'hauria quedat ben sorprès. I potser més dolgut
D'uns ulls trists, molt trists, melangiosos, esmaperduts, alegres,	irònics	, riallers... Uns ulls que em miraven com si m'obliguessin a viure, que no
els nervis, predisposant-los a tota acció delirant. En aquesta visió	irònica	, hi ha un gran fons de veritat, i no pel rejoc de vents, sinó perquè la
fora de l'aigua. Un ser frustrat... Adam. [(Molestat,	irònic	.)] ¿No has sentit quina parauleta? Aquí aviat no ens entendrem. Jo
Quan posseeix continuïtat, quan és assenyat, quan és mesurat, quan és	irònic	, el català fa, en realitat, una sola cosa. El que fa el català quan
més o menys el sentit que donava a la ironia el més il·lustre de tots els	irònics	: Sòcrates. Ell sabia que no tot es pot enunciar directament, que hi ha
d'ironia no trobarem el sentit particular que la ironia i l'expressió	irònica	tenen per al català. En desviar-nos de la drecera, en rodejar les coses
dipositar llur fe en la primera realitat que se'ls brinda. L'actitud	irònica	és l'actitud espectant que no anihila, com habitualment es creu la fe,
La qual cosa no vol dir que, fora d'elles, l'home no pugui també ésser	irònic	. Però el predomini de la ironia en aquelles èpoques ens demostra que la
la desesperació que en tals moments s'accentua, i per això l'home	irònic	és sempre, en certa manera, un home desesperat. El català no podia
de la malaltia que vol guarir, i per això l'actitud autènticament	irònica	s'assembla tant a aquella actitud del savi antic que s'aconsola amb la
de la fatalitat i de la tragèdia prové en gran part d'aquesta actitud	irònica	adoptada en els moments més feliços, actitud que seria erroni estimar com
d'aquí no som instruïdes com les de Barcelona. És l'eterna invectiva	irònica	, que ha ofès tantes vegades Laura. —Jo bé crec que tu i les altres sabeu
mans de les dones i els les tornen sense pensar en els esguards d'elles,	irònics	, encuriosits. Cada endemà de Teresa és haver de tornar a veure el sol, la
Amb la misèria que corre! —observa el senyor Llibori, en un to de plany	irònic	. —No em parlis de misèria, que em recordes la meva —li correspon l'oncle
dir dues vegades per venir-hi —insisteix l'home, amb agressivitat	irònica	. —Ja tenia raó l'oncle Joanet; els barcelonins teniu les dents tan
e una copagorga"), Vilarig li respongué en forma entre insultant i	irònica	, sense estalviar jocs de paraules: "Aquesta manera de armes no per
d'assagista o de narrador en primera persona, més o menys implícitament	irònic	, i amb una dosi de poesia, de mena popular, molt considerable. Si s'hi
de la unió somniada, acabant per fer brollar de sos llabis una rialleta	irónica	, que era callada reconvenció á sos deliris passats. Mes derrera la
del blanch paper las sevas lletras, aquellas lletras claras, obertas,	irónicas	, y sos ulls hi tornavan á caure sens voler. Llavors llegían: Després
Feia sàtires i mofes de la nostra pobra intel·ligència, o prediccions	iròniques	relatives al nostre esdevenidor. Pintava la ignorància del nostre poble,
amb ironia. A disset anys, un ingenu era impossible que emprés l'actitud	irònica	davant aquestes coses. Una altra dona Les precaucions dels de casa meva
i recordo que molt sovint per a mi, un somrís entre compassiu i	irònic	que jo no he oblidat mai més, el record del qual en algunes èpoques de la
Aquestes paraules em van adolorir. Em semblà que em mirava amb una pietat	irònica	. Durant la visita parlà ben poc. Sempre tingué el posat d'absent. Va
compassiva: "què s'ha pensat aquest?"; en d'altres, rialleta	irònica	. Aleshores jo hauria volgut recular, i en lloc d'això feia tot el
valia la simpatia arborada dels efusius i el menyspreu dels freds i dels	irònics	. Uns i altres no sospitaven que en romandre sol, després d'una escena
aviat el sospitava recelós. Era dels qui sempre m'havien mirat amb ulls	irònics	. I, per bé que algunes vegades m'havia adreçat elogis, jo endevinava que
punyent la pèrdua. Un home tot gentil, amb aire atent, però amb un somrís	irònic	que no amagava l'alegria del seu cor, m'empenyia enllà de les portes i em
direcció a Sant Martí, i ells, Saló de Sant Joan amunt, quan el company	irònic	em digué: —El millor professor per a vós seria una franceseta. Em sembla
aconseguit un gran triomf. Si el mestre tenia la facultat crítica i	irònica	, jo tenia la facultat inventiva i creadora, i em semblava just que fos
agreujants per a mi o per a la seva amiga. I quan no agreujants, mofetes,	iròniques	. Altrament, ell, sempre tan humil i submís amb mi, que agraïa la meva
de l'escala estant. Adés amb un mutisme sorrut, adés amb paraules	iròniques	, ara corrent per parlar-li a soles, el meu amic mostrava la seva gelosia
sí —vaig convenir, tot provant de caminar. Ell em mirava amb uns ullets	irònics	, dolents. Es coneixia que volia venjar-se. Plantat al meu davant,
i demà veurem. Vaig adonar-me que era massa cruel. Em naixia una pietat	irònica	pel meu feble amic. Ja era de nit. Davallàrem per la Cannebière
m'apartava d'ells tot fent-los una ganyota. O els deia una paraula	irònica	. O una mala paraula. Això es convertia per a mi en un plaer, un joc, un
el somrís als llavis, amb una absoluta indiferència. Un home indiferent i	irònic	és més fort que tot, que la policia, que un cap d'estació, que un tren,

Pàgina 1 (de 30)

50 següents