×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb iracund |
Freqüència total: 56 |
CTILC1 |
de toc de tantes actituds, ¿no va concebre el seu Jeovà com una divinitat | iracunda | , o si més no tendencialment iracunda? I si no m'enganyo, sant Tomàs | el seu Jeovà com una divinitat iracunda, o si més no tendencialment | iracunda | ? I si no m'enganyo, sant Tomàs d'Aquino també feia les seves distincions | o allò viscós que hi troben, removent-se com en un pèlag | iracund | , ho ajunten i ho van arrossegant tots dos alhora, a | per l'Hel·lespont, ajunta Europa amb Àsia i assota les onades | iracundes | . Amb art pontifical, meravellosa, Pecat i Mort van | la vostra gran sorpresa, amb una poma! Déu llavors, | iracund | —oh, que fa riure!— lliurà el seu Home amat i tot el Cosmos | de la "postcultura". Aquests i uns altres termes igualment | iracunds | no tardaran a posar-se de moda: si més no, aconseguiran una lleu difusió. | cordialment les intruses i mirava partir Eugènia amb un posat tot negre, | iracund | . Ella va adonar-se d'aquesta actitud intemperant, desconsiderada, | i fent sentir un escarritx especial de la gorja, que era una maledicció | iracunda | contra d'ell. Algunes, àdhuc li plantaven cara amb el bec esbatanat i les | teus fills, que no són res? —Haig de reparar el motor, i prou! —cridà | iracund | . Les dues dones callaren esporuguides. En Vadoret no va parar fins que va | fer-lo riure dient alguna folga de les seves, li donava una llambregada | iracunda | ; quan els seus fills li demanaven una cosa, se'ls mirava amb enuig com si | de retorn pel camí fressat i fosc, visitat en aquella hora per l'ombra | iracunda | del mercader que hi perdé les unces i la vida; al mig del camí va veure | i diners, pàtria i conveniències personals, veuran davant d'ells, rígids, | iracunds | , implacables, a través dels acusadors amb presència física, els espectres | és hora de palesar els catalans d'arreu del món no solament la protesta | iracunda | contra els bàrbars procediments del Directori militar, sinó demostrar al | primer la ira que l'esclau conceptuant més mereixedor de fuet l'amo | iracund | que l'esclau negligent. Com més honest és hom, més fortament prem la seva | travessa l'aire, recorre la seva trajectòria i zas! dóna de ple a la cara | iracunda | del rellotger Puiggròs. El senyor Puiggròs —us en deveu recordar— és | com un mort. Fou voltat immediatament per gent sol·lícita, noblement | iracunda | . Una dama acudí, immaterial i etèria. Transparent, alada, pensada, dita, | del nen totes les seves desgràcies, l'esclavitud. Que descarregava, | iracunda | , sobre en Diumenge. un dia que collia ametlles a la possessió de ca | bèstia. Alguns pedagogs diuen que per a corretgir la ira bastaria posar l' | iracunde | davant d'un mirall, per a que vegés la seva fesomia. Galeno al veure un | una hisenda pròpia per a poder funcionar normalment, venia l'onada | iracunda | dels que denunciaven la gosadia dels catalans que encara s'atrevien a | y esbefarse ab aquells que no poden fer resistencia; y ensenyarlos á ser | iracundos | y furiosos com ells. Quant los fills no tenen culpa, ja may se han de | y dulsura. En cap manera fer com aquells pares tant rabiosos, | iracundos | é impacients, que sempre estan ab un crit, nit y dia renyan, amenassánt | Aixis ab pestas, llamps, malediccions y renechs farán tornar los fills | iracundos | , rabiosos y mal parlats, com los mateixos pares; y de aqui se seguirá que | beatos y colls torts? Serán pacifichs los fills de uns pares impacients é | iracundos | , que tenen barallas ab los de casa, y ab los de fora de ella; invocant | de lo que avuy encare se 'n sent las feridas. Un rey despiadat, | iracund | y venjatiu, que se 'l podría anomenar modelo de déspotas, arrebassá | fan totas las cosas ab consell, se regeixen per la sabiduría. El que es | iracundo | sempre mou renyinas; mes el que es sufert apaga las que se han mogut. Qui | sense moure's del seu lloc. * * * [15] La muller | iracunda | . —I que no torni a veure més aquesta bicicleta a casa! * * * | closos i l'esguard ombriu. Freed, rialler, anà a trobar-lo i abans que l' | iracund | pogués dir ni una paraula, exclamà: —Per fi he pogut convèncer Marta que | Hi ha certs amos y mestressas que son pesats per lo sèu geni altiu, | iracundo | , y per las mòltas cosas que imprudentment manan. Aquestos obran mal, es | escrita en la cara del castellá. ¡Y quín seria son terror al cullir una | iracunda | mirada que li dirigí! —¡Senyor!... diguè ab veu apagada... Aquest s' | mira avant, mentre el dolor perduri, nimbat el front de núvols | iracunds | . Penediment Per què ens hem conegut? ¡Tan melancònic | d'actuar d'un general que es deia republicà i demòcrata. Ell em mirà | iracund | i, bufant i rondinant, davallà l'escala sense acomiadar-se. Solament una | deixem per a una altra ocasió. [(Enfunda les pistoles.)] Fugi Mart | iracund | amb els seus cops estrenus, i, amb seguici d'amors, vingui la reina | marit com tu mereixies. Ho rebràs mensualment. Eulàlia [(ofesa i | iracunda | )]. Això no, Valentí; no he vingut a fer de captaire! Serra Per | Ramon. [(Entrant per la dreta, seguit de Lluïsa, dóna una mirada | iracunda | als que se'n van.)] Sortirem de dubtes!... [(Lluïsa es senya i sospira | torno al llit. [(El Fantasma mira a l'Artur tot accentuant la seva mirada | iracunda | .)] Per què em mireu així? [(L'Artur inspecciona al Fantasma de cap a peus | com qui escup un negre vòmit de sang o com si llancés una pedra | iracunda | contra el mirall de la felicitat. Qui és aquell que vol que calli? | a l'altre del pati i travessava a frec la roba estesa sota l'esguard | iracund | de l'Encarna. M'ho han comprat els del magatzem del costat, volien | fàstics, dicteris ofensius, es propinaven bufes i guitzes | iracundes | que van deixar a llurs cossos un munt de cicatrius; | Així voltàrem amb els peus eixuts ran d'aquell llot que els | iracunds | ensorra, i mirant els fangosos rabiüts: arribem a l'envista | de la vida els seus expoliadors. No lliguis amistat amb l'home | iracund | , i amb l'home furiós no caminis, per tal que no | el seu esclau, a la fi farà com si fos fill. L'home | iracund | fa néixer renyines, i el baró colèric caurà en molts pecats. | irreprensible, com a administrador de Déu; que no sigui arrogant, ni | iracund | , ni donat al vi, ni violent, ni donat a negocis bruts, sinó hospitalari, | Fútil Galdós Heterogeni | Iracund | (no hi ha cap K) i Lírica passió, entre les humanes; i | meu es va penjar, li quedaren uns ulls botits i obsessius, inútilment | iracunds | , quan en vida tenia mirada de sòmines. La Vázquez, en definitiva, és un | d'un plegat va notar la irrupció d'una potència trasbalsadora: una ràfega | iracunda | de vent l'empenyia cap a un buit, al mateix temps que les parets | reprens el personatge del cèlebre Aquil·les, fes que, enèrgic, | iracund | , inexorable i cruel, afirmi que les lleis no són fetes per a ell i que | i durs de cor, que sempre em neguen el pa i la sal, i els ulamites | iracunds | i pollosos, que serien capaços de cremar-me de viu en viu. I tothom (el | convenen a afirmar els suixinites recargolats i dogmàtics i els ulamites | iracunds | i viscerals, que hi ha el més enllà: el més enllà inconegut de què tant | el taulell. En Pere va mirar en Pelleta i en Salamanca amb expressió | iracunda | i va cridar: —Sabem perfectament qui i què sou voltros. Fora de ca meva. | amb raó— que el mercat per a les representacions d'un islam monolític, | iracund | , amenaçador i conspirador és molt més ampli, més útil i capaç de generar |
|