×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb irisar |
Freqüència total: 85 |
CTILC1 |
gorgs on vas aprendre de nedar, a les balmes que s' | irisen | de febre d'unes aigües on tu t'has capbussat. Anem a perdre'ns | i el seu corn més profund mai gairebé m'ha transmès l'eco | irisat | de la vostra rialla feliç que allibera; i he explorat, germans, | s'hi sentí feliç; es mogué subtil en aquella claror amable que s' | irisava | als voravius de la cristalleria; els plecs dels domassos emmarcaven | el mosso els partia una llagosta enorme. Sota l'arc voltaic el crustaci s' | irisava | , blanc i vermell, com el desig amorós al cervell d'un adolescent. | torres i pinacles fúlgids que el sol ixent amb els seus raigs | irisa | : el maligne Esperit així és atònit, tot i haver vist | sola, al mitg del cel allandat una bruma flota i s' | irisa | . I tú, amb el ritme del teu cós, i tú, amb ta blanca vestidura, | que la serra es retalla tota nua amb son color de rosa torrat i que s' | irisa | com la gorja dels coloms. Permeteu que, per evitar una descripció, digui | gita de tot a la platja, mentre el seu bramular eixorda i els esquitxos | irisen | l'aire. Atrau, hipnotitza. Cola Pesce, l'intrèpid nadador catanès cantat | i el barco camina... i se us emporta. La sèu flameja, la ciutat s' | irisa | i para l'oreig. Passa la darrera farola, que segueix voltant, ben | Berenars vora la mar a l'hora baixa: estovalles blanques, gots i ampolles | irisats | pel sol ponent, ventijol humit, ocells refiladors i vaporets a l'horitzó. | amolla la pota o la banya, i el cap de la víctima cau a terra. L'ull s' | irisa | ràpidament, i esdevé d'un verd tràgic, que després s'entela. El caçador | viva fiblant l'aire, i copsant, sempre més alta, la llum del cel que s' | irisava | en miriades de reflexes màgics dins el borbolleig incessant. Després, de | d'aram és Alcarràs, i a mesura que caminem l'horitzó s'eixampla i s' | iritza | amb un abrandament de fogueral, l'aire s'embafa més, i tota la terra que | i clara i unes estrelles netes i esmolades. La resplendor estel·lar s' | irisà | en les cornises de les cases molles, féu, en els bassals dels carrers, | a les parets blanques. A les escletxes de les portes la llum explosiva s' | irisava | . Conxita, asseguda al balancí, entresuada, es ventava. Martí, en cos de | La llum elèctrica toca els forcs d'alls i cebes penjats del sostre i n' | irisa | els tels. A tot arreu es nota una descuidada netedat perfecta, | que regalimava suc de relleno. La llum que entrava pel rosetó | irisava | el roquet dels escolans i les casulles dels clergues. La cera crepitava i | com haurem viscut: tocant de peus a terra i amb el cap voleiadís i | irisat | . Si aquesta convivència no arribés a donar l'escletxa del misteri, no | grossa gota dels arbres sobre un paraigua i, en xocar, el líquid queda | irisat | per la llum dels arcs voltaics. 14 De març. L'agitació | el portava per la brida, sota un gran paraigua, que els arcs voltaics | irisaven | , de les vores. El vent no pogué aclarir una grassa teranyina, de color de | modern gosaria entregar-les als seus clients. L'aberració de la llum els | irisa | i si ens hi miràvem veuríem una imatge deformada. El fer vidre pla ha | hisenda, hisop, icosaedre, improvisació, infinitesimal, inusitat, | irisar | , isòbara, isolar, isòsceles, jocositat, losange, llosa, marquesat, | (de matís), croquisar (de croquis), | irisar | (de iris). V. ificar. Ex.: os, ossificar; gas, | de la creu terminal; aquesta, fulgurant de mosaics i de cristalls que | irisaran | la llum solar, projectarà en la nit de les grans solemnitats, com un | en la posta que s'encisa i el cel del capvespre | irisa | : solell! Que ta llum que riu i plora ta llum | d'herbes tan seques, tan rostides, que llur pàl·lid esgrogueïment s' | irisa | de color de rosa, de blaus aigualits. Les herbes fan olor, posen a l'aire | immediats, es desfibren en un verd obscur pel reflex dels olivars, s' | irisen | de rosa i d'òpal per la projecció de les crestes tocades per la mòrbida | al fil de l'aigua mortes de fatiga; altres arriben més vives, queden | irisades | per la llum, fan una petita lluïssor de vida. Aquestes bombolles són un | de les grues primitives treien unes bafarades de vapor blavenc que s' | irisaven | i es fonien lentament en l'aire daurat i immòbil de la tarda. De tant en | la llum de préssec de la tarda de setembre; veure com aquesta llum s' | irisa | ratllada per la pluja freda, és realment bonic. El ruixat deixa els blats | de l'ametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan | irisades | pels ametllers en flor. Tots els ametllers són ja florits davant del mar | llum, les coses modestes. Les puntes d'aigua sobre les pinedes fosques s' | irisen | . El mateix és visible quan la pluja se'n va en els hortets: les faves i | l'essència simbòlica de la vida familiar modesta, resignada i heroica i | irisà | el minúscul insecte de pura poesia. L'entomòleg Fabre —que en el seu | els raigs de sol, filtrant-se a través del fullatge del desmai, feien | irisar | les mil gotetes d'aigua sobre la pell tibant i morena. M'atansava sense | neu; arrapats a les agulles, tenien cristalls de gebre que relluïen i s' | irisaven | a la feble celístia com els prismes d'un salamó. El Ramonet digué: —¿És | ja no ens recordàvem del fibló maligne. Sota els esbarzers, la llum s' | irisava | en les teranyines esteses entre els branquillons; el teixit de filets | adormia en un bassiol negre que el pessic lleu de les tisoretes a penes | irisava | de verd o de bru rovellat. Allí vaig veure per primera vegada la figura | hi juga un gran paper. ¡Oh, aquells rosers florits que la llum | irisava | !... ¡Ah, aquells presentiments nascuts en la nit grisa! Y aixís anau | en estel, i el carbó per transmudar-se en diamant, i la gota d'aigua per | irisar | -se en perla. Passen cent trenta cinc anys més, i la tradició, ja formada, | al·lucinants, gràcies al joc contraposat de pastes opaques i transparents | irisades | pels efectes de refracció dels metalls nobles recoberts de matèries | el cel, i als seus peus, els llargs tremolins del vent sobre els nevassos | irisen | el llac empissarrat. El seu braç aixecat beneeix les muntanyes, i, més | enlairat, enmirallantse en les gotes de rosada, esbadellant les flors, | irisant | de llum l'ayrecel de les coses, matisantho tot ab sa polsina d'or... Jo | fer-me càrrech del lloch on me trobava: al cim, una boca, un clap de llum | irisada | y matisada pel verd brancatge, llum que tot esfumant-se baixava avench | contrasten vivament ab l'esclat de sol que il·lumina la part superior, | irisant | de llum les vores d'aquella gegantina esquerda; alguns còdols grandiosos | Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i or: tes cúpules s' | irisen | en la blavor que mor, i, reflectint-se, netes, en la maror turgent, | vora el cant del ventijol! Arbre tebi de caliu, que s' | irisa | i enlluerna: vermella i verda llanterna on crema el | a la mà un bell brot de ginesta. Matinada de festa: | irisa | i enriola el rostre del germà. Posa'ns a cada mà un | el nostre pa, que la nit assecà. Matinada de festa: | irisa | i enriola el rostre del germà. Posa'ns a cada mà un | que emplenes les cisternes del pensament. Pluja que | irises | i enlluernes els vidres purs del sentiment. Aigua daurada que | el cranc pedani. Els rierencs i bombolles s' | irisen | com les clofolles que infanten l'aquàtic follet. |
|