DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
irisar V 85 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb irisar Freqüència total:  85 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

gorgs on vas aprendre de nedar, a les balmes que s'irisen de febre d'unes aigües on tu t'has capbussat. Anem a perdre'ns
i el seu corn més profund mai gairebé m'ha transmès l'eco irisat de la vostra rialla feliç que allibera; i he explorat, germans,
s'hi sentí feliç; es mogué subtil en aquella claror amable que s'irisava als voravius de la cristalleria; els plecs dels domassos emmarcaven
el mosso els partia una llagosta enorme. Sota l'arc voltaic el crustaci s'irisava, blanc i vermell, com el desig amorós al cervell d'un adolescent.
torres i pinacles fúlgids que el sol ixent amb els seus raigs irisa: el maligne Esperit així és atònit, tot i haver vist
sola, al mitg del cel allandat una bruma flota i s'irisa. I tú, amb el ritme del teu cós, i tú, amb ta blanca vestidura,
que la serra es retalla tota nua amb son color de rosa torrat i que s'irisa com la gorja dels coloms. Permeteu que, per evitar una descripció, digui
gita de tot a la platja, mentre el seu bramular eixorda i els esquitxos irisen l'aire. Atrau, hipnotitza. Cola Pesce, l'intrèpid nadador catanès cantat
i el barco camina... i se us emporta. La sèu flameja, la ciutat s'irisa i para l'oreig. Passa la darrera farola, que segueix voltant, ben
Berenars vora la mar a l'hora baixa: estovalles blanques, gots i ampolles irisats pel sol ponent, ventijol humit, ocells refiladors i vaporets a l'horitzó.
amolla la pota o la banya, i el cap de la víctima cau a terra. L'ull s'irisa ràpidament, i esdevé d'un verd tràgic, que després s'entela. El caçador
viva fiblant l'aire, i copsant, sempre més alta, la llum del cel que s'irisava en miriades de reflexes màgics dins el borbolleig incessant. Després, de
d'aram és Alcarràs, i a mesura que caminem l'horitzó s'eixampla i s'iritza amb un abrandament de fogueral, l'aire s'embafa més, i tota la terra que
i clara i unes estrelles netes i esmolades. La resplendor estel·lar s'irisà en les cornises de les cases molles, féu, en els bassals dels carrers,
a les parets blanques. A les escletxes de les portes la llum explosiva s'irisava. Conxita, asseguda al balancí, entresuada, es ventava. Martí, en cos de
La llum elèctrica toca els forcs d'alls i cebes penjats del sostre i n'irisa els tels. A tot arreu es nota una descuidada netedat perfecta,
que regalimava suc de relleno. La llum que entrava pel rosetó irisava el roquet dels escolans i les casulles dels clergues. La cera crepitava i
com haurem viscut: tocant de peus a terra i amb el cap voleiadís i irisat. Si aquesta convivència no arribés a donar l'escletxa del misteri, no
grossa gota dels arbres sobre un paraigua i, en xocar, el líquid queda irisat per la llum dels arcs voltaics. 14 De març. L'agitació
el portava per la brida, sota un gran paraigua, que els arcs voltaics irisaven, de les vores. El vent no pogué aclarir una grassa teranyina, de color de
modern gosaria entregar-les als seus clients. L'aberració de la llum els irisa i si ens hi miràvem veuríem una imatge deformada. El fer vidre pla ha
hisenda, hisop, icosaedre, improvisació, infinitesimal, inusitat, irisar, isòbara, isolar, isòsceles, jocositat, losange, llosa, marquesat,
(de matís), croquisar (de croquis), irisar (de iris). V. ificar. Ex.: os, ossificar; gas,
de la creu terminal; aquesta, fulgurant de mosaics i de cristalls que irisaran la llum solar, projectarà en la nit de les grans solemnitats, com un
en la posta que s'encisa i el cel del capvespre irisa: solell! Que ta llum que riu i plora ta llum
d'herbes tan seques, tan rostides, que llur pàl·lid esgrogueïment s'irisa de color de rosa, de blaus aigualits. Les herbes fan olor, posen a l'aire
immediats, es desfibren en un verd obscur pel reflex dels olivars, s'irisen de rosa i d'òpal per la projecció de les crestes tocades per la mòrbida
al fil de l'aigua mortes de fatiga; altres arriben més vives, queden irisades per la llum, fan una petita lluïssor de vida. Aquestes bombolles són un
de les grues primitives treien unes bafarades de vapor blavenc que s'irisaven i es fonien lentament en l'aire daurat i immòbil de la tarda. De tant en
la llum de préssec de la tarda de setembre; veure com aquesta llum s'irisa ratllada per la pluja freda, és realment bonic. El ruixat deixa els blats
de l'ametller. En aquest moment totes les riberes del Mediterrani estan irisades pels ametllers en flor. Tots els ametllers són ja florits davant del mar
llum, les coses modestes. Les puntes d'aigua sobre les pinedes fosques s'irisen. El mateix és visible quan la pluja se'n va en els hortets: les faves i
l'essència simbòlica de la vida familiar modesta, resignada i heroica i irisà el minúscul insecte de pura poesia. L'entomòleg Fabre —que en el seu
els raigs de sol, filtrant-se a través del fullatge del desmai, feien irisar les mil gotetes d'aigua sobre la pell tibant i morena. M'atansava sense
neu; arrapats a les agulles, tenien cristalls de gebre que relluïen i s'irisaven a la feble celístia com els prismes d'un salamó. El Ramonet digué: —¿És
ja no ens recordàvem del fibló maligne. Sota els esbarzers, la llum s'irisava en les teranyines esteses entre els branquillons; el teixit de filets
adormia en un bassiol negre que el pessic lleu de les tisoretes a penes irisava de verd o de bru rovellat. Allí vaig veure per primera vegada la figura
hi juga un gran paper. ¡Oh, aquells rosers florits que la llum irisava!... ¡Ah, aquells presentiments nascuts en la nit grisa! Y aixís anau
en estel, i el carbó per transmudar-se en diamant, i la gota d'aigua per irisar-se en perla. Passen cent trenta cinc anys més, i la tradició, ja formada,
al·lucinants, gràcies al joc contraposat de pastes opaques i transparents irisades pels efectes de refracció dels metalls nobles recoberts de matèries
el cel, i als seus peus, els llargs tremolins del vent sobre els nevassos irisen el llac empissarrat. El seu braç aixecat beneeix les muntanyes, i, més
enlairat, enmirallantse en les gotes de rosada, esbadellant les flors, irisant de llum l'ayrecel de les coses, matisantho tot ab sa polsina d'or... Jo
fer-me càrrech del lloch on me trobava: al cim, una boca, un clap de llum irisada y matisada pel verd brancatge, llum que tot esfumant-se baixava avench
contrasten vivament ab l'esclat de sol que il·lumina la part superior, irisant de llum les vores d'aquella gegantina esquerda; alguns còdols grandiosos
Bella Ciutat d'Ivori, feta de marbre i or: tes cúpules s'irisen en la blavor que mor, i, reflectint-se, netes, en la maror turgent,
vora el cant del ventijol! Arbre tebi de caliu, que s'irisa i enlluerna: vermella i verda llanterna on crema el
a la mà un bell brot de ginesta. Matinada de festa: irisa i enriola el rostre del germà. Posa'ns a cada mà un
el nostre pa, que la nit assecà. Matinada de festa: irisa i enriola el rostre del germà. Posa'ns a cada mà un
que emplenes les cisternes del pensament. Pluja que irises i enlluernes els vidres purs del sentiment. Aigua daurada que
el cranc pedani. Els rierencs i bombolles s'irisen com les clofolles que infanten l'aquàtic follet.

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »