×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb irradiar |
Freqüència total: 475 |
CTILC1 |
Maria, en la idea de la qual es sentia salvat del tot: era com un far que | irradiava | en aquella nit una intensa claror. Quan el conegué, Tino Costa es trobava | ramat, que era amagat a la baga espessa... Semblava que la verdor mateixa | irradiava | aquella dolcíssima música pastoral. Dia amable i pur. Per terra, | era una noia bruna, prima, d'ulls negríssims, brillants; el seu rostre | irradiava | tothora alegria. Havia fet un bon casament, i l'avenir se li pintava amb | de tramuntana, i era sa guia la llum ufana que | irradiava | de ton castell. Però si els núvols de l'infinit corrien densos, | de l'hotel obscures. No més la freda claredat del bar | irradia | damunt les aigües pures i la negror profunda del pinar. Però de | de Torroella obre més els ulls, per copsar bé l'horror, l'escàndol que | irradien | aquell home i aquella dona, sols entre el grup, fiblonejats per les | a l'ull incandescent de la custòdia d'on neixen els rius d'or. Tot jo | irradio | llum, com el sol. Sento la meva força i el meu foc. La meva puixança és | endevino la seva satisfacció, que li fa com una aura, li surt enfora, | irradia | . Si jo fos policia, penso, aquesta exhibició de la seva tranquil·litat em | Laboratoris de Genètica d'arreu del món han fet la comprovació. Cal només | irradiar | un cultiu de mosques amb raigs d'ona curta (raigs ultraviolats i raigs X) | dóna llum a tot el segle XIX··è. Tot el farell que ha d' | irradiar | claror li ve d'un sol llibre entre els molts que escriu. Uns | havia compost un poema; gust, delicadesa i ritme. Tot això és el que ell | irradiava | espontàniament. Per contra, des de fora no captava gran cosa, com no fos | als altres. Cadascú de nosaltres es projecta a fora, i per aquesta raó | irradia | , es dilueix, en lloc de concentrar-se i retrobar l'Home. Davant d'una | antre espantós, rodó de totes bandes, com un forn aflamat; i no | irradien | les flames llum: visible, la tenebra mostra només | endins, oh Llum Celeste, i al seny els teus poders, tots, | irradia | ! Allí posa'm els ulls; totes les boires dissipa'm i | longitud, pel centre o per l'excèntric, fóra difícil dir-ho) on | irradia | clarors, de lluny, la lluminària immensa a | dels ocells matiners; és agradívol el Sol per l'Orient quan | irradia | damunt d'aquests indrets deliciosos per primer cop | Mentre la Monarquia espanyola tingué la paella pel mànec, el castellà va | irradiar | la seva influència —moda i model— sobre els altres idiomes. Una cosa | falsa perquè és total; brilla amb una llibertat infinita i es disposa a | irradiar | en mil relacions incertes i possibles. Un cop abolides les relacions | Impensadament, arran de les muntanyes, el sol, que ja crèieu colgat, | irradia | una daurada claror apoteòsica. Les desmaiades tonalitats de les carbasses | engreixa i dóna virior. Ell eternitza l'estiu en aquell recó de món. | Irradia | vida recollint les emanacions del mar, de les aigües i dels peixos | en mig d'avets, costant-me molt de sortir d'entre llurs fortes branques | irradiant | de la soca. Una hora de bregar amb les que creixen gairebé ran de terra, | un tros de bosc amb la seva presència grandiosa. És tanta la força que | irradia | d'aquesta presència de l'elefant, que tot el paisatge que el volta es | jugadors que figuren a la escena, sinó el pàmpol vermell que la | irradía | amb son fulgor. Substituiu aquella llum un xic insòlita per una altra més | L'hora fosquejava, perquè ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no | irradiaven | gaire claror; però l'aire era tan serè, que la vista destriava força bé | familiar, ni parla de l'acció benèfica i sanitosa que les dònes poden | irradiar | a tants de centres, ni de la intervenció que en la vida cívica els | la religió hom evita el nom de la divinitat per temor a la força que pot | irradiar | -ne. En la publicitat l'omissió és una argúcia per tal de fer més present | Dit d'una altra manera, la funció informativa de cada unitat de lectura | irradia | en les tres direccions temporals: present, passat i futur. Una unitat | amb un vel negre i subtil flotant a l'entorn d'aquells ulls grossos que | irradiaven | bonesa i d'aquelles galtes rosades i amb clotets temptadors, fossin coses | si era il·lusió o prodigi— es sentí penetrat d'una escalfor halituosa que | irradiava | la rusca, talment com si fos la pell d'un monstre de sang calenta i de | imperial que va començar després de la grandesa de Felip II, que | irradiava | de l'Escorial, iniciant-se amb Felip III, continuant amb Felip IV i | És cert que Lluís XIV, que presidia l'hegemonia universal de França que | irradiant | pel món volia subjectar l'hegemonia de l'imperi espanyol del segle | seu vol silenciós penetra dintre nostre: o potser és el front mateix que | irradia | algun fluid que mobilitza fibres nervioses desconegudes. Cada vegada | que no ve d'ell mateix, sinó de la nit, del món i de la sang que semblen | irradiar | -hi! Tots els objectes de la cambra són com influïts i transformats, | el sol, semblant a una flor de púrpura amb una tija de llum que | irradiava | del seu calze. Cada princeseta tenia el seu petit jaç de flors, on podia | cap, un plafó de cabells engomats, com una perruca tènue. Tot el seu cos | irradia | una impressió de cosa tova, desproveïda de consistència. Solter | s'han posat les mitges fines, les sabates de doré —aquestes sabates que | irradien | un color moradenc, violeta industrial, que sembla pujar cames amunt— i el | que a penes vaig poder dissimular. Malgrat que el seu aspecte extern | irradiava | poca simpatia, el vaig trobar simpàtic. Un home gran, ric, col·locat | llum del sol, era il·luminat per una bombeta que penjava del sostre, que | irradiava | una llum fada, groguenca i fantasmal. Era fàcilment imaginable que la | de la Farmàcia militar. En passar la porta d'entrada se sent l'olor que | irradien | aquesta classe d'establiments. A l'altra banda hi ha les barraques de | de moda a Barcelona —cançó que des de la "Buena Sombra" havia | irradiat | frenèticament a tots els celoberts i a totes les cantonades. —/¿Qué | La seva calba és fresca, lleugerament rosada. De la seva persona, se n' | irradia | un perfum de Piver, Rue de la Paix. Els cabells que li volten la | encara. —Sí; espera aquí baix... En veure que jo seguia interrogatiu, l' | irradiaren | de dolcesa els ulls i afegí: —Ell... està cec. Devallàrem, ella | tan gran com el sol. De primer fou un disc de foc, d'un roig viu, que | irradiava | una llum prou clara per a vèncer la nit; després a poc a poc la seva | les coses inanimades. El nostre santet n'està abrusat. Vessa del seu cor, | irradia | dels seus ulls, s'exhala de tota la seva persona, i es difon al seu | i segell de la seva substància. En "llum" que és, Déu brilla, | irradia | , necessàriament i eterna, i com que és simplicíssim i indivisible, el | doncs, a Ell, però ensems distinta, com el raig ho és del fogar que l' | irradia | . Per això el Fill, raig consubstancial de Déu, és Déu com el Pare i | ben tard. Estava sola. El llum cremava encara i a l'entorn del ble | irradiava | una minsa claror... Tenia les robes alçades, el gipó esquinçat i els pits | pinyol de l'oliva, donava a la porta la semblança d'un gran fanal vermell | irradiant | sobre les tenebres exteriors. L'amiga escalfor que prometia el foc va | al qual pertanyia, per la seva mare, Maria de Luna. D'aquest pavès | irradia | una original estructura central, voltada per una orla de donzelles amb | en triangles tot el camp decoratiu, ja per franges decorades que | irradien | del centre o per medallons distribuïts al voltant d'un tema central. En |
|