Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Maria, en la idea de la qual es sentia salvat del tot: era com un far que	irradiava	en aquella nit una intensa claror. Quan el conegué, Tino Costa es trobava
ramat, que era amagat a la baga espessa... Semblava que la verdor mateixa	irradiava	aquella dolcíssima música pastoral. Dia amable i pur. Per terra,
era una noia bruna, prima, d'ulls negríssims, brillants; el seu rostre	irradiava	tothora alegria. Havia fet un bon casament, i l'avenir se li pintava amb
de tramuntana, i era sa guia la llum ufana que	irradiava	de ton castell. Però si els núvols de l'infinit corrien densos,
de l'hotel obscures. No més la freda claredat del bar	irradia	damunt les aigües pures i la negror profunda del pinar. Però de
de Torroella obre més els ulls, per copsar bé l'horror, l'escàndol que	irradien	aquell home i aquella dona, sols entre el grup, fiblonejats per les
a l'ull incandescent de la custòdia d'on neixen els rius d'or. Tot jo	irradio	llum, com el sol. Sento la meva força i el meu foc. La meva puixança és
endevino la seva satisfacció, que li fa com una aura, li surt enfora,	irradia	. Si jo fos policia, penso, aquesta exhibició de la seva tranquil·litat em
Laboratoris de Genètica d'arreu del món han fet la comprovació. Cal només	irradiar	un cultiu de mosques amb raigs d'ona curta (raigs ultraviolats i raigs X)
dóna llum a tot el segle XIX··è. Tot el farell que ha d'	irradiar	claror li ve d'un sol llibre entre els molts que escriu. Uns
havia compost un poema; gust, delicadesa i ritme. Tot això és el que ell	irradiava	espontàniament. Per contra, des de fora no captava gran cosa, com no fos
als altres. Cadascú de nosaltres es projecta a fora, i per aquesta raó	irradia	, es dilueix, en lloc de concentrar-se i retrobar l'Home. Davant d'una
antre espantós, rodó de totes bandes, com un forn aflamat; i no	irradien	les flames llum: visible, la tenebra mostra només
endins, oh Llum Celeste, i al seny els teus poders, tots,	irradia	! Allí posa'm els ulls; totes les boires dissipa'm i
longitud, pel centre o per l'excèntric, fóra difícil dir-ho) on	irradia	clarors, de lluny, la lluminària immensa a
dels ocells matiners; és agradívol el Sol per l'Orient quan	irradia	damunt d'aquests indrets deliciosos per primer cop
Mentre la Monarquia espanyola tingué la paella pel mànec, el castellà va	irradiar	la seva influència —moda i model— sobre els altres idiomes. Una cosa
falsa perquè és total; brilla amb una llibertat infinita i es disposa a	irradiar	en mil relacions incertes i possibles. Un cop abolides les relacions
Impensadament, arran de les muntanyes, el sol, que ja crèieu colgat,	irradia	una daurada claror apoteòsica. Les desmaiades tonalitats de les carbasses
engreixa i dóna virior. Ell eternitza l'estiu en aquell recó de món.	Irradia	vida recollint les emanacions del mar, de les aigües i dels peixos
en mig d'avets, costant-me molt de sortir d'entre llurs fortes branques	irradiant	de la soca. Una hora de bregar amb les que creixen gairebé ran de terra,
un tros de bosc amb la seva presència grandiosa. És tanta la força que	irradia	d'aquesta presència de l'elefant, que tot el paisatge que el volta es
jugadors que figuren a la escena, sinó el pàmpol vermell que la	irradía	amb son fulgor. Substituiu aquella llum un xic insòlita per una altra més
L'hora fosquejava, perquè ni l'astre ixent ni el crepuscle expirant no	irradiaven	gaire claror; però l'aire era tan serè, que la vista destriava força bé
familiar, ni parla de l'acció benèfica i sanitosa que les dònes poden	irradiar	a tants de centres, ni de la intervenció que en la vida cívica els
la religió hom evita el nom de la divinitat per temor a la força que pot	irradiar	-ne. En la publicitat l'omissió és una argúcia per tal de fer més present
Dit d'una altra manera, la funció informativa de cada unitat de lectura	irradia	en les tres direccions temporals: present, passat i futur. Una unitat
amb un vel negre i subtil flotant a l'entorn d'aquells ulls grossos que	irradiaven	bonesa i d'aquelles galtes rosades i amb clotets temptadors, fossin coses
si era il·lusió o prodigi— es sentí penetrat d'una escalfor halituosa que	irradiava	la rusca, talment com si fos la pell d'un monstre de sang calenta i de
imperial que va començar després de la grandesa de Felip II, que	irradiava	de l'Escorial, iniciant-se amb Felip III, continuant amb Felip IV i
És cert que Lluís XIV, que presidia l'hegemonia universal de França que	irradiant	pel món volia subjectar l'hegemonia de l'imperi espanyol del segle
seu vol silenciós penetra dintre nostre: o potser és el front mateix que	irradia	algun fluid que mobilitza fibres nervioses desconegudes. Cada vegada
que no ve d'ell mateix, sinó de la nit, del món i de la sang que semblen	irradiar	-hi! Tots els objectes de la cambra són com influïts i transformats,
el sol, semblant a una flor de púrpura amb una tija de llum que	irradiava	del seu calze. Cada princeseta tenia el seu petit jaç de flors, on podia
cap, un plafó de cabells engomats, com una perruca tènue. Tot el seu cos	irradia	una impressió de cosa tova, desproveïda de consistència. Solter
s'han posat les mitges fines, les sabates de doré —aquestes sabates que	irradien	un color moradenc, violeta industrial, que sembla pujar cames amunt— i el
que a penes vaig poder dissimular. Malgrat que el seu aspecte extern	irradiava	poca simpatia, el vaig trobar simpàtic. Un home gran, ric, col·locat
llum del sol, era il·luminat per una bombeta que penjava del sostre, que	irradiava	una llum fada, groguenca i fantasmal. Era fàcilment imaginable que la
de la Farmàcia militar. En passar la porta d'entrada se sent l'olor que	irradien	aquesta classe d'establiments. A l'altra banda hi ha les barraques de
de moda a Barcelona —cançó que des de la "Buena Sombra" havia	irradiat	frenèticament a tots els celoberts i a totes les cantonades. —/¿Qué
La seva calba és fresca, lleugerament rosada. De la seva persona, se n'	irradia	un perfum de Piver, Rue de la Paix. Els cabells que li volten la
encara. —Sí; espera aquí baix... En veure que jo seguia interrogatiu, l'	irradiaren	de dolcesa els ulls i afegí: —Ell... està cec. Devallàrem, ella
tan gran com el sol. De primer fou un disc de foc, d'un roig viu, que	irradiava	una llum prou clara per a vèncer la nit; després a poc a poc la seva
les coses inanimades. El nostre santet n'està abrusat. Vessa del seu cor,	irradia	dels seus ulls, s'exhala de tota la seva persona, i es difon al seu
i segell de la seva substància. En "llum" que és, Déu brilla,	irradia	, necessàriament i eterna, i com que és simplicíssim i indivisible, el
doncs, a Ell, però ensems distinta, com el raig ho és del fogar que l'	irradia	. Per això el Fill, raig consubstancial de Déu, és Déu com el Pare i
ben tard. Estava sola. El llum cremava encara i a l'entorn del ble	irradiava	una minsa claror... Tenia les robes alçades, el gipó esquinçat i els pits
pinyol de l'oliva, donava a la porta la semblança d'un gran fanal vermell	irradiant	sobre les tenebres exteriors. L'amiga escalfor que prometia el foc va
al qual pertanyia, per la seva mare, Maria de Luna. D'aquest pavès	irradia	una original estructura central, voltada per una orla de donzelles amb
en triangles tot el camp decoratiu, ja per franges decorades que	irradien	del centre o per medallons distribuïts al voltant d'un tema central. En

Pàgina 1 (de 10)

50 següents