Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

grup de les víctimes: tot apagat, silenciós, il·luminat per aquella llum	irreal	. Però amb quina tremenda eloqüència cridava tot! Amb quins sords i
és pura literatura. No és fingit potser. Però és un desinterès	irreal	. El quixot en qüestió "perd el món de vista". I fracassa. El mal,
d'aurora boreal, amb una línia blava i grisa ran de carena. Tot plegat,	irreal	, místic (en el sentit dels simbolistes o dels pre-rafaelites
entre els conreus, a les fondalades. És un verd flonjo, tendre, gairebé	irreal	; no diríeu una substància sòlida, sinó un vapor, una llum, una noble,
calma canicular, la gran lluna d'or pàl·lid avança vora els Sis Avets,	irreal	, rodona. Quan entrem a la baga ve una alenada de frescor, una olor
s'alçava, daurada, sobre els avets. Era com una estampa, com una visió	irreal	... 10 octubre. Rebo carta d'en Riba. Està molt content
dos o tres nuvolets únics, de color d'or o de rosa encesa. Era una llum	irreal	, paradisíaca, aquella claror que els lírics anglesos qualificaven de
al dipòsit de les aigües del poble. Els caramells formen tapirs, cigonyes	irreals	, simulen deserts de blocs hiperboris. Entre el vidre transparent o opac
aragonesa. Un llumet d'oli il·luminava la cova de suro: la molsa semblava	irreal	, entre llum submarina. 26 desembre. Quina gebrada
la pols. Sí, les ulleres la distanciaven de l'entorn que li semblava més	irreal	encara, més allunyat del que ella per naturalesa ho trobava. Caminava amb
els tons blancs i liles li pareixien esblaimats, malaltissos, gairebé	irreals	. Malgrat que les glicines arribaven cada hivern fins en aquell balcó, li
Potser l'espectacle era massa delicat, massa acromat, positivament	irreal	... Tornant a la Pointe à Pitre hem passat uns barris de desolació, enmig
tota mena d'illes i d'illots, de golfets i de costes d'un vellutat	irreal	; en aquestes zones, emergents de l'aigua, situem-hi la vegetació
per la quincalleria, les ales d'unes papallones que semblen del tot	irreals	. A Panamà, per exemple, veureu en cinquanta botigues totes les
i desertes! Jo havia somiat aquesta illa com la dolçor d'una fruita	irreal	, i en el meu primer contacte amb el món de les goletes Borabora va
del tot equivocat, i no vaig tardar gens a sentir aquell gust de fruita	irreal	que jo volia que tingués Borabora. Però, tot això, ja ho comentarem
dels ulls amb les seves gambades poderoses, amb les seves contraccions	irreals	i sobretot amb la seva rialla estúpida, en la qual intervenen unes dents
d'un gibó; res com un d'aquests simis negres, finíssims, de potes	irreals	, no és tan a prop de l'absoluta inconsciència de Madame Poroi. Després de
a cercar la forma segura i el múscul definit; i descobrí una mena de nen	irreal	, com investit de potència divina. Doncs jo puc assegurar que el meu amic
Sort tenim del maître d'hôtel, que és un marsellès gairebé	irreal	. La seva còrpora, el seu optimisme, la seva facècia grassa i regalimant i
meravelles del romànic i del gòtic es veié posada al davant del món	irreal	de les columnes salomòniques i dels altars pampalluguejants. Aquesta
misticisme. Des de mitjan segle passat Catalunya visqué una experiència	irreal	: la d'un poble que es nega a intervenir en la vida política i a controlar
i en les seves formes més precises oferirà sempre aquell caràcter vague,	irreal	i inconcret, aquella qualitat incorpòria que sembla afilar-se lentament i
temple, transformat en una nau prodigiosa, es cabussés per entre les ones	irreals	d'un mar de somni; fins en sentia vertigen. Aclucada d'ulls, el cap
caixa, als roquets dels capellans i a les nostres cares. Tot era tètric,	irreal	, fantàstic. Aleshores el meu dolor no tingué límits. Era una pena que no
als peus per dir-me el seu agraïment... Tot plegat tenia la cruesa	irreal	d'un malson, però intens, poètic i personal quant als sentiments.
deixà, a la llarga, insatisfet, com una comunió imaginària o una còpula	irreal	, entre somnis. Aquella alegria meva sense motiu ni objecte, com una
fabulosos, m'imaginava que venia d'orgies fantàstiques. I la llum	irreal	amb què la meva imaginació feia resplendir les escenes que jo creava no
mitjanes i, darrerament, les més baixes. Però com si una estranya claror	irreal	hi penetrés de costat, en un recó llotós i profund s'havia refugiat una
que es feia dintre meu. Tenia la consciència de submergir-me en un món	irreal	, de fondre'm, d'anihilar-me, com si em buidessin els ossos. I vaig arribar
m'esgarrifo. Jo m'havia alçat del llit. A la cambra hi havia una claror	irreal	, escassa. Per un porticó que devien haver deixat un dit obert es
vibrant. La immensa puixança de la llum creava un paisatge nou,	irreal	; esfumava la realitat, se la menjava, tal com fa la boira; però així com
moment present amb milers de moments del passat i en fan un moment únic,	irreal	, fantàstic. Era un d'aquells estats excepcionals que solem anomenar
nit?, ¿com em rebrà M. Ponchon? Allà hi ha el vague, el somni, l'	irreal	. Ací, el món ordinari que m'espera amb cara dura o indiferent. Però el
quatre idees, els llibres i els poetes em semblaven coses de quimera,	irreals	, fantàstiques, coses inútils i sobreres la coneixença de les quals no em
a la regolfada. A la superfície polida hi ha una vegetació de reflexos,	irreal	. Arbres i arbrissons cap per avall, verdencs, rosadencs, cristal·lins,
punt de vista és, em sembla, rebutjar una causa real per una altra d'	irreal	o, almenys, de desconeguda. Seria convertir l'obra de Déu en una mera
de nou un ordre i una pau que tot el que tenien d'aparents ho tenien d'	irreals	. Una soldadesca incivil i mercenària, duta amb el platònic desig de
Maurois que, com a artista, podrà en certs moments evadir-se en un món	irreal	; però ho podrà fer, justament, perquè en el món real haurà participat en
un cartell, és el terme últim d'una dialèctica formal que vesteix el fet	irreal	amb els vestits successius de la veritat i després de la mentida
rapidesa d'un calidoscopi. L'adolescent lletraferit es forma una imatge	irreal	del món; millor, es forma un món interior —amassat de cabòries, de
a través del mig de la meva visió destemperada, una importancia	irreal	i de refracció. Jo feia poques deduccions, si és que en feia cap; i
el fantasma d'un no-res: l'home no és segur. Aquest vertigen de l'	irreal	és, potser, el rescat de totes les empreses de desmistificació, de manera
que Déu vol en aquesta realitat que se'ns ha presentat? Perquè el món	irreal	en què ens movem sense parar, el creem nosaltres a base d'imaginacions,
centre de les coses, quan en realitat som tan perifèrics! En aquest món	irreal	, Déu no hi pot res, simplement perquè aquest món no existeix. No hi ha
militar que fa més sensibles la solitud i el silenci. El món pren un aire	irreal	, on tots els miracles són possibles. Ja és hora de marxar i no saben
del vent cargola i descargola. Ara la boira de febrer, que torna el món	irreal	i fa perdre la mesura del lluny i del prop i lleva el gruix i el pes a
ben cert, la irrealitat d'allò que ell accepta com a tal, i perquè com a	irreal	ho admetin els qui juguen amb ell, però alhora, quan ha acceptat la
l'aspiració a viure, almenys, una part de la pròpia vida, en un món d'"	irreals	realitats". Quan parlo d'aquesta mena de jocs em sento molt lluny, més
convencionalment admesa de viure en un món que actualment és	irreal	, i que quasi sempre és creat per reminiscència més o menys fidel d'un món

Pàgina 1 (d'11)

50 següents