Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a poc a poc a l'inevitable disbarat del suïcidi, a causa de la seva	irresoluta	, dividida passió per Teseu i Hipòlit, mirall exacte del seu pare. Fedra,
córrer per la galta esquerra sota l'orella. Tino Costa estigué un moment	irresolut	, en un dolorós atordiment. Després, amb un gest lent i mecànic, agafà el
li lluïen uns ulls transparents, amarats de candidesa, i tenia la paraula	irresoluda	i el gest tímid. A la seva joventut havia estat músic i es passava hores
no es decidia a tirar fins que la cobejada víctima era fora tret. A més d'	irresolut	, era emocionable en un grau extrem. De seguida d'un fracàs romania uns
un núvol de vilordes; i en Pellini comprengué ben aviat que, si persistia	irresolut	a contemplar aquell espectacle, anava a morir garrativat. L'instint de
I començà una tasca desoladora. Chopin s'esforçava, s'impacientava,	irresolut	. Enfollia. Tasca de l'home esbalsat en la timba de la creació. Era un
sempre inestables i bellugadisses, ço que és inevitable que succeeixi als	irresoluts	. Per tot camí s'avien envers llurs desigs, s'informen i s'obliguen a
que s'oblidaven en sortir... —A què has vingut aquí?... Va restar	irresolut	, una mica sobtat... —He vingut a comprar una corda —remugava les
algú ací?— Com que tampoc no hi hagué cap resposta, vaig passar la porta,	irresolut	del que faria. Començava de ploure amb delit. No veient res sinó el que
en la seva vida, ell, sempre tan tranquil i alegroi, se sentia inquiet i	irresolut	. En havent dinat es mudà la roba interior, es clenxinà i reclenxinà
això els escèptics, que només dubten per dubtar i afecten d'estar sempre	irresoluts	; puix que, al contrari, tot el meu propòsit no tendia a altra cosa que a
de seguirla. Se la mirà a n'ella, se mirà la civera, demorà un punt	irresolut	, y després apretà a córrer darrera la comitiva. XVI Sospites Com
els seus protagonistes febles, impotents, desmenjats o desesperadorament	irresoluts	, donaria un cop de timó al rumb de la nostra novel·la i l'acararia amb
això pogués complir-se sense que ell s'arrisqués. Aquest temperament	irresolut	l'accentuava encara, potser, l'extraordinari missatge que rebé de la seva
combinacions. Els intel·lectuals són emotius, emprenedors, o bé covards,	irresoluts	i fluixos; entre ells el tipus místic és rar. Igual multiplicitat de
un carácter mes agut; aixís nos trovém també nosaltres pensatius é	irresoluts	devant dels defectes del nostre poble, al qui per primera vegada mirám de
lo seu nóm de la mateixa: aixís jo en aquest instant me trovo indecís é	irresolut	, puix per primera vegada me cab la inmerescuda honra y difícil comanda de
l'escrupolosa mundana Escrupolosa dama, còmic àngel	irresolut	: ¿per què exhibiu l'obsessió que apama la virtut?
erro, sembla ser-ho, una bona persona. [(Es dirigeix a Wang, que continua	irresolut	.)] Déu 2n·. T'erres del tot! Mentre ens donava aigua me n'he
nosaltres!... I, mira, jo n'estic enamorat d'aquesta cançó. [(Guendolina,	irresoluda	, es mira Becket. Ell no diu res. El Rei, fred, diu, brusc.)
un d'aquests primmirats i, com aquell que baixa de l'hort, proposa als	irresoluts	: "Podríem anar a... qualsevol lloc." [(Llum a l'ascensor. Aixecant-se
Un no sap mai lo que li pot passar... Marcel. Oh! oh! Sempre tan	irresolut	! Julia. Sap que em sembla una mala idea, Tomàs, d'anar a París a
pensa. —Sí... ja... peró... Lo Rey deya aquestas paraulas ab lo to mes	irresolut	; quant de repent aparegué en la sala fra Vicens Ferrer, y divisantlo'l
relluía en tots els ulls. Els anants i vinents s'aturaven vacillants,	irresoluts	, al topar-se, i, després de dir-se algunes paraules en veu baixa,
de Figueres, i tornaven avall cap al poble, am l'aire més pesat, més	irresolut	, i la cara més fosca i arrugada. Alguns se deixaven caure en el marge-peu
animes. Si de lluny a lluny algú deixava anar incertes paraules amb aire	irresolut	, vacillant, sense aixecar la vista, tot seguit quedaven ofegades pel
l'ànima que l'aguanta! —cridà. La multitut va deturar-se un moment,	irresoluda	. Més tot seguit reaccionà, rabiosa de veure-s deturada per un home sol.
papellones, com flors esfullades, passaven lentament, d'un vol cançoner,	irresolut	; de la terra caldejada pujava una mena de baf visible, en inquietes
de la seva naturalesa fisica, una vegada destruits aquells, vacil·lava,	irresolut	, sense saber trobar el camí dret que buscava. Sentia per primera vegada
Ell podrá fer corantena A sas seuas posesions. Batle. [(	Irresolut	.)] ¿Pero tan grosa es sa peste De ciutad? Que mos oh cont; Que si
eternament, fins a la fi. © Samech Tinc odi als	irresoluts	, però la vostra llei estimo. Vós sou la meva
fulminar, com qui furta, qui s'amaga, de fa temps	irresoluts	, la parenta que els commina. 77 Si la cabra m'espipella
riba, iol indecís que salpa i que no s'avança,	irresolut	batec, pèndol que marca les nits d'insomni. Hi bressaré el seu
Però les pressions de Felip no cedien... Llavors, el papa Climent,	irresolut	, feble i mig malalt, esgotat pel llarg i complicat contenciós, es va
mental, entorn de la conflictiva figura de la seva mare —l'única ombra	irresoluda	que l'acosta a la "infelicitat" aliena—, capgirament esdevingui en un
un altre aragonès, el professor José M. Castro Calvo. Era tímid i força	irresolut	, però s'esforçà a integrar-se a la Facultat i a la ciutat mateixa. Tenia