Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contra la moral estatuïda. Aquesta mena de burles s'adrecen, com una	irreverència	, al mite abstracte de la "puresa dels costums" inherent a tota
y de cara al altar major. Dos sagristans, un d' ells expolsant ab l'	irreverencia	de qui está fet á tractar la casa de Deu com casa propia, l' altre
un no-res s'amoïnen, protesten per aquesta invasió, tèrbola i manifesta	irreverència	, oblidant que també ells la practicaren en la llur allunyada infantesa, i
que tota obra d'art requereix, hom pot fer notar sense caure en la	irreverència	que fins i tot en el punt culminant de la seva obra l'artista compta amb
i un gaiato, tot enflocat amb cintes beneïdes! No ho prengueu com una	irreverència	, però la bandera roja de sant Magí... Aquell que feia de sant, passada la
a la supeditació propendeixen —quan els puja l'entusiasme al cap— a la	irreverència	. Els qui més es lleven la gorra davant de tot senyoret insolent són els
propis soldats, per tal obligar-los a anar endavant, sense convicció. La	irreverència	major que poden cometre els partidaris de la monarquia contra les
una mena d'esgarrifança idolàtrica. Si el liberalisme polític no admet	irreverències	, perquè impugnar-lo és desconèixer la dignitat humana; si la democràcia,
criatures pastades amb un pols de terra i unes gotes d'aigua. Gran	irreverència	fou la teva, i és això també segurament que ara purgues. Prometeu Més que
i una mica enriolats, tot fumant la pipa. I jo diria, si no fos pecar d'	irreverència	, que tu esguardes amb aquest mateix aire benvolent i un granet de burla,
al carrer, de frach y ab una creu y una banda al pit, no m'exposo a alguna	irreverencia	imperdonable?— Però l'home ja no pogué continuar: tots aquells pagesos
privar per decret irrevocable, lo senyor Bisbe Palau, volent evitar les	irreverencies	dels qui distrets passavan per la via pública. Les lluminaries, que
artístics, en els centres populosos, és amiga del desordre i de la	irreverencia	, més exterior que sentida, com si obeís a la consigna de sustreure's de
dels ramatges. El Corbo, sempre amatent a fer gala de la seva	irreverència	, atribuïa la invulnerabilitat del gamarús a la protecció d'un escapulari
un pam de nas", i no a d'altres factors, és deguda la gran quantitat d'	irreverències	i d'al·lusions escatològiques amb les quals sempre ha esmaltat les seves
en el seu poder invencible. Cap sentència de mort, cap ludibri, cap	irreverència	, cap ultratge contra aquell que Déu mateix recomana que sigui escoltat,
dibuix de reüll, amb una sorda irritació. En aquest sentiment no hi havia	irreverència	, ja que ell havia volgut representar només una noia pura. Tot el que
atret fortament molts poetes. Maragall fa coincidir en aquesta jornada la	irreverència	del Mal Caçador, i en aquest poema descriu una missa. Ho fa vagament, per
La intenció eucarística és menys que en el seu il·lustre antecessor: la	irreverència	no resulta tan solemne, ja que no té lloc en la gran festa del Corpus,
però d'amor de Déu, que santa Teresa escrivia. I que no prengui hom com a	irreverència	portar el seu alt nom a aquestes planes. Les lletres d'amor autèntiques,
fort era Déu. Però ¿qui s'hauria atrevit a pensar sense creure's reu d'	irreverència	que Déu s'abaixés fins a la mortalitat, fins a la sofrença, fins a la
haurien de bastar per a tot cor que verament cregui en Jesucrist. Més que	irreverència	, és blasfèmia de voler ser més clement que Ell i pretendre de posseir una
amb la singular coincidència que el mal gust s'aparella amb una	irreverència	vanitosa, com àngels que ploren i imatges de Jesús compungit. Darrera
Com sigui que en el transcurs dels temps s'anessin creant abusos o	irreverències	en la seva interpretació, els Pares de l'Església consideraren convenient
del cenacle. Sota una aparent candorositat contenien inaudites	irreverències	, sarcasmes aguts, fibladors, emmetzinats, mortals. Cel i terra,
del públic en aquestes festes les convertí de mica en mica en aplecs d'	irreverències	, com les anomenades "festes dels boigs". Les extralimitacions portaren
vera innocència. La festa de l'elecció del bisbetó, esporgada de tota	irreverència	, se celebra encara en diversos monestirs i comunitats religioses. Se sol
com tot el que ha nascut de l'home, nosaltres podem discutir avui sense	irreverència	el fonament de la raó dels conservadors. Aquests fonaments podem
a moure la ploma amb artificis ampul·losos unes vegades i altres amb la	irreverència	demagògica dels descastats. Només els interessa plaure al més poderós i
a riscos d'estavellar-ne algunes. A la Mercè, per evitar escàndols i	irreverències	, el soroll dels "fasos" o "tenebres" es feia per mitjà de màquines
superficialment, aquesta comparació pugui semblar incongruencia, quant no	irreverencia	. El publicista ortodoxe y el satírich incrédul estan clarament separats
animals il·lustres. Jo mai no he pogut tenir les mans quietes; i, no per	irreverència	, sinó com la cosa més natural i digna d'aquest món, els meus dits
ja havia recollit de la boca de Josep Carner algunes frases de càustica	irreverència	sobre persones consagrades del país, que fins aquell moment em semblaven
i sentimental. Quan un veia el monument a Garibaldi, remarcava la pueril	irreverència	d'uns fusells que apuntaven la cúpula de Sant Pere. Avui dia, d'aquestes
que creieu que el sol nom del gran comediògraf és símbol de feréstegues	irreverències	o de les més cruels profanacions endreçades a les pulcres creences i
aquesta no sigui obligatòria, és pecat venial, perquè sempre és alguna	irreverència	contra Déu. Les distraccions involuntàries no són cap pecat. Preguem bé,
no dóna a Déu tota l'adoració a Ell deguda, cometent amb això una	irreverència	especial contra el Senyor. Aquest atemptat contra l'honor de Déu pot
el jurament; sense una necessitat o utilitat, el jurament resultaria una	irreverència	contra Déu. Aquesta irreverència, si no mancaven les altres condicions
o utilitat, el jurament resultaria una irreverència contra Déu. Aquesta	irreverència	, si no mancaven les altres condicions del jurament, fóra pecat venial. A
dos pecats: un contra la fidelitat i un altre contra la religió, per la	irreverència	a Déu. Aquest pecat fóra mortal o venial segons que fos greu o lleu la
i, en retorn, Jo no rebo, de la major part, més que ingratituds, per ses	irreverències	i sacrilegis i per la fredor i els desprecis que ells tenen per a Mi en
homes n'hagin trencat la branca, causant el brollament amb furia i amb	irreverencia	. ¡No és pas mesclat amb aquella aigua misteriosa que denota la mort; cada
¿Què dieu ara? ¿Tindreu gosadía d'avui en avant d'oir la Missa seient amb	irreverencia	, enraonant, mirant per aquí i per allà i tal vegada mig dormits;
empaitant, sense abastar-la mai, una llebre degut a la qual cometé la	irreverència	d'abandonar el temple en el moment de l'elevació. He conegut encara
que el cant va néixer juntament amb la paraula. Si no temessim caure en	irreverència	, ens atreviriem a interpretar els mots de Sant Joan en el seu Evangeli,
D'entre la parla animal, la dels lloros és la que ha sofert més	irreverències	satíriques, ja que llur particular habilitat és considerada, en despit de
auto-provocat, la caricatura pot llençar-s'hi sense temences de pecar per	irreverència	. El suïcidi és un gran tema que sol presentar-se quan el fet ja és
respectuós, o girats d'esquena al centre de la rodona, fent ostentació d'	irreverència	i manca de cultura. El costum degenerat en mal vici de no posar-se a
Però el rei Carles III manà l'any 1780 que, per tal d'evitar	irreverències	, deixassen d'anar gegants i nanos en les processons, i la disposició
De fet, no obstant, no és així, i s'exalten les passions i ve alguna	irreverència	. Els glevetans entren en reflexió, i abdicant de llurs drets, donen lloc

Pàgina 1 (de 3)

50 següents