Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dempeus, mirant-lo, amb la sospita als ulls. Ja ho podia témer: una cançó	irreverent	, alguna facècia plena de malícia inofensiva. I, en efecte: —Vols que et
de Pernod. Els executors testamentaris ho trobaren una punta	irreverent	i varen permutar l'ampolla de Pernod amb una de
Muntanyola amb el cap del dit mig enfadada, mig divertida. —Prou! prou!	irreverent	—renya el senyor Llibori. —Irreverent, perquè els conto el que ja saben
mig divertida. —Prou! prou! irreverent —renya el senyor Llibori. —	Irreverent	, perquè els conto el que ja saben de mossèn Ramon? Abans, tot sovint me'l
Ja ho sap la Teresa; oi? Però la germana no vol escoltar les paraules	irreverents	; i se'n va amb l'amiga. El senyor Llibori i la vídua de Torroella no
més forta de profund respecte i, al cap d'una estoneta, trobava gairebé	irreverent	la meva primera reacció. Podia ésser com era, però era en Prat de la
externa, perduda la de dins: per testimoni el fill	irreverent	de qui féu l'arca, que escoltà aquest duríssim anatema
d'un lector sentirà una mena de basarda produïda per allò que pot semblar	irreverent	en les meves preguntes. Violem alguna regla? Crec que no. És més, sense
que en aquell temps no hi havia els adhesius tan sofisticats d'avui. Era	irreverent	. Diuen que més endavant la barba era natural i així ningú no hi tenia res
En parlàvem amb natural alegria, i una senyora ens prengué per	irreverents	. Haguérem de recordar-li l'amable engrescament, l'alegria de les misses
La fe de Catalunya, intensament popular encara, és una mica	irreverent	, de tan sana com és. Fidelíssima a Roma, ha vist enderrocar-se als seus
del Violí I La joventut de tot arreu del món és turbolenta,	irreverent	i disbauxada. La de la vileta pirenenca, que suposarem X, ho era
popular, a les impertinències dels mal inquiets i de la mainada	irreverent	? I ben cert, ells no es miren, no es parlen, no es preocupen dels
semblava que l'haguessin presa de grat. Llur franquesa gairebé resultava	irreverent	. Se li passejaven pel muscle, se li entaforaven desvergonyidament per les
compte, talment una manca de respecte observada en altri, de la lluïssor	irreverent	dels seus propis ulls i hauria volgut esblaimar-la. La seva arribada
hi havia al peu del llit es promogué discussió, dites i redites, disputes	irreverents	i sorolloses: Que si als agonitzants, per pietat de la seva darrera hora,
d'energia final, havent de suportar sense poguer redreçar-se el xerroteig	irreverent	de les comares. Joan Antoni tingué un gest absurd, de súbita violència.
d'aquesta manera... L'home se n'anà satisfet. Feia una cara faunesca,	irreverent	, comparada amb la compunció que simulava al cementiri. —Aquests diners
com fent d'oracle: "Aquesta proposició és escandalosa"; "tal altra,	irreverent	"; "l'altra fa pudor d'heretgia"; "la de més enllà és malsonant",
tan intens, que àdhuc devia arribar com un encens profà i, no cal dir,	irreverent	, fins a les pensívoles i melangioses imatges dels altars; un perfum
fautores" de l'anomenat jansenisme; autora de sengles poesies	irreverents	que circulaven de boca en boca, fou l'única gran dama espanyola que la
primera, fantasia humorística d'intrigues palatines l'altra, i narració	irreverent	a la manera de l'Anatole France de /L'Ile des Pingouins\ o del
any, cada any és Corpus". Si Déu sagramentat ha rebut l'ofensa	irreverent	, l'Hòstia que el conté servirà, diríem, com a terme d'una comparança
tota altra cosa, com Anicet de Pagès dibuixa ja un Arnau-home, impetuós i	irreverent	, terriblement dominat per l'instint, al qual subordina tota consciència
hi ha hagut riures. Tot plegat —tec i conversa— em semblava una mica	irreverent	. Però a poc a poc m'ha envaït una sensació confortable. 30
De marrec Gerd havia arribat a considerar el seu oncle d'una manera	irreverent	, a base de prometences fallides, sempre accidentalment, és clar. Amb una
altres. Altrament, desconeixia la potència enorme que pot extreure's dels	irreverents	per naturalesa, dels que procuren escapçar els alts perquè ells no poden
massissa que, si no hagués estat perquè tots nosaltres érem una colla d'	irreverents	, ens hauria fet resar. He estat dubtant si explicar o no el final
especial. El bisbe Morgades va manar que fos retirat, perquè considerava	irreverent	el seu culte. El gremi celebra cada any una gran funció, amb ofici, sermó
maliciós una mica prop, quan te'n vas poden pensar de tu alguna cosa d'	irreverent	. Aquí. Bé! Amb aquesta claror del finestral, et sents més acompanyada.
i publica el famós "J'accuse". De resultes del seu acte	irreverent	, s'ha de defensar amb la ploma i la paraula, ell que no és orador, car la
precedència; que si París valia una missa, segons el criteri una mica	irreverent	d'Enric IV, amb un criteri del tot reverent els béns de la pubilla
senyora Consuelo per una bruixa, que, en lloc de dedicar-se a les feines	irreverents	i brutals que demanava el seu físic, havia anat a parar dintre el gremi
sencers de Mestrant de Granada, propietat del meu besavi, que jo, profà	irreverent	, amb faceciós histrionisme, havia fet servir més d'un cop per a
ens feia rebentar de riure explicant-nos farses tabarinesques, històries	irreverents	i butllofes descomunals, que indignaven la meva mare, perquè l'oncle
una cosa tan sagrada com són els quartos...!" No hi ha dubte que aquell	irreverent	i estúpid comentari, dit sense la mala intenció que pot atribuir-se-li,
temps! Amb les seves rebequeries, amb les seves facècies de criatura	irreverent	, però amb les flames del seu geni desvetllador i de la seva eficàcia
predilecte, "Reïra de vet!", era més aviat literari i folklòric que	irreverent	. També deia "Jo et flic!", com en les rondalles populars. Cultivava amb
encomana a la seva obra un foc de paraules i una llibertat ideològica	irreverent	, mal avinguda amb la contenció francesa i amb la clara mesura d'un
(/Els miracles de Fonollar\) recordava les interpretacions	irreverents	de les llegendes en /L'Ille des Pingouins\, d'Anatole France.
si es fa demanant temeràriament una prova o un miracle. Sempre és un acte	irreverent	i audaciós envers Déu. A voltes, però, és pecat venial per ignorància o
inclinacions? Mes ¡oh!, pitjor que tot, amb la meva negligencia i tracte	irreverent	de vostre Còs adorable en la santa Eucaristía, ¿no he posat damunt vostre
Santíssim Senyor estant-se davant el tribunal d'aquest rei pervers i	irreverent	. I. Reflexioneu com Pilat, sentint com Jesús era de Galilea,
cal témer la justicia de Déu quant o per confiada superbia o per descuit	irreverent	, transgrediu les sagrades cerimonies, precipiteu les paraules, confoneu
i encara més una definició de la poesia fóra, parlant d'ell,	irreverent	, almenys ara com ara, avui i ací. No he fet sinó enunciar, doncs, amb la
el seu llibre famós. Contrasta amb la nota moguda, realista, una mica	irreverent	de les dones, l'actitud atenta, encuriosida, amb que el grup d'homes ouen
moltíssims que de nord a sud ho fan. Unes voltes mostren la seua faç	irreverent	amb riuades escadusseres i malèvoles, d'altres s'acosten tímidament al
torrons i neules per primera vegada; car fer-ho abans es considerava	irreverent	. Per això, durant bona part del segle passat, a la vetlla d'aquesta
bé dir-ho, a mi. I, tot i que m'hauria hagut de semblar un poc	irreverent	la interpretació d'un poema estrictament europeu a favor d'una mora, la
Sant? —a en Jordi no li va agradar la sortida de na Marta. La va trobar	irreverent	. Va sortir. —No, d'en Pep. En Jordi va tornar entrar corrents en sentir el

Pàgina 1 (de 4)

50 següents