Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

parts. Els dolors i la freqüentíssima desconsideració del marit varen	irritar	a la fi la soferta mare, tant, que es va entendre amb Cronos, hagut
la refrescarien i l'apaivagarien. La banda ruminant l'avergonyia i la	irritava	i, en pensar-hi —i no recordava haver-ho oblidat mai des que era al món
"és potser la més cèlebre d'aquestes bestioles." "Pito?", s'	irritava	la senyora Magdalena Blasi. "Vostè gosa passejar-se'ns." "Que no vol
. —Que Déu no l'escolti, cunyada. Quina manera de blasfemar! —És que tu l'	irrites	. No és dolent. Al cap d'un moment resultava que el Sagristà portava els
d'allí. El mirà, sense sorpresa. Trigà un instant a contestar. Ell s'	irrità	encara més. —Pare... —Escolta: tu ets boja o què? Què vas fer anit?
també ell la mira amb inquietud. Però l'actitud de la seva filla l'	irrita	. No vol cedir. —Provarem una altra temporada. Veurem després de l'hivern.
resistència: era com si s'hagués mort, i ara la seva insensibilitat l'	irritava	, l'exasperava. La tornà a cridar: —Sileta... Li havia deixat la mà i,
diu: Estimat Erasme: La teva indignació hauria d'afalagar-me si no m'	irrités	tant com els sermons del vell patriarca. Què us passa? És que heu decidit
dels tres dijous?" "Fotrem un pa com unes hòsties?" A vegades s'	irritava	i s'aixecava per agafar l'aixada, o anar a veure tal treball o tal altre,
a consolar-lo; ho havia de fer, en efecte, amb precaució procurant no	irritar	-lo. En la còlera violenta que el dominava, no admetia consols. És veritat
mateix to tranquil, tal vegada amb alguna cosa de trist en el fons. Ell s'	irritava	més encara de la resposta; no podia sofrir que no s'ho prenguessin
la vida. Manuel era una criatura bonhomiosa, més aviat dolç de mena; no s'	irritava	i si, anant pel carrer, descobria un grup de noiets malcriats —ho eren
triple del que val en realitat la feina. Aquest petit incident, en lloc d'	irritar	-me, ha decantat la meva admiració per la manera fina i subtil que gasten
noies són d'una inconstància i d'una irregularitat que, naturalment,	irriten	el galant exigent. De vegades, a mig dinar, a mig passejar o a mig
del progrés material i, si fan les delícies de llurs amos, no cal dir que	irriten	els nervis de les persones una mica sensibles. El servilisme d'algun
em miro dins l'aigua clara dels gorgs i m'agrado molt. Hi hi hi! Però m'	irrita	que Nara es complagui a parlar i fregar-se i... besar-se amb Caín, que és
clivella la mà del nen que es cansa de fer força per	irritar	els seus germans, fent veure que els amaga no se sap què de
Calia, a més, pagar les consumacions i, encara, donar propina, cosa que	irritava	molt els papàs, tocats quasi tots d'una avarícia rural. A ca Dona Obdúlia
Parlava així perquè els apassionaments són plebeus, i una Bearn no pot	irritar	-se com una peixatera. El sentit de ponderació, que sempre mancà a la tia,
per no disgustar el marquès, i ara no podia elogiar massa aquest per no	irritar	Dona Obdúlia, la llengua de la qual era verament perillosa. El que
les qualitats que la seva subconsciència es veia obligada a acatar la	irritaven	moltes vegades i la humiliaven. Ja sabeu que la senyora és llunàtica. I
fent aldarulls democràtics. Els seus fills que ja eren grans l'acabaren d'	irritar	; Ferran havia sortit del col·legi i començava la carrera d'arquitecte i
seus amics, entre les seves relacions, era això, era aquesta mena d'home.	Irritava	la suficiència del seu analfabetisme; capaç de descobrir-ho tot, de
per la servitud i cítares per la dansa. La fam, que una casta	irrita	contra l'altra, començà: la primera llei fou dita
sempre ha tingut raó, la qual l'inculpa de mancar de coratge, veritat que	irrita	el covard i el transforma en agressiu. —És cert tot allò d'en Pere?
freturosa d'un judici favorable. Per això, fins quan ens fa riure, no ens	irrita	gaire i, si som una mica forts, una mica sencers, esdevé que en el nostre
L'ex-seminarista ja posa la mà damunt l'espatlla de l'oncle. L'oncle s'	irrita	d'aquella familiaritat. En un to abrupte esclata: —Com és que vol fer
mula a baix a l'entrada i se'm glaçaven les sangs. El bon marit mai no s'	irrità	amb mi; ella amb qualsevol excusa li tapava la boca. Afuava la meva
Va impressionar-me, però, la terrible energia de la vella, un dia en què,	irritada	per la meva indiferència, m'acusà de complicitat amb els altres. Va fer
s'havia revelat en mi dels primers anys de la meva infantesa ençà. Quan m'	irritava	, sempre destruïa quelcom, una joguina, una peça de roba, qualsevol altre
desesma. No vaig poder plorar en acomiadar-la, i els seus besos i plors m'	irritaven	. Avui comprenc que jo aleshores no estimava la meva mare. Em penso que no
Un esdeveniment! Ara aquella esperança em semblava tan estúpida, que m'	irritava	. Era ben imbecil, per la meva banda, de no haver-me fet molt abans la
pis menut i polsós em queia damunt i m'aclofava. Però la cosa que m'	irritava	més era aquella mica de taula que havia fet servir per a escriure les
eren plens de ferocitat. Hi havia sobretot un energumen que sempre feia	irritar	el vell. Quan aquest deia la seva esperança en el temps, madurador de
passava per davant els ulls que ens feien pampallugues. Jo, de vegades, m'	irritava	. Sentia ganes, necessitat de cridar a l'amic: "Prou versos! Massa
d'alegria sense motiu, desinteressada, de somniador, que era la meva, els	irritava	fins al punt d'esdevenir-los insuportable. Certa gent que de bona gana
i vivia en un malestar continu dintre de casa. Dels meus parents tot m'	irritava	; trobava la casa trista, insuportable, i el menjar dolent. Si alguna
a un extrem d'hostilitat involuntària però contínua, de manera que ens	irritàvem	l'un a l'altre sense propòsit i pel motiu més fútil, era un cas
de la meva manca de virior moral, sentia la meva nul·litat, i, en lloc d'	irritar	-me'n, la poetitzava. Això em sembla que és l'etapa més perillosa d'un
l'escomesa abrupta, que ella repel·lia amb un coratge insospitat que m'	irritava	. Ella em rebutjava i tenia més força que jo. Tot rient, rient, es
les mirades tendres d'ella i la curiositat de les meves. Això l'havia	irritat	immediatament, potser engelosit. Pocs moments després de trobar-nos
ulls dolços. Però jo llavors no ho vaig veure tan natural. A la llarga va	irritar	-me la seva actitud i vaig començar de fer l'amor a la pobra noia amb els
curt espai entre ella i jo. L'aire es carregava d'un fluid excitant que	irritava	fins al crispament el meu amic, que sentia l'enervament del marit que
d'ell. Era que ella m'havia significat preferències amb els ulls, i ara m'	irritava	que ell es pogués valer de no sabia quin dret per a acompanyar-la, mentre
animeta que tenia a la vora. Em sentia impregnat d'amor. Sovint m'havia	irritat	la infelicitat del meu company. Ara em feia compassió. Era una pietat
gaire importància a les meves paraules, li ho coneixia a la cara. Això m'	irrità	. L'hauria aplanat com un cuc. Per instants em sentia immensament superior
insegura, ensopegava, topava constantment contra el meu cos. Això m'	irrità	, i li ho vaig dir, tot apartant-la. Era més fort que jo, era una
la pena i el plor, amb les quals armes, sovint, lluny de vèncer-me, m'	irritava	més. Però de vegades aquesta submissió dolorosa d'ella, la seva
, de la seva pobresa d'ànima, i en lloc de fer-me pietat o respecte, m'	irritava	talment, que jo li responia amb una insolència, amb un esclat frenètic
aime donc?\ Tots tres rigueren amb gran esclat. Vaig sentir que m'	irritava	per moments i vaig anar-me'n més lluny per no veure'ls. La dolça veu, com

Pàgina 1 (de 18)

50 següents