×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb irrompre |
Freqüència total: 396 |
CTILC1 |
la mare, que havia estat escoltant-ho tot des de l'habitació veïna, va | irrompre | a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i viva | no lluny d'allí, es sentiren veus; després, uns passos, i tres figures | irromperen | a la sendera endinsant-se pel bardissar: eren l'ancià Baldà, Càndia del | el cos en el precís moment que els primers badocs, atrets pel xiscle, | irrompen | a les galeries veïnes amb una pregunta unànime als llavis: —Què ha estat, | joguina, mentre la família, en semicercle, espera adelerada l'instant d' | irrompre | a l'interior. I aleshores, quan la porta és finalment oberta, s'hi | que de cap manera no seria lícit d'introduir en una trama imaginada, | irrompia | com una immensa onada sobre tots ells, i resolia sense sentit, sense | t'havia dit que et volia i m'havies contestat que em volies. | Irromperen | de sobte les trompetes del jazz, el carrer de Russafa | mateix. —És que no sé... —murmurà el pintor. —No volem ningú més —vaig | irrompre | durament. —Dos som prou, i tres fórem massa —confirmà Josep. Els altres | que si Cosme aquella nit l'acompanyava es produiria el miracle, | irrompé | al menjador i en to jubilós i confiat s'adreçà al seu marit. | de la cultura. Crec que en els propers anys la intel·ligència artificial | irromprà | amb tots els seus efectius en el món de la cultura i no crec pas que fos | preparatius per a l'enterrament de la Mare de Déu. Ben aviat els jueus | irrompen | al cadafal i comencen d'agredir els apòstols, que volen evitar que | i el giny comença de pujar. Quan és a mitja alçada s'atura. Llavors | irromp | al temple Sant Tomàs, el més tocatardà dels apòstols, el qual s'excusa | i centralista. Menorca acabaria tornant-se integrar a l'Estat espanyol, | irrompent | dins la vida provinciana amb una força econòmica que a la resta de | però tots vénen a desembocar a sota del lloc d'on havien emergit. Els uns | irrompen | pel costat oposat d'on havien eixit i els altres, pel mateix costat. Fins | corrents de lava del qual desprenen fragments en els llocs de la terra on | irrompen | . Enfront d'aquest desemboca el quart, i d'antuvi ho fa en una regió | que organitzem aquest caos de sentiments, d'idees i d'experiències que | irromp | de tots costats sobre el nostre camp assedegat. Cal fer la gran tria. I | llur llenguatge, ni l'home del poble ni el gran poeta creador no havien | irromput | encara en el clos de les lletres catalanes. Conjuntament van entrar-hi en | I vet ací que amb els capgirells del temps, la noble imatge d'aquell amic | irromp | d'una manera tan insospitable dins la isolada foscor de la meva cel·la, a | és ell. Versificador fàcil, de bon gust i d'enginy, quan la tragèdia | irromp | a la seva vida, el traumatisme espiritual el revela tot d'una com un gran | infinites, incomptables dels altres éssers i coses del món. Però jo sento | irrompre | en mi per una necessitat irresistible, talment que si amb les forces del | fort, feien tabola i parlaven mal de tothom... Però, a mesura que anaven | irrompent | dins el Port, i es trobaven de ple davant l'espectacle de la badia | crit, un renec, un reny de la mestressa, rialles de dones... De sobte | irrumperen | al salonet tres mosses estrafolàriament vestides amb bates vermelles i | trams que van a morir a la plaça Rusticucci arrivaren tots plens. En això | irromperen | per dins de la columnada del Portone grups i més grups de | com aconhortar-la i amoixar-la. El seu cervell era com ara un volcà d'on | irrompien | veritables feixos d'idees incandescents. Així fou que fins després | de savis que està creant la Mancomunitat. Pou somreia, i de sobte, | irrompent | en la conversa, a crits, digué: —I el lèxic! L'altre dia llegia uns versos | a cadascun de nosaltres. Ja llavors la llum de Déu, terriblement sàvia, | irromprà | sobre tota la nostra vida i la posarà en espectacle davant els ulls de | la rara miniatura del túnel de Garraf i, d'un moment a l'altre, així que | irrompi | el violentíssim estrèpit de màquina i vagons, en Santiago es farà | descarat martelleig d'un piano de maneta, violent com el raig de sol que | irromp | a través d'una finestra, al fons, ran del pati. —Ja hi som: 409, | ningú no havia hagut de penedir-se de res que li hagués confiat. Un dia | irrompé | a la nostra mar un intrús que escometia a tort i a dret valent-se de la | i per això pren un espai més ample, esquinça tot allò que la cenyeix i | irromp | convertida en vent. Vent quasi sempre de tempesta, per tal com s'abat de | esparverat, deixant-li a penes distingir les fresses precipitades que ara | irrompien | de dins el casinyot. Mobles que cauen i es desballesten, unces que | El dubte no va trigar gens a esvaïr-se. Un dels homes que duia el timó va | irrompre | en la bodega regalimant aigua, les pupil·les dilatades, els dits | fer? El record d'En Lau, del seu company comprat pels "poiutxes", va | irrompre | violentament en la seva memòria desballestada. I va avergonyir-se de no | darrera pels llocs ombrívols o les regolfades, quan els nostres dos bots | irrompien | en l'esclat de la posta o bé en el clar de lluna, pel bell mig del riu. | de temps en temps a migpartir el seguici per a anar-nos a esperar i | irrompre | en punts avantatjosos. En aquelles ocasions els més exuberants d'entre | va llampeguejar-li a la mà. —Quietud! És Herbert! —vaig dir; i Herbert | irrompé | a la cambra, amb tota l'aèria frescor de cinc-centes milles de França al | vaig sentir crits de resposta, vaig veure figures i un raig de llum | irrompent | a la porta, brogiren veus i aldarull, i vaig adonar-me que Orlick | els pobles bàrbars —/germani\— travessen les fronteres i | irrompen | en massa dins la Romània, però pertot arreu, al contacte amb la | tinguin l'eix diagonal a l'illa i coratjosament prolonga les seves naus, | irromp | amb l'escalinata fins a l'illa veïna i deixa cobert el carrer de | can Milà, en què per primera vegada l'arquitectura desborda el seu camp i | irromp | en el de les arts imitatives. Quan el sentit geomètric i l'articulació en | exaltat i figura impressionant en el seu temps, féu que el comte Arnau | irrompés | , amb violència gairebé, a la literatura catalana. Balaguer escriví molt i | i els malentesos que s'anaven forjant ràpidament. Probablement no hauria | irromput | a la palestra només per les notes de Milà, tot i que el molestaven. Però, | descriu magistralment la muntanya aspra i pedregosa on sobtadament | irromp | una tempestat de vent i d'aigua. Uns pastors es refugien a les seves | de la mort en tenebra, l'eixutor desoladora del cor abandonat de Déu, li | irrompen | ànima endins i li porten el dolor més gran que mai hagi afligit ànima | Per a molts això els era fàcil. Les trapaceries del cambrer varen | irrompre | a casa nostra i, malgrat la vigilància patronal, encara avui els vicis | més que jo, és que no ets un home. I empeny la porta d'una revolada i | irromp | al menjador. Penedida ja de la resposta agressiva. Mercè parla del seu | d'Emengarda a l'entrecuix, al mateix temps que vençuts els de baix, | irrompen | al muntitjol amb crits de triomf. El cor de Jofre ara bat de cansament i | d'alans capitanejats per Girgon que estava amagada en el propi palau, | irromp | a la impensada en el menjador i assassina a Roger de Flor i a tots els | la lluita, obté nous triomfs. Devastada la regió de Gal·lípoli, | irromp | en la Tràcia i la Macedònia, després de vèncer altre cop l'exèrcit | al cervell? Ets un mal amic, Ferrer!... —No, August, per Déu! — | irrompé | , conciliador, Eugeni Puigmartí, abraçant el seu millor amic—. Si Germinal | Catrina, immòbil i tota vermella de sang; i, venint de tots els indrets, | irrompien | allí un sens fi de persones, astorades; els homes, del celler; la |
|