DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
isard A 39 oc.
isard M 209 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb isard Freqüència total:  248 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

va decantant un cos lluent de febre. L'esguard esquerp dels isards de muntanya veu un clavell moreno que hi fa cara, clavell
de progressar ni que fos rudement quan els altres grimpaven com isards. Havien estat inútils les interminables vetlles d'hivern dedicades als
cims, obre sa porpra; al pasturatge salta, amorós, l'isart selvatge: l'amor del maig té uns cants sublims. La nímfe riu
cimalls amb els estanys glaçats i els avets de font freda i els ulls dels isards sota les balmes com unes perles de foc. I tot amunt, pel camí de Sant
Tot corriol sembla que el meni a la punta d'una revelació diamantina. L'isard punteja al caire de la roca i esbrota pa i violes. Salut, Font-Romeu,
els porcs senglars i alguns óssos, i sobretot les cabres salvatges o isards, en tanta manera que s'hi veien escamots de quaranta i cinquanta caps.
servien cafè, i allà tinguérem la sort d'enraonar amb un vell caçaire d'isards, alt i prim, realment impressionant a despit dels anys que portava.
havia traça de senderol. Més avall travessàrem la gelera mig partida. Dos isards hi venien de deixar les petjades i unes fresques bolilles de femta.
Tampoc no són gaire amics de la casa de pagès. El picot és ocell isard: li plau aquella oloreta tan forta de la reïna dels pins i la fosca
pèl roig, i es posava a pensar. Mudar de vida! Era orfe, i lliure com l'isard. Com ell saltava les timbes i s'amagava en les boscúries, i com ell
contra les quals batia brunzent la pluja, esfereïen les graules i els isards. La foscor que embolcallava aquelles regions era imponent i esglaiadora,
mainatges, que el fèiem garlar sobre les seves caceres d'isards i d'àligues, ens repetia de tant en tant la seva frase de rúbrica per
per les muntanyes, a conversar amb els pastors, a veure saltar l'airós isard, n'havia agafat un gran entusiasme per la llengua que contínuament
de rocs que s'escorrien per un tarter, i en Cames ens assenyalava un isard, que va passar rabent vora nostra. Tot seguit en divisàrem un escarmot de
tornant tenebrosa. Tot sembla estar recollit; tots els murmuris minven: l'isard deu estar a bon redós; l'àliga, amb el niu proveït, deu estar ben ajocada
ahir ja no gaire immediat que es digué Gabriel d'Annunzio. Entre els isards i la boira La novel·la de Millàs-Raurell ens suggerí les següents
llei de la gravitació. Ningú, fins ara, no porta guants canyella —pell d'isart tenyida de canyella— sinó jo. En Torras i Bages explicava d'una gran ment
el seu somriure a la prada pirenenca, solament petjada de les fades i els isards, i a la lletjor suburbana, on es recremarà al fort de l'estiu amb una
Els antílops africans estan tan avesats a la periodicitat del foc com els isards del Pirineu al retorn anual de les neus. Li coneixen les manyes. Jo he
dins del seu enteniment. Àgil, lleuger, trescava pels camins com un isard jovençà. Passà la fageda coneguda, vorejà els prats, els amos dels quals
el sarró amb alguna cosa pel camí —li va dir la Brineta. I llesta com un isard, va córrer cap a la cabana, i amb un no-res va tenir arreglat el recapte.
té, la maleïda! és que és més furra que una bruixa i més esquerpa que un isard. Però, en fi: provarà d'atrapar-la. I el Cucala, internant-se camp
que el ramat, sense ell, comença a desmandar-se. Però, ca! Si furra i isarda és la Roja, més caparrut i porfidiós és el pastor. Qui sortirà, doncs,
perdre's entre les boires del Pireneu des de Sanillers a caçar l'isart... /i tot d'un cop t'has esllanguit per terra\ com un altre
Noguera, aquest riu tan català i transparent que neix en les altes i isardes congestes pallareses i mor en braços del Segre, envistes de Camarasa.
En Damià Quintana, l'enginyer del nostre Port i jo— ens en anàrem a caçar isards a la serra de Cadí i ses veïnes: la del Verd, la d'En Cija i la de
de llegir a les perdius i al porc senglar i al conill i a la llebre i a l'isard, perquè a tots convé de saber de lletra. I el pagès no es comportaria com
tornaven a esclatar. I arribats en aquest punt, els soldats corrien com isards i Joe també. El sergent anava al davant, quan vam tenir el renou a
els feia de seguici, i constava d'un noble minyó amb botes de pell d'isard d'un avantpassat gegantí, un venerable Par de cara xarxona que semblava
amb les denes separades per magnífics exemplars de caça major —cèrvols, isards i senglars. I en les confiteries, prodigis arquitectònics de crocant i
singularitzant-se de les altres, més o menys quietes, feia salts d'isard i es contorsionava com si viatgés un mostrari de gepes: ja no seguia el
per al futur: l'ombra gimnasta que sabia fer contorsions i salts d'isard. Dels camps raquítics de mestall sortí la serp miraculosa,
paladar ben construït. La carn de porc senglar s'assembla a la llebre. L'isard té gust de llebre. A casa la llebre es menja preferentment estofada, i és
pics i els seus quatre-cents llacs. Aquests estanys són la pàtria dels isards, que cal perseguir contra el vent si s'intenta de tenir algun èxit. Però
—contesten sempre. El barceloní pensa si li estaran preparant un civet d'isard i si una noia de trena perfumada li broda una rosa a la gira del llençol.
morir de fatiga entre la neu: la vida lleugera, gloriosa i solitària dels isards. Salut, Garona. Reprès el camí de baixada, el llit de la vall va
matí, el cant del gall salvatge, ni el bramul de l'ós, ni el tremolí de l'isard, ni la passa de la llúdriga. A la Vall d'Arties se sent el cant
sord. Vàrem llegir un text confús. Al llac hi ha peixos. La cacera de l'isard va pleure'ns. S'ho escoltava xiulant. Va esbotzar-li la guitarra quan
paït. He vist el "tocino fè" (senglar), l'ós, el teixó, l'isard, la llebre lleugera, l'espantadís conill, l'esquirol saltador, la
de ronya; i les més petites, per a la sal. També solien dur banyes d'isard per a sagnar els animals quan convenia. La banya és un material molt
lloc assenyalat pel majoral. Al cap de poc, ja me'l veig que, amb cama d'isard vell, venia al meu encontre. —Rabadanet! —Què voleu? —Aspera't ací; no
pels cims de les crestes i s'enfila per llocs on només les cabres i els isards poden passar. Això fa que sempre vulgui viure allunyat del domini del
haguessin fós ab la greixesa, y a voltes ella li descobría lleugereses d'isart y vivors picardioses de guilla pera enganyarla y ferli perdre sa petja.
L'isart Quan el bon temps somriu a les carenes, i engalana i embauma
d'honor imponderable. Ell està posant fi a la raça teva. L'Isart Cinquanta anys enrera, els excursionistes de nostre país que pujaven als
Cerdanya podíen gaudir de la visió d'una colla d'individuus de l'especie Isart o Cabirol; especie remugadora propia solament dels Pirineus, dels
davallant a la regió del bosc a l'arribada de l'estació freda. El genre Isart, nomenat científicament /Rupricapra\, comprèn solament una
/Bovinae\, /Caprinae\ i /Rupricaprinae\. El genre Isart pertany a la subfamilia /Rupricaprinae\, com es suposarà, pel
nom que porta. Ja havem vist que hi han tres varietats, o subespecies d'Isart. L'Isart que viu a nostre Pirineu és la subespecie nomenada per Cabrera
porta. Ja havem vist que hi han tres varietats, o subespecies d'Isart. L'Isart que viu a nostre Pirineu és la subespecie nomenada per Cabrera

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »