×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb jaç |
Freqüència total: 930 |
CTILC1 |
| i no l'he trobat", començava a refilar ella. "Si no m'he mogut del | jaç | durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu | | cims, i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del seu | jaç | . Demà serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau | | les formes "apocalíptiques". Berenem vora la font Camp Xamení, en un | jaç | de farigoles, davant un camp ple de garberes i el barranc verd. Unes | | gran dolçor, però en general callen i s'estan quietes com les llebres al | jaç | , menjant a poc a poquet i sense aixecar els ulls de la vianda. Aquestes | | Tant se val! El vaig a fer llevar. Els diumenges se'ls passa al | jaç | . I els dies feiners, si fa no fa... [(Entra a la cabana. Pausa. | | amb malícia.)] Veig que això del dinar no porta pressa. L'esperaré al | jaç | . M'han fet garlar molt aquest matí... [(Entra a la cabana.)] | | caçar per mi unes guineus argentades... Són aquelles que tinc damunt del | jaç | ... I m'ha promès... Caín. Prou! Nara. [(Cada vegada | | Vull conèixer-la com el pare et conegué a tu. Dormirem al mateix | jaç | , rebrà la meva sang i el seu ventre donarà fruit... Eva. ¿I | | [(Indecís.)] ¿Com anirà la cosa? Abel. Jo portaria el | jaç | aquí i Nara i jo ens hi ajauríem... Adam. Calla, indecent! | | Amb tres cambres. Que a l'hivern sigui tèbia i a l'estiu ben fresca. I el | jaç | que sigui ben tou. Caldrà que matis un ós perquè les pells de guineu són | | més baixa i insidiosa.)] Aquesta nit dormiré amb la senyora al | jaç | dels pares... Vina-hi! Vina-hi, germanet de la meva vida! Aguantaràs la | | No ploris, Eva... Eva. Senyor! L'un estirat damunt el | jaç | , fred, inert, mut per sempre... I els altres, maleïts de Jahvè, errants | | (no ens ha caigut enguany), damunt la pedra que encaua el | jaç | del nostre milió, s'afeixuga el silenci violent dels | | entenem-nos i plantem plantes a les ribes dels | jaços | tururut com Peric cosmos del riu que branda muntanya | | topen de front amb serrats, enrotllant-se com un | jaç | al niu d'una coma blana. D'una blingada d'esquena, | | La redacció és massa concisa i inhàbil, i hom no sap si vol dir que és un | jac | amb faldes, però amb llaunes al cos i no a les faldes, o bé si és un jac | | jac amb faldes, però amb llaunes al cos i no a les faldes, o bé si és un | jac | que té, al cos, faldes de llaunes i no en té a les faldes. Sigui com sigui | | i no en té a les faldes. Sigui com sigui, l'inventariador ha vist un | jac | en el qual ha observat unes llaunes que són pròpies de les cuirasses, no | | el qual ha observat unes llaunes que són pròpies de les cuirasses, no del | jac | , i el jac era una mena de sinònim de les espatlleres, si atorguem fe a | | observat unes llaunes que són pròpies de les cuirasses, no del jac, i el | jac | era una mena de sinònim de les espatlleres, si atorguem fe a l'inventari | | o sagetes i devia ésser enconxat. Indubtablement també era dit | jac | , i amb aquest nom s'enregistra a l'inventari dels béns de Joan Llull | | II, B). Recordem que lleugers indicis fan pensar que el | jac | equivalia a les espatlleres; si això fos segur aquestes serien | | calia reaccionar contra el fred i no podia moure'm. Estava com clavat al | jaç | . Escoltava cantar els ocells. Se n'han posat dos damunt la branca que | | car ocells i bèsties eren ja a llurs recers, als nius, i als | jaços | fets d'herba; el rossinyol, però, vetllava; anà | | si cas hom encerta una barraca, calque brotim per calar una flamarada, un | jaç | , un branc reïnós que dóna una miqueta de llum i espanta la tenebra. No hi | | no hi haurà lloc desocupat, i una i altra s'haurà d'estar a la vora sense | jaç | . Aviat les veureu adormidetes, les antenes girades al llarg del cos i les | | el bon pas, sant Guillem va caure malalt i ja no es va moure del | jaç | . Diu que les cabres salvatges baixaven de la soledat i li oferien la llet | | i satisfet. Després, com el repòs li convenia, es va fer un capçal i un | jaç | i vingui meditar. Hom sap que la meditació dels sants els mena dret al | | girà proa. Els pescadors van saltar a terra. S'hi va trobar tan sols un | jaç | d'algues i de falgueres apilades i l'empremta de dos peus enormes, i | | brutícia que duien. En arribar a terra, és segur que hauran volat a llurs | jaços | naturals d'aigua dolça. No crec que els botànics s'hagin adonat de la | | el ple poder d'aquestes sensacions. El sòn no volía acostar-se al meu | jaç | —mentre les hores anaven caient, caient una per una. Jo m'esforçava per | | geure fosca, que s'adormen an els llorers, i qui diu els llorers diu el | jaç | , és degut an aquelles píldores que van ensopir a la mitja Espanya que | | Accepta l'hospitalitat de l'home, per la comoditat de tenir aixopluc i | jaç | segur i trobar la minestra amanida a l'hora de l'àpat. Però mai no ha | | ja la nit era molt avençada els dos japonesos es deixaren caure sobre el | jaç | i aviat quedaren dormits. II A l'hora de mig-dia, cansat de | | crostons de pa en algun casalot que sols se sab ell; deu dormir en un mal | jaç | , o en una pallissa, i, lo mateix que ls tudons selvatges, deu baixar a | | carrer avall, trotant ab ferocitat de faune que se'n du la presa al | jàs | . Se m'encenen les galtes de vergonya sols al recordar que hi havía | | i repetia: boira, boira! Un matí la seva mare hagué d'arrabassar-lo del | jaç | a viva força, i el pobre infant un cop de peus a terra, oscil·là, | | de plomes i herbetes i tels d'aranya. El niu del raspinell sembla el | jaç | d'un follet dels boscos. Amb el seu bec furga les molses del tronc, i en | | a la gropa. El pare del xavalet li anava donant ordres sense moure's del | jaç | , amb les mans al clatell i els colzes en l'aire; però el noi no en feia | | va sentir la gossa que glapia, que el llepava tot conduint-lo vora el | jaç | de palla. Allí damunt hi jeia en Martinet, que en una darrera convulsió | | imaginant, com un empordanès de pura sang, si podria enfondar-se prou el | jas | del riu per a fer-lo navegable fins a més enllà de Vilarrubau. Allí hi he | | Pel bou que vaig matar! ¿M'hauré d'estar gaire estona ensumant el vostre | jaç | de gos, perquè em doneu el que em pertoca? Sóc jo, Shere Khan, el que | | de la cabauma, i, quan en fou fora, cridà: —Cada gos lladra en el seu | jaç | ! Ja veurem què hi dirà, la ramada, sobre això de criar cadells d'home. El | | de fressa; ulls que travessen la foscor; orelles que senten els vents del | jaç | estant, i blanques dents esmolades: tot això són els senyals dels nostres | | tota pressa cap al cantó del melonar més a prop del mur. Allí, damunt un | jaç | de palla calenta, amagats amb molta traça entre mig dels melons, hi trobà | | com pogué, prenent cura d'aixafar les cobres menudes i remogué el | jaç | per tots cantons, per tal de veure si n'havia deixat algun a mig | | tota la nit i udolant tot el dia, com fan alguns. Bagheera marxà cap a un | jaç | que sabia, mitja llegua lluny. Mowgli s'enfilà com si res a un arbre | | al mig del camí que aquell havia de desfer, les pells que li feien de | jaç | . Així el lladregot no se n'aniria amb les mans buides. I aquesta és la | | Com desitjava de sortir d'aquella sala ombrívola, i trescar entre aquells | jaços | de flors resplendents i aquelles fresques fontanelles! però ni tan sols | | i després... va trobar-se a l'últim en el bell jardí entre els bells | jaços | de flors i les fresques fontanelles. Capítol VIII El camp de |
|