Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i no l'he trobat", començava a refilar ella. "Si no m'he mogut del	jaç	durant la sencera fosca!", li va recordar baix baixet ell. I en veu
cims, i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del seu	jaç	. Demà serà com avui, i així tota la renglera de clarors, d'una pau
les formes "apocalíptiques". Berenem vora la font Camp Xamení, en un	jaç	de farigoles, davant un camp ple de garberes i el barranc verd. Unes
gran dolçor, però en general callen i s'estan quietes com les llebres al	jaç	, menjant a poc a poquet i sense aixecar els ulls de la vianda. Aquestes
Tant se val! El vaig a fer llevar. Els diumenges se'ls passa al	jaç	. I els dies feiners, si fa no fa... [(Entra a la cabana. Pausa.
amb malícia.)] Veig que això del dinar no porta pressa. L'esperaré al	jaç	. M'han fet garlar molt aquest matí... [(Entra a la cabana.)]
caçar per mi unes guineus argentades... Són aquelles que tinc damunt del	jaç	... I m'ha promès... Caín. Prou! Nara. [(Cada vegada
Vull conèixer-la com el pare et conegué a tu. Dormirem al mateix	jaç	, rebrà la meva sang i el seu ventre donarà fruit... Eva. ¿I
[(Indecís.)] ¿Com anirà la cosa? Abel. Jo portaria el	jaç	aquí i Nara i jo ens hi ajauríem... Adam. Calla, indecent!
Amb tres cambres. Que a l'hivern sigui tèbia i a l'estiu ben fresca. I el	jaç	que sigui ben tou. Caldrà que matis un ós perquè les pells de guineu són
més baixa i insidiosa.)] Aquesta nit dormiré amb la senyora al	jaç	dels pares... Vina-hi! Vina-hi, germanet de la meva vida! Aguantaràs la
No ploris, Eva... Eva. Senyor! L'un estirat damunt el	jaç	, fred, inert, mut per sempre... I els altres, maleïts de Jahvè, errants
(no ens ha caigut enguany), damunt la pedra que encaua el	jaç	del nostre milió, s'afeixuga el silenci violent dels
entenem-nos i plantem plantes a les ribes dels	jaços	tururut com Peric cosmos del riu que branda muntanya
topen de front amb serrats, enrotllant-se com un	jaç	al niu d'una coma blana. D'una blingada d'esquena,
La redacció és massa concisa i inhàbil, i hom no sap si vol dir que és un	jac	amb faldes, però amb llaunes al cos i no a les faldes, o bé si és un jac
jac amb faldes, però amb llaunes al cos i no a les faldes, o bé si és un	jac	que té, al cos, faldes de llaunes i no en té a les faldes. Sigui com sigui
i no en té a les faldes. Sigui com sigui, l'inventariador ha vist un	jac	en el qual ha observat unes llaunes que són pròpies de les cuirasses, no
el qual ha observat unes llaunes que són pròpies de les cuirasses, no del	jac	, i el jac era una mena de sinònim de les espatlleres, si atorguem fe a
observat unes llaunes que són pròpies de les cuirasses, no del jac, i el	jac	era una mena de sinònim de les espatlleres, si atorguem fe a l'inventari
o sagetes i devia ésser enconxat. Indubtablement també era dit	jac	, i amb aquest nom s'enregistra a l'inventari dels béns de Joan Llull
II, B). Recordem que lleugers indicis fan pensar que el	jac	equivalia a les espatlleres; si això fos segur aquestes serien
calia reaccionar contra el fred i no podia moure'm. Estava com clavat al	jaç	. Escoltava cantar els ocells. Se n'han posat dos damunt la branca que
car ocells i bèsties eren ja a llurs recers, als nius, i als	jaços	fets d'herba; el rossinyol, però, vetllava; anà
si cas hom encerta una barraca, calque brotim per calar una flamarada, un	jaç	, un branc reïnós que dóna una miqueta de llum i espanta la tenebra. No hi
no hi haurà lloc desocupat, i una i altra s'haurà d'estar a la vora sense	jaç	. Aviat les veureu adormidetes, les antenes girades al llarg del cos i les
el bon pas, sant Guillem va caure malalt i ja no es va moure del	jaç	. Diu que les cabres salvatges baixaven de la soledat i li oferien la llet
i satisfet. Després, com el repòs li convenia, es va fer un capçal i un	jaç	i vingui meditar. Hom sap que la meditació dels sants els mena dret al
girà proa. Els pescadors van saltar a terra. S'hi va trobar tan sols un	jaç	d'algues i de falgueres apilades i l'empremta de dos peus enormes, i
brutícia que duien. En arribar a terra, és segur que hauran volat a llurs	jaços	naturals d'aigua dolça. No crec que els botànics s'hagin adonat de la
el ple poder d'aquestes sensacions. El sòn no volía acostar-se al meu	jaç	—mentre les hores anaven caient, caient una per una. Jo m'esforçava per
geure fosca, que s'adormen an els llorers, i qui diu els llorers diu el	jaç	, és degut an aquelles píldores que van ensopir a la mitja Espanya que
Accepta l'hospitalitat de l'home, per la comoditat de tenir aixopluc i	jaç	segur i trobar la minestra amanida a l'hora de l'àpat. Però mai no ha
ja la nit era molt avençada els dos japonesos es deixaren caure sobre el	jaç	i aviat quedaren dormits. II A l'hora de mig-dia, cansat de
crostons de pa en algun casalot que sols se sab ell; deu dormir en un mal	jaç	, o en una pallissa, i, lo mateix que ls tudons selvatges, deu baixar a
carrer avall, trotant ab ferocitat de faune que se'n du la presa al	jàs	. Se m'encenen les galtes de vergonya sols al recordar que hi havía
i repetia: boira, boira! Un matí la seva mare hagué d'arrabassar-lo del	jaç	a viva força, i el pobre infant un cop de peus a terra, oscil·là,
de plomes i herbetes i tels d'aranya. El niu del raspinell sembla el	jaç	d'un follet dels boscos. Amb el seu bec furga les molses del tronc, i en
a la gropa. El pare del xavalet li anava donant ordres sense moure's del	jaç	, amb les mans al clatell i els colzes en l'aire; però el noi no en feia
va sentir la gossa que glapia, que el llepava tot conduint-lo vora el	jaç	de palla. Allí damunt hi jeia en Martinet, que en una darrera convulsió
imaginant, com un empordanès de pura sang, si podria enfondar-se prou el	jas	del riu per a fer-lo navegable fins a més enllà de Vilarrubau. Allí hi he
Pel bou que vaig matar! ¿M'hauré d'estar gaire estona ensumant el vostre	jaç	de gos, perquè em doneu el que em pertoca? Sóc jo, Shere Khan, el que
de la cabauma, i, quan en fou fora, cridà: —Cada gos lladra en el seu	jaç	! Ja veurem què hi dirà, la ramada, sobre això de criar cadells d'home. El
de fressa; ulls que travessen la foscor; orelles que senten els vents del	jaç	estant, i blanques dents esmolades: tot això són els senyals dels nostres
tota pressa cap al cantó del melonar més a prop del mur. Allí, damunt un	jaç	de palla calenta, amagats amb molta traça entre mig dels melons, hi trobà
com pogué, prenent cura d'aixafar les cobres menudes i remogué el	jaç	per tots cantons, per tal de veure si n'havia deixat algun a mig
tota la nit i udolant tot el dia, com fan alguns. Bagheera marxà cap a un	jaç	que sabia, mitja llegua lluny. Mowgli s'enfilà com si res a un arbre
al mig del camí que aquell havia de desfer, les pells que li feien de	jaç	. Així el lladregot no se n'aniria amb les mans buides. I aquesta és la
Com desitjava de sortir d'aquella sala ombrívola, i trescar entre aquells	jaços	de flors resplendents i aquelles fresques fontanelles! però ni tan sols
i després... va trobar-se a l'últim en el bell jardí entre els bells	jaços	de flors i les fresques fontanelles. Capítol VIII El camp de

Pàgina 1 (de 19)

50 següents