×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb jaça |
Freqüència total: 117 |
CTILC1 |
| casa, menjarem per sopar un mos i ens colgarem sense entretenir-nos a la | jaça | , que demà ens hem de llevar a punta de dia. Entretant, escolta, amb el | | més pels cims la vacada; pels cims els pastors dormen en la | jaça | ... mentres que 'ns estem sentats á la plaça, damunt | | en la molsa. La trobaràs en la soledat de Carençà, pels encontorns de la | jaça | , és a dir, a dos mil metres d'altitud. S'agrada en la humitat de les | | per què l'has deixada enrera? Vés, salta a l'altre vessant i davalla a la | jaça | . Faràs nit a la barraca, i goig encara si el vaquer alimenta la | | no sap que el nostre genial mossèn Jacint Verdaguer anava a dormir a les | jaces | de Canigó? El foc de la cabana i el llum de la tesa li deixaven | | d'herba tan amarada i tova que els peus se m'hi enfonsen. Per aquella | jaça | també s'ha escampat el bestiar. Les vaques veient-me passar, s'aturen i | | pujant per una regió pedregosa, i no trigo a girar-me per guaitar la | jaça | que he travessat i que s'estén com una gran catifa d'un verd encès, | | mi, que no li puc ésser de gaire ajuda. Des de dalt de la serra, tota la | jaça | s'obira en un gran pendent inclinat. La brega sembla que ha parat. | | Dominant aquestes delicades remors, per un dels corriols que menen de les | jaces | del Canigó als primers pobles que el volten es sentia el brogit sec | | La ramada s'escampa un quart d'hora al volt de la barraca, en l'espaiosa | jaça | de Cadí. El sol a poc a poquet s'ajoca, i, mentre es va acostant la nit | | i tornaré demà passat ben proveït. Tu menaràs el cabal a una altra | jaça | . Belleu si anesses a Pla Guillem? A Balaig deu haver-hi el cabal de | | hores treballant esclops i culleres, o bé conduint el cabal d'una | jaça | a l'altra, pensant en quan es casaria amb la Julita, que s'estimarien | | del cabal de Corçaví. Li demano que m'assenyali el camí que mena a la | jaça | de Balaig i quant s'hi posa. —Ja hi podes sere anit, si la broma ho vol | | per anteriors excursions, podent així dirigir-me més fàcilment a les | jaces | de Cadí o de Balaig, a les quals ja havia estat altres cops. Decidint-me, | | impossibilitant-nos la marxa, ens fa perdre l'esperança d'arribar a la | jaça | que cerquem debades. Provem d'assolir la carena atravessant el bosc: però | | misteriós i mullat com ella. Va viure així portant cada nit a la | jaça | el misteri i enfonsat per obra d'amor en el misteri, com aquell que obre | | campament entrecreuat de rengles de pageses que havien ajocat l'aviram en | jaçes | de palla, entre l'eixordadora cridadissa de les venedores que oferien | | catifa, flassada, matalap, tabac, sofà, etc.), de la indumentària ( | jaca | , samarra, jopetí, gipó, saragüells, arracades, sarró, taleca, barxa, | | fruit fruita, full fulla, ganivet ganiveta, gerro gerra, hort horta, jaç | jaça | , parell parella, pla plana, plat plata, ram rama, regle regla, roc roca, | | d'aquell desori, mestre Guzman va plantar un espanta-pardals posat de | xaca | , capell de copa alta i en la mà vara ab borles. ¡A vore si li tindrien | | a veure la imatge, a dir-li algo, a pregar-li; allí anava ell ab | xaca | i botes i fins corbateta de llacet, per a cumplir ab la Mare de Déu, a | | floricultor d'espadelles i ravanells, a que li prenguera les mides de | xaca | , xopetí i pantalons... Però tot de moda, ¿eh? que "una vegà és una vegà | | resolgueren casar-se. I Tomàs va anar a l'església enfundant-se en la | xaca | , que agarrà a la porta de casa, de braços de Taviet, el catxeruler. I | | cent voltes li va traure lo ditxós trage com si l'haguera fet a ull: la | xaca | curta, agiponada, i ab travilla per acabar-ho d'apanyar; els pantalons, | | com dient: "ací estic jo; ¡visca el rumbo! ¿Què vos pensaveu que no tenia | xaca | com qualsevol sinyor, puix mireu-me i voreu la camisa que m'ha planxat | | més testimonis que el sagristà i el campaner. El senyor Mateu duia la | jaça | estiregassada que li servia per la botiga i abans de rebre la benedicció, | | la ermita pera tancar durant tota la hivernada al màs de Sant Pons, en la | jassa | gran arracerada sota l'immens cap granítich de la Nina Blava. Coneixent | | a baixa temperatura. Només als sòls rics en nitrogen, com els de les | jaces | del bestiar, creixen herbes esponeroses d'aspecte higromorf. La pèrdua | | de Morens, va a trobar-se el curs del Ter. Al poc tret s'arriba a la | Jaça | dels Recons (2030 mts.), on hi han escampades algunes | | on hi han escampades algunes barraques de pastors. Al bell peu de la | Jaça | s'atravessa el riu, i internant-se el camí en l'aspre esvoranc per on | | per dessobre la Coma de les Mulleres. Després de passar per la | Jaça | de baix i de dalt de les Mulleres, al cap d'una hora vint minuts de la | | i llur botzinar es barreja amb els gemecs dels malalts que omplen les | jaces | de l'hospital. Al defora, sota els arbres verds i empolsegats, deu passar | | havia reeixit a crear, d'haver rebaixat el meu "Lliri entre Cards" a la | jaça | entresuada de l'adulteri. Ella es creia haver-m'ho donat tot, i m'havia | | ens despertà la cridadissa dels cans; el bestiar s'arremolinava dintre la | jaça | : sentia la ferum del llop, que rodava per allí prop. Sortírem, i amb els | | pels animals —camp de conreu— i el desplaçament continuat de la zona ( | jaça | ) ocupada pels ramats, l'habitatge de nit és nòmada, completament | | Alt. apr., 1700 metres. Als 35 minuts se guanyan las | Jassas | ó barracas de Pla de Subra. Aquí se tenen que deixar los matxos y | | l' estany y lo precipici de Sucarana. Prop del estany hi há una | jassa | , cortal ó barraca de pastors hont se pot pernoctar en cas necessari, y | | m.), situat en una vall molt glevada de pasturas, hont hi ha algunas | jassas | y cortals. Al E. s' eleva lo Puig de Peyrot (alt. apr., | | s' obra al SE. y en cosa de 1 hora y mitja apr., se puja á la | Jassa | de Dalt, hont s' hi veuhen 2 estanys. Lo camí segueix | | Blanch y al cap de 1 hora més s' arriba á una barraca ó | jassa | de pastors que 's troba á uns 2500 metres d' altitut y hont s' | | metres d' altitut y hont s' hi pot dormir en cas necessari. De la | jassa | o barraca en cosa de 2 horas y 15 minuts se guanya 'l | | la Vall d' Incles, trobant als 35 minuts uns prats y unas | jassas | , y en 1 hora y 15 minuts més se va á Soldeu. De | | trago, va divisar a través del got la efigie que penjava de la | xaca | , i... ¡horror de horrores!, se li representá davant d'ell la | | forn fou en Arita. Avuy lo principal centre es Hizen ahont hi há bonas | jassas | kaolínicas. Las primitivas eran blavas y blancas è imitavan tímidament | | lo punt de vista geográfich, dato important en cerámica á causa de las | jassas | de terra, se dividexen las manufacturas italianas axís: Marcas: Faenza, | | de parlar més endavant. La cerámica árabe fou desarrollada mercès á las | jassas | argilosas de Paterna, Manises, Quarte, Carcer, Villalonga, Alacua y | | y boscos de la reg. inf.. Pr. Est.. A. pyramidalis L·. Prats y | jasas | de Nuria. Est.. A. chamaepithys L·. Herba felera ó | | en ajudas. Blitum Bonus-Henricus Rchb·. Sarrons, Sarrós. | Jasas | y prats de Nuria, etc.. Est.. Las fullas de Sarrós son un poch | | càlides en el freu i en el toçal! Com t'has podrit, ma | jaça | de falgueres! Ja no és per mi la molsa del penyal! Em | | d'aquella dòna i aquell pastor boig, que per un bes i una | jaça | de palla ell va prometre-li el cor del bou roig. |
|