Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ja AV 177903 oc.
ja C 28017 oc.
ja SIG 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ja Freqüència total:  205921 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

una sensació de repugnància. Després d'acabar-se aquest període, i Cronos ja vençut, res no ens interessa dels Curetes, fins a l'embull de Iò i
—ignores per complet la sobtada i estranya implicació—, de Moiragetes. Ja t'explicaré en una altra oportunitat l'al·lusió a Lavínia, remota en
Parlava tan sols per matar una mica l'estona, perquè entre totes tres ja havien comentat tota mena d'assumptes. "La veritat és que l'eterna Moira
plaure'm més." Themis Encara que als seus orígens era un tità femella, ja aleshores Themis s'inclinava a la moderació, a l'ordre i a la llei.
de tantes recents lluites i enterbolit per la victòria. "Casem-nos-hi." Ja matrimoni, Metis no cessava d'advertir, amonestar i ensenyar el marit,
però lamento doblement que no realitzés el seu insensat projecte, perquè ja hauria après el que significa penedir-se de debò. Vaig permetre també que
quedes per sempre? T'estimo massa per lluitar contra l'engany de la tria. Ja no t'atreuen les flors del safrà i del grejol, la rosa, la consolva, la
misteris." Adonis Adonis provenia de Biblos. Quina antiga ciutat! Ja era un centre religiós en el quart mil·lenari abans de Crist, i els seus
encadenant-lo, de reduir-lo a la impotència. Ares l'alliberava. Ja mort, al regne d'Hades, Sísif va explicar al déu i a Persèfone una falsa
de revenir a la llum. En aclarir-se la mentida, Sísif es va trobar ja sense remei al Tàrtar, sotmès a un etern suplici que no conto, perquè
l'indret que preferim, en el camí de les Gorgones. Però l'ull i la dent ja han lliscat de mà en mà, una volta sencera, i de nou em correspon a mi el
almenys en el moment del cop decisiu de l'arma —si el teu cervell és ja després buit de tot pensament—, de com queden, més enllà dels extrems
torrents i cascades varen contribuir a disciplinar les seves veus, ja des del començament pura harmonia. Ignoro el motiu que les va dur a la
caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la sang. Quan ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten amb
Pontos, és molt temible", adoctrinava Arístocles l'adolescent Euforió. "Ja saps que hi ha un port, a la nostra illa d'Ítaca, consagrat a ell. Però
pas edificant. Tu, home, mesura de totes les coses, evita d'amidar Zeus. Ja n'arribarà el temps. Avui acontenta't de pensar que n'esdevindràs un dia
Equínades i les Òxies i des de les costes d'Acarnània i Etòlia, per on ja has navegat. Ens ajuda amb freqüència a emplenar les xarxes. Bòreas, al
i els peixos se'n refien, i nosaltres feinegem." Làmia i Escil·la "Ja que em preguntes per Làmia, et contestaré que, en els seus començaments,
Alceu li atribueix la maternitat d'Eros, després d'un amor amb Zèfir, ja benèvol. Iris s'encarrega, a més, d'omplir de tant en tant un auri
la calma de la nostra solitud. Joguineja, a terra i a mar, encara que ja no és jove. Persegueix rates i sargantanes, i qualsevol cosa que es mou,
bellesa d'Erígone que branda al vent. I molts d'altres somnis, ara meus, ja íntims, que no s'acompliran ni en la terra ni en cap Maira constel·lada,
Orió T'han despullat de l'armadura d'or, t'han pres la brillant espasa, i ja no pots seguir les caceres del cel, acompanyat del teu gos. No avançaràs
penya-segats. La nostra illa, aspra i impròpia per a l'equitació, tal com ja ho va advertir, en un dels seus perfectes cants, el més sagrat dels
i la nit, que és de lluna nova, a penes si sent l'esma de moure's. Ja descansats, remarem a poc a poc fins a casa, menjarem per sopar un mos i
molt amunt", enllepolia i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I ja trascamava. "Ep, assossega't. Ascendirem fins al xaró?", preguntava,
l'honest doctor Robuster i Tramusset, en el seu ocàs professional, ja sense cap mena de curiositat científica. Dànae "Come steu? Steu
de ser assistida per algun facultatiu. La nutrice afirmava que ja havia recorregut als serveis d'un, però afegia que ella no n'estava
i tots dos es relacionen amb alguns dels seus amors. Tot just caminava i ja va destruir un terrible serpent o un drac monstruós. Es va purificar dels
de les profunditats de la terra. "Saps què?", es malfiava el pelegrí. "Ja tornaré un altre dia a consultar l'oracle. Ara no em trobo en una
inquietadora bellesa d'arbre. El prec és escoltar. La fugitiva és ja llorer. Uns braços decebuts, en cenyir-lo, senten palpitar encara, ben
cada cop més apagada, fonent-se en l'airecel, estranya, aliena a ell, ja enemiga. No podia entendre, com mai no ho comprèn ningú, quin crim havia
cadàver de la nimfa infidel, Apol·lo va córrer a treure Asclepi del cos ja mig consumit de la mare. Avui no ens interessa la història del darrer,
Què hi ha, però, de més temible que una bondat sense límits? Els antics ja se n'havien adonat, i ara ens comencem a anguniejar amb raó, en veure els
llessamí, el curs irregular de l'Alfeu. Zeus es va enamorar de la noia —ja no ens n'estranyem—, i la nimfa, no pas insensible a l'amor, deixava que
en quedaria escarmentada. Si era, però, el que asseguren, m'agradaria, ja que hi sóc força entesa, d'examinar l'arbre que produïa uns exemplars tan
bé", s'entossudia la sagaç contempladora. "On va, amb aquesta nosa. Jo ja patiria de migranya", va concloure, amb una enèrgica certitud, la
a la força platònics no en sortirem guanyadors. Vaig contra el meu plaer, ja d'ordre estètic, però practico l'altruisme", concedia l'oncle Nicolau
de qui vostè amb tanta freqüència ens parla no s'estaven mai de res, ja ho comencem a entendre", esclafia la senyora Tecleta Marigó. "Eren uns
petita ciutat ran del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es lamentava la senyora Tecleta Marigó. "Les testes són
amb la subtil Persèfone, que ha d'observar, a propòsit del meu cas únic, ja ho capisso i em situo, complicacions de cerimonial i navegar amb astúcia
s'enfonsa en un tendre pit. Com de costum, els pares es penedeixen quan ja no hi ha cap remei, incineren les despulles dels enamorats i en barregen
ximples trinen. Pst, pst", tractava d'avisar-los. Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora,
resultarà que aquests ximples, amb més o menys propietat, s'entenen." "Ja que m'és temps de morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant
després, i Kedàlion, el seu amic i mestre, l'ha deixat sol. Confia ja en la traça del deixeble, una habilitat que esdevindrà prodigiosa en el
en el ram de les cavalleries. "Deixa'l fer, Tecleta. Aquesta banda ja li creixerà. Que no t'adones que no passa de ser una criatura? Sí,
et vas tombar amb una freda deliberació a esguardar la deslliurada. Ja no hi era. Aleshores inflaves, molt content, el pit i encetaves un nou
seguidors primitius. Li devem, però, el teatre, i aquesta eterna invenció ja el justifica prou als nostres ulls escèptics, encara que ni de lluny no
i vessament de sang per als qui accepten sense mesura els seus dons. Ja convertit en un home jove d'esclatant bellesa —de carns tanmateix una
"De berengitis", dictaminava, enmig de l'estupefacció terminal, el teló ja abaixat, lloca censurada, per damunt de bàndols. la Ignasieta.
deia i repetia la reclusa voluntària. "L'heroi se'n va anar i ja deu haver arribat a la seva illa, a la fi de la seva navegació. Mai més

  Pàgina 1 (de 4119) 50 següents »