Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'un cop." La víctima li donava la raó i proferia sense pausa orgulloses	jactàncies	contra l'amo del llamp. De tant en tant, unes quantes Oceànides venien a
que els poetes, en efecte, són ben ridículs en llur	jactància	. Valdria més callar, que tots calléssim. I aleshores
destrona la jerarquia; la indiferència eximeix de fer antologies. La	jactància	de la carn, de la carn nua i lluïdora, encara té una abrupta manifestació
natural, suau, que m'omplia de benestar i la qual podia expressar sense	jactància	. —Bé, tot això, tu ho fas per poder-ho escriure després. De les coses
l'Omnipotent. Ai trist de mi! Poc saben quin preu em costa la	jactància	inútil, sota quins mals per dintre meu gemego sobre
mútues felicitacions. Satan arriba a Pandemònium; relata amb	jactància	, en plena assemblea, l'èxit que ha aconseguit contra l'Home; és
vostres. I per no res... Tallafer no deixà acabar; la ira, l'orgull, la	jactància	triomfaren una vegada més: —Oh pagesalla, com voleu amb la vostra ferum
Aquestes paraules, en boca d'un home de la vostra història, desen una	jactància	impertinent. És una manera molt fina de fer-se l'interessant. —Voleu
materialista amb somriure burleta pels qui a si mateixos es donen amb	jactància	el dictat d'homes pràctics. Però com a objecte de divulgació jurídica
un altre a la seva presència, per a obtenir el seu favor.	Jactància	, quan un es lloa a si mateix, exagerant els mèrits propis i fins
Perfecte contrapunt d'aquesta publicitat "que ha convertit la	jactància	en una de les belles arts" (H. G. Ricrower), l'art formalista s'ha
todos que estaban cerca"; també ell havia curat d'açò. Per a major	jactància	, Zavala es passejà pel bell mig de la gent sense més companyia que dos
ésser discreta i respectuosa, es perque no ha cremat als seus homes en la	jactància	de batalles de sang, es perque n'ha tingut prou amb el que li van donar.
han tingut la bondat de demanarme una pauta, una orientació. No sens	jactançia	podría atrevirme á tant. ¿Ahont va la ciencia económica? ¿Ahont té que
pera fer l' aleta en les serenes regions de la vera poesía, y sense	jactancia	podía dir: /Tench indòmit l' ideal, ni som clássich ni romántich,
sanitoses energíes. Perque, senyors, podem dirho ben alt y sense petulant	jactancia	: les nostres festes literaries, adhuch ab ses diverses tendencies
los invencibles, los qui ja llavors embafavan á Europa ab la ridícula	jactancia	de ser més valents que tothom, conegueren no poder entrar per força en la
no respetaré vidas ni haciendas". Ningú, però, no féu cas de la	jactància	fantasiosa de Tristany. La victòria carlina de Prades El brigadier
d'oblit i mou a mon encalç la passa traïdora; de sa	jactança	tot mon camí s'arremora, Oh implacable perseguidor vestit de
a les converses, ens decebrà i enutja realitzar desigs, d'acord, mes la	jactància	compromet sense remei. O t'afigures que, si girem cua, podrem demà
que ni abans, ni ara, accions reivindicatòries, declaratives, de	jactància	, o fins i tot publicianes, haguessin fet presència en el conflicte, si
Totas aqueixas rahons son fillas de ta ignorancia, puig es veu en ta	jactancia	las tevas vils accions. L' home, com sabs, ha comes un molt horrible
¡Mori! Her· ¿Qui ets, tu, malvat per parlá ab tanta	jactancia	? Joan. Qui ve á humillar ta arrogancia puig soch del cel enviat.
'ns ensenya esta minyona ab esta fe ab que enrahona, com heu vist, y sens	jactancia	, devem, sens may desmayar, socorrer de dia y nit al poble avuy afligit
no. Nemoros. Nineta, jo voldria imitar ta constancia; mes seria	jactancia	lo volerho intentar. Conech be 'l que me esplicas; mes per mes que
vigila els meus amors i la carpeta dels gravats obscens. Tot és	jactància	, saps?, repapieig. Digues d'un cop la veritat, germà.
—encara mal vista— entre els homes era signe de presa fàcil, matèria de	jactància	. Tenia vint-i-tres anys i un cos prodigiós d'esveltesa rotunda. Les
allò que se'n deia "les creences intocables de la gent d'aquí", fent	jactància	, endemés, del sacrilegi comès, recreant-s'hi amb ganes d'augmentar
propagar l' error; la turba nécia de farsants que ab ridícula	jactáncia	, á la sombra sentats del Capitoli, llum del mon sér
ya veu si de tejidos n'antenderá un velluter. Depende tot, no es	jactansia	, d'el modo que tinga ahora de tirar la llansaora l'amperador de la
Davall de tots els cels no cap! No renovaria pas les seves	jactàncies	i el parlar de braons i equip pràctic. Pots tirar el cocodril
ben tranquil movent el dit, conscient, com sempre, del costat còmic de la	jactància	. Tenies un pas llarg i ben afermat, que t'empenyia endavant amb una
violades diverses prescripcions morals: l'avarícia, la vanaglòria i la	jactància	, la vanitat, la golafreria, etc. Pot exemplificar-se en el teatre còmic,
Finalment, escrigué La presumpció fatal, considerant una	jactància	el fet que ens creguem prou intel·ligents per organitzar la nostra vida.
afalagadores esperances religioses del papa Innocenci, les complaents	jactàncies	dels croats, que creien haver posat fi al cisma i unificat l'Església,
la serp sempre és costós. El corifeu: Zeus odia la	jactància	de les llengües altives i quan els va veure venir en gran
quedar en l'aire i no en vam treure benefici, només	jactància	i artifici. 25 Així que es deia Tatiana. Ni amb la
els articles de Marx sobre l'Índia, aquesta acusació pot ser també una	jactància	: totes les bones idees modernes provenen dels països històricament més
ridícul de presentar-se davant els altres com a imatge d'ell mateix, una	jactància	que no seria més que cosa de riure, si no fos l'arrel mateixa del pecat