×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb jaient |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
millor tret del nostre temperament. Gairebé podríem dir que aquell fou el | jaient | del nostre poble durant bona part dels segles XVI i | seves regles polítiques i socials. Però sí que s'ha de meditar sobre el | jaient | pactista de la nostra mentalitat, que en essència no és altra cosa que | posant-hi esment, abandonant a pleret, i sense adonar-se'n, la seva | jaient | posició. A la fi exclamà: —Ho és! És ella! Oh, les divines notes baixades | oscil·là un poc a dreta i esquerra, després es revirà com qui muda de | jaient | i, per fi, allargant el coll, prengué una actitud dubtosa de toca-son, si | t'enriqueixus. Ès com es llit d'una lea. No m'il·lusiona, no hi trobo bon | jaient | : àdhuc m'hi sento feixuc i desmanyotat, i sempre hi estic recelós. Ses | —Penso que no —va respondre el Guardià—; ans crec que aquesta duresa de | jaient | contribueix a enfortir-lo. Hi està tan avesat de tants d'anys que estic | ciris i la seva volta enlairada perdent-se en la penombra i el seu Crist | jeient | , li vénen a sobre d'una sensació d'angúnia... Fora endevina el cel tot | de l'harem, el senyor assenyalava les fembres mandrosament assegudes o | jaients | , que bevien te, brodaven o fumaven. —Heus aquí les dones —deia, indulgent | Inspiració en ajupir-se i espiració en alçar-se. /k\) Posició | geient | estirada del cos, els peus contra un objecte dur i fixe, els braços | la mestressa no hi havia ficat mà i no sabent prendre el son en aquell | jaient | nou, vaig llevar-me a altes hores, i mogut per la curiositat —ho | li mudava de positura la branca que semblava que anés a prendre mal | jaient | , apuntalava amb una canyeta la que volia pujar enlaire... Com a | que era bonica, que era cobejada. Mes una hora o altra havien de mudar de | jaient | les coses... car la natura és el cruel i porfidiós ariet, esmicolador de | passar en el redós ombrívol de la barraca nova: sempre presta a botre del | jaient | per córrer en auxili de la filla a la primera cridada franca o al primer | En l'angle de llevant, la cortineta florejada que amagava el | jaient | del Noi, estava arrebossada cap a una banda, deixant veure els peus del | cap á la mar blavosa. Tot aquell fons, donchs, quedá sech ab los cinch | jayents | naturals que hi donan las sobreditas montanyas, per los quals s' | la comparació, que 'n dexa véure y tot, d' encontrada á encontrada, pel | jayent | especial que hi han prés les rondalles comunes, no solament les | ses válvules, y després d' havê cercat, marit y muller, cadascú es séu | jayent | , comensáren sa xerrada de capsal. —Creumê, Toni, (deya la señora | i en fa resquills de llenya revellida? ¿I aquest dalê abrivat del meu | jaient | inexaurible, amb què el record em crida, divers, de | s'hi sent. Quan sigui mon cos desferra, serà casolà | jaient | . Camins Camins, o romanalla d'un fugitiu atzar!, sou | Son gust d'embadalir perdia la mar blava; mudà el | jeient | un núvol com si l'esquena em dés; sentia l'aire que es | a l'escolta! Ja sabeu, missenyors, que jo tinc molta experiència i bon | jeient | . Es veu ben clar que som enmig de gent enamorada i els vull fer homenatge | Marta se'l mira fixament i arrenca en un gran plor. S'aboca al cos | jaient | , el besa i l'abraça i dóna lliure curs a la seva dolor. Els altres | prop del foch? Lo preguntat al veure que la conversa prenia un | jayent | previst ja, comprengué que lo millor era anar de dret á dret al fons de | fer observar á la que 'm parlava, prenent, per la quietut dels demès, | jayent | de conversa entre naltres dos, la que havia comensat essentho de tothom. | casa patriarcal tabernacle y conservan ab lo perfum de la antigó, aquell | jayent | dels avis nostres qual fama quedará sobrevividora á tots los sigles per | ses válvules, y després d'havê cercat, marit y muller, cadascú es séu | jayent | , comensáren sa xerrada de capsal. —Creume, Toni, (deya la senyora | passeig, de rès me servían, perque no trobant companys que fossen del meu | jayent | , havía d'anar sol, y axò poch gust me donava. Lo que més me distreya, axò | ls ideals d'Orient entre les noves societats fins als seus més humils | jaients | , sorgí un nou dualisme, qui no era ja l de criador i criatura, sinó l | la planicie 't manca, t' enfilas á les costes doblante á son | jayent | , en totes les que 't voltan un barri teu s' embranca, | peus dintre l' escuma, son front en ple mitx-dia, miráula allá | jayenta | si n' es d' hermosa y gran; apar, oh Catalunya, ton geni que | mirador dels deus en la Tesalia, ovira l' ampla terra | jayenta | arrodonirse en sa rodalia, com un escut esmeragdí que volta | opinions polítiques, religioses y fins y tot purament literaries aquest | jayent | durable de suposar mals fets y males intencions en el partit contrari; | de casa seua, en ses relacions ab la resta de la societat, tendrá aquell | jayent | á la estimació y als nobles afectes, aquella fe en la virtut, qu' es el | esmenta bé si esserho sempre 't convé més. Si no saps dominar el teu | jayent | á l' ira, á la gelosía, á les suspites, á la frisansa, y á n' el comandar | gent engrexa d' alegria, en poder creure en el mal. Mira ab horror aquest | jayent | covart. Hont se vulla que hi haja acusació, no 't négues á ascoltar la | Manzoni, /De la Moral Católica\.) Has de reprimir sempre 'l teu | jayent | á l' ira, ó sino tornarás aspre y ergullós. Una ira justa pot caure bé | les llargues agonies de la tarda que no troba el | jaient | per morir en pau i s'allargassa entre la desmesura | cap al riu i tot d'una, al·lucinat, vaig descobrir el cos del lladre | jaient | desconjuntat a la base del pont. L'impuls de la meva maniobra havia estat | a proa i a popa, allà on tanca l'embarcació, es col·loquen els | jaients | , que s'ajusten a la cinta agafant-la tant per babord com estribord, així | els baus amb plantilles. Per marcar el bau es clava un clau sobre el | jaient | de popa i un altre clau sobre el jaient de proa, s'uneixen amb un cordill | el bau es clava un clau sobre el jaient de popa i un altre clau sobre el | jaient | de proa, s'uneixen amb un cordill per poder referenciar-los. Llavors es | un tron la Mort en una vila estranya, un lloc somort | jaient | al llòbrec Occident, d'on el millor i pitjor i el bo i dolent | l'element estructural. Per tant, per a una peça corbada com un | jaient | o una forqueta, s'havia de buscar un roure o una alzina que es bifurqués |
|