Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on	jeus	immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que
trossos d'argila escampats, com si fossin trossos dels seus somnis, que	jeuen	escampats també i fets bocins pel fons de la seva ànima. L'estàtua ha
destriava un munt informe de pedres; sota les pedres, gairebé sepultat,	jeia	el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja dalt al cim, va
ens veiem incapacitats per a ser egoistes. Epitafi Per exemple: ací	jau	j f va morir com va viure sense ganes Escepticisme M'agradaria
Anem, bon tros enllà, pel camí de Sant Marçal. Molts castanyers tallats	jauen	sota el camí: més d'un cop, aquesta tardor, havíem admirat llur fruita
poeta. 29 novembre. Boira espessa al matí: deu	jaure	, freda i feixuga, a la Plana. Però cap a les deu surt el sol. L'aire
i ingènua! Hem vist les vaques, els vedells i els xais (alguns dels xais	jeien	vora el foc). Cap al tard els ocells refilaven pels fondals i l'aigua
Només n'avancen cinc, perquè el sisè s'ha desmaiat de la fortor i ara	jeu	a terra, estirat tan llarg com és. De cua d'ull, ell veu que es tracta del
d'una banda a l'altra. —També em puc desmaiar —diu. Un moment després	jeu	a terra, mig recargolada, però ell ara ja corre cap al vestíbul de
colors li tornen a la cara, més violents que mai. —Potser li convindria	jeure	una mica —proposa ell des de la cadira. —Em penso que sí —confirma la
es queda indecís, penjat al costat del divan, una sabata encara a la mà. —	Jaieu	—gairebé ordena ell, passejant els ulls de l'un a l'altre. L'individu
—Que he dormit al seu llit... Hi havia una noia. De primer em pensava que	jauria	amb mi. La dona estreny la boca. —Ho devíeu somiar... Apa, poseu-vos les
matalàs, arrapat al coixí que li ha caigut a terra i una dona, més lluny,	jeu	totalment nua entre les robes desordenades que s'inflen com la vela d'una
dona de dinou anys, la criatura morada i arrugada o el vell Pere Grau que	jeia	agarrotat per un espectacular atac de feridura. La tarda abans, en un
la casa, tres criades, dos mossos que s'ocupen dels horts i sobretot	jeuen	, el carreter i un vailet. Més endavant, quan el noi ja ha complert els
a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos els seus ulls, però res més.	Jeia	amb els braços estesos, com si volgués evitar encara la caiguda. Quan
moure's, de reconèixer-se, de retrobar el seu propi cos adormit fins ara.	Jeia	sota els pins del bosquet, del pecaminós bosquet de Mossèn Basili, que
monòtones cadències les inintel·ligibles pàgines del llibre. Jeroni mig	jeia	sobre una encimbellada muntanya de coixins sobre el llit cobert de domàs,
mans pecaminoses i s'allunyava, no gaire, fins que ell tornava a	jeure	i es quedava quiet, i ella tornava a seure amb els ulls brillants i
quiet, i ella tornava a seure amb els ulls brillants i seriosa. Jeroni	jeia	immòbil sobre la muntanya de coixins, cansat i bon noi, tancava els ulls
pel·lícula o es "teleflim", jo li deia bona nit i me n'anava a	jeure	. A mi de sa televisió s'única cosa que aguantava eren els anuncis perquè
cansades de l'espectacle geomètric de tota la nit, haguessin anat a	jeure	a les finestres de les cases i en els fanals de la via pública. Un
pels hotels de Papeete, viuen rellogats i molts s'estan als districtes a	jeure	, i aquí només vénen amb el cotxet, o amb la bicicleta, que és el mitjà de
tot queda liquidat. El blanc, moltes vegades, es creu en el dret de	jeure	amb la primera indígena que li cau al nas, i es creu amb el dret de
de música de les tahitianes. Els xinesos i les xineses també es posaren a	jeure	a la seva manera, i al cap d'una estona tothom tenia el mal de mar. I
cinc o sis gossos que lladraven; pel salonet on teníem els divans, i on	jèiem	sense dir un mot, a conseqüència de la ràbia que portàvem dins, entrava i
de l'upa-upa. En aquesta segona part la majoria dels dansarins	jeuen	a terra i afegeixen llurs cants i grinyols a l'estrèpit de l'orquestra.
la Polinèsia no senten el tuf de l'alcohol, i el clima invita a beure i a	jeure	. El clima mata la memòria, la consciència i el sentit moral. La gent us
engrandint i que li donà tota mena de trastorns. El meu amic ha hagut de	jeure	durant un mes, amb dolors terribles, i, gràcies a la seva joventut i a la
a les llargues passejades. Jo no l'acompanyava quasi mai; m'agrada tant	jeure	de cara al cel damunt la gespa! I jo em deia: a l'Edem no hi ha cap
-vos el bec o si li has pessigat la cuixa? /Gravat\ Apa, talòs, a	jeure	. /Anguila\ Musclo! /Musclo\ Qui em crida?
moteta de la falda de la senyora Gradolí, féu una moixonia al gat, que	jeia	en el sofà, somrigué amb aire jovenívol, s'arreglà els cabells grisos
duia els infants a la senyoràvia perquè aquesta els beneís abans d'anar a	jeure	: —Senyora baronessa, els hi digui que passin una bona i santa nit. D'això
nocius idolets de la joventut. Ídols Aleshores, quan	jèiem	abraçats davant la finestra oberta al pendís
el ramat, satalies que pasturen; mentre que el gos va	jaient	, dalt al cel les bromes fugen. 16 Muntanya
no donava resultat. Frederic va anar repassant la tela rosa del coixí que	jeia	al costat del seu coixí; una tela lleugerament humida i impregnada de
suprem esforç; ja havien passat les vint-i-quatre hores. Al peu del llit	jeien	uns mitjons acusadors que l'esperaven. Frederic es començà a vestir amb
dits de la mà dreta aguanten un antifaç de seda. En un sofà estratègic,	jeuen	un dominó de plata i un gran ram de camèlies, apretant-se dintre una
del restaurant. En aquell salonet, s'hi veia una taula enlaire i a terra	jeien	una taca circular de vi negre bastant considerable, una ampolla trencada,
desvetllat, era l'assassí real d'un suposat suïcida. El cadàver monstruós	jeia	dintre del seu llit, amb el mateix ronquet de luxúria bestial que Guillem
perdent-se allà d'allà. A la cisterna arriben.	Jauen	a la vorera tres soldats: l'un de sobines dorm; l'altre somnia
la mà del jove polsada l'arpa d'or dintre l'alcova on	jeia	, febrosenc, el rei malalt. Bé se'n recorda, de la nit cruel
l'amic Mort per l'Amat, amb un somriure als llavis,	jeia	l'Amic damunt la terra nua i, en la nit freda, aucells del cel
drings de claus del rebost i dels armaris; glapits dels gossos que	jeuen	extenuats a la cuina i somien alguna cacera prodigiosa; el rosari de cap
Déu mana. Tomàs es gira en rodó i puja a la sala; s'acosta a Laura, que	jeu	, feble, dolorida, al seu recó íntim, i li diu de dret, tan enèrgic com pot
Museum. En la fig. 3 de la Bíblia de Roda el cavaller que	jau	a terra du un elm en el qual es veu clarament el nasal, peça que
pará com presa del mateix éxtasis. La Toneta quedá una bona estona lo cap	jayent	sobre la má esquerra, la vista perduda en las inmensitats de la blavor
vidriera ab cortinetas de llustrina vermella. Per demunt de las cadiras	jeyan	prendas de cos de la Sra. Pepa, y 'l mirall de la consola reproduhía 'l
ferro, ó queyan ab igual indiferencia en las mostras de cotó en rama que	jeyan	apilonadas en paquets demunt del copiador de cartas. Per altra part,
més aviat possible a Barcelona. Mentre ella em contava això, l'apotecari	jeia	inerme al canapè. Aquesta relació excità la meva passió i vaig sentir una

Pàgina 1 (de 53)

50 següents