×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb jeure |
Freqüència total: 2615 |
CTILC1 |
els enlairats camins. Quan el bon temps arribi, t'alçaràs de la sorra on | jeus | immòbil i tornaràs, segura llum, a adreçar els passos cap a la volta que | trossos d'argila escampats, com si fossin trossos dels seus somnis, que | jeuen | escampats també i fets bocins pel fons de la seva ànima. L'estàtua ha | destriava un munt informe de pedres; sota les pedres, gairebé sepultat, | jeia | el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja dalt al cim, va | ens veiem incapacitats per a ser egoistes. Epitafi Per exemple: ací | jau | j f va morir com va viure sense ganes Escepticisme M'agradaria | Anem, bon tros enllà, pel camí de Sant Marçal. Molts castanyers tallats | jauen | sota el camí: més d'un cop, aquesta tardor, havíem admirat llur fruita | poeta. 29 novembre. Boira espessa al matí: deu | jaure | , freda i feixuga, a la Plana. Però cap a les deu surt el sol. L'aire | i ingènua! Hem vist les vaques, els vedells i els xais (alguns dels xais | jeien | vora el foc). Cap al tard els ocells refilaven pels fondals i l'aigua | Només n'avancen cinc, perquè el sisè s'ha desmaiat de la fortor i ara | jeu | a terra, estirat tan llarg com és. De cua d'ull, ell veu que es tracta del | d'una banda a l'altra. —També em puc desmaiar —diu. Un moment després | jeu | a terra, mig recargolada, però ell ara ja corre cap al vestíbul de | colors li tornen a la cara, més violents que mai. —Potser li convindria | jeure | una mica —proposa ell des de la cadira. —Em penso que sí —confirma la | es queda indecís, penjat al costat del divan, una sabata encara a la mà. — | Jaieu | —gairebé ordena ell, passejant els ulls de l'un a l'altre. L'individu | —Que he dormit al seu llit... Hi havia una noia. De primer em pensava que | jauria | amb mi. La dona estreny la boca. —Ho devíeu somiar... Apa, poseu-vos les | matalàs, arrapat al coixí que li ha caigut a terra i una dona, més lluny, | jeu | totalment nua entre les robes desordenades que s'inflen com la vela d'una | dona de dinou anys, la criatura morada i arrugada o el vell Pere Grau que | jeia | agarrotat per un espectacular atac de feridura. La tarda abans, en un | la casa, tres criades, dos mossos que s'ocupen dels horts i sobretot | jeuen | , el carreter i un vailet. Més endavant, quan el noi ja ha complert els | a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos els seus ulls, però res més. | Jeia | amb els braços estesos, com si volgués evitar encara la caiguda. Quan | moure's, de reconèixer-se, de retrobar el seu propi cos adormit fins ara. | Jeia | sota els pins del bosquet, del pecaminós bosquet de Mossèn Basili, que | monòtones cadències les inintel·ligibles pàgines del llibre. Jeroni mig | jeia | sobre una encimbellada muntanya de coixins sobre el llit cobert de domàs, | mans pecaminoses i s'allunyava, no gaire, fins que ell tornava a | jeure | i es quedava quiet, i ella tornava a seure amb els ulls brillants i | quiet, i ella tornava a seure amb els ulls brillants i seriosa. Jeroni | jeia | immòbil sobre la muntanya de coixins, cansat i bon noi, tancava els ulls | pel·lícula o es "teleflim", jo li deia bona nit i me n'anava a | jeure | . A mi de sa televisió s'única cosa que aguantava eren els anuncis perquè | cansades de l'espectacle geomètric de tota la nit, haguessin anat a | jeure | a les finestres de les cases i en els fanals de la via pública. Un | pels hotels de Papeete, viuen rellogats i molts s'estan als districtes a | jeure | , i aquí només vénen amb el cotxet, o amb la bicicleta, que és el mitjà de | tot queda liquidat. El blanc, moltes vegades, es creu en el dret de | jeure | amb la primera indígena que li cau al nas, i es creu amb el dret de | de música de les tahitianes. Els xinesos i les xineses també es posaren a | jeure | a la seva manera, i al cap d'una estona tothom tenia el mal de mar. I | cinc o sis gossos que lladraven; pel salonet on teníem els divans, i on | jèiem | sense dir un mot, a conseqüència de la ràbia que portàvem dins, entrava i | de l'upa-upa. En aquesta segona part la majoria dels dansarins | jeuen | a terra i afegeixen llurs cants i grinyols a l'estrèpit de l'orquestra. | la Polinèsia no senten el tuf de l'alcohol, i el clima invita a beure i a | jeure | . El clima mata la memòria, la consciència i el sentit moral. La gent us | engrandint i que li donà tota mena de trastorns. El meu amic ha hagut de | jeure | durant un mes, amb dolors terribles, i, gràcies a la seva joventut i a la | a les llargues passejades. Jo no l'acompanyava quasi mai; m'agrada tant | jeure | de cara al cel damunt la gespa! I jo em deia: a l'Edem no hi ha cap | -vos el bec o si li has pessigat la cuixa? /Gravat\ Apa, talòs, a | jeure | . /Anguila\ Musclo! /Musclo\ Qui em crida? | moteta de la falda de la senyora Gradolí, féu una moixonia al gat, que | jeia | en el sofà, somrigué amb aire jovenívol, s'arreglà els cabells grisos | duia els infants a la senyoràvia perquè aquesta els beneís abans d'anar a | jeure | : —Senyora baronessa, els hi digui que passin una bona i santa nit. D'això | nocius idolets de la joventut. Ídols Aleshores, quan | jèiem | abraçats davant la finestra oberta al pendís | el ramat, satalies que pasturen; mentre que el gos va | jaient | , dalt al cel les bromes fugen. 16 Muntanya | no donava resultat. Frederic va anar repassant la tela rosa del coixí que | jeia | al costat del seu coixí; una tela lleugerament humida i impregnada de | suprem esforç; ja havien passat les vint-i-quatre hores. Al peu del llit | jeien | uns mitjons acusadors que l'esperaven. Frederic es començà a vestir amb | dits de la mà dreta aguanten un antifaç de seda. En un sofà estratègic, | jeuen | un dominó de plata i un gran ram de camèlies, apretant-se dintre una | del restaurant. En aquell salonet, s'hi veia una taula enlaire i a terra | jeien | una taca circular de vi negre bastant considerable, una ampolla trencada, | desvetllat, era l'assassí real d'un suposat suïcida. El cadàver monstruós | jeia | dintre del seu llit, amb el mateix ronquet de luxúria bestial que Guillem | perdent-se allà d'allà. A la cisterna arriben. | Jauen | a la vorera tres soldats: l'un de sobines dorm; l'altre somnia | la mà del jove polsada l'arpa d'or dintre l'alcova on | jeia | , febrosenc, el rei malalt. Bé se'n recorda, de la nit cruel | l'amic Mort per l'Amat, amb un somriure als llavis, | jeia | l'Amic damunt la terra nua i, en la nit freda, aucells del cel | drings de claus del rebost i dels armaris; glapits dels gossos que | jeuen | extenuats a la cuina i somien alguna cacera prodigiosa; el rosari de cap | Déu mana. Tomàs es gira en rodó i puja a la sala; s'acosta a Laura, que | jeu | , feble, dolorida, al seu recó íntim, i li diu de dret, tan enèrgic com pot | Museum. En la fig. 3 de la Bíblia de Roda el cavaller que | jau | a terra du un elm en el qual es veu clarament el nasal, peça que | pará com presa del mateix éxtasis. La Toneta quedá una bona estona lo cap | jayent | sobre la má esquerra, la vista perduda en las inmensitats de la blavor | vidriera ab cortinetas de llustrina vermella. Per demunt de las cadiras | jeyan | prendas de cos de la Sra. Pepa, y 'l mirall de la consola reproduhía 'l | ferro, ó queyan ab igual indiferencia en las mostras de cotó en rama que | jeyan | apilonadas en paquets demunt del copiador de cartas. Per altra part, | més aviat possible a Barcelona. Mentre ella em contava això, l'apotecari | jeia | inerme al canapè. Aquesta relació excità la meva passió i vaig sentir una |
|