Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
joglar M 549 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb joglar Freqüència total:  549 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de la mort. Amen\. Ah, serà el cavaller temorenc? per ventura un joglar fent camí? Qui sigui, no sabia que jo el pogués sentir: i qui sap,
I només ell viu al món: el rossinyol. Al maig, quan una banda d'aquests joglars s'aplega en un verger, hom observa tot sovint que assagen una tonada
per haver assistit a molts concerts diferents. Com voleu que no siguin joglars de cap d'ala si porten l'instrument tan íntimament ajustat a les
assegudes les pagesetes de mocador blanc al cap i els traginers i els joglars. La ruta vol gent d'altra mena. És primmirada. S'avergonyiria de les
com per a un bes impossible, els dos llavis de la boca de Far. Amb els joglars de Carles d'Anjou la Fada Morgana devia arribar a la Calàbria. Filla de
vista diferent damunt la mar, la serra, la ciutat? ¡Bell escenari, on els joglars recitarien els lais bretons, i en noves rimades a l'estil
o pensar. El príncep havía proveit a tots els estres de plaer. Hi havía joglars, hi havía improvisadors, hi havía ballarins, hi havía músics, hi havía
amb fredor a l'obra de Ramón el foll, del procurador dels infidels, del joglar de Crist, romandrà desconcertat com el sord que veu moure's un actor
cadenciosa i monorítmica, l'harmonia íntima i popular de les gestes dels joglars romànics. Ell —que en les seves obres tractava de temes tant localitzats
de Carlos V\ entre el goç de l'emperador i els trastes propis del joglar. I ¿quin dubte té que aquests antecedents biogràfics, que aquestes
l'esperit i la manera d'expressar-se. Era realment un continuador dels joglars, a la moda dels quals va batejar-se, i dels quals va aprendre els secrets
sagrats predicadors, sinó les que presteu als xarlatans, als bufons i als joglars al mercadal, les que el nostre Midas parà en altres temps a Pan. Em plau,
força". Agrupaven, en un món irreal, cantaires, estrelles de revista, joglars, actors i actrius de cinema, genets notables, criminals famosos que
on ja han negociat, esmorzat, dinat i escapçat un son. Allí acudeixen els joglars, els dansaires, els acròbates i els pallassos; els faquirs i encantadors
més èxit en aquesta immensa assemblea de desvagats són els rapsodes, joglars i bufons. Jo m'hi he encantat amb freqüència barrejada amb el públic que
ple de picardia i d'expressió. L'escena era si fa o no fa com segueix. El joglar: —¿Voleu conèixer la història del gran visir i de la jueva? El públic
visir i de la jueva? El públic dalerós: —Sí, sí; apa, conta. El joglar: —Era un jove i noble visir molt enamoradís. Va anar al Mel·lah i va
per la perspectiva verdosa del conte, deixa anar un doll de rialles. El joglar: —El visir va sentir com una flamarada, "Aquesta dona ha d'ésser meva",
es grata l'estómac: —Nobles cavallers, està molt bé que el pobre joglar conti històries i que vosaltres us hi esbargiu; però el pobre joglar ha
joglar conti històries i que vosaltres us hi esbargiu; però el pobre joglar ha caminat tota la nit i no ha menjat ni un mos. Immediatament, cauen als
als peus del vellet un tros de pa i un grapat de nous o de cacauets. El joglar: —Gràcies, nobles cavallers! El públic, impacient: —La història! La
nobles cavallers! El públic, impacient: —La història! La història! El joglar: —Bé. Meryem va ésser l'amistançada del ministre. Però els jueus la
senyors, està molt bé un grapat de nous i un tros de pa per al pobre joglar, però no penseu que aquest conte val quelcom més? Si voleu saber el final
els romanços dictats en prosa; llur expansió era deguda als antics joglars —precursors dels actuals captaires— que anaven per les places i llocs
la cançó oral, viscuda en el poble per tradició, feta imprimir per algun joglar que la cantés fent-la conèixer més encara i venent el seu romanç, o si el
que la cantés fent-la conèixer més encara i venent el seu romanç, o si el joglar o anònim poeta que la dictà la féu estampar damunt un full per millor
atreure l'atenció popular, estampant-lo pel seu compte i venent-lo als joglars i mercaders de romanços, esdevenint aleshores l'editor, o si els joglars
joglars i mercaders de romanços, esdevenint aleshores l'editor, o si els joglars i gent que portaven el romanç al poble es procuraven arguments i versos,
tema de comú interès, dictaven unes cobles que eren ofertes a alguns joglars o estampers, els quals cuidaven de tornar-les en romanç. També creiem que
poderosos la que fa ressonar en els seus poemes. En el que adreça a un joglaret que cercà son consell en la plaça mateixa de la vila de Besalú, li fa una
vegades les dues actituds semblen superposades maliciosament, com si el joglar es presentés sotmès i esmunyidor alhora. Així en la /Retronxa\,
els espectacles ambulants, com s'ha embadalit des que el món és món amb joglars, equilibristes i saltimbanquis, no vol dir ni poc ni molt que actués a
cavalleresca; vida de castell entre cavallers i dames, trobadors i joglars; més tard, quan la cavalleria va ésser inútil, vida de Cort, i d'una
un nombrós esbart de devots. Tamboriners, Cantors, Timbalers, Trobadors, Joglars, Cançoners, Flabiolers, Almogàvers, seguiren, sense igualar-lo, l'exemple
escopir, gubernamental governamental, Juan Joan, juglar joglar, juventud joventut, muñón monyó, nutrir
de "la muerte chiquita" i, d'altra banda, també els jutglars de tots els temps han insistit sobre el fet que l'estat passional amorós
que els gremis celebraven. L'any 1593 els Sagristans pagaren per joglars, sermons i lluminàries de totes les festivitats, 29 lliures,
festes tenien també el seu caire profà, i les danses, amb el lloguer de "joglars" o músics pel Gremi, constituïen un esplai per al jovent. En el
molt" i fou resolt pels Jurats i Consellers que no hi hagués joglars fins a Nadal (Ll· de C·). Els Mestres Blanquers i Assaonadors
4). També algun any s'amenitzà la festa de Sant Llop amb joglars i àdhuc amb el ball de Cavallets, propi del Gremi, doncs com fou proposat
allò que dóna la recepta salvadora. Molt menys encara el lliure vagar del joglar pels camins de les peregrinacions, captant pel pa i per l'aplaudiment
a divagacions sobre un tema de psicologia literària. I Des del joglar al poeta de la Gaia Ciència El joglar altiu i el joglar humil Cerverí de
literària. I Des del joglar al poeta de la Gaia Ciència El joglar altiu i el joglar humil Cerverí de Girona era un joglar a sou del rei
Des del joglar al poeta de la Gaia Ciència El joglar altiu i el joglar humil Cerverí de Girona era un joglar a sou del rei Jaume el Conqueridor
Gaia Ciència El joglar altiu i el joglar humil Cerverí de Girona era un joglar a sou del rei Jaume el Conqueridor i del seu fill, Pere el Gran. Va ésser
rei Jaume el Conqueridor i del seu fill, Pere el Gran. Va ésser igualment joglar del vescomte de Cardona, del senyor de la sal, com ell en deia.
d'acontentar-nos de llegir-ne el text. El so de les cançons és perdut. Els joglars de les darreries de la tretzena centúria a Catalunya s'havien aburgesat.
senyors. I En Cerverí no volia ésser confós amb l'estament vagabund dels joglars cantadors de carrers i places, sense senyor ni auditori fixos, però també
divertir-se. "En Cerverí, li deien, què penseu? Tinguem algun solaç!" El joglar contesta, esquivant-se amb desdeny: Laxatz m'estar, senyer, que
senyer, que coblas fatz. (/Cançó\, núm. 50.) Els joglars abans no parlaven així. A Catalunya el poeta que en concentra tota

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »