Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de retret, incansable en l'espera com en el perdó; amb una vibració de	joia	refrenada a la veu, i va obrir una mica més la porta, com si ho fes en el
pujà desalenada les escales. Entrà com un alè de primavera, radiant de	joia	, el rostre encès per l'emoció i per la violència de la correguda.
vida. A la fi acceptà i tingué, si més no, la trista alegria de veure la	joia	brillar al rostre dels seus. D'aquesta manera Mila del Santo es trobà
i de divertiments, i el seu cor sobreeixia, en tals ocasions, d'una	joia	pura. Durant molts anys Mila del Santo havia anat a Benarós amb el seu
apressat cap a ella, també esglaiat, Mila somreia, ja refeta, i la	joia	va renéixer tot seguit en els ànims. —És l'alegria —digueren tots. I
grossària, rompre a plorar com una nena i abraçar-la!" "L'emoció i la	joia	regnaren tot el dia a la classe. Tots els rostres estaven radiants, totes
pàtria. El cor, a Mila, se li dilatava, i es sentia inundada l'ànima de	joia	per la ventura dels enamorats. Hi havia, després, les tendres cançons: la
amb les pupil·les àvides clavades en la llunyania. Tino Costa somreia de	joia	. Aleshores el minyó hauria desitjat que el seu viatge no s'acabés mai.
en un bell record molt llunyà que encara en servava. Vaig sentir tanta	joia	d'identificar-te amb la nena d'aquell record com si haguessis estat
mà entre les meves. Mila callava commoguda; el seu cor sobreeixia d'una	joia	secreta: es sentia tan nova a través de la comprensió d'ell! Havia pensat
padrí havia cridat a casa seva el vell Candaina; que allí celebraren amb	joia	l'esdeveniment, menjaren i begueren, tot brindant per la futura felicitat
un accent tal, que fins en aquestes feia palpitar no se sabia quina	joia	secreta. Moltes vegades es quedava allí fins a la matinada bevent i
bevent i fumant i cantant. Les darreres cançons sempre sobreeixien de	joia	i d'entusiasme, i, a vegades, Tino Costa, ja entre els vapors de
a Mila de tot allò que per a ésser feliç pot desitjar una dona: si volia	joies	, joies tenia; si volia vestits lluïts, vestits lluïts; si volia festes,
de tot allò que per a ésser feliç pot desitjar una dona: si volia joies,	joies	tenia; si volia vestits lluïts, vestits lluïts; si volia festes, festes,
contra el seu pit, com l'última vegada? Per què no plorava, com ella, de	joia	pel seu sacrifici d'aquesta nit i per la seva alegria? La pal·lidesa del
un raig d'esperança semblà brillar en les seves pupil·les. Amb quina	joia	, amb quin ímpetu de sentiment s'hauria alçat ell aleshores i l'hauria
res no ens pugui separar. No era jo, Mila; no era jo!" I amb quina	joia	de plenitud l'hauria sentida sanglotar contra el seu pit; amb quina joia
joia de plenitud l'hauria sentida sanglotar contra el seu pit; amb quina	joia	hauria ell també plorat amb ella! Però Déu no ho volgué. Llavors Tino
que hagi pogut arribar a pensar-ho?" Però Mila, de sobte, sobre la	joia	que havia experimentat el primer moment, sentí que una preocupació
per les festes de primavera; tot feia presagiar un èxit feliç, i la	joia	resplendia en la seva cara. La filla i la neteta, assegudes no gaire
nou a allò que no volia, perquè ara que la sabia salvada, dintre de la	joia	profunda que experimentava, es sentia de bell nou ofès pel que ella havia
en el Cel..." La tarda és clara, suavíssima, tarda de dissabte, amb	joia	d'infants pels carrers. Es sent l'alegre cant dels ocells, i més tard, el
n'estigué content. Li donà el present que Mila li tenia amanit —una vella	joia	, regal del padrí—, i li digué que no se'n penediria. Un cop casada els
minyons amb luges. Casquets de llana, galtes roges, vitalitat i	joia	del fred i de la jovenesa. La guerra, que lluny! Però cor endins no ens
teulada regalima, fa una música alegre: música de neu fosa. Comprenc la	joia	del desglaç als climes nòrdics. L'aigua es desperta, salta, canta,
dels presseguers florits; de l'hòrrida cacera dels antiaeris a la	joia	de les calàndries entre els blats o al monòleg lleu, boirós, dels merlots
—ara són a Arenys— sembla que van fer abundants recollides d'argent,	joies	i roba. A un pagès li van trobar 6.000 pessetes en monedes de
en monedes de plata. Llur retenció és il·lícita, així com la de les	joies	. I la roba?... 28 juny. Dia fresc, agradable, amb el cel
s'oferia, per al vencedor, un premi en metàl·lic, a part el trofeu, o "la	joia	" com se l'anomenava allí: el gall, que podia veure's penjat a la meta i
el meu cosí hi prendria part i estàvem segurs que s'havia d'endur "la	joia	". Ja ens vèiem menjant-nos el gall asseguts entorn de la taula i
al costat d'ell, perquè sabessin tots que aquell que havia guanyat "la	joia	" era cosí meu. L'alegria se'ns esvaní molt aviat; l'esperança de veure'l
seguia la conversa posada contra ell, sentint íntimament, intensament, la	joia	de la seva companyia. Ell li parlava; ho feia amb veu reposada,
en la cursa del gall, pocs eren els anys que no s'emportava ell "la	joia	". Passava pels carrers, sempre somrient, amb aquell aire dels afalagats
agre se li insinuava a la cara, una expressió alhora de burla i de	joia	, una mena de fosca amenaça, que Jaume no arribava a veure, però que li
saludava la mare joiosament. Marina sentí que les llàgrimes —llàgrimes de	joia	— li mullaven els ulls. Desjunyiren l'animal davant la porta, mentre Jaume
però dintre la por —tant era l'odi que li tenia— experimentà una viva	joia	, endevinant-li el sofriment. —T'esperaràs una mica, si vols. A vore si et
a la mà. Jaume es redreçà amb tota la seva alçada i llançà un crit de	joia	. Voltejà l'aixada entorn del cap i amb tota la força la descarregà,
aleshores, la bellesa permanent, l'impuls irreversible de la joventut, la	joia	de viure, malgrat que t'esforcis a convèncer-te que res no val la pena,
delicades i laberíntiques del teixit de la blonda. No duries cap més	joia	que una polsera d'or i turqueses, moderna, estil segon imperi, que et
matiner, el gall. No ens ha faltat cap de detall. L'honesta	joia	dels promesos, ben mirats, indistints, els besos, i
Allò que fou un dia retorna, inesperat, omplint-te el cor de	joia	, omplint-te el cor de pressa, omplint-te l'escaleta altra volta
potser la meitat de la població de Papeete, era al moll. Crits de	joia	, cançons i collars de flors per a tothom. Una rebuda idíl·lica. Entre la
deixar-nos passar; arreu vèiem imperar l'hospitalitat, el repòs, la dolça	joia	i totes les aparences de felicitat." "El caràcter de la nació ens ha
de la Creu del Sud acaben de prendre un bany i transpiren tota la	joia	de l'Univers. Canopus, més alt que Sírius i més gran, però més allunyat,
banda, no es pot tenir tot en aquest món. Si aquests peixos que són la	joia	més intensa dels ulls, que són l'imprevist més enlluernant que un hom
facis mal! El vull ben viu! [(Nara, sola, es lliura a uns moviments de	joia	—una dansa rudimentària— tot taral·lejant un projecte de cançó. Abel treu
tímid juny que d'ella, nua dins l'ona, esperava	joia	i impuls fluvial per a perfer-se? ¿Han estat prou, que tu,
i ésser l'un per a l'altre un do amorós del misteri —nit amb	joia	dels ulls, nit més enllà de la nit! VI Com a l'atzar
per a conèixer-se en mi, per a plaure's en mi i en la meva	joia	expandir-se i vessar-se en el vent, amb abundància de flor

Pàgina 1 (de 123)

50 següents