DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
jorn M 2631 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb jorn Freqüència total:  2631 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

d'una triple expressió religiosa, política i intel·lectual. Des d'aquells jorns, i malgrat la supervivència de fórmules cancelleresques d'adscripció a
poble que havia estat premissa essencial del moviment en els seus primers jorns d'eufòria. La gran resclosa dels anys 1923 a 1930
que era un rebuig. I així l'enuig tos jorns no agreja puix que l'enveja sense galant no
Deixa el mantí i penja ja l'aixada i a trenc de jorn empunya bé la falç: segant, tot tu t'has de sentir un altre.
per aquells cims de Déu, esmaperdut. I hi roda encar, que, els jorns de més feresa, si esteu en gràcia i esguardeu els vents,
la vella empordanesa, però en veureu encar trossos vivents. Un jorn, voleia al fons de la ventada sa cabellera estesa com un vel
Clarivident claror del dia és la pau blava d'aquest jorn; el cel engalana el seu front d'un núvol blanc de
La mar La padrina em va dir: "Un jorn veuràs la mar..." La mar és un paper blau com el cel i
hi va esclatar la llum miraculosa. I d'aquell jorn ençà la bella esclava ja no girava, no, sos ulls enrera,
als ulls. Sara li parla amb veu fins allavors inconeguda. —Un jorn digué el Senyor a mon marit: "—Deixa ta llar i la paterna
nit: així seran tes generacions..." Però passen els jorns, l'hivern s'acosta, i en mes entranyes la llavor no brosta:
que és ombra o clariana (clariana en la nit, ombra en el jorn) fins que destria la blancor llunyana d'una ciutat, i
en la presència mia, i ta misericòrdia m'anuncia el jorn de prometença que vindrà.— III En aquell temps, era
l'hospitalari alberg. Hi feren nit. I Eliezer, a l'alba del nou jorn, ja s'aparella, demanant comiat, per empendre la via
d'ovelles i cabres de la hisenda de Nabal. Eren els jorns alegres de la tosa, jorns d'hospitalitat, dansa festosa
hisenda de Nabal. Eren els jorns alegres de la tosa, jorns d'hospitalitat, dansa festosa i pròdiga abundor patriarcal.
sobtadament el seu marit, convuls de malaltia, i el jorn que feia deu Nabal moria. IV La viuda solitària,
encesa que a l'encontre del jove l'enrogí; del jorn que fou promesa per esposa al minyó fill d'Isaí; del
niu de ses amors, voltat de llances... Mes ara prou daria els jorns presents de pau i d'esplendor per aquells jorns de febre i
els jorns presents de pau i d'esplendor per aquells jorns de febre i agonia. En el trespol sonor de la cambra
la concubina, servava, com a restes de boires esqueixades dels jorns de les tempestes, records, melancolies, vesllums de sang i or,
tresca, sota l'ardenta llum canicular, arribàrem un jorn a l'ombra fresca i plena de perfums d'un vell pinar.
embassada, la quietud engendra pestilència. Obre la porta al jorn assoleiat; prepara't pel dolent. Sies humil en la
—pobra amor desemparada, qui tengués ales d'aucell! Qualque jorn es sent un cant i el vaixell segueix errant,
s'han extingit. L'estrella vespertina Damunt la serra, el jorn d'estiu que fina batega encara amb flamarades d'or;
I. Crepuscle Núvols d'encesa vermellor. El jorn fineix damunt les planes, amb un silenci aterrador. Els altres
i va dir-me, guaitant la pau divina: —Veus com el jorn es perd en l'aire clar i mor dins una boira purpurina? Així
—Cantem l'eternitat de nostra amor quan la claror del jorn sia finida! Quan s'esblaimaven els fulgors vermells en la pau
anau, gentil com una rosa, a perfumar l'hort del Senyor! I cada jorn, al pressentir que mor la llum enamorada, a dins
cantava l'Aribau, en mig del mar la mallorquina nau. Que cada jorn al nostre port arriba fugint de l'ombra de la nit esquiva
les campanes toquen el migdia a dalt les torres i quan mor el jorn i en escoltar-les la captaire apar que vegi un
i en la vorera gronxadora juga un infant embadalit. Un jorn d'estiu, a sol ponent, jo el poble en runes contemplava
dels convents. Rossinyol de primavera Les gelades d'aquest jorn els camps de dol han omplit, tot és fredor a l'entorn
fosca endins. De les espines dels rosers divins ixes tot jorn, tan si fa sol com neva i la rosada, dins la boca teva
riu. I per dins l'entrellat de l'armadura del pont, que tot el jorn omple el brogit, passava el vent d'una llegenda obscura
per viaranys y montanyas, demá cercant l' hospitalitat á Italia, un altre jorn refugiantse á Inglaterra, passant á tot' hora per aquell trángul del
no 's portá ja com un cristiá, sinó com un pare; y si 's vejé viuda un jorn y ab una criatura més, que l' amistat y la desgracia li tiraren als
dels llabis. Sort que ja hi tenim la pell ben adobada! D' aquell jorn ensá la Madrona passá per totas las alternativas de confiansa y
de sas pobresas pera anar comportant la malaltía, quan se li presentá un jorn en Manel ab recado de la senyora que volía véurela. La bona dona no deixá
fins que el penar s'acabi. S'acosta el punt fatal. Un jorn cauré malalt en plena joventut; cap metge pel meu mal
del Montserrat. Timb· Induptable es que vam esser en aquell jorn tan valents, que de nostra fama inmensa se 'n feu éco 'l mon enter. Allí
estada sens realisar los somnis venturosos que al escalf del amor un jorn forjarem? Si ton amor fos cert, resistirías: si ton amor fos cert, ni
anguniosa qui ho demana, y no es excés. Carr· Si arriba aqueix jorn fatal, tinguém tots ferma esperansa. Lo Timbale' es l' ordenansa, y sa
que se li escapaven de la cara blanca com el guix? ¿I et creus que un jorn em podré alliberar dels rosecs d'aquesta angoixa que et devora? No hi fa
incomptables. Talment com quan la vara del fill d'Amram, el jorn funest d'Egipte, onejant per la costa cridà el núvol
de l'alba fins al migdia, del migdia al vespre, un jorn d'estiu i, com fugaç estrella, des del zenit caigué amb el sol
quieta com la nit o com l'aire en el migdia d'un jorn d'estiu, mentre aquests mots els deia: "Trons, Etèries Virtuts, Plançons
malgrat que li sóc mare, si altra presa algun jorn li manqués; però el meu terme sap ell que fóra el seu, i jo el
a una venjança desesperada sembla que s'inclina, i un jorn redundarà en la seva testa rebel. Desfet d'aquests lligams, no
que les va fer i que n'escondí les causes? Vaig veure com un jorn la massa informe, matèria d'aquest Món, formava piles

  Pàgina 1 (de 53) 50 següents »