×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb jorn |
Freqüència total: 2631 |
CTILC1 |
d'una triple expressió religiosa, política i intel·lectual. Des d'aquells | jorns | , i malgrat la supervivència de fórmules cancelleresques d'adscripció a | poble que havia estat premissa essencial del moviment en els seus primers | jorns | d'eufòria. La gran resclosa dels anys 1923 a 1930 | que era un rebuig. I així l'enuig tos | jorns | no agreja puix que l'enveja sense galant no | Deixa el mantí i penja ja l'aixada i a trenc de | jorn | empunya bé la falç: segant, tot tu t'has de sentir un altre. | per aquells cims de Déu, esmaperdut. I hi roda encar, que, els | jorns | de més feresa, si esteu en gràcia i esguardeu els vents, | la vella empordanesa, però en veureu encar trossos vivents. Un | jorn | , voleia al fons de la ventada sa cabellera estesa com un vel | Clarivident claror del dia és la pau blava d'aquest | jorn | ; el cel engalana el seu front d'un núvol blanc de | La mar La padrina em va dir: "Un | jorn | veuràs la mar..." La mar és un paper blau com el cel i | hi va esclatar la llum miraculosa. I d'aquell | jorn | ençà la bella esclava ja no girava, no, sos ulls enrera, | als ulls. Sara li parla amb veu fins allavors inconeguda. —Un | jorn | digué el Senyor a mon marit: "—Deixa ta llar i la paterna | nit: així seran tes generacions..." Però passen els | jorns | , l'hivern s'acosta, i en mes entranyes la llavor no brosta: | que és ombra o clariana (clariana en la nit, ombra en el | jorn | ) fins que destria la blancor llunyana d'una ciutat, i | en la presència mia, i ta misericòrdia m'anuncia el | jorn | de prometença que vindrà.— III En aquell temps, era | l'hospitalari alberg. Hi feren nit. I Eliezer, a l'alba del nou | jorn | , ja s'aparella, demanant comiat, per empendre la via | d'ovelles i cabres de la hisenda de Nabal. Eren els | jorns | alegres de la tosa, jorns d'hospitalitat, dansa festosa | hisenda de Nabal. Eren els jorns alegres de la tosa, | jorns | d'hospitalitat, dansa festosa i pròdiga abundor patriarcal. | sobtadament el seu marit, convuls de malaltia, i el | jorn | que feia deu Nabal moria. IV La viuda solitària, | encesa que a l'encontre del jove l'enrogí; del | jorn | que fou promesa per esposa al minyó fill d'Isaí; del | niu de ses amors, voltat de llances... Mes ara prou daria els | jorns | presents de pau i d'esplendor per aquells jorns de febre i | els jorns presents de pau i d'esplendor per aquells | jorns | de febre i agonia. En el trespol sonor de la cambra | la concubina, servava, com a restes de boires esqueixades dels | jorns | de les tempestes, records, melancolies, vesllums de sang i or, | tresca, sota l'ardenta llum canicular, arribàrem un | jorn | a l'ombra fresca i plena de perfums d'un vell pinar. | embassada, la quietud engendra pestilència. Obre la porta al | jorn | assoleiat; prepara't pel dolent. Sies humil en la | —pobra amor desemparada, qui tengués ales d'aucell! Qualque | jorn | es sent un cant i el vaixell segueix errant, | s'han extingit. L'estrella vespertina Damunt la serra, el | jorn | d'estiu que fina batega encara amb flamarades d'or; | I. Crepuscle Núvols d'encesa vermellor. El | jorn | fineix damunt les planes, amb un silenci aterrador. Els altres | i va dir-me, guaitant la pau divina: —Veus com el | jorn | es perd en l'aire clar i mor dins una boira purpurina? Així | —Cantem l'eternitat de nostra amor quan la claror del | jorn | sia finida! Quan s'esblaimaven els fulgors vermells en la pau | anau, gentil com una rosa, a perfumar l'hort del Senyor! I cada | jorn | , al pressentir que mor la llum enamorada, a dins | cantava l'Aribau, en mig del mar la mallorquina nau. Que cada | jorn | al nostre port arriba fugint de l'ombra de la nit esquiva | les campanes toquen el migdia a dalt les torres i quan mor el | jorn | i en escoltar-les la captaire apar que vegi un | i en la vorera gronxadora juga un infant embadalit. Un | jorn | d'estiu, a sol ponent, jo el poble en runes contemplava | dels convents. Rossinyol de primavera Les gelades d'aquest | jorn | els camps de dol han omplit, tot és fredor a l'entorn | fosca endins. De les espines dels rosers divins ixes tot | jorn | , tan si fa sol com neva i la rosada, dins la boca teva | riu. I per dins l'entrellat de l'armadura del pont, que tot el | jorn | omple el brogit, passava el vent d'una llegenda obscura | per viaranys y montanyas, demá cercant l' hospitalitat á Italia, un altre | jorn | refugiantse á Inglaterra, passant á tot' hora per aquell trángul del | no 's portá ja com un cristiá, sinó com un pare; y si 's vejé viuda un | jorn | y ab una criatura més, que l' amistat y la desgracia li tiraren als | dels llabis. Sort que ja hi tenim la pell ben adobada! D' aquell | jorn | ensá la Madrona passá per totas las alternativas de confiansa y | de sas pobresas pera anar comportant la malaltía, quan se li presentá un | jorn | en Manel ab recado de la senyora que volía véurela. La bona dona no deixá | fins que el penar s'acabi. S'acosta el punt fatal. Un | jorn | cauré malalt en plena joventut; cap metge pel meu mal | del Montserrat. Timb· Induptable es que vam esser en aquell | jorn | tan valents, que de nostra fama inmensa se 'n feu éco 'l mon enter. Allí | estada sens realisar los somnis venturosos que al escalf del amor un | jorn | forjarem? Si ton amor fos cert, resistirías: si ton amor fos cert, ni | anguniosa qui ho demana, y no es excés. Carr· Si arriba aqueix | jorn | fatal, tinguém tots ferma esperansa. Lo Timbale' es l' ordenansa, y sa | que se li escapaven de la cara blanca com el guix? ¿I et creus que un | jorn | em podré alliberar dels rosecs d'aquesta angoixa que et devora? No hi fa | incomptables. Talment com quan la vara del fill d'Amram, el | jorn | funest d'Egipte, onejant per la costa cridà el núvol | de l'alba fins al migdia, del migdia al vespre, un | jorn | d'estiu i, com fugaç estrella, des del zenit caigué amb el sol | quieta com la nit o com l'aire en el migdia d'un | jorn | d'estiu, mentre aquests mots els deia: "Trons, Etèries Virtuts, Plançons | malgrat que li sóc mare, si altra presa algun | jorn | li manqués; però el meu terme sap ell que fóra el seu, i jo el | a una venjança desesperada sembla que s'inclina, i un | jorn | redundarà en la seva testa rebel. Desfet d'aquests lligams, no | que les va fer i que n'escondí les causes? Vaig veure com un | jorn | la massa informe, matèria d'aquest Món, formava piles |
|