DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
jornal M 1252 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb jornal Freqüència total:  1252 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

meva època. —No crec que les coses hagin canviat gaire... —Jo guanyava un jornal molt magre. ¿I què vol vostè que faci un jove estranger a París sense
qui es troben sotmesos a la causa horrísona durant les soles hores del jornal, ¿què no s'esdevindrà amb els qui l'aguanten durant les vint-i-quatre del
Sindicat d'Indústries Químiques van anar al seu despatx per recollir dos jornals dels obrers i la meitat del capital de la casa (per adquirir armes,
als nobles, a la clerecia, als fabricants, i eximir-ne els qui guanyen un jornal. Fa treure les forques de l'Esplanada. A l'home petit i ben afaitat no li
il·lusió era tenir ca meva, una caseta encara que fos petita i anar a jornal. Tenia vint-i-cinc anys quan vaig llogar un pisetxó en es Puig. Anava tot
i la ciutat i la casa i els fills que creixen, el jornal diari que et guanyes. No cantes, ara. No cal; no cal.
Els executors són uns pobres diables que el que cobra més cobra un jornal de deu francs. La faldilla de tapa i d'uru d'altres èpoques, o la nuesa
de glòria a Catalunya, perquè la seva història ha estat pastada amb molts jornals de suor i no solament amb quatre efemèrides de sang. En l'eix ideal de la
podria tenir això, m'entens?, una dona meva, una dona que val més que el jornal i la beguda i que tot, em trobo que he fet tard, que sóc un home diferent
després de la mort de don Tomàs, a Frederic li tocà la casa i uns quants jornals de terra que explotava el masover pel seu compte, pagant un arrendament
ara 'ns hem de basquejar pera veure si entre unas quantas casas se fa 'l jornal... Endemés be, donchs dilluns la vol, eh?... Carrer d' en Roig, m' ha dit
En diners pe'l didatje no calía pensarhi: allá hont no arribés lo jornal de la Toneta hi arribaría ella y sinó alguna bon' ánima. Tot, tot s'
que aquest any venien retardades pel temps. Mentrestant, alguns trobaven jornals en les feines de recollir el fenc i l'alfals, espampolar, sulfatar i
—Em pensava que treballava tothom... —Tothom? Quatre italians que cobren jornal extraordinari. Els altres ni així no han volgut sirgar. Em puja al rostre
havia d'ésser un home pràctic i que em calia romandre allí. Allí tenia un jornal petit però segur, taula i llit, un ambient cada dia més propici, la
"Reposa", em diu, però jo no vull reposar. Vull arribar a guanyar-me el jornal com els altres. Tinc el meu amor propi, jo. Altres vegades ho fa
hora estic cansat, l'esquena em fa mal. Tot sol no em guanyaria pas el jornal. No puc, doncs, refusar l'ajut de Josep. Però penso en la manera de
vora Lió. Allí les comencen ja entrat l'octubre. Donen sis francs de jornal. —I després? —Més amunt de Lió, durant tot l'octubre ¡sort que es
Al Beaujolais, a la Champagne podríem trobar dues o tres setmanes de jornal. Però si ens ho prenem amb tanta calma... Jo. —bé, doncs, anem,
Jo. —bé, doncs, anem, si és qüestió de no perdre aquests jornals... Josep. —Ja veuràs, ben mirat... Si arribem massa aviat a Lió,
gaire diner. De les veremes d'Aimargues ençà no havíem guanyat cap més jornal. El nostre capital s'anava aprimant. No ens volíem desfer de la quantitat
havent de donar molts més cops que ell per a fer-la a bocins. No teníem jornal fixat. La feina era a preu fet. Al vespre l'home mesuraria la quantitat
treball, i els bataners, cardadors, filaners, tintorers i teixidors feien jornal mentre els llauradors celebraven la festa civil i la religiosa. És cert
á deixarlos sols, tancadets en lo pis, per anar á la cuadra á guanyar lo jornal per mantenirlos. Es qu' ells no 'ls coneixen los miracles que tu fas per
caritat publicament. Diuhen que hi ha pobres que solen fer molt bon jornal, y jo ho crech ben bé, perque n' hi ha que totas se las pensan; pero lo
crech ben bé, perque n' hi ha que totas se las pensan; pero lo qu' es lo jornal de la meva mareta no arribaba may á lo necessari per viure, molt mes en
fer tart en la frábica, lo que 'm va costar perdre un quart de jornal. Ell, lo jove, 'm seguía, y cada vegada se m' anaba acostant. Al ultim se
cuidado, ó sino t' espavilarán la Gracieta... Avuy ha perdut un quart de jornal per culpa d' un bordegás que l' ha vingut acompanyant fins aqui á la
de la frábrica. ¿Veus? Aquesta setmana has perdut un quart de jornal; donchs, perque ho sápigas, no solsament no t' he renyat, sino que fins
que la felicitat és un producte que podràs adquirir si t'augmenten el jornal? Et penses que sóc feliç, jo? La meva fàbrica! Ara mateix la canviaria
cada dia ens vindrien amb noves exigències. Resulta còmode demanar. Més jornal? Aquí el teniu! Però si augmentem els costos apugem els preus..." Apagà
ha passat avui... —I què voldries, doncs? ¿Que com a premi els apugés el jornal? —¿Creus que l'ordre de l'atemptat ha sortit de la fàbrica? —L'ordre,
tot li somriurien? L'única justificació que tindrien fóra que exigien més jornal, menys hores de treball... Cosme veié arribar a distància el vell Erasme;
semblants on vivien tots els seus obrers. Però, ¿és que un augment de jornal els compensaria d'aquesta estretor o els permetria millorar el nivell de
estretor o els permetria millorar el nivell de vida? Cada augment de jornal, ¿no provocaria fatalment augments de preu? Aleshores, en què consistia
—Què voleu dir "unitat suor"? Hausser. —Valor intrínsec, cost-jornal, com vulgueu. Malthus. —¿I aquesta distribució geogràfica afecta
evidentment aquesta mercaderia sortirà a més bon preu. Hi ha menys jornals, la podrà comprar més gent. Rendireu servei. Ruskin. —Però si
la màquina al dia, com nosaltres, i a l'hora de pagar salaris, paguen jornals de fam. (Al Japó la dona no compta com un ciutadà ni a l'hora del
d'alguna maquinària nova; el contractista converteix el xec en jornals, amb els quals paga els obrers el divendres; el dissabte la muller de
donador! Aixís deixa en la nit ses feixes conreuades, i va al jornal, engallardit per l'aspra fret; l'alba 'l troba llaurant pels
temps, perquè ne barrejava unes poques gotetes amb aigua per passar el jornal. Bon Andreu, ja ho coneixia, que feies penitència i que te faltava la
En Quimet, se trobava al marge d'un camp on sa mare treballava al jornal. Mai sa mare no havia consentit que s'esgarriés fins en aquelles vores, i
i a ella ha dedicat les seves forces i els seus esforços. Quan no anava a jornal sortia a fer herba per a les bèsties i en més d'un quart de segle poques
es convertia en "home" quan començava a treballar seriosament. El jornal equivalia a una espècie de "majoria d'edat" extrajurídica. I no pel que
de treball es caracteritzen per un fort augment de demanda de braços, els jornals pugen i hi troba una manera de resquitar-se'n. Quan es decideix a emigrar
com apareix de fet en la societat burgesa: és a dir, l'obrer a jornal o assalariat modern, és a dir la força de treball en la seva divisió
era dia de mercat), aixís i tot anaven venint i jo guanyant-m'hi el meu jornalet, i qui gemega ja ha rebut, i qui no li agradi, etc. i etc.. Aquell istiu
Escolta. Que t'agradaria venir amb mi? —Pagant-me el tren? —El tren i jornals, aliments, instrucció... i em quedo curt. —Que seria la Providència
un curs de geografia. Sols vos diré que ja era home, que guanyava el meu jornal, que duia rellotge, que quilotava una boquilla d'espuma amb un cap de
caps d'indústria o d'obrador, que fan sirgar el proïsme en la mesura del jornal que li és pagat, i més si poden. Darrera, la gent de botiga, que ven a

  Pàgina 1 (de 26) 50 següents »