Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
judici M 5146 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb judici Freqüència total:  5146 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al judici crític de cap mestre, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones "La
és evident que l'havien de triar com a jutge en el famós i escandalós judici", va comentar la senyora Magdalena Blasi. "L'una en va sortir
si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'apressi a formular cap judici temerari. El jove estès, d'una constitució física potser ambigua, és mort
lascívia", va cloure Pulcre Trompel·li, segur de la justesa del seu judici. El Minotaure i Teseu "¡Qué peludo eres!", admirava l'home,
altra forma tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de tan clar judici, s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça, però, i
a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em portaran al judici del rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els
però llegits tots i rellegits i meditats amb calma. La claredat dels seus judicis, així com la fortalesa del seu esperit, la devia tant a la seva
de Déu, la misèria de la nostra condició i la impotència del nostre feble judici. Ell, per la seva banda, veia massa clara la veritat, i la vida la veia
que fessin en aquell sentit resultarien estèrils; li repetí que, al seu judici, el que calia era esperar; que el més segur era que ell acabaria per
les seves fòbies. El lector del Dant dóna per descartat que l'opinió —el judici— del poeta pugui tenir res a veure amb qualsevol probable opinió-judici
judici— del poeta pugui tenir res a veure amb qualsevol probable opinió-judici de Déu. Tampoc el Dant no sostenia una tal identificació. ¿No hauria
sense concessions, tant els seus punts de vista doctrinals i els judicis inherents, com el dret que té a sustentar-los, i tot això, a
teoria, la societat liberal. Potser això no és més que un prejudici, o un judici viciat per la mateixa índole petit-burgesa de la mentalitat que predomina
en la circumstància de ser un Goethe el qui vulgui cohonestar-ho amb un judici de valor. Les "persones d'ordre", ignares o innocents, solen tenir la
eren d'una mediocritat casolana ben palesa, i per això serà sempre, en el judici de les persones refinades, un heroi menys radiant que don Quixot. És clar
de les veus s'alça, poderosa com un tro: —No esteu facultat per a emetre judicis de valor. —És la meva mare —s'obstina ell—. Sempre he viscut amb ella i
Si parla, si passeja, si balla, la seva presència destrueix tot judici crític. És possible que no balli pas massa bé; minuets, contradanses,
I potser si Monsieur de la Mothe-Fénelon hagués tingut els elements de judici necessaris, s'hauria servit dels estralls de la seva obra per predicar-ne
seus mestres, per ell mateix, com una anella en una reblada cadena de judicis, era també, inesperat miracle, testimoni de tristesa, d'amor,
la ruptura definitiva amb aquell home que estimava per sobre de tot judici? Naturalment que el bloqueig dels seus béns no representava per a Jeroni
explicacions a ningú. Però enyorava sa meva filla. Malgrat els jutges, judicis i sentències, sa nina volia viure amb mi i no amb son pare. Fou molt dur,
de comtes-reis, de monarques amb una, dues o tres numeracions. Al meu judici, aquest infantilisme verbal no sols ens ha perjudicat, molestant
per a fer-se càrrec de situacions concretes i es manifesta en el judici correcte i en l'acció eficaç sobre aquestes situacions, i també que
Sabem profundament com va cessant el ball i se'ns torna judici i a poc a poc oblit. Quietes branques! No duren al bosc
—¿Quants d'anys deu tenir? —Cinquanta ben complits. Però encara... El judici dels homes era francament afalagador. Les senyores —enveja al cap i la
ja el tenim trasbalsat i compungit. Rosa. Jesús, Jesús! No facis judicis temeraris, Júlia! De totes maneres has obrat perfectament exposant-me els
conduir a la definició, però no al veritable discerniment i al veritable judici, per mitjà dels quals no ens proposem parlar tant del que és el món com
el rebaixament fins a la vulgaritat de les coses que el fet que qualsevol judici sobre aquestes coses sigui fonamentat en les més rutinàries creences. Els
sobre aquestes coses sigui fonamentat en les més rutinàries creences. Els judicis del sentit comú impliquen l'absència de tota experiència personal, i per
importa en la distinció entre aquestes dues actituds no és tant el judici mateix com la font de la qual brolla. En darrera instància, ambdós poden
instància, ambdós poden arribar, i arriben amb freqüència, al mateix judici. No obstant, mentre el judici formulat pel seny està ple d'experiències i
i arriben amb freqüència, al mateix judici. No obstant, mentre el judici formulat pel seny està ple d'experiències i no sembla ésser sinó
i no sembla ésser sinó l'embolcall verbal d'aquestes experiències, el judici proclamat pel sentit comú porta en el seu si les deixalles mortes d'una
presència. L'home assenyat, en canvi, aspira a no errar en els seus judicis. Per això el seny ofereix un primer aspecte contradictori, i segons
i segons l'angle des del qual es contempli semblarà alternativament un judici poc intel·ligent o un raonament eixut, una simple ingenuïtat o una mera
predominantment orientada vers la raó estima com el principi suprem del judici. Per l'altra, ofereix un caràcter formulista que sembla cabalment el
que se'ns revelen en el seny, ens resulten evidents en gairebé tots els judicis que formula la ment catalana, i molt en particular la ment catalana que
que ha pensat sobre el que ha viscut i que ha arribat a formular-ne algun judici. I formular un judici sobre el que s'ha viscut i vist vol dir no
que ha viscut i que ha arribat a formular-ne algun judici. I formular un judici sobre el que s'ha viscut i vist vol dir no deixar-se emportar per
la gravetat i una mena d'esquerpa positura. Res d'estrany, doncs, que el judici habitualment formulat sobre el català quan és contemplat des de fora i en
borrosa sobre la pell de Conxa Pujol, hagués tingut certs elements de judici, que s'han deixat anar en la primera part de la nostra història quan
en un dels cinquanta mil prostíbuls infectes del món, es repeteix el judici de Paris. La poma que du aquest Paris torturat per oferir a la més bella
sobre el clamor impetuós de l'orgue. Ella prediu el dia del Judici, el foc del cel que ha d'arrasar la terra; ens mostra
enmig dels cants de glòria, floten encar les ombres del Judici i el foc del cel recrema la nostra ànima. Invocacions
es legisla sobre la manera de combatre entre els dos contendents d'un judici de Déu, que han de lluitar en condicions de total igualtat, s'indica que
sant de la seva devoció. L'horripila en Russinyol; accepto el judici. Parla dels germans Junyer i de la casa magnífica que tenen a Vallcarca;
qui escoltaven, desconcertats per la novetat, no aconseguien de fer cap judici; els mancava la referència del prestigi, i allò que sentien no
—però que d'alguna manera es reconeix cristià—, tem visiblement un judici en el sentit moral i de pensament. També, per la ratificació de la
fa pocs dies, i ho comentava... La reaparició del tema en aquest judici d'algú que m'acaba de conèixer i de la intel·ligència i de l'agudesa i de
perquè tot el que conta ho encamina a la recerca freturosa d'un judici favorable. Per això, fins quan ens fa riure, no ens irrita gaire i, si

  Pàgina 1 (de 103) 50 següents »