×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb judici |
Freqüència total: 6287 |
CTILC1 |
sempre, apresa de cor però no repetible a l'atenció pedagògica, per al | judici | crític de cap mestre, la lliçó eterna de la mort." Les Gorgones "La | és evident que l'havien de triar com a jutge en el famós i escandalós | judici | ", va comentar la senyora Magdalena Blasi. "L'una en va sortir | si dormim." Aquil·les i Patrocle Que ningú no s'apressi a formular cap | judici | temerari. El jove estès, d'una constitució física potser ambigua, és mort | lascívia", va cloure Pulcre Trompel·li, segur de la justesa del seu | judici | . El Minotaure i Teseu "¡Qué peludo eres!", admirava l'home, | altra forma tan astut i de tant seny, de tant discerniment i de tan clar | judici | , s'apaivagava, i oblidava la veïna, immediata fi —calma i dolça, però, i | a mi la darrera. I els guardes em prendran ara mateix i em portaran al | judici | del rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els | però llegits tots i rellegits i meditats amb calma. La claredat dels seus | judicis | , així com la fortalesa del seu esperit, la devia tant a la seva | de Déu, la misèria de la nostra condició i la impotència del nostre feble | judici | . Ell, per la seva banda, veia massa clara la veritat, i la vida la veia | que fessin en aquell sentit resultarien estèrils; li repetí que, al seu | judici | , el que calia era esperar; que el més segur era que ell acabaria per | les seves fòbies. El lector del Dant dóna per descartat que l'opinió —el | judici | — del poeta pugui tenir res a veure amb qualsevol probable opinió-judici | judici— del poeta pugui tenir res a veure amb qualsevol probable opinió- | judici | de Déu. Tampoc el Dant no sostenia una tal identificació. ¿No hauria | sense concessions, tant els seus punts de vista doctrinals i els | judicis | inherents, com el dret que té a sustentar-los, i tot això, a | teoria, la societat liberal. Potser això no és més que un prejudici, o un | judici | viciat per la mateixa índole petit-burgesa de la mentalitat que predomina | en la circumstància de ser un Goethe el qui vulgui cohonestar-ho amb un | judici | de valor. Les "persones d'ordre", ignares o innocents, solen tenir la | eren d'una mediocritat casolana ben palesa, i per això serà sempre, en el | judici | de les persones refinades, un heroi menys radiant que don Quixot. És clar | de les veus s'alça, poderosa com un tro: —No esteu facultat per a emetre | judicis | de valor. —És la meva mare —s'obstina ell—. Sempre he viscut amb ella i | Si parla, si passeja, si balla, la seva presència destrueix tot | judici | crític. És possible que no balli pas massa bé; minuets, contradanses, | I potser si Monsieur de la Mothe-Fénelon hagués tingut els elements de | judici | necessaris, s'hauria servit dels estralls de la seva obra per predicar-ne | seus mestres, per ell mateix, com una anella en una reblada cadena de | judicis | , era també, inesperat miracle, testimoni de tristesa, d'amor, | la ruptura definitiva amb aquell home que estimava per sobre de tot | judici | ? Naturalment que el bloqueig dels seus béns no representava per a Jeroni | explicacions a ningú. Però enyorava sa meva filla. Malgrat els jutges, | judicis | i sentències, sa nina volia viure amb mi i no amb son pare. Fou molt dur, | de comtes-reis, de monarques amb una, dues o tres numeracions. Al meu | judici | , aquest infantilisme verbal no sols ens ha perjudicat, molestant | per a fer-se càrrec de situacions concretes i es manifesta en el | judici | correcte i en l'acció eficaç sobre aquestes situacions, i també que | Sabem profundament com va cessant el ball i se'ns torna | judici | i a poc a poc oblit. Quietes branques! No duren al bosc | —¿Quants d'anys deu tenir? —Cinquanta ben complits. Però encara... El | judici | dels homes era francament afalagador. Les senyores —enveja al cap i la | ja el tenim trasbalsat i compungit. Rosa. Jesús, Jesús! No facis | judicis | temeraris, Júlia! De totes maneres has obrat perfectament exposant-me els | conduir a la definició, però no al veritable discerniment i al veritable | judici | , per mitjà dels quals no ens proposem parlar tant del que és el món com | el rebaixament fins a la vulgaritat de les coses que el fet que qualsevol | judici | sobre aquestes coses sigui fonamentat en les més rutinàries creences. Els | sobre aquestes coses sigui fonamentat en les més rutinàries creences. Els | judicis | del sentit comú impliquen l'absència de tota experiència personal, i per | importa en la distinció entre aquestes dues actituds no és tant el | judici | mateix com la font de la qual brolla. En darrera instància, ambdós poden | instància, ambdós poden arribar, i arriben amb freqüència, al mateix | judici | . No obstant, mentre el judici formulat pel seny està ple d'experiències i | i arriben amb freqüència, al mateix judici. No obstant, mentre el | judici | formulat pel seny està ple d'experiències i no sembla ésser sinó | i no sembla ésser sinó l'embolcall verbal d'aquestes experiències, el | judici | proclamat pel sentit comú porta en el seu si les deixalles mortes d'una | presència. L'home assenyat, en canvi, aspira a no errar en els seus | judicis | . Per això el seny ofereix un primer aspecte contradictori, i segons | i segons l'angle des del qual es contempli semblarà alternativament un | judici | poc intel·ligent o un raonament eixut, una simple ingenuïtat o una mera | predominantment orientada vers la raó estima com el principi suprem del | judici | . Per l'altra, ofereix un caràcter formulista que sembla cabalment el | que se'ns revelen en el seny, ens resulten evidents en gairebé tots els | judicis | que formula la ment catalana, i molt en particular la ment catalana que | que ha pensat sobre el que ha viscut i que ha arribat a formular-ne algun | judici | . I formular un judici sobre el que s'ha viscut i vist vol dir no | que ha viscut i que ha arribat a formular-ne algun judici. I formular un | judici | sobre el que s'ha viscut i vist vol dir no deixar-se emportar per | la gravetat i una mena d'esquerpa positura. Res d'estrany, doncs, que el | judici | habitualment formulat sobre el català quan és contemplat des de fora i en | borrosa sobre la pell de Conxa Pujol, hagués tingut certs elements de | judici | , que s'han deixat anar en la primera part de la nostra història quan | en un dels cinquanta mil prostíbuls infectes del món, es repeteix el | judici | de Paris. La poma que du aquest Paris torturat per oferir a la més bella | sobre el clamor impetuós de l'orgue. Ella prediu el dia del | Judici | , el foc del cel que ha d'arrasar la terra; ens mostra | enmig dels cants de glòria, floten encar les ombres del | Judici | i el foc del cel recrema la nostra ànima. Invocacions | es legisla sobre la manera de combatre entre els dos contendents d'un | judici | de Déu, que han de lluitar en condicions de total igualtat, s'indica que | sant de la seva devoció. L'horripila en Russinyol; accepto el | judici | . Parla dels germans Junyer i de la casa magnífica que tenen a Vallcarca; | qui escoltaven, desconcertats per la novetat, no aconseguien de fer cap | judici | ; els mancava la referència del prestigi, i allò que sentien no | —però que d'alguna manera es reconeix cristià—, tem visiblement un | judici | en el sentit moral i de pensament. També, per la ratificació de la | fa pocs dies, i ho comentava... La reaparició del tema en aquest | judici | d'algú que m'acaba de conèixer i de la intel·ligència i de l'agudesa i de | perquè tot el que conta ho encamina a la recerca freturosa d'un | judici | favorable. Per això, fins quan ens fa riure, no ens irrita gaire i, si |
|