Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
jugador A 44 oc.
jugador M 2827 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb jugador Freqüència total:  2871 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Josep, el fill de la Badona, era un minyó de mals costums; tenia fama de jugador i aficionat a la beguda. Feia alguns anys que havia anat amb una noia;
tafanejant i discutint les jugades amb aire de suficiència, fins que els jugadors s'enfadaven i el treien amb insults i fins amb algun cop, com un gos.
servicial del país, vestit amb camisa i calces blanques, com un vulgar jugador de tenis, s'oferí a dur-me en un bungalow on ens deixaren una cambra.
la seva complexió poc esportiva, s'assegurava que havia estat un bon jugador de hockey. A Barcelona, abans de la guerra, s'havia fet famós pel seu
blanc, colorat, fatigat, vulgar, barreja entre inspector de policia i jugador de set-i-mig, i amb alguna cosa d'eclesiàstic i de domador de tigres.
recercada, generalment llevant-se una peça de l'arnès, com els bons jugadors d'escacs que, quan juguen amb un novell, li concedeixen l'avantatge de
com els crítics i els espectadors, posats a assenyalar quins són els jugadors que han estat més encertats en un partit determinat, solen encertar el
partit determinat, solen encertar el judici quan es tracta d'equips o de jugadors inconeguts, o poc coneguts, i es solen equivocar quan es tracta d'equips
o poc coneguts, i es solen equivocar quan es tracta d'equips o de jugadors que han vist jugar sovint. Ahir, per exemple, de la radiació es deduïa
central Gensana —l'he vist jugar prou per saber que és un dels millors jugadors del Barcelona— i, efectivament, els crítics alemanys el van veure bé i
De fet, diria que els espectadors i els crítics, quan es tracta de jugadors que han vist jugar sovint, no els judiquen per comparació amb els altres
que han vist jugar sovint, no els judiquen per comparació amb els altres jugadors de l'equip en el partit concret que comenten, sinó per comparació amb
concret que comenten, sinó per comparació amb l'actuació del mateix jugador en d'altres partits. Com que en Gensana —per continuar amb el mateix
per exemple, en l'actuació, aquests darrers anys, d'en Kubala— que un jugador que sol jugar sempre molt més bé que els altres no sigui objecte de cap
sempre molt més bé que els altres no sigui objecte de cap elogi com a jugador destacat i que, en canvi, se li dediquin censures quan, un dia, no té una
actuació tan afortunada. Mentre que, alhora, és destacada l'actuació de jugadors molt inferiors —sobretot dels que corren molt amunt i avall i que, ni en
de vegades, l'excessiva censura— que espectadors i crítics dediquen al jugador nou que juga per primera vegada en un equip en el qual tots els altres
nou que juga per primera vegada en un equip en el qual tots els altres jugadors són coneguts. Com que, per al nou, la memòria no disposa de cap coixí
partit, i a més, en la comparació "incondicionada" amb tots els altres jugadors, per als quals el judici sí que ve condicionat, com ara deia, pel record
la porta i, quan ell s'ha deturat, comminat per ella, ha fet nosa als dos jugadors acèrrims, que, amb les calces curtes i el davantal, s'han creuat de
com a "disjuntiu": culmina en la creació d'un espai diferencial entre jugadors o bàndols, que res no designava al començament com a desiguals.
la primacia de les infrastructures. En primer lloc, l'home s'assembla al jugador que, en asseure's a la taula, agafa unes cartes que no ha inventat, per
repartició de les cartes resulta d'una distribució contingent entre els jugadors i es fa d'amagat seu. Hi ha "mans" que són sofertes, però que cada
seu. Hi ha "mans" que són sofertes, però que cada societat, com cada jugador, interpreta dins els termes de molts sistemes, que poden ésser comuns o
d'un joc o regles d'una tàctica. I és ben sabut que, amb la mateixa mà, jugadors diferents no realitzaran la mateixa partida, per bé que no puguin,
La situació és una mica comparable a aquella en què es trobarien uns jugadors inexperimentats que adossessin les peces d'un joc de dòmino considerant
lo joch y tenían prou compte en passarlas per alt á fí de no esquivar al jugador, com que totas ellas si presentavan diferencias de geni y gustos, reunían
i ens va fer signar. Vam escollir el recó del davant on hi havia els jugadors i vam demanar l'aperitiu. Jo em vaig queixar de tenir poca llum, i l'home
carabassa entre les grisors blavisses del cel. Fa un temps dolç. Alguns jugadors de boules van en màniga de camisa. El Roine, allà al fons, és de
seguien emocionats els incidents de les partides. Enmig del joc, els jugadors, joves i fornits. ¡Partides famoses de pilota! Dels pobles veïns venien a
pobles veïns venien a jugar-se les dobletes. Fins de València pujaren jugadors de renom, als quals el poble oposava els seus millors pilotaires i els
en el guant del pilotaire, i fent un arc tornava al dau. Un bot llarg. El jugador més ben situat la replegava, fent-li fer aquella arcada que resseguien
l'aspiració del qual, declarada a la premsa, és d'esdevenir algun dia jugador del Barcelona. Preguntades diverses persones de la ciutat sobre el
dir que en terra de cegos el borni és rei i de la mateixa manera que els jugadors de cartes quan volen guanyar treuen el que ells amb el seu llenguatge
de defensar-nos amb altres cartes perquè seguint el llenguatge dels jugadors direm que tot ço que no sigui dels nostres conreuadors de la ciència
de gentil-home, que anés a cercar coneixença de les arts més vils del jogador de professió, i, esdevingut un adepte d'aquesta ciencia innoble, la
invitar-lo amb freqüencia a jogar, procurant, amb l'astucia usual del jogador, deixar-li guanyar considerables sumes, per més fàcilment embolicar-lo
d'esport, com una necessitat de la joia. Cal no oblidar tampoc que els jugadors i els amics de l'esport es troben en generoses rodones al costat dels
realitat, En Cambó té, a Madrid, una tara de les més imperdonables entre jugadors polítics: ell, l'home sentimental, el polític de bona fe excessiva, passa
instint de vindicta. Són homes, i són homes que tenen per perdre. No són jugadors de fortuna que, lleugers en llur insolvència, no arrisquen en la
regles i de totes les experiències. N'hi havia un de magre, sobretot, de jogador, que tenia un tic a l'ull com un llum que fa pampallugues, que no podia
per la boca, i al ésser fòra hi hagué un silenci. Seriosos, un dels jogadors, sense dir res, em va donar la mà; un altre em va tocar l'espatlla; aquest
l'estrella em volia posar pis; el ballador em feia l'ullet; els jogadors em tutejaven, i de valents i de mitjos valents, fadrins i aprenents de
temps aquell regust a poetitzar, les cartes, els daus, els valents, els jogadors i les maturrangues. Vaig tallar, doncs, pel seu compte, i amb el meu
et compraré roba i amb posats de calavera, de poca solta, de jogador (que no et costaràn de tenir), aniràs als antiquaris, com si fosis un
periodista, el senyor que no pot dormir, cinc o sis que no tenen sòn, dos jugadors de la "Peña agrícola", i un cop acoblats en una taula fan
mal gènere més consum. "La Economia" els era un vici, tenia el que els jogadors en diuen la ratxa, la bona, la potra, l'arrencada. No podia
l'amistat de tants taverners que'm coneixien d'aquell temps, de tants jugadors entaforats per tots els caus de la barriada; de tants valents com encara
justes, o sien els meus per dret propi, i cafeters, croupiers, jugadors, braus, taverners i dispeseres, al veure que un fruit d'aquella horta
fictici; si no fos tinguda en compte resultaria, no pas que els jugadors juguen més o menys correctament, sinó que ja no juguen a futbol. La

  Pàgina 1 (de 58) 50 següents »