Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Lemes:

jugador A	44 oc.
jugador M	2827 oc.

Incloure lemes secundaris

Filtres

reset

aplica

Filtre per autor

Filtre per títol

Filtre per any de publicació

Filtre per tipus

Filtre per traducció

Filtre per varietat

CTILC (1833-2013)

Josep, el fill de la Badona, era un minyó de mals costums; tenia fama de	jugador	i aficionat a la beguda. Feia alguns anys que havia anat amb una noia;
tafanejant i discutint les jugades amb aire de suficiència, fins que els	jugadors	s'enfadaven i el treien amb insults i fins amb algun cop, com un gos.
servicial del país, vestit amb camisa i calces blanques, com un vulgar	jugador	de tenis, s'oferí a dur-me en un bungalow on ens deixaren una cambra.
la seva complexió poc esportiva, s'assegurava que havia estat un bon	jugador	de hockey. A Barcelona, abans de la guerra, s'havia fet famós pel seu
blanc, colorat, fatigat, vulgar, barreja entre inspector de policia i	jugador	de set-i-mig, i amb alguna cosa d'eclesiàstic i de domador de tigres.
recercada, generalment llevant-se una peça de l'arnès, com els bons	jugadors	d'escacs que, quan juguen amb un novell, li concedeixen l'avantatge de
com els crítics i els espectadors, posats a assenyalar quins són els	jugadors	que han estat més encertats en un partit determinat, solen encertar el
partit determinat, solen encertar el judici quan es tracta d'equips o de	jugadors	inconeguts, o poc coneguts, i es solen equivocar quan es tracta d'equips
o poc coneguts, i es solen equivocar quan es tracta d'equips o de	jugadors	que han vist jugar sovint. Ahir, per exemple, de la radiació es deduïa
central Gensana —l'he vist jugar prou per saber que és un dels millors	jugadors	del Barcelona— i, efectivament, els crítics alemanys el van veure bé i
De fet, diria que els espectadors i els crítics, quan es tracta de	jugadors	que han vist jugar sovint, no els judiquen per comparació amb els altres
que han vist jugar sovint, no els judiquen per comparació amb els altres	jugadors	de l'equip en el partit concret que comenten, sinó per comparació amb
concret que comenten, sinó per comparació amb l'actuació del mateix	jugador	en d'altres partits. Com que en Gensana —per continuar amb el mateix
per exemple, en l'actuació, aquests darrers anys, d'en Kubala— que un	jugador	que sol jugar sempre molt més bé que els altres no sigui objecte de cap
sempre molt més bé que els altres no sigui objecte de cap elogi com a	jugador	destacat i que, en canvi, se li dediquin censures quan, un dia, no té una
actuació tan afortunada. Mentre que, alhora, és destacada l'actuació de	jugadors	molt inferiors —sobretot dels que corren molt amunt i avall i que, ni en
de vegades, l'excessiva censura— que espectadors i crítics dediquen al	jugador	nou que juga per primera vegada en un equip en el qual tots els altres
nou que juga per primera vegada en un equip en el qual tots els altres	jugadors	són coneguts. Com que, per al nou, la memòria no disposa de cap coixí
partit, i a més, en la comparació "incondicionada" amb tots els altres	jugadors	, per als quals el judici sí que ve condicionat, com ara deia, pel record
la porta i, quan ell s'ha deturat, comminat per ella, ha fet nosa als dos	jugadors	acèrrims, que, amb les calces curtes i el davantal, s'han creuat de
com a "disjuntiu": culmina en la creació d'un espai diferencial entre	jugadors	o bàndols, que res no designava al començament com a desiguals.
la primacia de les infrastructures. En primer lloc, l'home s'assembla al	jugador	que, en asseure's a la taula, agafa unes cartes que no ha inventat, per
repartició de les cartes resulta d'una distribució contingent entre els	jugadors	i es fa d'amagat seu. Hi ha "mans" que són sofertes, però que cada
seu. Hi ha "mans" que són sofertes, però que cada societat, com cada	jugador	, interpreta dins els termes de molts sistemes, que poden ésser comuns o
d'un joc o regles d'una tàctica. I és ben sabut que, amb la mateixa mà,	jugadors	diferents no realitzaran la mateixa partida, per bé que no puguin,
La situació és una mica comparable a aquella en què es trobarien uns	jugadors	inexperimentats que adossessin les peces d'un joc de dòmino considerant
lo joch y tenían prou compte en passarlas per alt á fí de no esquivar al	jugador	, com que totas ellas si presentavan diferencias de geni y gustos, reunían
i ens va fer signar. Vam escollir el recó del davant on hi havia els	jugadors	i vam demanar l'aperitiu. Jo em vaig queixar de tenir poca llum, i l'home
carabassa entre les grisors blavisses del cel. Fa un temps dolç. Alguns	jugadors	de boules van en màniga de camisa. El Roine, allà al fons, és de
seguien emocionats els incidents de les partides. Enmig del joc, els	jugadors	, joves i fornits. ¡Partides famoses de pilota! Dels pobles veïns venien a
pobles veïns venien a jugar-se les dobletes. Fins de València pujaren	jugadors	de renom, als quals el poble oposava els seus millors pilotaires i els
en el guant del pilotaire, i fent un arc tornava al dau. Un bot llarg. El	jugador	més ben situat la replegava, fent-li fer aquella arcada que resseguien
l'aspiració del qual, declarada a la premsa, és d'esdevenir algun dia	jugador	del Barcelona. Preguntades diverses persones de la ciutat sobre el
dir que en terra de cegos el borni és rei i de la mateixa manera que els	jugadors	de cartes quan volen guanyar treuen el que ells amb el seu llenguatge
de defensar-nos amb altres cartes perquè seguint el llenguatge dels	jugadors	direm que tot ço que no sigui dels nostres conreuadors de la ciència
de gentil-home, que anés a cercar coneixença de les arts més vils del	jogador	de professió, i, esdevingut un adepte d'aquesta ciencia innoble, la
invitar-lo amb freqüencia a jogar, procurant, amb l'astucia usual del	jogador	, deixar-li guanyar considerables sumes, per més fàcilment embolicar-lo
d'esport, com una necessitat de la joia. Cal no oblidar tampoc que els	jugadors	i els amics de l'esport es troben en generoses rodones al costat dels
realitat, En Cambó té, a Madrid, una tara de les més imperdonables entre	jugadors	polítics: ell, l'home sentimental, el polític de bona fe excessiva, passa
instint de vindicta. Són homes, i són homes que tenen per perdre. No són	jugadors	de fortuna que, lleugers en llur insolvència, no arrisquen en la
regles i de totes les experiències. N'hi havia un de magre, sobretot, de	jogador	, que tenia un tic a l'ull com un llum que fa pampallugues, que no podia
per la boca, i al ésser fòra hi hagué un silenci. Seriosos, un dels	jogadors	, sense dir res, em va donar la mà; un altre em va tocar l'espatlla; aquest
l'estrella em volia posar pis; el ballador em feia l'ullet; els	jogadors	em tutejaven, i de valents i de mitjos valents, fadrins i aprenents de
temps aquell regust a poetitzar, les cartes, els daus, els valents, els	jogadors	i les maturrangues. Vaig tallar, doncs, pel seu compte, i amb el meu
et compraré roba i amb posats de calavera, de poca solta, de	jogador	(que no et costaràn de tenir), aniràs als antiquaris, com si fosis un
periodista, el senyor que no pot dormir, cinc o sis que no tenen sòn, dos	jugadors	de la "Peña agrícola", i un cop acoblats en una taula fan
mal gènere més consum. "La Economia" els era un vici, tenia el que els	jogadors	en diuen la ratxa, la bona, la potra, l'arrencada. No podia
l'amistat de tants taverners que'm coneixien d'aquell temps, de tants	jugadors	entaforats per tots els caus de la barriada; de tants valents com encara
justes, o sien els meus per dret propi, i cafeters, croupiers,	jugadors	, braus, taverners i dispeseres, al veure que un fruit d'aquella horta
fictici; si no fos tinguda en compte resultaria, no pas que els	jugadors	juguen més o menys correctament, sinó que ja no juguen a futbol. La

Pàgina 1 (de 58)

50 següents