Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
jugar M 25 oc.
jugar V 11471 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb jugar Freqüència total:  11496 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb el germà. Pasífae, que jo recordi, no es va convertir pas, mentre jugava amb el toro, en una còmoda vaca. Era molt ampla d'anques i de cintura i
sencera, i de nou em correspon a mi el dret d'utilitzar-los. Jove, no juguis amb nosaltres. Dóna-me'ls i t'acompanyarem, agullonat pel fibló de les
una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça pura. Erígone devia jugar amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, saltava,
comportava, per tant, un gros perill. Després de les converses, solien jugar una estona al llançament de discs, i el déu no tolerava que l'efebus el
s'entreté a apallissar-la al final de cada funció, s'hi diverteix, m'hi jugaria el coll. Bah, bah, Pudentil·la Closa esfereïa més", recordava,
sinó ella, no contemplarà la seva nuesa. Tot el matí i tota la tarda jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent
viatge no t'agradava, però l'afecte reprovador dels altres, que no s'hi jugaven res, et va obligar a emprendre a contracor el basardós camí. Vas vèncer
s'obria la plaça, que quedava invisible, però des de la qual, quan jugaven els infants, arribava la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava,
que ell, l'afecte d'un germà gran pels germans més menuts. Sileta havia jugat damunt els seus genolls, li deia mano i el petonejava. Ja de més
estaven molt prop l'una de l'altra. Era fàcil que, de nens, haguessin jugat plegats a la plaça. En tot cas, el contacte havia estat molt breu i
i en les mares, que moltes vegades havien prohibit a llurs fills que juguessin amb ell. El fet cert era que Mila del Santo no el recordava. Ara, d'ell,
desaparegut. Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens veieren jugar de petits; hi ha els camps, les carenes. I tot això sembla que ens
esdevingué de mica en mica un noi trist, gairebé sever. Un dia, mentre jugava amb altres nois a la plaça, una pedra disparada no se sap per qui,
lluny, li tornà la salutació. S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si jugués amb un infant, i pujà al pis. Mila va comprendre ja que el padrí venia
Candaina es posà roig com un tomàquet i negà. Rafael li diu: ""M'hi jugaria que encara la portes."" Ell es torba, es posa encara més vermell; nega.
d'ell, d'una vegada que el seu Tinet —així l'anomenava aleshores— jugava a la replaça amb un nen del veïnat. Era aquest el fill d'un acabalat
nois, i només en molt raríssimes ocasions es permetien —i els permetien— jugar-hi. En una d'aquestes avinenteses s'escaigué que el més petit dels nois
En una d'aquestes avinenteses s'escaigué que el més petit dels nois jugués amb Tino Costa. Ella, Maria Àgueda, mai no pogué escatir el que havia
El fet cert fou que, de sobte, el noi del veí sortí corrents del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat.
com l'altra, emportada per la còlera, en adonar-se que el seu fill havia jugat amb Tino Costa i que, a més a més, venia plorant, començà a proferir
era que Quim no li plaïa. I Maria Àgueda corroborava: "Si és a l'edat de jugar, encara!" Però ella pensava en el seu secret: a Maria Àgueda no li cabia
en què, en fosquejar, ell tornava a casa. La nena es trobava al carrer jugant amb altres nenes del seu temps. Les amigues, abans que ella, el veieren
curses de braus. Els nois, a la sortida de l'escola, s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els crits i les curses, amb les cançons,
espai on cada capvespre, a la sortida de l'escola, els nois s'aturaven a jugar. El carro fou posat quasi tocant a la paret posterior del vell edifici, i
i el carro romania allí abandonat, gairebé oblidat de tothom. Els infants jugaven al seu entorn; hi passaven per sota corrents i s'enfilaven fins a dalt de
ahir va sortir a la finestra i cridava son fill com si el tingués allí jugant. —És horrible! Regnà de nou el silenci. Després Munda del Roso parlà del
horribles monstruositats. De dia tot estava en repòs; només ací i allà jugaven infants pàl·lids als portals o als balcons, pels carrers estrets on no
Santo, abans d'entrar, a través de la cortina de xarxa, el veié ja que jugava amb la vora de les tovalles, tot nerviós. Entrà decidit. —Què vols? —li
comentant, o lliurades a la murmuració; cada matí els infants acudien a jugar a la plaça. Cap al tard regressaven els treballadors; regressaven també
fascinació el cridava, vist des de la ciutat? ¿La vida sempre havia de jugar així amb els seus sentiments més bells? On era la pau que es prometia?
oposada; i també ara es repeteix el joc diabòlic, com si un geni malèfic jugués amb la desesperació de la seva mare i amb el propi terror. Sileta
Vina... —Vull veure el meu fill, Càndia... Quan era petit... Un dia jugava, i li vaig pegar. Càndia... A tu t'ho confessaré... Li vaig pegar. No
el vell cementiri, abandonat, va anar desfent-se en ruïnes. Els infants jugaren molt temps amb els ossos i les calaveres; vingué més tard la rella del
nova a què al·ludíem: la possibilitat de ser amant, de jugar un paper actiu —feliç o infeliç, això és una altra qüestió— en la seva
Cleopatra més circumspecta o més casta, una Cleopatra més lletja, hauria jugat un paper ben diferent en la vida de Cèsar i en la de Marc Antoni: la
pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi juguen, els intel·lectuals d'ara repeteixen l'aventura erasmiana, salvant —com
i de l'humanisme cristià solidaris que practica el Rotterdamès. Erasme no juga a fer el ciceronià: l'amor pel bon estil, la correcció implacable, la
de Balzac. El material de segona mà, espiat en el món que ens rodeja, juga un paper poderós en la contextura dels personatges. Però la pressió
què? Podríem creure que llavors —l'Edat Mitjana, per exemple— l'escriptor jugava amb avantatge: culte dins una societat que no ho era tant, tenia al seu
D'entrada, semblen uns artefactes inofensius, simplement útils. Però juguen un paper en la nostra vida que no tenia precedents. No porten
canvi, quan la relaciona, per exemple, amb la vergonya. La vergonya hi ha jugat un paper de coacció, ben sovint. Però també és cert que la literatura i
o inertes. Cal que els individus treballin, siguin sobris i honrats, es juguin la vida si cal per la pàtria, compleixin la paraula donada: cal que
l'aigua glaçada. Era un oasi tranquil en un món de tragèdia. Els nens jugaven sota els avets. Passàvem llargues estones damunt l'herba, entre clavells
flors morades entre el blat, grogues entre les farigoles. L'Albert juga amb avions de paper. A l'horitzó fins hi ha una mica de calitja i la neu
havia perjudicat la República i que una política així era jugar amb foc. A mitja tarda veig passar un tren ple de soldats pel carrer
Llegeixo el llibre de Fonsegrive sota l'avet noruec, mentre els infants juguen sobre l'herba, entre sol i ombra. Ja no se sent cap cucut. Cada dia nous
Els diaris publiquen el discurs de l'Azaña. Tot ell impregnat d'agror, juga especialment el sarcasme contra la Societat de Nacions i la ira contra
canadenca, una visió de /Maria Chapdelaine\. Quan els nens jugaven, entusiasmats, amb les coses que han dut els Reis, la Maria perd el plor
dos impulsos, segons Muir, no pugnaven entre ells: ans "semblaven jugar a fet" durant tota la vida del novel·lista i poeta. 2
foc; en Lari conta anècdotes de quan era a la presó de Girona; els nens juguen a cartes. Tornant, el glaç blanqueja pel camí. 3 febrer.

  Pàgina 1 (de 230) 50 següents »