Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb el germà. Pasífae, que jo recordi, no es va convertir pas, mentre	jugava	amb el toro, en una còmoda vaca. Era molt ampla d'anques i de cintura i
sencera, i de nou em correspon a mi el dret d'utilitzar-los. Jove, no	juguis	amb nosaltres. Dóna-me'ls i t'acompanyarem, agullonat pel fibló de les
una borda ni una molossa, sinó una nanella d'una raça pura. Erígone devia	jugar	amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira lladrava, corria, saltava,
comportava, per tant, un gros perill. Després de les converses, solien	jugar	una estona al llançament de discs, i el déu no tolerava que l'efebus el
s'entreté a apallissar-la al final de cada funció, s'hi diverteix, m'hi	jugaria	el coll. Bah, bah, Pudentil·la Closa esfereïa més", recordava,
sinó ella, no contemplarà la seva nuesa. Tot el matí i tota la tarda	jugarà	amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent
viatge no t'agradava, però l'afecte reprovador dels altres, que no s'hi	jugaven	res, et va obligar a emprendre a contracor el basardós camí. Vas vèncer
s'obria la plaça, que quedava invisible, però des de la qual, quan	jugaven	els infants, arribava la contínua cridadissa. Les nits que l'esperava,
que ell, l'afecte d'un germà gran pels germans més menuts. Sileta havia	jugat	damunt els seus genolls, li deia mano i el petonejava. Ja de més
estaven molt prop l'una de l'altra. Era fàcil que, de nens, haguessin	jugat	plegats a la plaça. En tot cas, el contacte havia estat molt breu i
i en les mares, que moltes vegades havien prohibit a llurs fills que	juguessin	amb ell. El fet cert era que Mila del Santo no el recordava. Ara, d'ell,
desaparegut. Però ací hi ha els vells arbres, les places que ens veieren	jugar	de petits; hi ha els camps, les carenes. I tot això sembla que ens
esdevingué de mica en mica un noi trist, gairebé sever. Un dia, mentre	jugava	amb altres nois a la plaça, una pedra disparada no se sap per qui,
lluny, li tornà la salutació. S'aturà al peu del balcó, l'amenaçà, com si	jugués	amb un infant, i pujà al pis. Mila va comprendre ja que el padrí venia
Candaina es posà roig com un tomàquet i negà. Rafael li diu: ""M'hi	jugaria	que encara la portes."" Ell es torba, es posa encara més vermell; nega.
d'ell, d'una vegada que el seu Tinet —així l'anomenava aleshores—	jugava	a la replaça amb un nen del veïnat. Era aquest el fill d'un acabalat
nois, i només en molt raríssimes ocasions es permetien —i els permetien—	jugar	-hi. En una d'aquestes avinenteses s'escaigué que el més petit dels nois
En una d'aquestes avinenteses s'escaigué que el més petit dels nois	jugués	amb Tino Costa. Ella, Maria Àgueda, mai no pogué escatir el que havia
El fet cert fou que, de sobte, el noi del veí sortí corrents del lloc on	jugaven	, cridant sa mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat.
com l'altra, emportada per la còlera, en adonar-se que el seu fill havia	jugat	amb Tino Costa i que, a més a més, venia plorant, començà a proferir
era que Quim no li plaïa. I Maria Àgueda corroborava: "Si és a l'edat de	jugar	, encara!" Però ella pensava en el seu secret: a Maria Àgueda no li cabia
en què, en fosquejar, ell tornava a casa. La nena es trobava al carrer	jugant	amb altres nenes del seu temps. Les amigues, abans que ella, el veieren
curses de braus. Els nois, a la sortida de l'escola, s'hi reunien a	jugar	, i l'espai vibrava aleshores amb els crits i les curses, amb les cançons,
espai on cada capvespre, a la sortida de l'escola, els nois s'aturaven a	jugar	. El carro fou posat quasi tocant a la paret posterior del vell edifici, i
i el carro romania allí abandonat, gairebé oblidat de tothom. Els infants	jugaven	al seu entorn; hi passaven per sota corrents i s'enfilaven fins a dalt de
ahir va sortir a la finestra i cridava son fill com si el tingués allí	jugant	. —És horrible! Regnà de nou el silenci. Després Munda del Roso parlà del
horribles monstruositats. De dia tot estava en repòs; només ací i allà	jugaven	infants pàl·lids als portals o als balcons, pels carrers estrets on no
Santo, abans d'entrar, a través de la cortina de xarxa, el veié ja que	jugava	amb la vora de les tovalles, tot nerviós. Entrà decidit. —Què vols? —li
comentant, o lliurades a la murmuració; cada matí els infants acudien a	jugar	a la plaça. Cap al tard regressaven els treballadors; regressaven també
fascinació el cridava, vist des de la ciutat? ¿La vida sempre havia de	jugar	així amb els seus sentiments més bells? On era la pau que es prometia?
oposada; i també ara es repeteix el joc diabòlic, com si un geni malèfic	jugués	amb la desesperació de la seva mare i amb el propi terror. Sileta
Vina... —Vull veure el meu fill, Càndia... Quan era petit... Un dia	jugava	, i li vaig pegar. Càndia... A tu t'ho confessaré... Li vaig pegar. No
el vell cementiri, abandonat, va anar desfent-se en ruïnes. Els infants	jugaren	molt temps amb els ossos i les calaveres; vingué més tard la rella del
nova a què al·ludíem: la possibilitat de ser amant, de	jugar	un paper actiu —feliç o infeliç, això és una altra qüestió— en la seva
Cleopatra més circumspecta o més casta, una Cleopatra més lletja, hauria	jugat	un paper ben diferent en la vida de Cèsar i en la de Marc Antoni: la
pels bàndols en guerra, o pels interessos i les coercions que hi	juguen	, els intel·lectuals d'ara repeteixen l'aventura erasmiana, salvant —com
i de l'humanisme cristià solidaris que practica el Rotterdamès. Erasme no	juga	a fer el ciceronià: l'amor pel bon estil, la correcció implacable, la
de Balzac. El material de segona mà, espiat en el món que ens rodeja,	juga	un paper poderós en la contextura dels personatges. Però la pressió
què? Podríem creure que llavors —l'Edat Mitjana, per exemple— l'escriptor	jugava	amb avantatge: culte dins una societat que no ho era tant, tenia al seu
D'entrada, semblen uns artefactes inofensius, simplement útils. Però	juguen	un paper en la nostra vida que no tenia precedents. No porten
canvi, quan la relaciona, per exemple, amb la vergonya. La vergonya hi ha	jugat	un paper de coacció, ben sovint. Però també és cert que la literatura i
o inertes. Cal que els individus treballin, siguin sobris i honrats, es	juguin	la vida si cal per la pàtria, compleixin la paraula donada: cal que
l'aigua glaçada. Era un oasi tranquil en un món de tragèdia. Els nens	jugaven	sota els avets. Passàvem llargues estones damunt l'herba, entre clavells
flors morades entre el blat, grogues entre les farigoles. L'Albert	juga	amb avions de paper. A l'horitzó fins hi ha una mica de calitja i la neu
havia perjudicat la República i que una política així era	jugar	amb foc. A mitja tarda veig passar un tren ple de soldats pel carrer
Llegeixo el llibre de Fonsegrive sota l'avet noruec, mentre els infants	juguen	sobre l'herba, entre sol i ombra. Ja no se sent cap cucut. Cada dia nous
Els diaris publiquen el discurs de l'Azaña. Tot ell impregnat d'agror,	juga	especialment el sarcasme contra la Societat de Nacions i la ira contra
canadenca, una visió de Maria Chapdelaine. Quan els nens	jugaven	, entusiasmats, amb les coses que han dut els Reis, la Maria perd el plor
dos impulsos, segons Muir, no pugnaven entre ells: ans "semblaven	jugar	a fet" durant tota la vida del novel·lista i poeta. 2
foc; en Lari conta anècdotes de quan era a la presó de Girona; els nens	juguen	a cartes. Tornant, el glaç blanqueja pel camí. 3 febrer.

Pàgina 1 (de 285)

50 següents