Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cims per mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim	juntes	una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps,
t'alliberarà", comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots dos,	junt	amb Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava damunt
buida, varen avançar uns quants passos, disposats a recitar, càndids i	junts	, per entretenir el públic expectant —hi havia força tifus i alguna
que anava traçant sobre les teles els màgics somnis de la seva fantasia.	Juntes	laboraren i juntes llançaren a volar llurs somnis, sinó que en Mila es
sobre les teles els màgics somnis de la seva fantasia. Juntes laboraren i	juntes	llançaren a volar llurs somnis, sinó que en Mila es donaven sempre amb
ell, Tino Costa, ho havia pogut comprovar; però quan coincidien	junts	davant un acte que semblés justificar la violència, davant una
que se n'anés, l'acusà d'ésser el principal culpable del que succeïa,	junt	amb "aquella bruixa de la Càndia, a la que tinc ganes de trobar." El
la figura. El desconegut la va estrènyer contra seu i amb els caps molt	junts	s'allunyaren, es perderen gairebé confosos l'un amb l'altre, com si
que atresora per a la seva alegria de després, per a quan tots dos	junts	s'expliquin sos mutus pesars i gaudeixin les seves alegries, allà en el
"Ets tu, fill meu?" Ell ara li consagrarà l'existència. Viuran	junts	ja per sempre —pensa—, i en la benaurança d'ella trobarà la compensació
el seu amic Quim Bisa —Quim mai no podrà saber com l'ha estimat—, i	junts	tots dos podran tornar a reviure aquelles nits inoblidables de llur
Maria del Carme accedí al moment al que li demanava, i totes dues	juntes	s'adreçaren allà. Ell reposava separat, en el breu i trist recinte, a la
jo sempre et trobava a faltar. Sempre em recordo dels matins que passàvem	juntes	brodant... Te'n recordes? Ara que arriba la primavera... —Sí, sí... ara
resultat de l'operació evocadora seria ben falaguer. I la veritat és que	junt	al Mediterrani s'ha inventat allò que de més fonamental té la
—i li immobilitza la mà. La noia recalca el llibre contra les cuixes	juntetes	, s'inclina una mica per tal que la llum caigui de ple sobre la pàgina,
branda el cap—. Queden aquí darrera... Els en separen dues estibes molt	juntes	, per entre les quals tot just queda una mica d'escletxa que, pel cap alt,
de pau" oi que us agrada el pa ben torrat? "Prop del cor, tots dos	junts	i enamorats" Com demostren les darreres estadístiques sobre la fam
anomenaven les Torres de Padrós, va ser donada a l'ordre de la Mercè,	junt	amb les terres que s'estenien fins al cim de Sant Pere Màrtir, i els
el pes d'ella. I ell sentia amb tristesa i plaer la calor d'aquell cos,	junt	amb una pudor de fusta cremada perquè la criadeta solia dormir a l'escó
l'antiga biblioteca del convent, però no en quedava res, o va ser cremada	junt	amb els arxius, o Pere Grau se la va polir. La taula que ell col·locava
que ni tot el foc de Sant Joan no cremaria. Era l'hora de treballar	junts	, oi? Doncs no, Jeroni es tancava a les Torres de Padrós a escriure, deia
fa, d'una mateixa edat; eren tots dos fills de cases humils; havien anat	junts	a l'escola —el poc temps que hi havien anat—; havien plegat fems junts
junts a l'escola —el poc temps que hi havien anat—; havien plegat fems	junts	els matins d'hivern, que era quan més coïa, i portaven, si fa no fa, el
per oblit, per més que ell sol necessitava més tabac que tots els altres	junts	. Recordo un dia que el meu cosí sortí de la masia desesperat, buscant la
i dues noies, que en sortiren també ferides. Els infants foren trobats	junts	, enfonsats completament en el fang, sota la barana del carro, quasi
dic Helena. El teu nom m'abocà al seu. Als cinc anys de les nostres vides	juntes	que tu, pronunciant una sola paraula, em feies empassar d'un glop. Cinc
digna de la felicitat que nosaltres dos havíem bastit, de l'amor que	junts	havíem guanyat a força de girar l'esquena a l'odi i també d'oblidar el
a una militància política de què, durant els cinc anys que visquérem	junts	, havia estat marginada del tot. Mai més no he sabut noves seves. Entre
gent diferent de la que normalment ens envoltava quan tu i jo vivíem	junts	. Gent amb altres preocupacions i altres maneres d'enfocar la vida. Els
els dos morts, a la mort, individualitzats, morts d'un en un, i	junts	, sense poder-nos dir res, la gran soledat, el gran silenci, un
Tahití per aconseguir l'amor. Resulta que el seu marit i ella quan estan	junts	no s'estimen i fins acaben odiant-se; en canvi, quan estan separats,
Al principi, aquestes dues dames seien de costat o passejaven una mica	juntes	. Ara van tan de bracet i tan arrapades, que les ungles de l'una es claven
núvols que amb la sortida del sol s'ha anat enrogint, i un cop ben encès,	junt	amb el morat pur de la costa, i el malva lívid de les aigües, ha produït
mateixos mariners, la qual resulta un aperitiu fort i excel·lent, que	junt	amb el caporal ordinaire que vàrem fumar, i amb l'accent
de frescor, sota la implacable lividesa de la lluna. Els boys,	junt	amb una colla de xinesos que carregàrem a Panamà, amb tres àrabs secs i
i truc del més vil: lloga quatre prostitutes de Papeete i se les endú	junt	amb dos tahitians adolescents que li escombren la botiga, a dos
dies, i el cos de l'administrador de Makatea va anar a parar a la cala,	junt	amb els sacs de copra, el níquel i el fosfat que portem cap a França.
nosaltres la roda s'accelerava molt. Érem feliços. Ho érem tots	junts	i ho érem sempre i molt. Ens van fer sindicar, i el sindicat
Aquí juguen al bàsquet, al capvespre. Homes i dones,	junts	, van allargant el dia tant com poden, sota els flocs
sap sofrir més que els altres. Tots voldríem sentir-nos fins i	junts	, fer-nos un feix de joncs, i arrecerar les blanques mèdules
ser un altre, que m'esperava una dona que només seria meva, que viuríem	junts	, que cada vespre, quan tornés de la fàbrica, la trobaria esperant-me; que
que es dreça a l'extrem abrupte del somni, veu i món acabant	junts	sobre el buit inhumà! Torna a tenir-me el vell parc; al llarg
fins a passar el braç per la cintura de la senyoreta Huguet i	juntes	guaitaven cap al llit de la malalta. —¿Què li passa, tia? L'agonitzant
d'entrar el confessor de la malalta. Era un jove fosc, amb les celles	juntes	. Feia una estona que havia sortit el metge dient coses vagues com els
amb les circumstàncies, tan magre, tan seriós, amb les celles tan	juntes	. La primera a sospirar fou Remei Huguet, i ho va fer amb una naturalitat
succeït al revés. Era ella qui havia proposat a Dona Obdúlia de viure	juntes	i de dotar les seves filles. De temps enrera venia preparant la cosa,
sols després d'haver complit l'acatament, es besaren a la cara per plorar	junts	. En el to en què Dona Obdúlia pronunciava la frase "sa meva neboda Maria
hi puc fer? I encara em sap un altre greu que vinguin	junt	amb mi del poble on es va embolicar la troca del fil
(que bé per l'octosíl·lab!). Posa els peus a una cadira,	junt	—vols omplir tu aquest vers buit?— amb els de la
brusc totes les noies menudes, com de marfil,	junt	amb la carn que et fa nosa com la dels homes enemics.

Pàgina 1 (de 160)

50 següents