 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb junt |
Freqüència total: 7531 |
CTILC1 |
| cims per mi abandonats. En el pacte, ens varen concedir que passéssim | juntes | una tercera part de l'any o, si convenia, sis mesos. Al llarg del temps, | | t'alliberarà", comentaven, malagradosos, Poder i Força. I tots dos, | junt | amb Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava damunt | | buida, varen avançar uns quants passos, disposats a recitar, càndids i | junts | , per entretenir el públic expectant —hi havia força tifus i alguna | | que anava traçant sobre les teles els màgics somnis de la seva fantasia. | Juntes | laboraren i juntes llançaren a volar llurs somnis, sinó que en Mila es | | sobre les teles els màgics somnis de la seva fantasia. Juntes laboraren i | juntes | llançaren a volar llurs somnis, sinó que en Mila es donaven sempre amb | | ell, Tino Costa, ho havia pogut comprovar; però quan coincidien | junts | davant un acte que semblés justificar la violència, davant una | | que se n'anés, l'acusà d'ésser el principal culpable del que succeïa, | junt | amb "aquella bruixa de la Càndia, a la que tinc ganes de trobar." El | | la figura. El desconegut la va estrènyer contra seu i amb els caps molt | junts | s'allunyaren, es perderen gairebé confosos l'un amb l'altre, com si | | que atresora per a la seva alegria de després, per a quan tots dos | junts | s'expliquin sos mutus pesars i gaudeixin les seves alegries, allà en el | | "Ets tu, fill meu?" Ell ara li consagrarà l'existència. Viuran | junts | ja per sempre —pensa—, i en la benaurança d'ella trobarà la compensació | | el seu amic Quim Bisa —Quim mai no podrà saber com l'ha estimat—, i | junts | tots dos podran tornar a reviure aquelles nits inoblidables de llur | | Maria del Carme accedí al moment al que li demanava, i totes dues | juntes | s'adreçaren allà. Ell reposava separat, en el breu i trist recinte, a la | | jo sempre et trobava a faltar. Sempre em recordo dels matins que passàvem | juntes | brodant... Te'n recordes? Ara que arriba la primavera... —Sí, sí... ara | | resultat de l'operació evocadora seria ben falaguer. I la veritat és que | junt | al Mediterrani s'ha inventat allò que de més fonamental té la | | —i li immobilitza la mà. La noia recalca el llibre contra les cuixes | juntetes | , s'inclina una mica per tal que la llum caigui de ple sobre la pàgina, | | branda el cap—. Queden aquí darrera... Els en separen dues estibes molt | juntes | , per entre les quals tot just queda una mica d'escletxa que, pel cap alt, | | de pau" oi que us agrada el pa ben torrat? "Prop del cor, tots dos | junts | i enamorats" Com demostren les darreres estadístiques sobre la fam | | anomenaven les Torres de Padrós, va ser donada a l'ordre de la Mercè, | junt | amb les terres que s'estenien fins al cim de Sant Pere Màrtir, i els | | el pes d'ella. I ell sentia amb tristesa i plaer la calor d'aquell cos, | junt | amb una pudor de fusta cremada perquè la criadeta solia dormir a l'escó | | l'antiga biblioteca del convent, però no en quedava res, o va ser cremada | junt | amb els arxius, o Pere Grau se la va polir. La taula que ell col·locava | | que ni tot el foc de Sant Joan no cremaria. Era l'hora de treballar | junts | , oi? Doncs no, Jeroni es tancava a les Torres de Padrós a escriure, deia | | fa, d'una mateixa edat; eren tots dos fills de cases humils; havien anat | junts | a l'escola —el poc temps que hi havien anat—; havien plegat fems junts | | junts a l'escola —el poc temps que hi havien anat—; havien plegat fems | junts | els matins d'hivern, que era quan més coïa, i portaven, si fa no fa, el | | per oblit, per més que ell sol necessitava més tabac que tots els altres | junts | . Recordo un dia que el meu cosí sortí de la masia desesperat, buscant la | | i dues noies, que en sortiren també ferides. Els infants foren trobats | junts | , enfonsats completament en el fang, sota la barana del carro, quasi | | dic Helena. El teu nom m'abocà al seu. Als cinc anys de les nostres vides | juntes | que tu, pronunciant una sola paraula, em feies empassar d'un glop. Cinc | | digna de la felicitat que nosaltres dos havíem bastit, de l'amor que | junts | havíem guanyat a força de girar l'esquena a l'odi i també d'oblidar el | | a una militància política de què, durant els cinc anys que visquérem | junts | , havia estat marginada del tot. Mai més no he sabut noves seves. Entre | | gent diferent de la que normalment ens envoltava quan tu i jo vivíem | junts | . Gent amb altres preocupacions i altres maneres d'enfocar la vida. Els | | els dos morts, a la mort, individualitzats, morts d'un en un, i | junts | , sense poder-nos dir res, la gran soledat, el gran silenci, un | | Tahití per aconseguir l'amor. Resulta que el seu marit i ella quan estan | junts | no s'estimen i fins acaben odiant-se; en canvi, quan estan separats, | | Al principi, aquestes dues dames seien de costat o passejaven una mica | juntes | . Ara van tan de bracet i tan arrapades, que les ungles de l'una es claven | | núvols que amb la sortida del sol s'ha anat enrogint, i un cop ben encès, | junt | amb el morat pur de la costa, i el malva lívid de les aigües, ha produït | | mateixos mariners, la qual resulta un aperitiu fort i excel·lent, que | junt | amb el caporal ordinaire que vàrem fumar, i amb l'accent | | de frescor, sota la implacable lividesa de la lluna. Els boys, | junt | amb una colla de xinesos que carregàrem a Panamà, amb tres àrabs secs i | | i truc del més vil: lloga quatre prostitutes de Papeete i se les endú | junt | amb dos tahitians adolescents que li escombren la botiga, a dos | | dies, i el cos de l'administrador de Makatea va anar a parar a la cala, | junt | amb els sacs de copra, el níquel i el fosfat que portem cap a França. | | nosaltres la roda s'accelerava molt. Érem feliços. Ho érem tots | junts | i ho érem sempre i molt. Ens van fer sindicar, i el sindicat | | Aquí juguen al bàsquet, al capvespre. Homes i dones, | junts | , van allargant el dia tant com poden, sota els flocs | | sap sofrir més que els altres. Tots voldríem sentir-nos fins i | junts | , fer-nos un feix de joncs, i arrecerar les blanques mèdules | | ser un altre, que m'esperava una dona que només seria meva, que viuríem | junts | , que cada vespre, quan tornés de la fàbrica, la trobaria esperant-me; que | | que es dreça a l'extrem abrupte del somni, veu i món acabant | junts | sobre el buit inhumà! Torna a tenir-me el vell parc; al llarg | | fins a passar el braç per la cintura de la senyoreta Huguet i | juntes | guaitaven cap al llit de la malalta. —¿Què li passa, tia? L'agonitzant | | d'entrar el confessor de la malalta. Era un jove fosc, amb les celles | juntes | . Feia una estona que havia sortit el metge dient coses vagues com els | | amb les circumstàncies, tan magre, tan seriós, amb les celles tan | juntes | . La primera a sospirar fou Remei Huguet, i ho va fer amb una naturalitat | | succeït al revés. Era ella qui havia proposat a Dona Obdúlia de viure | juntes | i de dotar les seves filles. De temps enrera venia preparant la cosa, | | sols després d'haver complit l'acatament, es besaren a la cara per plorar | junts | . En el to en què Dona Obdúlia pronunciava la frase "sa meva neboda Maria | | hi puc fer? I encara em sap un altre greu que vinguin | junt | amb mi del poble on es va embolicar la troca del fil | | (que bé per l'octosíl·lab!). Posa els peus a una cadira, | junt | —vols omplir tu aquest vers buit?— amb els de la | | brusc totes les noies menudes, com de marfil, | junt | amb la carn que et fa nosa com la dels homes enemics. |
|
