 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb junta |
Freqüència total: 4757 |
CTILC1 |
| seves memòries, quan sospira en el seu exili de Berga, on es refugià la | Junta | del Principat després de les derrotes de Tortosa i Montserrat, i de la | | dubtes, donava tota mena de facilitats per a la reorganització de la | Junta | de Comerç, i es creava la Junta particular que presidia Erasme de Gònima, | | facilitats per a la reorganització de la Junta de Comerç, i es creava la | Junta | particular que presidia Erasme de Gònima, amb Castanyer, Bacardí, | | a les arts i a les ciències i nodrírem institucions esplendoroses com la | Junta | de Comerç de Barcelona i la Universitat de Cervera. Si haguéssim | | i burgesos que faran rutllar —i de quina manera— les escoles de la | Junta | de Comerç. No es pot ésser massa optimista a considerar l'altura | | de tot moviment ideològic: els reialistes i carlins hi tindran la | Junta | d'Urgell, els malcontents i els matiners; els liberals, els centralistes | | el capità general. A les darreries de segle millorà la situació. La | Junta | de Comerç, creada en 1758, permeté que un nucli selecte de | | abocà els catalans a fer-se ràpidament amb una mena d'Estat regional, la | Junta | Superior del Principat de Catalunya. Els homes de la Junta no tingueren | | regional, la Junta Superior del Principat de Catalunya. Els homes de la | Junta | no tingueren uns grans horitzons, perquè el llevat reformista restà a la | | militars, picabaralles de prestigi, ofensives i replegaments, la | Junta | pogué reclutar exèrcits i pagar-los, organitzar eleccions i fer-les, | | i pagar-los, organitzar eleccions i fer-les, mantenir la cohesió amb la | Junta | Central i Regència de Cadis i amb les altres Juntes veïnes, imposar el | | la cohesió amb la Junta Central i Regència de Cadis i amb les altres | Juntes | veïnes, imposar el seu criteri a les Juntes corregimentals, molt sovint | | de Cadis i amb les altres Juntes veïnes, imposar el seu criteri a les | Juntes | corregimentals, molt sovint controlades per demagogs o font d'infinites | | militars de l'època, que consideraven insuficients els esforços de la | Junta | , la impressió que ens deixa la lectura de la paperassa que produí és la | | i es desfermà el 1835, amb motiu de la constitució de la | Junta | d'Armament de Catalunya, fou frenat una i altra vegada. Els fabricants, | | tenen un interès específic les de 1835, que dugué al poder la | Junta | de Catalunya; la de 1843, que instituí la Junta Central; la de | | al poder la Junta de Catalunya; la de 1843, que instituí la | Junta | Central; la de 1854*1856, en la qual es desenvolupà el moviment | | i tot, volien imposar llur criteri a tot Espanya, a través del govern de | Juntes | provincials). En les altres dues, en canvi, el societarisme obrer empeltà | | fa vibrar el seu blau lluminós com una llançada. L'herba creix entre les | juntes | de les pedres, amples com lloses. Rompen el silenci, de tard en tard, | | Totes les vetllades s'hi reunien a fumar els sis o set senyors de la | Junta | . I diem a fumar, perquè allà no es podia fer altra cosa. El reglament | | de llengües als quals, a manca d'alumnes, assistien els membres de les | juntes | per disciplina i per cobrir l'expedient. Les seves existències eren una | | esglesieta per donar-los to a una missa determinada. Formaven part de les | juntes | de l'obra parroquial, de les associacions benèfiques o de les | | vegades president de l'"Associació de Catòlics" i haver figurat a la | junta | del "Comitè de Defensa Social", que era una de les formes més bovines i | | més pròxims, amb els antics coneguts de conferències, d'obres pies i | juntes | parroquials, estives decrèpites amb els quatre peus a mig cementiri, | | tinya"... Guillem es va casar, i als quatre mesos de casat era de la | junta | de l'"Eqüestre"; es va fabricar una pell gruixuda de marit ideal que no | | quan tenia alguns rebuts endarrerits, el seu germà, que era de la | junta | , els pagava sense dir res. Frederic feia tots els possibles per no veure | | per sota la porta de la secretaria. Hi entra; uns quants minyons de la | junta | hi han parat una taula de set-i-mig molt arrencada; mossèn Rovira, el | | quan vull escoltar el que diuen els altres, en una reunió o en una | junta | , perquè així l'atenció sobrera va a aquell dibuix semiinconscient i queda | | del despatx; segurament hi hauria hagut una invasió, i em consta que la | Junta | del Col·legi pensava fer alguna cosa. La mort d'en Joan ho ha canviat | | a una masada del terme—, acompanyats dels ajudants i dels membres de la | Junta | de Sant Antoni —que es regula per unes ordinacions antiguíssimes— es | | la terra tenen a Benassal una antiquada i mínima organització en la | Junta | de Llauradors de Sant Antoni. Aquesta junta administra els béns del sant | | i mínima organització en la Junta de Llauradors de Sant Antoni. Aquesta | junta | administra els béns del sant i nomena els majorals, els quals acapten per | | majorals, els quals acapten per a les festes i rendixen comptes davant la | Junta | . Si hi mancaren cabals, els haurien d'abonar ells, els majorals. Així la | | majoria dels reunits disposa unes despeses extraordinàries. Un any que la | Junta | disposava d'unes cinc mil lliures de capital, acordà adquirir unes | | bigarrades, flamants, que foren l'admiració del poble i l'orgull de la | Junta | . Açò devia ser pels volts del 1920. L'acapte es fa el dia de la | | el blat i la llana de l'acapte, i dels diners ja en donaran compte a la | Junta | després de pagar la missa, el predicador, la cera, el campaner i tantes i | | en la vulgaritat que prompte s'oblida. La bona fama d'un majoral, d'una | junta | o d'un alcalde va vinculada a una bona correguda. Potser hom no recordarà | | direm dels casats? Sota el patrocini de sant Joan els casats han fet una | junta | ; i un parell de dies després que els fadrins, marxen també camins enllà a | | en els accidents i perduren en les substantivitats. Vedella o bou, la | Junta | de Sant Joan fa córrer pel carrer, l'endemà de sant Agustí, el seu | | la gent del poble.] Roch· ¡Oh! Gracias. Car· Ara la | junta | del corregiment que falli. Timb· L' hem salvat. Julia. | | salvarlo, y per ell, per ton amor, ja no 'l salvas. Demá cuant tota la | Junta | del corregiment li fallia una sentencia de mort, la que 's dona als fills | | Has lograt lo que volías. Timb· Potser no del tot encara. Si la | Junta | de defensa á pena de mort me 'l dampna, tot s' ha perdut, l' amor d' ella | | [(ronsejant)] Pep. Vatja, acaba. Xich. Com la | Junta | de defensa resoldrá una cosa ó altra, me sembla que avuy mateix l' haurán | | una paraula. [(á Xich)] Julia. ¿Ja han fallat los de la | Junta | ? Pep. No: si 's reuneixen ara. Julia. ¿Y 'l | | amor per un instant y torni l' amor de filla tos sentits á importunar. La | Junta | ¿ha dictat son fallo? La seva sort ¿qué será? Timb· He pujat al | | tró, al francés feu recular. Julia. Y tardarém en saberne de la | Junta | 'l resultat? Timb· Quant hagin donat lo fallo, ell corrents aquí | | Roch· (¡Oh! valor. Ara la guanyo.) [(ap.)] Julia. La | Junta | 'us ha perdonat. Roch· Ma gratitut es inmensa [(á tots)] y | | es inmensa [(á tots)] y jo us ho sabré pagar. Diguéu á la vostra | Junta | que si atmet per son escláu á un francés que la ceguera en un instant ha | | sentit, Pep? Pep. Ja 'l tením ben conquistat. Car· Á la | Junta | de defensa aném los dos á parlar. [(al Timbaler)] Pep. | | las tropas, y s' han tingut d' amagar. Timb· Convé prevenir la | Junta | , que no 'ns trobin descuidats. Vosaltres dos desseguida anéu á en Carrió |
|
