Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pugés per un lloc i ell baixés per un altre, Manuel del Santo hauria	junyit	sense pensar-s'hi l'animal i se n'hauria anat a trobar-lo. Ara no podia
es responia. Aquí i allà aparellaven els animals davant les cases i es	junyien	els carros. Els carrers s'animaven. Per totes bandes començaven a
Amor! Follia no essent del cel: dolça paraula, pòsit de fel. I els que	junyia	l'estrany encant, si l'alba apunta se'n van plorant. Golferic
de les solemnitats de Barcelona, en descriure el reng de	junyir	del 6 d'agost del 1424, diu que el rei, Alfons el
les llaunes són amples i que aquestes cuirasses no són de guerra, ans de	junyir	, cosa que suposa un cert luxe. Ja l'any 1257 els cuirassers
del maig del 1315 es relaciona un casc indeterminat, propi per a	junyir	, que porta bavera ("cassidem de júnyer cum baveria").
de llaunes de ferro o d'acer, com aquell, no de guerra, sinó propi de	junyir	("scutum de júnyer cohopertum de launis de acero"), o els
Cancelleria, una clara distinció entre les armes de guerra i les armes de	junyir	que es farà més palesa, i més complicada, al segle XV (§
la semblança d'aquest ganxo pintat per Pere Serra amb un rest. El rest de	junyir	, prou diferent del rest de guerra, ja era molt conegut entre nosaltres a
118 i 119). Que ja no és un casc de guerra, ans de	junyir	, resta ben clar a l'inventari dels béns de Joan Llull (1390):
"feutre". Al segle XV aquesta peça, en l'arnès de	junyir	del cavaller, tindrà el seu equivalent en una capseta de ferro portada a
lliuraven amb els lluitadors armats d'arnès de guerra, no pas d'arnès de	junyir	o de torneig. Val a dir que alguns d'aquests epistolaris es refereixen a
pancera apareix en l'enumeració dels elements del seu arnès de	junyir	que fa l'infant Joan l'any 1381 (enumeració que considerarem més
Moltes de les peces de l'arnès, tant del de guerra com d'aquell de	junyir	, podien ésser doblades, o sia reforçades amb una altra que les cobria,
I, car es pot datar entre els anys 1470 i 1480. És de	junyir	, no de guerra, i es compon d'un peto al qual en va sobreposat un altre,
45) i és matemàticament exacte al d'un guant de ferro blanc, de	junyir	, de les darreries del XV i segurament forjat a Espanya, que es
és una petita protecció de malles que cal no confondre amb el rest de	junyir	dit també gosset, que és cosa totalment diferent (§ 81). Les
a l'aixella eren molt freqüents i n'hi reberen moltes els cavallers que	junyiren	al Passo Honroso. El gosset de la part oposada al colze rebia,
del 1337 (§ 21), entre els elements de l'arnès de	junyir	de l'infant Joan, l'any 1381 (§ 82) i en documents
als capítols del Passo Honroso, disposà que hom hi	junyís	"sens scut ne targa", i els signants de les lletres de batalla
XV l'elm segueix existint com a casc usat únicament per a	junyir	en torneigs i en passos d'armes (encara que en aquests hom prefereix
que si Francí de Vallseca portava un elm al cap és perquè es proposava de	junyir	i que en les paraules que adreçà a Salvador Sureda hi havia un repte per
nº. 1196), però la nota fa constar que l'elm era de	junyir	. Uns altres dos en tenia el rei Alfons, també de junyir, però fets de
que l'elm era de junyir. Uns altres dos en tenia el rei Alfons, també de	junyir	, però fets de banya: "Dos elms de beanya, que servexen per junyr,
a l'inventari dels béns de Jaume Guillem Escrivà, apareix un elm de	junyir	, una cimera i un "pegui", que deu ésser aquell per a mi
a creure que l'arnès que porta Sant Jordi —que és de guerra, no de	junyir	— és propi per a la lluita a peu, cosa que efectivament està fent el sant.
designació reservada, a França, a les armes pròpies de	junyir	. Als capítols de "L'emprinse du Chevalier Sauvage"
de diamà" a unes altres per fer "armes reals" (o sia de	junyir	), que porten broquet, equivalent al "rochet" francès
important perquè, com veurem després (§ 81), les llances de	junyir	no portaven rest ans gosset. Joanot de la Serra (1453), en la
més paleses les diferències entre les armes de guerra i les armes de	junyir	, pròpies aquestes, en principi, per a justes, torneigs i passos d'armes,
de guerra i molt sovint puntualitzen determinats elements de les armes de	junyir	per tal de prohibir-los expressament. Tot i això, de vegades advertim que
els cavallers portaven llances amb gosset, que és el rest propi per a	junyir	. Simplificant molt, amb tots els riscs que això suposa, la llança de
situat a l'extrem de l'asta, i pel rest o virolla de cuiro. La llança de	junyir	(castellà "de justa", francès "de joûte"), admetia
dóna detalls molt interessants sobre el maneig de la llança de	junyir	i permet de precisar els noms d'alguns elements d'aquest tipus d'arma.
sobre la manera com ha d'entrar el cavaller en el reng, o clos de	junyir	, que comentarem amb detall. "Al cap del rench no estiga fluix,
al costat dret, a l'altura de la cintura, com es pot veure a l'arnès de	junyir	de Felip I el Bell, de Castella, arnès fabricat a València car porta
cosa totalment diversa. El gosset que ara ens ocupa és, en les llances de	junyir	, l'equivalent al rest de cuiro de les llances de guerra, però de
no¢s deixe de júnyer" (pàg. 187). El rest de cuirassa de	junyir	és molt diferent del rest de cuirassa de guerra. Hem vist un bon exemple
Joan Guillem Escrivà ja posseïa unes cuirasses amb un ric rest de	junyir	, que foren subhastades després del seu traspàs: "unes cuyraces del
inventari, que els inventariadors distingien perfectament el rest de	junyir	del rest de guerra, car poc abans han enregistrat "una peça ab son
que constitueix el ferro de la llança de guerra és substituïda, en les de	junyir	, pel roquet, peça metàl·lica que té una base ampla i rodona que
lo Blanch que ja hem citat, diu que els ferros de les llances de	junyir	porten "quatre puntes en lo broquet, molt encerades ab cera gomada
referents a la diferenciació entre les armes de guerra i les armes de	junyir	. Aquesta distinció ja apareix molt clara i conscient, a començaments del
escut, e dues cresoles de cuyr daurades". Un molt complet arnès de	junyir	és descrit a l'inventari dels béns d'Alfons Sànchiz (1522,
un encontre de llança. Figura un flaó al costat esquerre del peto de	junyir	, procedent de Mallorca, que ja hem tingut en consideració (§ 51,
144), i segueix l'enumeració d'altres elements d'aquest arnès de	junyir	(elm, escut, braçal, escarsella). Podríem arriscar que el tacle fos un
escut, braçal, escarsella). Podríem arriscar que el tacle fos un escut de	junyir	, tot ell de fusta però cobert amb quelcom brunyit (el sobretacle
"febrit"). Hi havia una clara diferència entre les armes de	junyir	i les de guerra. En un dels primers episodis del Tirant lo
perquè tots dos compareguin a la lliça amb armes iguals (les de	junyir	eren més fortes pel que fa a les defensives i més febles pel que fa a les
Sembla que les peces "de córrer" o "d'armes" eren pròpies per a	junyir	, i per tant oposades a les de guerra. Si això fos cert ens explicaria

Pàgina 1 (de 6)

50 següents