DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
jurar V 3488 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb jurar Freqüència total:  3488 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el que havia promès, i Dioneu es va indignar fins al roig roent i va jurar que escarmentaria de debò el gendre que s'havia burlat d'ell. Ixió,
de tant en tant un auri receptacle amb l'aigua del Styx, per la qual juren els amos de l'Olimp. La Quimera La Quimera habitava a Lícia, en terreny
una màgica, nascuda en un país llunyà i bàrbar", continuava Pulcre. "Juraria que ens ho vol contar a la manera d'una carta comercial", observava,
i una cabellera de les que avui s'estilen. Però fixa-t'hi bé: un nyicris. Juraria que prepara un primer llibre de poemes, per arribar a finalista d'algun
amb prou feines, un cop cada any i encara amb ocasió d'alguna cacera. Juraren, doncs, obeir-lo en tot i complir les seves ordres, com súbdits fidels a
instant. Jo m'hi hauria llançat al damunt agafant-me a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho veiés, perquè pensés sempre en mi, que l'havia
perquè pensés sempre en mi, que l'havia salvada. I ho hauria fet —us ho juro— baldament m'hagués costat la vida. I callà, amb la mirada vaga i
percebé una profunda tristesa, un tremolor gairebé de plor. Sí: hauria jurat que Mila estava a punt de plorar. No ho entenia, però tampoc aquesta
en creu, de cara a nosaltres, prop de la taula de la professora. Us ho juro per la meva salut: gairebé somreia, i després no es queixà per a res: al
aquella desgràcia, s'hauria casat amb mi. M'ho tenia promès: m'ho jurà per la memòria de la seva mare. No em podia enganyar. El sacerdot envià a
Mila... Em creus? —Et crec. Mai més no te'n tornaré a parlar; t'ho juro. Mila complí la paraula; respecte a aquella història que ell havia
! I em volia pegar! Pobre! Si no m'aguanten el desfaig. Per aquestes! —I jurava besant-se el dit gros. En una altra ocasió, Mila hauria tal vegada rigut
ho ha dit ell, està bé: vull creure-ho; però, amb tot, ho podries jurar? —Sí, podria jurar-ho... Però no parlem més d'això, padrí; t'ho
bé: vull creure-ho; però, amb tot, ho podries jurar? —Sí, podria jurar-ho... Però no parlem més d'això, padrí; t'ho prego... —No et disgustis
ficar-se al llit, i ja pensaven que se'ls moria. Si no m'aguanten, et juro que... Escolta'm, Mila estimada... No en parlem més, d'allò; no et posis
, perquè, bon minyó, caram, sí, que ho és... Quina llàstima, Mila! Et juro que és un bon noi... —Ho sé, padrí, i si hi ha res per què em
; avui, amb aquest; demà, Déu sap amb qui." Això diuen, però jo us juro, mon bon mestre, que si hi ha un ésser al món que pot encara plorar per
que hagués començat per aquí: m'hauria estalviat la història que, puc jurar-li-ho, no tenia res de divertida. —Tal vegada el final la féu malbé.
aquí, m'haguessis dit el que pensaves fer, jo t'hi hauria portat: t'ho juro. Hauria convençut a ell i t'hauria portat amb mi a Santa Maria. —No, no,
que tornés, que tu l'estaves esperant. I no hauria tornat sense ell. T'ho juro. M'hauria agenollat als seus peus i no hauria parat fins acompanyar-vos a
mare, acabaràs de reposar-te, i ja refeta del tot, t'ho prometo, t'ho juro: aparellarem el carro i anirem en busca d'ell. Jo t'acompanyaré, ho
sentir-lo, i al cap d'un instant va obrir la finestra. Jo plorava: us ho juro per la meva mare... Esclafiren rialles: —Ai!, ai!, vigilant!... —No
, padrí! —Bé... —No, no; promet-m'ho: fes com si ho juressis davant la tomba de la teva mare, com si em trobés en l'agonia. Promet-me
cridat de nou el seu pare, perquè era ell el que la preocupava més. Li jurà per darrera vegada que no li guardava rancor i que tot el que havia fet,
literària. Si mai us tireu a la cara un pretensiós de quixot, ja podeu jurar de què va. El desinterès que correntment atribuïm al quixotisme és pura
en el diari no s'esmentava el nom del rei Josep a qui no havien volgut jurar fidelitat les víctimes de l'Audiència, un rei que Napoleó s'havia
tal espectacle. El recordo sempre distret, indiferent, burleta. Hauria jurat que mai no s'aturaria a pensar en el valor dels meus actes, i menys que
Don Pedro Montegón\. —Dolça Carolina! Així llegia en castellà?, et juro que no he pogut adonar-me'n. Erasme es mostrà burleta, inquisitiu,
—Ja ho sé. Que vaigue a fer punyetes. M'heu sé de memòria. Però jo et juro, tan cert com ara estem natros aquí, que vaig tenir este somni, i eres
sense seguretat. Li semblà que l'altre netejava l'aixada; ho hauria jurat. Es digué que ja havia acabat i respirà. Esperaria que se n'anés.
Treballes massa. —Què vols que faci? ¿Que em fiqui a dormir com ell? I et juro que acabaré fent-ho. Hi ha dies que no puc més. Joana la compadí. Li
sever i enfurrunyat. —Com és que no vas venir ahir? —No vaig poder. T'ho juro. Perdona'm. Et juro que no vaig poder. La mare va tancar les portes: no em
és que no vas venir ahir? —No vaig poder. T'ho juro. Perdona'm. Et juro que no vaig poder. La mare va tancar les portes: no em va deixar tota
sobre la mar blavíssima, que ningú no ha tallat encara. Les he vistes, ho jur i en pos per testimoni les gavines. Barcelona, octubre del 1976.
li semblava que florien per primera vegada i en aquell moment hauria jurat que allà mai no n'havia vistes abans. Des que ella se n'havia anat això
amb uns calçotets verd poma i un pullòver com un tapís oriental, i que jo juraria que és un artista de circ sense feina. Aquest espiritual passatger, l'he
clima. Les mateixes persones que ens acompanyaven en sortir de Marsella, juraríem que són unes altres persones, afectades també per aquesta misteriosa
per Papeete. Aquí a l'hotel en tinc dos que em porten l'esmorzar. Jo juraria que no són homes, i diria més aviat que són unes majordones de
el qual és molt possible que no fos res, però jo en aquell moment hauria jurat que era l'aleta d'un tauró immens destinat a devorar-me si els meus
sobirania. O sigui que el rei no era senyor per fet d'herència, sinó quan jurava personalment les constitucions de Catalunya i, per tant, acceptava de ple
el virrei—, mentre no hagués acomplert el pas decisiu de venir al país a jurar-hi les seves lleis. Semblarà que aquesta posició maximalista fou purament
qui ha encetat el tema! És una qüestió que sempre m'ha preocupat. La mare jura que el serpent va enganyar-la. Ja costa de creure, però admetem-ho...
Vaja! Allò de sempre... Diab· [(Cuitós.)] Eva! Et juro que el perill existeix i que és imminent. Potser actual. Tal vegada els
diré perquè ets tu. Però, ni un mot als teus pares ni als teus germans. Jura-m'ho! Caín. Sí, tot el que vulguis... Quer· Abans de
¿I com va ser la desgràcia? Quer· És una història que m'havia jurat no contar-la mai a cap home. Però a tu, ara ja, després del que t'
a dintre d'un; perquè quan ho recordes, ho veus tan clar, tan clar, que juraries que ho tens davant dels ulls, que allargaràs la mà... I quan em van obrir
estrany. Va caure, i... "bona nit", vaig passar-li per sobre, i juraria que en tornar a casa, em semblava com si anés a festes. [(Pausa.)]
que més m'estimo mirar com caus tot sol i com et mors d'angúnia. Havia jurat cent cops que em venjaria. Ara em sento venjat. Ella ja sap tot el que
Ella ja sap tot el que has fet per mi. /Clavell\ Si havies jurat venjar-te, em trobes cara a cara. ¿Et creus que sóc l'Anguila, que s'
de tanta ceguesa; no trobo res blau. (Em juren que un dia s'asserenarà). L'èxit m'ennuega, l'amistat

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »