Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

primitius. Li devem, però, el teatre, i aquesta eterna invenció ja el	justifica	prou als nostres ulls escèptics, encara que ni de lluny no arribi ni a un
Es presentaven inesperadament i, aparentment, sense cap motiu que els	justifiqués	. El sentiment que dominava en ells era d'una misteriosa, d'una
pogut comprovar; però quan coincidien junts davant un acte que semblés	justificar	la violència, davant una manifestació de protesta col·lectiva amb
o, millor encara, una revolució, que la violència i l'assassinat es	justifiquin	i àdhuc es santifiquin en nom d'una causa, no importa quina —i ai també
a l'harmonia del conjunt; car també en la vida tot es compensa i es	justifica	per al fi establert en la ment del seu Creador i visible en l'alta
la innocència atropellada, que el crim i la malvestat amb res no es poden	justificar	, que una llàgrima d'un innocent desfà la més bella harmonia, ensutza
en qualsevol altre episodi semblant. I a qualsevol que hagués pretès	justificar	-los en nom d'un fi superior, ell se li hauria oposat amb tota la força de
en el vocabulari de les persones ingènues. L'adjectiu és doblement	justificat	: d'una banda, perquè els escriptors romàntics van especialitzar-se en el
les presumptuoses concatenacions de causes i efectes que voldrien	justificar	el desenvolupament de la història: de la gran o de la petita història.
més recents arriben a aconseguir: el malsomni d'una catàstrofe nuclear és	justificat	i burxador. La llista, podríem allargar-la. La literatura que el tema ha
sinó el poder, la riquesa, la fama, el respecte, en la mesura que	justifiquen	la nostra pressumpció. Cadascú en la seva òrbita i segons les seves
Alain... L'aprofito. No és satisfactòria del tot. Però ¿qui podria	justificar	el seu interès per això o per allò? El seu interès pel futbol, per les
per guanyar diners, pels paisatges delicats —per qualsevol cosa.	Justificar	! J Justícia Escric això en la segona quinzena de gener del
d'acceptar que, malgrat tot, aquesta indignació cruel, si no és justa, és	justificada	. Sigui com sigui, no és això el que més m'ha impressionat en l'incident.
en el remolí quotidià de les sorpreses i les tragèdies és o no és	justificat	des d'algun punt de mira. Potser ens trobem davant una malaltia típica
si els deixen parlar no els pengen. El lector anacrònic esgrimeix, per	justificar	-se, raons d'indiscutible envergadura. Es referiran, sens dubte, a les
que anomenem "pobles" en l'Europa posterior al segle XV, en	justificaria	el perquè. Els altres "pobles" europeus, entre aquesta centúria i
injustícia al desordre". I de segur que tenia arguments impecables per a	justificar	la seva preferència. No sé si quan l'autor del Faust va
passatge digne de ser plagiat. No tothom el té. El "bon plagi" només es	justifica	per la seva utilitat. Convé "repetir", és clar: però segons què. Sempre
d'això, i el pare es pot dir que no ha deixat d'explorar cap camí per	justificar	-se i justificar els seus. De passada, ha hagut d'anar confessant moltes
pare es pot dir que no ha deixat d'explorar cap camí per justificar-se i	justificar	els seus. De passada, ha hagut d'anar confessant moltes debilitats que a
de la carrosseria. —És clar. Tot allò que és confús i que per tant pot	justificar	-se en tots els termes, és condemnat a l'extinció. De justificació en
és condemnat a l'extinció. De justificació en justificació s'acaba per	justificar	un acte final: la mort. La vostra i la nostra. —Aleshores també esteu
sisena... —Secció primera... —Secció quarta... Ell allarga el paper que	justifica	la seva presència, diu: —Secció tercera... Però el vell el deixa sobre la
ressuscitar —panteixa ell sobre els seus llavis—. Però es va... saber...	justificar	... —A en Servet, se... seduït per al... algunes
Sí —diu abaixant el puny contra el caixó, amb un cop—. Una cosa així	justificaria	fins i tot que en falsifiquéssim en quantitat, tot i el risc que sempre
a les circumstàncies que ens degraden, perquè sovint és ara o mai... Ens	justifica	, això? Ella recalca més el cap contra la seva espatlla i ell, amb la mà
—Impresos? —Naturalment, un passi no es pot donar així com així, cal	justificar	minuciosament per què es demana. —La cosa més lògica és que, a
escrites en guix, menudes. Se les mira, mira l'home que es mig	justifica	: —Suposo que és provisional... I ara, a callar. Empeny la porta i
omplir-se les butxaques. I si un vague remordiment els prenia, procuraven	justificar	-se, com ho fa Antoni de Capmany, dient que la llengua catalana era ja ben
petita serpeta melosa. Fins i tot, més d'una vegada es decidirà a	justificar	el seu pare donant la culpa de tot a Cinta, donant per segur que Cinta ha
ni mica. T'escric tot això perquè sé que tu trobaràs bons arguments per	justificar	-me, i justificar les meves trampes. Als tretze anys, però, encara no feia
tot això perquè sé que tu trobaràs bons arguments per justificar-me, i	justificar	les meves trampes. Als tretze anys, però, encara no feia trampa i rimava:
Olis que mossèn Paulí li administrava. Jo intentaré, ho dic ja des d'ara,	justificar	-lo. Potser només perquè ni Carolina, ni el vell Campdepadrós, ni Cinta,
de xerrameques i murmuracions, acollir el seu amor. Em dol sobretot de	justificar	-me davant vostè ara que ja m'és impossible corregir, esmenar tants
solament existeix el temps, i no és el temps qui ens	justifica	, i ens cal justificar el temps. En el temps naixem i
temps, i no és el temps qui ens justifica, i ens cal	justificar	el temps. En el temps naixem i morim, i hem de fer
als visigòtics. Aquests confonen el territori amb la mentalitat, i	justifiquen	tota acció col·lectiva inclosa en aquells períodes com a entitat
XIX. Aquesta és una observació tan elemental, que no cal ni	justificar	-la. Però és indubtable que l'esperit dels afers a Europa durant la
de França. Fou un exercici extraordinàriament útil, el qual, però, no es	justifica	per les circumstàncies d'aquells dies, sinó per la mentalitat prèvia
anàlisi. Però a la gent li plagué allò de la invertebració perquè	justificava	, a priori, qualsevol projecte de vertebració, àdhuc un projecte aïrat,
i donaren lloc a les pregones contradiccions internes que expliquen i	justifiquen	totalment la vertebració de la història espanyola contemporània.
feudalisme muntanyenc i del nou patriciat urbà. Ambdues classes socials	justificaven	llurs privilegis en la reialesa. Monarquia, noblesa i burgesia havien
de català? L'absència de Catalunya del govern de l'Espanya borbònica es	justifica	, al nostre entendre, per dues raons: l'una és producte de la parsimònia
des de dintre o des de fora malden per combatre'ns i destruir-nos. Per	justificar	i reduir a la intel·lecció les revolucions catalanes, els intèrprets de
començava a fer la seva obra a casa nostra, l'empelt del bakuninisme	justificà	l'actitud adoptada. La força de l'anarquisme a Catalunya reposa, més que
un tascó d'insolidaritat i intolerància, que explica, encara que no	justifica	, l'ensulsiada de 1936. Capítol XI Els ressorts
Però el fet que siguem víctimes propícies de la demagògia forastera no es	justifica	per aquesta mateixa demagògia, sinó per la nostra predisposició
històrica moderna de Catalunya, si el dualisme entre mesura i sensualitat	justifica	l'existència d'un joc mental tan perillós en el comportament psicològic
Quina supèrbia! I tornant al que deia: ¿saps què va al·legar Jahvè per	justificar	la seva negativa? Doncs que una estrella no cabria al Jardí per la raó

Pàgina 1 (de 107)

50 següents