×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb jutgessa |
Freqüència total: 181 |
CTILC1 |
| errat? diu a Elisa; tinc grans motius de voler-los bé?" i la'n fa | jutgessa | . Insinua després que té una salut feble i llanguidora, i parla de la | | revessa, mestressa Gargery —rondinà el manobre.— Si això val per fer de | jutgessa | de bergants, en fóreu una de bona. (—Deixeu-la en pau, no sentiu? | | puix que, malgrat que el marit s'entretingués fent pessebres, la | jutgessa | , Marianneta Dusay, possiblement de la famosa casa Dusay del carrer del | | portat prenia nota de l'empresa anunciada pel cavaller, convertint-se en | jutgessa | i àrbitre per a exigir el compliment del que havia jurat, i acusar al | | li proposà, fins i tot, el que ella no podia fer: comprar l'hort. La | jutgesa | , d'acord amb la princesa que allò d'entregar les troballes al museu era | | ordinàries per al total esclariment del fet". Per la seva part, la | jutgessa | de Manzanares Carmen Lamela, que instrueix diligències per la mort de | | va declarar que "en principi es tracta d'un suïcidi clar". Segons la | jutgessa | , però, "encara no es poden establir les causes de la mort, perquè les | | contra els actuals directius de Rumasa, en conèixer la decisió de la | jutgessa | Manuela Carmena de mantenir l'embargament dels seus béns i dels antics | | amb la llanterna, a {Xavier Fina} Dramatis personae [Maria-Anna (La | jutgessa | ). Catarina (Serventa). Júlia (germana del jutge). Muller del Barber de la | | d'Abril del 1935, sota el repartiment que segueix:] [La | Jutgessa | , Sra. Vila; Catarina, Sra. Morera; Júlia, Sra. | | Qui ho dissimula... Agutzil. Per l'amor que porteu a la | jutgessa | ... Diu que us l'estimeu tant... Catarina. Si me l'estimo! Més | | [(Idem.)] L'estimen com un pare. Escarceller. Pts, calleu: la | jutgessa | . Agutzil. Si fem nosa... Jutgessa. [(Acomiadant-los).] | | Doncs pensen els doctors que és cosa certa la milloria? La | jutgessa | és jove, i es tracta del marit, sabeu? Digueu-me la veritat, que és molt | | les seves doctes raons. [(Surt).] Dr. Hugues. [(A part a la | Jutgessa | ).] La muller sempre és oportuna quan de la vida del marit es tracta. | | Nostre il·lustre malalt, la nit passada ja ha pres algun repòs, diu la | jutgessa | . Dr. Fonollet. La Jutgessa! Companys, no conec una dona al món | | ja ha pres algun repòs, diu la jutgessa. Dr. Fonollet. La | Jutgessa | ! Companys, no conec una dona al món com aquesta, tan formosa. Dr. | | jo us dic que moriria un xic més d'hora per mirar-me de prop a la | jutgessa | . Dr. Borres. Creieu que el jutge doncs, per allargar-se la vida | | Hugues. Crec que ja hem parlat prou. Mateu d'Abrera, voleu dî a la | jutgessa | ... Dr. Fonollet. Començava d'enyorar-la. Mateu. Doctor, | | es pren les medicines... [(Rialles. Entra Mateu d'Abrera, precedint la | Jutgessa | i Júlia. Tots es posen drets. Dr. Hugues, solemnialment, amb molta | | per rellevar-vos. [(En acomiadar-se els metges, van besant la mà de la | Jutgessa | ).] Dr. Fonollet. [(A un altre metge).] Si té a la mà | | ací. Mateu. Fins a no gaire. [(Mateu surt. Hugues s'apropa a la | Jutgessa | ).] Dr. Hugues. Anna-Maria, jo us voldria veure una estona per | | voleu que els faci dur a la farmàcia? [(Riu).] Dr. Hugues. | Jutgessa | , sou cruel; tant com bonica. [(La jutgessa crema els versos en la flama | | (Riu).] Dr. Hugues. Jutgessa, sou cruel; tant com bonica. [(La | jutgessa | crema els versos en la flama d'una escalfeta d'argent. D'una lateral ix | | visites i els anants i vinents, fa que tot vagi un xiquet com Déu vol. [( | Jutgessa | se'n va).] Júlia. Ai, doctor Hugues: fa temps que em feia falta | | I doncs, quina mentida diuen? Júlia. Cap... Que us agrada... la | jutgessa | . Dr. Hugues. [(Protestant),] No, jo us juro que no. M'agraden | | ho entens, faràs carrera. Mateu, Per això anem. [(Entra la | Jutgessa | ).] Déu guardi a la Jutgessa. Dr. Hugues. Als vostres peus!... [(A | | Mateu, Per això anem. [(Entra la Jutgessa).] Déu guardi a la | Jutgessa | . Dr. Hugues. Als vostres peus!... [(A Júlia).] Senyora... Us | | fa témer, el que em té consirós i m'angunia, és pensar com podreu vós, la | jutgessa | sobrepujâ el fatic de tantes hores, sofrí la impressió de tantes mudes... | | i de neguit que dins la nit ens feien brillâ els ulls? Mal judiqueu, | jutgessa | , el meu daler; mal judiqueu, potser, l'estudiant i el seu silenci fet, no | | Júlia. Com que tots l'envegeu perquè és un savi, [(Entra la | Jutgessa | ).] Cunyada, ja ets ací? En ben poca estona has enllestit. Això és ésser | | perquè la igualen, cap no va adonar-se de què, jove com sóc, só la | jutgessa | ; només vós em semblàveu millor cosa. [(Menys severa).] Si no voleu que us | | ulls clucs podríeu alguna hora allunyâ aquesta veu que us fou amiga. [( | Jutgessa | escolta i assaboreix les paraules de Mateu amb els ulls closos).] | | metges han donat el senyal de milloria? Puc saber, doncs, què plora la | jutgessa | ? Júlia. No en féssiu pas cabal, senyor canonge; Anna-Maria plora | | Què sabem ni dels plors ni les rialles [(Asseient-se vora la | Jutgessa | . Júlia s'apropa a Mateu i parla amb ell).] dels demés? Sabem gaire per | | que solen ser millors que el que duu clenxa i sivelles d'argent". [(La | Jutgessa | s'alça sense donar temps de replicar al Canonge, el qual s'apropa al grup | | porta, diu:).] És que em voleu fê estar malalt per força? [(La | Jutgessa | i Mateu, drets al centre de la escena, es miren uns segons. Cau | | tornar-se realitat; si el meu volê obeïa; si pogués tenî un fill de la | jutgessa | . Barber. Si és aquest el desig que el cor us nua, senyor jutge, | | Ai, barber, si fos cert que jo podia arribâ a tenî un fill de la | jutgessa | !... Barber. Doncs mireu si en sóc cert, que hi jugo a doble | | ira que el testimoni del mirall li augmenta i taral·leja la cançó de la | Jutgessa | ).] [(Catarina ha entrat per l'esquerra).] Catarina. Senyor | | No em deixaran tranquil? Vaig a dictar-les i torno; apa, aviseu a la | jutgessa | que els invitats no poden tardar gaire i el profesô ens darà la lliçó | | seguit del Mestre de dansa, fent reverències. Per l'esquerra entra la | jutgessa | ).] Jutgessa. Catarina! Catarina. Què mana, la senyora? | | de mi? Catarina. Les males llengües canten l'estudiant i la | jutgessa | , la cançó que suara ha estat dictada. Jutgessa. No hi ha en tot | | d'un dubte, resolta).] Diràs que passi. [(Surt Catarina per l'esquerra. | Jutgessa | , molt coqueta, s'agença davant del mirall. Torna Catarina introduint al | | Jutge. I vós, senyor Mateu d'Abrera, voleu prendre la mà de la | Jutgessa | ? Jutgessa. No vols dansar amb mi? Jutge. Em serà útil | | i el mestre de dança; a l'esquerra Júlia i el Dr. Hugues i a la dreta, la | jutgessa | i Mateu d'Abrera).] Dr. Hugues. Us plau la dansa? | | xiquet el vestit; no serà cosa. Jutge. Té gravetat l'estat de la | jutgessa | ? Dr. Hugues. Amic Raimon, sóc cert que ja no m'erro; el seu mal | | copsar-la... en sóc ben cert, aquella dona hi ha barrejat el nom de la | jutgessa | . Em cal aclarir tot aquest misteri; em sembla com si ahî els presos | | i paga, si mot a mot no em dieu ara tota la cançó: potser plagui a la | jutgessa | ... Agutzil. He jurat que no en sé ni una paraula. | | me [(Desarma l'Agutzil, i, amb l'espasí que li ha pres, va devers la | jutgessa | ).] de la taca que d'ells a mi m'escaigui; que ni el meu nom des | | lleis més respectables que els codis han omplert de lletra morta? [(A la | jutgessa | ).] Des d'ara, Maria-Anna, no teméssiu ni per vós ni per ell, que duu |
|