▲
  DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
jutgessa F 181 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1832-2022)
Imprimir Exportar a .csv  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
Reportar un error  
 
Lema:  Coincident amb jutgessa Freqüència total:  181 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

errat? diu a Elisa; tinc grans motius de voler-los bé?" i la'n fa jutgessa. Insinua després que té una salut feble i llanguidora, i parla de la
revessa, mestressa Gargery —rondinà el manobre.— Si això val per fer de jutgessa de bergants, en fóreu una de bona. (—Deixeu-la en pau, no sentiu?
puix que, malgrat que el marit s'entretingués fent pessebres, la jutgessa, Marianneta Dusay, possiblement de la famosa casa Dusay del carrer del
portat prenia nota de l'empresa anunciada pel cavaller, convertint-se en jutgessa i àrbitre per a exigir el compliment del que havia jurat, i acusar al
li proposà, fins i tot, el que ella no podia fer: comprar l'hort. La jutgesa, d'acord amb la princesa que allò d'entregar les troballes al museu era
ordinàries per al total esclariment del fet". Per la seva part, la jutgessa de Manzanares Carmen Lamela, que instrueix diligències per la mort de
va declarar que "en principi es tracta d'un suïcidi clar". Segons la jutgessa, però, "encara no es poden establir les causes de la mort, perquè les
contra els actuals directius de Rumasa, en conèixer la decisió de la jutgessa Manuela Carmena de mantenir l'embargament dels seus béns i dels antics
amb la llanterna, a {Xavier Fina} Dramatis personae [Maria-Anna (La jutgessa). Catarina (Serventa). Júlia (germana del jutge). Muller del Barber de la
d'Abril del 1935, sota el repartiment que segueix:] [La Jutgessa, Sra. Vila; Catarina, Sra. Morera; Júlia, Sra.
Qui ho dissimula... Agutzil. Per l'amor que porteu a la jutgessa... Diu que us l'estimeu tant... Catarina. Si me l'estimo! Més
[(Idem.)] L'estimen com un pare. Escarceller. Pts, calleu: la jutgessa. Agutzil. Si fem nosa... Jutgessa. [(Acomiadant-los).]
Doncs pensen els doctors que és cosa certa la milloria? La jutgessa és jove, i es tracta del marit, sabeu? Digueu-me la veritat, que és molt
les seves doctes raons. [(Surt).] Dr. Hugues. [(A part a la Jutgessa).] La muller sempre és oportuna quan de la vida del marit es tracta.
Nostre il·lustre malalt, la nit passada ja ha pres algun repòs, diu la jutgessa. Dr. Fonollet. La Jutgessa! Companys, no conec una dona al món
ja ha pres algun repòs, diu la jutgessa. Dr. Fonollet. La Jutgessa! Companys, no conec una dona al món com aquesta, tan formosa. Dr.
jo us dic que moriria un xic més d'hora per mirar-me de prop a la jutgessa. Dr. Borres. Creieu que el jutge doncs, per allargar-se la vida
Hugues. Crec que ja hem parlat prou. Mateu d'Abrera, voleu dî a la jutgessa... Dr. Fonollet. Començava d'enyorar-la. Mateu. Doctor,
es pren les medicines... [(Rialles. Entra Mateu d'Abrera, precedint la Jutgessa i Júlia. Tots es posen drets. Dr. Hugues, solemnialment, amb molta
per rellevar-vos. [(En acomiadar-se els metges, van besant la mà de la Jutgessa).] Dr. Fonollet. [(A un altre metge).] Si té a la mà
ací. Mateu. Fins a no gaire. [(Mateu surt. Hugues s'apropa a la Jutgessa).] Dr. Hugues. Anna-Maria, jo us voldria veure una estona per
voleu que els faci dur a la farmàcia? [(Riu).] Dr. Hugues. Jutgessa, sou cruel; tant com bonica. [(La jutgessa crema els versos en la flama
(Riu).] Dr. Hugues. Jutgessa, sou cruel; tant com bonica. [(La jutgessa crema els versos en la flama d'una escalfeta d'argent. D'una lateral ix
visites i els anants i vinents, fa que tot vagi un xiquet com Déu vol. [(Jutgessa se'n va).] Júlia. Ai, doctor Hugues: fa temps que em feia falta
I doncs, quina mentida diuen? Júlia. Cap... Que us agrada... la jutgessa. Dr. Hugues. [(Protestant),] No, jo us juro que no. M'agraden
ho entens, faràs carrera. Mateu, Per això anem. [(Entra la Jutgessa).] Déu guardi a la Jutgessa. Dr. Hugues. Als vostres peus!... [(A
Mateu, Per això anem. [(Entra la Jutgessa).] Déu guardi a la Jutgessa. Dr. Hugues. Als vostres peus!... [(A Júlia).] Senyora... Us
fa témer, el que em té consirós i m'angunia, és pensar com podreu vós, la jutgessa sobrepujâ el fatic de tantes hores, sofrí la impressió de tantes mudes...
i de neguit que dins la nit ens feien brillâ els ulls? Mal judiqueu, jutgessa, el meu daler; mal judiqueu, potser, l'estudiant i el seu silenci fet, no
Júlia. Com que tots l'envegeu perquè és un savi, [(Entra la Jutgessa).] Cunyada, ja ets ací? En ben poca estona has enllestit. Això és ésser
perquè la igualen, cap no va adonar-se de què, jove com sóc, só la jutgessa; només vós em semblàveu millor cosa. [(Menys severa).] Si no voleu que us
ulls clucs podríeu alguna hora allunyâ aquesta veu que us fou amiga. [(Jutgessa escolta i assaboreix les paraules de Mateu amb els ulls closos).]
metges han donat el senyal de milloria? Puc saber, doncs, què plora la jutgessa? Júlia. No en féssiu pas cabal, senyor canonge; Anna-Maria plora
Què sabem ni dels plors ni les rialles [(Asseient-se vora la Jutgessa. Júlia s'apropa a Mateu i parla amb ell).] dels demés? Sabem gaire per
que solen ser millors que el que duu clenxa i sivelles d'argent". [(La Jutgessa s'alça sense donar temps de replicar al Canonge, el qual s'apropa al grup
porta, diu:).] És que em voleu fê estar malalt per força? [(La Jutgessa i Mateu, drets al centre de la escena, es miren uns segons. Cau
tornar-se realitat; si el meu volê obeïa; si pogués tenî un fill de la jutgessa. Barber. Si és aquest el desig que el cor us nua, senyor jutge,
Ai, barber, si fos cert que jo podia arribâ a tenî un fill de la jutgessa!... Barber. Doncs mireu si en sóc cert, que hi jugo a doble
ira que el testimoni del mirall li augmenta i taral·leja la cançó de la Jutgessa).] [(Catarina ha entrat per l'esquerra).] Catarina. Senyor
No em deixaran tranquil? Vaig a dictar-les i torno; apa, aviseu a la jutgessa que els invitats no poden tardar gaire i el profesô ens darà la lliçó
seguit del Mestre de dansa, fent reverències. Per l'esquerra entra la jutgessa).] Jutgessa. Catarina! Catarina. Què mana, la senyora?
de mi? Catarina. Les males llengües canten l'estudiant i la jutgessa, la cançó que suara ha estat dictada. Jutgessa. No hi ha en tot
d'un dubte, resolta).] Diràs que passi. [(Surt Catarina per l'esquerra. Jutgessa, molt coqueta, s'agença davant del mirall. Torna Catarina introduint al
Jutge. I vós, senyor Mateu d'Abrera, voleu prendre la mà de la Jutgessa? Jutgessa. No vols dansar amb mi? Jutge. Em serà útil
i el mestre de dança; a l'esquerra Júlia i el Dr. Hugues i a la dreta, la jutgessa i Mateu d'Abrera).] Dr. Hugues. Us plau la dansa?
xiquet el vestit; no serà cosa. Jutge. Té gravetat l'estat de la jutgessa? Dr. Hugues. Amic Raimon, sóc cert que ja no m'erro; el seu mal
copsar-la... en sóc ben cert, aquella dona hi ha barrejat el nom de la jutgessa. Em cal aclarir tot aquest misteri; em sembla com si ahî els presos
i paga, si mot a mot no em dieu ara tota la cançó: potser plagui a la jutgessa... Agutzil. He jurat que no en sé ni una paraula.
me [(Desarma l'Agutzil, i, amb l'espasí que li ha pres, va devers la jutgessa).] de la taca que d'ells a mi m'escaigui; que ni el meu nom des
lleis més respectables que els codis han omplert de lletra morta? [(A la jutgessa).] Des d'ara, Maria-Anna, no teméssiu ni per vós ni per ell, que duu

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »