Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de fórmules com "el Déu de la ira" o "la ira de Déu", que el	lèxic	religiós modern ha heretat dels jueus, els esperits sensibles haurien de
referible a la condemnació eterna. I segueixo emprant, no cal dir-ho, el	lèxic	adequat al tema. L'última esperança al·ludida, tanmateix, és pensada
aquest aspecte, ha arribat. Literatura i —passeu-me la insuficiència de	lèxic	— opinió són una sola i indiscutible entitat, en els seus càlculs.
emprava mots com "vulva" o "copular". El mal és que, enfront d'aquest	lèxic	quasi "científic", no hi ha sinó l'argot i l'eufemisme. I per aquí
fosca i esparsa, les ditades de neu. Hi ha mots deliciosos en el	lèxic	d'aquest país: estritllar-se, per exemple, en el sentit
13 novembre. També ha fet una gran glaçada. Segons el	lèxic	montsenyenc, glaçada és quan la terra es posa dura, gelada
és revolucionari, ens ho diuen no solament els fets, sinó també el	lèxic	emprat en els documents de l'època. Gosaríem creure que és a Catalunya, a
la història de Catalunya sigui un perpetu condicional, petita relliscada	lèxica	de Ferrater i Mora. No. La vida dels catalans és un acte d'afirmació
cant de tan perfecta escola, ni amb mots apresos al més savi	lèxic	, ni amb rares pauses o subtils silencis, no esgotaràs
en boca d'una dona, se li acudí com a solució fer veure que el	lèxic	de Rosa li venia molt de gust: —Ets admirable, Rosa; sentint-te
vigatà del 1403. Abandonem aquest perillós camí de conjectures	lèxiques	i passem a un altre no menys arriscat. Tots els tractadistes moderns de
influït —Déu em guard de dir-li-ho—, si més no en la llibertat del	lèxic	i en l'ús de paraules vulgars. La d'ell és indubtablement menys
conegudes pels indis hopi, més de cinc-centes entre els navaho. El	lèxic	botànic dels subanun, que viuen al sud de les Filipines, ultrapassa
cap contradicció entre el "sistema" (que s'imposa al cim) i el "	lèxic	", el paper del qual esdevé preponderant a mesura que hom descendeix
i les parts del cos o òrgans distingits i anomenats s'eleven, en certs	lèxics	indígenes, a prop de quatre-cents (Marsh i Laughlin). Finalment, no hi ha
Aquest inventari, de vegades molt llarg, constitueix una mena de	lèxic	dels símbols, els diferents modes d'agençament possibles dels quals són
en tots dos sentits, de les idees a les imatges i de la gramàtica al	lèxic	. Aquest fenomen, que hem subratllat repetidament, planteja una
veritables en els quals les imatges estan unides a les idees i el	lèxic	a la gramàtica per relacions constantment rigoroses, o bé cal reconèixer
o bé cal reconèixer al nivell més concret —el de les imatges i el del	lèxic	— una certa dosi de contingència i d'arbitrarietat que incitaria a posar
més "lexicològiques" i d'altres més "gramaticals": "No és que ""	lèxic	"" i ""arbitrarietat"" d'una banda i ""gramàtica"" i ""
els caràcters d'un sistema: és una gramàtica destinada a deteriorar-se en	lèxic	. A diferència dels altres sistemes de classificació, que són sobretot
gran diferència entre aparença i realitat. Ciutadà. —El vostre	lèxic	, el conec. Nosaltres ja l'havíem superat. Encaboriar-se amb la
té amb les altres components del vocabulari. Hi ha camps semàntics, camps	lèxics	, com a sistemes de relacions-de-significat. La tasca de la semàntica és
La tasca de la semàntica és d'establir aquests camps	lèxics	. De parcel·lar el terreny del vocabulari d'una llengua en un conjunt de
d'aquesta necessària via, una mica cul-de-sac, d'estructuració del	lèxic	. Així, Greimas, per exemple, postula el caràcter autònom de l'univers de
facial de certs actes, i per una altra l'existència en l'estructura del	lèxic	d'una llengua d'un determinat camp semàntic de les emocions. Una cara no
sigui exhibicionista; o els tuteigs ràpids i anticonvencionals; o el	lèxic	dels fills de famílies benestants. Les més, i més importants, afecten a
Però, entre la "llibertat absoluta" —"llibertinatge", segons el	lèxic	forçós— i les diverses formes de "puritanisme" en vigor, s'escalona una
els temes literaris, les formes de fornicar, la coreografia exaltada, el	lèxic	lliure, i més subtileses igualment lleus. Aquestes coses espanten, sens
en una força social..." Naturalment, això no té res a veure amb els	lèxics	canònics. Leary proposa als seus auditoris el consum regular
evidentment. I els doctors del ram, que no es mamen el dit, es valen d'un	lèxic	menys atrotinat i equívoc. Li endossaran l'etiqueta de "psicosi
altres que, si bé es mira, no compleixen el mateix paper dins el nostre	lèxic	corrent. Tal vegada la jubilació o l'oblit del vocable es deu al fet que
prodigiós. En aquest curt espai acumula un divertit —¿o sinistre?— lot de	lèxic	i de vicis morfològics i sintàctics, que ja no tenen res a veure amb el
d'idiomes aliens: tres dotzenes de verbs i quatre-centes paraules de	lèxic	, o menys, basten per a redactar una carta comercial, fer-se entendre
i alhora com una cosa absolutament remota i transcendent. D'ací que el	lèxic	religiós reflecteixi simultàniament un estat de completa immanència i de
la Literatura. L'estil queda gairebé dellà: les imatges, una elocució, un	lèxic	neixen del cos i del passat de l'escriptor i es converteixen a poc a poc
prové d'una amplificació retòrica ni d'un èmfasi de l'elocució, sinó d'un	lèxic	tan particular, tan funcional com un vocabulari tècnic; les mateixes
està destinada a mantenir la cohesió d'una Naturalesa; és la identitat	lèxica	d'aquesta escriptura el que li permet d'imposar una estabilitat de les
tota tendència a una significació individual i com inventada. El mateix	lèxic	poètic és un lèxic usual, no d'invenció: les imatges hi són particulars
una significació individual i com inventada. El mateix lèxic poètic és un	lèxic	usual, no d'invenció: les imatges hi són particulars en cos, no
funcional del llenguatge i només en deixa subsistir els fonaments	lèxics	. De les relacions, només en conserva el moviment, la música, no la
l'estilística de Maupassant la intenció d'art es reserva a la sintaxi, el	lèxic	s'ha de mantenir ençà de la Literatura. Escriure bé —sol signe del fet
"mans apergaminades pel fred", etc.; la preciositat és empesa del	lèxic	a la sintaxi, i és el retall artificial dels complements, com en
copsa a la vegada tots els estrats de l'escriptura: la grafia, el	lèxic	i —cosa més important, per bé que menys espectacular— la locució. És clar
s'aguanten, al capdavall, sinó a través d'una forma específica, un ordre	lèxic	o sintàctic, un llenguatge, per dir-ho d'una vegada: és l'escriptura el
a l'aguait sempre de copsar una paraula o una dita que enriqueixi el seu	lèxic	; ha après dels pagesos els noms de les flors boscanes, dels pastors i
del llenguatge platònic, Crexells fugia tots els rebuscaments de	lèxic	i sintaxi. Ell maldava —de vegades n'havíem parlat— a fer unes versions
neulida i voluntàriament acastellanada; la parla popular, tan rica de	lèxic	com irregular i dialectalitzada, i una llengua perfectament construïda,
les formes correctes de la flexió, redreçar la sintaxi, depurar el	lèxic	. Si els catalans dels darrers decennis hem comès equivocacions i errades
filla de l'impotència i de l'enveja. Premiada amb generositat de	lèxic	. Josep Obiols El silenci d'aquest home, tan desvetlladament escoltador

Pàgina 1 (de 30)

50 següents