Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en va sortir guanyadora, i les altres dues no varen pair l'afront, és	lògic	." "Doncs com ho havia de resoldre?", s'interessava Pulcre Trompel·li.
hem d'acceptar-lo no sols com a possible, sinó fins i tot com a	lògic	. Si no se'ls ha de gastar, els diners, ¿què voleu que en faci, l'
salvant —com és natural— les distàncies de tremp i de circumstància. És	lògic	que la fricció es produeixi, sobretot a partir d'un punt determinat: quan
surten en llibertat. I una part de l'opinió pública gal·la, com és	lògic	, es revolta contra la resolució oficial. Hem de reconèixer que fa de mal
resolució oficial. Hem de reconèixer que fa de mal dir, aquest "com és	lògic	". No cal ser massa aprensiu des del punt de vista moral, per a
memòria és feroç, sobretot si és memòria de víctima: heus ací el que és "	lògic	". I la notícia que herr Oberg i herr Knochen hagin estat
aspecte, de les anomenades Belles Arts, en posseir, sempre, un contingut	lògic	—si se'm permet el terme, que empro amb tota reserva— i una referència
exacte d'anacronisme. Ser nacionista era una conducta explicable,	lògica	, en el XVII o el XVIII. No ho era gens, ja, en el
personal, com una rèplica alliberadora: a imatge i semblança seva. És	lògic	, doncs, que incorri en deformacions, i de vegades —diguem-ho tot: vegades
alteracions de l'ordre constitueixi un sentiment molt generalitzat. I és	lògic	. Una societat no pot viure en el caos —ha de viure en ordre, doncs.
que ho és. No té solta, per exemple, fer discursos en termes estrictament	lògics	. Nals i grops, a diferència dels peritots —repeteix— tenen les bribes
del gragol —diu el pensador que únicament opera per mitjà de formes	lògiques	— que sol seguir els nics en les seves manicades i els bans en l'exercici
pressa, avui. Tots es van alçant, el que opera per conceptes estrictament	lògics	beu encara una mica d'aigua i l'ordenança es raspalla amb una mà els
Tots dos assenteixen amb el cap i l'orador que opera per conceptes	lògics	, ara ben prosaicament, diu: —Aquí teniu el seu portaviandes. Suposo que
El silenci s'allarga, s'endureix, fins que un d'ells, el dels conceptes	lògics	, repenja una mica el cap, el sacseja en tot de moviments breus i a la fi
en la seva exclusivitat moral, entra..." —Sí —fa el dels períodes	lògics	—. Sabeu que no hi teníeu dret, tots tres som responsables. —Pitjor hauria
amb la mateixa expressió. —I és clar que sí! I el dels conceptes	lògics	prossegueix: —No ens fem il·lusions. Un individu que ha pronunciat
amb el seu objectiu... —Perdoneu —el talla l'orador dels conceptes	lògics	—. Això forma part del curs altern, ens ho sabem de memòria. —No hi fa res
d'ella es parla quan s'al·ludeix la veritat. L'orador dels conceptes	lògics	abandona el seu banc, es redreça contra la xemeneia, davant la qual es
embolicats en un principi de discussió, car l'orador dels conceptes	lògics	proposa, de cara al tercer: —Em sembla que aquesta vegada ens podríem
presentava aquest problema de la llet... Em va semblar la solució més	lògica	i humana. Abans tot era més senzill, però els amics que ens visiten de
a dringar. —No ho sabia —contesta ell prudentment—, però la cosa sembla	lògica	. L'altre el mira amb un esguard sostingut i després, amb un arronsament
pisos, xifres... I què hem fet, nosaltres? Hem dut a una culminació	lògica	aquest afany d'ordre i de classificació i hem substituït la unitat
què en lloc de numerar ossos no numereu àtoms, o partícules d'àtoms? És	lògic	, oi? —Es podria fer —contesta l'encarregat ben seriós, pensarós. —Sí. Per
com així, cal justificar minuciosament per què es demana. —La cosa més	lògica	és que, a l'hospital, es demani per visitar un malalt. I al cap i a la
han preferit, i els ha semblat molt més clar, molt més natural i molt més	lògic	aquest fragment de poesia còsmica. Fa molt temps que brillaven cinc
resta "objectivada" en el nostre esperit. D'ací les conseqüències	lògiques	de les nostres accions, aquest encadenament pregon que apareix tan bell
difunt: no tenint successió, la finca havia de tornar als Bearns com era	lògic	. El testament de Don Ramon, clar i llampant —"/heredera universal
)] Tu deuries anar-te'n amb el nen i la Júlia, Víctor. Seria el més	lògic	, el més just, el més honest. Víctor. [(Amargament.)]
impressions íntimes, ni ell mateix no podia coordinar-les en una forma	lògica	. De fet, el que li succeí, no ho pogué precisar mai; l'única cosa clara va
que si fos devot, la seua pintura seria encara religiosa. També és	lògic	de pensar en la presència d'altres factors en la finalitat i en l'ofici
la realitat, i havia fet d'aquesta realitat el model a imitar, resultava	lògic	que, volent arribar a les últimes conseqüències, es volgués prescindir
en l'ordre cronològic es fa esperar unes dècades, en l'ordre simplement	lògic	resulta més acostat: quan un pintor, mirant la realitat fugitiva, la
de respirar mitjançant uns foradets que hi ha a la part inferior. Com és	lògic	aquest segon tipus de bacinet no admet la superposició de l'elm. Vegeu un
ara com ara, no reposa sobre cap document autèntic que jo conegui. És ben	lògic	que una espasa que es diu de Sant Martí, i que és segur que posseïa Pere
donar els límits de la llança era molt usada pels francesos, i és la més	lògica	, car, en el moment de l'encontre, el que realment compta és que els
havia'l un poch desmarchat allí hon vénen los més encontres". És	lògic	que el guardabraç esquerre, que queda al costat de la tela i més pròxim a
no en té la realització o, almenys, la confessió. Perquè va amb por, és	lògic	que l'enamorada resulti, descrita per ell, més freda del que és. Per
"de ciutat" per anar per fora, i ni tan sols en una excursió no era	lògic	ni explicable d'anar sense barret. I els vestits d'estiu i "de camp"
No era concebible l'actitud actual d'indiferència o de menyspreu, i és	lògic	, perquè ara —fora d'unes pobres reminiscències— no hi ha res, o gairebé
si té o no té solta. No escric gaire, així; sóc massa exigent, massa	lògic	per a escriure aquelles petites coses que no són res i que són més que
perquè va dir que el grup de dreta —Lliga i carlins— tenia majoria, i era	lògic	que disposés de la presidència. Gubern ho va acceptar, i va preguntar a
però no li era possible de posar la paraula al servei d'un pensament	lògic	estricte, d'una abstracció sistematitzada, d'una dicció filosòfica
També és Chesterton el qui diu que, aquell qui vol ésser fort, no és	lògic	que admiri els forts, i que la seva actitud normal ha d'ésser la de
realitat humana. És un joc de pura "raó", d'una total i absoluta raó	lògica	. Sempre, infal·liblement, i a cada partida, guanya el qui ha jugat més
la manera d'expressar-les —llenguatge— i de la manera de coordinar-les —	lògica	—, és evident que el qui es vulgui presentar com a escèptic tindrà sempre
gaire l'instrument per poder afirmar, i fins creure, que la justificació	lògica	de tanta ignorància val per a tots els casos, l'escèptic sempre queda bé.
ésser-ne, i encara que pugui haver arribat a les mateixes conclusions	lògiques	, s'adonarà que hi ha unes certeses, poques o moltes, i que hi ha una
d'agafar-se— i que, fins davant del "misteri", l'actitud sana, i	lògica	i tot, no és el menyspreu, sinó, a tot estirar, l'agnosticisme, sempre
de si em serà possible de dir-les amb la vida que faig. I, aleshores —és	lògic	—, el dubte de si això que en dic "la vida que faig" és una excusa,

Pàgina 1 (de 109)

50 següents