Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fer la guerra quan hi han entrat induïts pels seus amos polítics. En bona	lògica	, hauria d'haver-hi esdevingut tot el contrari: a mesura que els temps
del món. Ells, sovint, massa sovint, escapen a la punició que "en bona	lògica	" els correspondria. I n'escapen, unes vegades perquè són poderosos,
Ens hem deixat arrossegar per una manera de fer que contradiu la nostra	lògica	, la nostra raó... M'entens? —afegeix en veure l'expressió absorta de
i en la veritat que se'n desprèn... si se'n desprèn alguna. Aleshores la	lògica	del pensador que manipula conceptes abstractes no ens serveix. —D'acord
espetecs del motor que l'home acaba d'engegar—. Però aquesta és la vostra	lògica	, precisament. Us hi segueixo perquè és l'únic terreny en el qual us podeu
la unitat cadàver per la unitat més irreductible de l'os. És d'una	lògica	exemplar i us hauria d'afalagar que el vostre criteri... —El nostre
li fos reservada la casa. Portà a col·lació, amb evident manca de	lògica	, els seus constants serveis a la corona. No va ser escoltat i la
sense entretenir-se a preguntar per què. Pere Grau, amb evident manca de	lògica	es planyerà de no poder enviar el seu fill al Col·legi de Cordelles,
picor, i tot retallat i enganxat per unes mans puerils, sense cap mena de	lògica	, obeint només que a un subconscient estirat pels cabells, que és aquell
tot, tan racó de món. He viscut dos mesos en aquesta illa d'esquena a la	lògica	i d'esquena a la història; de tant en tant, pel meu cervell s'han filtrat
que enerven i d'entelèquies que flamegen. Per això el seny no dóna una	lògica	d'acord amb el món real, que evidentment copsa, sinó una tendència al
pura casualitat, una d'aquestes semblances idiotes i sense cap mena de	lògica	, que es topen a la vida. La figura, l'aire del xicot, també, també feien
Tot el que els acabava de passar no tenia res a veure amb el món de la	lògica	. Tampoc no tenia res a veure amb el món de la fisiologia. Seria molt
no poguessin tenir filles com Maria Lluïsa, aquest món seria d'una	lògica	infame que ens obligaria a plegar tots els rams. Maria Lluïsa havia estat
al procés de descrèdit de la realitat, aquesta brutal destitució de la	lògica	té tanta o més importància que la mateixa anul·lació del real propugnada
depèn en una certa manera de la barbadora. Potser, contra tota aparent	lògica	lingüística, caldria inclinar-se a considerar la barbadora com una peça
és el llenguatge, instrument de la raó i fet en una bona part de raó, de	lògica	i de dialèctica. En la pintura, potser perquè, a part d'un major sentit
"la veritat". No és veritat que, en el nostre món, la raó sola i la	lògica	—ni portades a la perfecció com a tal raó, i com a tal lògica—
sola i la lògica —ni portades a la perfecció com a tal raó, i com a tal	lògica	— aconsegueixin infal·liblement el triomf. En res que sigui humà no passa
els afers, ni en la ciència, ni tan sols en la filosofia, en el pensar, la	lògica	no és infal·lible. Però, sobretot, no ho és en res que sigui —i el joc ho
és una manera de fugir—, i crea, en tot cas, un "món fictici" de	lògica	pura, un món on només val la raó. I això és inhumà. No és la ficció d'
de cap manera, que la música de Bach sigui una obra de pura raó, de pura	lògica	. Seria absurd de dir-ho, ni tan sols per a uns efectes polèmics, i seria
escèptic tindrà sempre —sobretot si sap fer funcionar el llenguatge i la	lògica	— raons sobreres, no sols per a presentar-s'hi davant dels altres, sinó
tot canvia. Potser, legítimament, dintre d'una certa manera de jugar la	lògica	i les paraules, aquell que no volia ésser escèptic pot arribar a
fredor, i de la dialèctica, i de l'al·lusió, i de l'abstracció, i de la	lògica	. Tinc la plena intenció de seguir-me emocionant, i de no donar-me'n gens
descobrir-les; per exemple, que el fum del tabac pugui ésser, per a una	lògica	de la sensació, la intersecció de dos grups: l'un, que comprèn també la
que ocupen alternativament el lloc de fins i de mitjans. II. La	lògica	de les classificacions totèmiques Hi ha, sens dubte, quelcom de paradoxal
totèmiques Hi ha, sens dubte, quelcom de paradoxal en la idea d'una	lògica	els termes de la qual consisteixen en restes i en bocins, vestigis de
o històrics, i, com a tals, desproveïts de necessitat. Qui diu	lògica	diu, tanmateix, instauració de relacions necessàries; però, com
ulls de la història que els ha produïts, i no des del punt de vista de la	lògica	a la qual serveixen. Només respecte al contingut hom els pot anomenar
es presten i de les quals hem vist que no eren pas il·limitades. Aquesta	lògica	opera una mica per l'estil del calidoscopi, instrument que conté
que encara no n'hagués vistos mai. Concebem, doncs, que una tal	lògica	concreta sigui possible. Resten, ara, per definir els seus caràcters i la
els objectes manufacturats. (Capell.) Hi ha casos en què, recolzant en la	lògica	de les classificacions, hom pot aventurar hipòtesis versemblants o de les
una connexió entre dos o més termes, sinó de la natura polivalent de	lògiques	que apel·len simultàniament a molts tipus formals de lligams. Els luapula
ambo, tot de relacions de burla els uneixen de dos en dos en funció d'una	lògica	que, des del punt de vista en què nosaltres ens situem, presenta el
Aquests exemples completen els precedents i palesen que unes tals	lògiques	treballen simultàniament sobre diversos eixos. Les relacions que
Però fins i tot els menys dotats en aquest sentit operen amb	lògiques	de moltes dimensions, l'inventari, l'anàlisi i la interpretació de les
Fins en aquest moment hem evocat dos tipus de dificultats propis de les	lògiques	"totèmiques". En primer lloc, ignorem molt sovint de quines plantes o
de l'esperit. Una altra dificultat prové de la complicació natural de les	lògiques	concretes, per a les quals el fet del lligam és més essencial que la
dificultat, bé que en un terreny diferent, perquè també es funda en una	lògica	qualitativa: s'empara de parelles d'oposicions formades per fonemes, però
d'Escil·la: diacronia i sincronia, esdeveniment i estructura, estètica i	lògica	, llur natura només ha pogut escapar-se d'aquells qui pretenien de
Els sistemes de transformacions Tal com acabem de veure, les	lògiques	pràctico-teòriques que regeixen la vida i el pensament de les societats
següent: Salta als ulls que aquest quadre, que formula el cànon de la	lògica	indígena, encobreix una contradicció. En efecte, els homes són superiors
es manifesta, per tant, com un operador al servei del sentit dins una	lògica	que, essent qualitativa, pot treballar amb l'ajut de comportaments tant
a la tercera—, a l'esquema delaware, simplificat en extrem i que té una	lògica	immediatament aparent, ja que no hi ha més que tres grups que són,
El problema s'ha plantejat cada vegada que hom ha pretès de descobrir una	lògica	de les denominacions clàniques; ara, nosaltres hem demostrat en un
no es dedueix pas que aquestes relacions hagin d'ésser homogènies: cada	lògica	"local" existeix pel seu compte, resideix en la intel·ligibilitat de la
que es prolongués la partida. Per consegüent, no cal pas que la	lògica	del sistema coincideixi en tots els punts amb el conjunt de les lògiques
la lògica del sistema coincideixi en tots els punts amb el conjunt de les	lògiques	locals que s'hi troben inserides. Aquesta lògica general pot ésser d'un
amb el conjunt de les lògiques locals que s'hi troben inserides. Aquesta	lògica	general pot ésser d'un altre ordre; aleshores es definirà pel nombre i la

Pàgina 1 (de 82)

50 següents