×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb lúcid |
Freqüència total: 727 |
CTILC1 |
| Sísif, a col·locar, a pesar de la perpètua amenaça de la segura fi, de la | lúcida | coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura | | a substituir-me en el viatge, i tant el meu vell pare com la pròpia mare, | lúcids | egoistes, freds calculadors, no hi consentien, amb irrefutables raons, | | amor no és res més que un ordit d'interessos, uns fils bellugats per un | lúcid | cervell. No puc suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se | | dels Atrides, culmina en Orestes i en ell s'apaivaga, gràcies a una | lúcida | i calculada parcialitat persuasiva d'una deessa que mana de debò. La de | | amarg", continuava l'eclesiàstic, que patia, sense haver-ne encara un | lúcid | esment, de càncer de pàncreas: a tot estirar, en un parell de mesos, | | eficàcia anestesiadora. D'aquí que, si no saben oposar-hi una resistència | lúcida | i vigilant, els ciutadans es vegin condemnats a un destí d'obnubilada | | que en molts punts va ser una reacció contra el to racionalista i | lúcid | de la ideologia del XVII i del XVIII, molts | | un gran proletariat ingenu, una mica absurd, dirigit per una aristocràcia | lúcida | i enèrgica. 22 desembre. Continua el fred. Al matí vaig | | sonors cops a la taula, amb qualsevol eina que li vingués a mà. Era prou | lúcid | també per comprendre que ja no li tenien por, que no li era possible | | el dolor que xiscla amb evidència. Però, pobre Jeroni Campdepadrós, poeta | lúcid | , seria traït sempre per la seva vanitat. Ell que estava tan per damunt | | anàrquica i decadent Cervera, els dos anys esperançats i meravellosament | lúcids | , quan argumentava usant les velles formes tan ben apreses, estenent la | | segon terme, no es va embriagar mai Sòcrates, que era el millor i el més | lúcid | de tots. Embriaguesa no significa ací tan sols, com és natural, | | Els diàlegs tan aviat eren líquids i vaporosos, com eren d'un realisme | lúcid | , sense cap concessió, sense ni una ombra de pietat. Moltes parelles es | | referida als "propòsits" de l'artista, a aquella "voluntat" mig | lúcida | mig inspirada. Ara mateix —un ara que dura ja més de cinquanta anys—, | | en posar-lo en contacte amb mons aliens —amb el món de l'artista, més | lúcid | en tot cas i en cert aspecte, que el nostre. Sobre el dit d'Adam La | | —Déu meu, ajudeu-me! —invoca de nou. És la reclamació de la consciència, | lúcida | malgrat tot, que li fa adonar-se que no vol així Pere; que no l'ha volgut | | amor propi, d'egoisme, etc.— però, així i tot, de vegades, en un moment | lúcid | , veiem que, si no haguéssim permès les interferències, hauríem | | el que he fet. Qui sap si és aquesta —la creació confusa, i la crítica | lúcida | posterior sobre la massa creada— la meva manera peculiar de treballar. | | crític ho és pels judicis encertats, que si són prou nombrosos i prou | lúcids | fan oblidar els errors. Igualment com un gran davanter ho és pels gols | | m'ho preguntava amb tota gravetat, tràgicament, del fons del meu ésser, | lúcid | a despit de la febrada que m'arborava. Ningú no em podia respondre. El | | la lògica dels altres. Les meves idees eren prenyades de llum. Em sentia | lúcid | , fort, com si tingués deu cervells, deu sexes. La meva joia era | | vici vell... Cal buscar coses noves... Té una estranya alegria, intensa i | lúcida | . L'escolto amb gust. Sembla que interpreti els meus pensaments. Encara | | sentir-se sol davant de Déu. No podia fugir, estava emmarcat dins un | lúcid | mirall terriblement imparcial que exigia la meva sentència." | | He mentit. El desert, l'innombrable no-res de les sorres sota el no-res | lúcid | del cel no pot estar trist ni alegre: és sinistre. Ah!, donaria el meu | | més experts per l'aventura, i en armes, no pitjors, i molt més | lúcids | , podem promoure amb esperança d'èxit, per braó o per | | aquest lloc, i el canvi horrible, enutjosos de dir. Però ¿quin | lúcid | seny previsor, tenint la coneixença, del present i el | | ha ordenat: des del principi ja ho podíem saber amb un seny més | lúcid | , contra enemic tan gran essent la lluita i tan dubtós | | el consell sobre el seu rostre, majestuós, bé que en ruïnes: | lúcid | , amb les espatlles com d'Atlant, robustes per a dur | | fletxa tothom ateny, llevat del rei empiri." Ella finí; i el | lúcid | Adversari aprengué la lliçó, i amb més dolcesa, | | mentre les ànimes puguem conservar indemnes, i el seny, | lúcid | , la sabrem per consultes i recerques". S'assegué; i va | | perquè amb honor estimis la companya, que veu quan ets menys | lúcid | . Però si el goig del tacte, que propaga la humanitat, | | ulls, que tan clars semblen, i són obscurs, han de tornar-se | lúcids | i esbatanats, i com els déus tornar-vos, sabent del | | que els vells alimenten davant els joves? Cal ser "vell" —i vell " | lúcid | "— per a comprendre-ho i denunciar-ho. Envegem els joves perquè són | | poetastres del Cançoner Satírich Valencià eren | lúcids | i enginyosos. De més a més, no es mocaven amb la màniga. El desig dels | | Renaixença pren impuls al País Valencià, i ara el sentit "unitari" serà | lúcid | i declarat. "La idea de versificar en valencià", escriu | | i això ha d'ésser a través d'una acció civil coordinada i | lúcida | . Altrament, renunciar a aquesta acció era tant com renunciar a la | | al cel i a la llum, són la nostra eternitat esdevinguda conscient, | lúcida | i meditativa. I unes ancianitats d'aquest ordre reflexiu i sublim són | | la parla real dels homes; la literatura comença a esdevenir un acte | lúcid | d'informació, com si primer li calgués aprendre, reproduint-lo, el detall | | identificada amb el sentir de la pagesia mallorquina, exerceix encara, en | lúcida | i venerable senectud, el seu matriarcat espiritual des de S'Allapassa de | | condicions distintes dins la meva existencia mental: —un estat de raó | lúcida | , indiscutible, i pertanyent a la memoria dels esdeveniments que formen la | | en explicar la natura. Doncs no hi havía res d'això. En els intervals | lúcids | de la meva infirmitat, la seva desgracia, és cert, em feia pena; jo | | ha curtes, molt curtes estones que jo he conjurat records que la meva raó | lúcida | , en una època posterior, m'assegura com no poden referir-se si no és a | | de l'home, l'esfinx va fundar alhora el discurs tràgic i el discurs | lúcid | , el joc de la mort (atès que per a Èdip la mort era el preu de la | | d'Eugènia de Guerin. Contra els tantejaments balbs del laicisme | lúcid | , freturós d'arrelament i de tradició, mendicant d'ideal d'aquests últims | | modernes. I sempre el resultat era la eixutesa de l'abstracció que de tan | lúcida | es feia impenetrable a la comprensió mitjana del públic i era també la | | A estones els demanaríem una mica de misteri que humanitzés l'hostilitat | lúcida | de la sobirania verbal. Quan el poeta canta, per exemple, en la poesia | | també per un excés de bon gust i d'intel·ligència que els fa més | lúcits | tant com els disminueix la potència creadora. Creuen, certament, en el | | Ho podríem dir d'una altra manera: l'amor fratern, sincer, esforçat, | lúcid | i generós, és fonament i condició necessària per a la pregària. L'amor | | ambigüitat és una de les angoixes més punyentes en l'home que vol ser | lúcid | i conseqüent. El perill d'ambigüitat i la dificultat d'esquivar-lo és un | | Aquesta capacitat de relació demana un coneixement com més real i com més | lúcid | millor dels dos termes de la relació: saber qui sóc jo, saber qui és |
|