Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Tota ella té lloc en el suport de l'única harmonia de l'acord de	la	menor persistentment sostenguda per la corda i un dibuix d'arpa
música es produí altra vegada aquell sorollet estrany i un do, mi, sol...	la	esmorteït s'hi deixà sentir encara. —Digues —insistí amb un nou gemec la
en plena naturalesa la seva veu feble i tímida. do, mi, sol, si,	la	. L'oncle, assegut en un balancí, el cap recolzat sobre coixins, se
sol és sincopat. Has de fer així. Escolta bé: do, mi, sooool, si,	la	. El nen féu com li deia el seu oncle, però ve't aquí que encara no
sol, mi, faaaa... mi, re, do, re, mi, do, reee...	la	-lúu... Mare de Déu! Sap que sempre viatjo amb el disc a la
és en Sol i una que té caràcter de dominant cau davant del	La	, sense, però, que pugui reputar-se veritable dominant modal, ja que
cristall i metall, sanglot d'infant i rialla de verge. S'aturava al	la	; es gronxava i reprenia el vol, ocell ardit, fins al si;
Beethoven. Segona sessió (Obres romàntiques): Impromptu en	la	bemol, Moment musical, Schubert; Invitació al vals,
Estudi en sol bemol, Masurca en si menor, Gran vals en	la	, Nocturn en fa diesi i Polonesa en la, Chopin. Tercera
Gran vals en la, Nocturn en fa diesi i Polonesa en	la	, Chopin. Tercera sessió (Obres modernes): Nocturn, Al
cap músic que al sentir una nota no pugui dir desseguida això és un	la	, això és un re, això és un mi bemoll; és que cada nota
segon sentireu una nota que els músics han convingut en anomenar el	la	normal; si vibra 261 vegades per segon, direm que dóna el
més altes que'ls músics anomenen armònics i que permeten distingir el	la	donat pel piano del la donat per la flauta, aixís també cada gas
armònics i que permeten distingir el la donat pel piano del	la	donat per la flauta, aixís també cada gas al cremar origina una sèrie de
cromal no es pot distingir perquè no ens la pot donar. Per exemple: un	La	bemoll en el piano es fa amb la mateixa nota que ens servirá el Sol
de cromes en els semitons i veureu que el Sol sostingut és més alt que el	La	bemoll, i, per tant, amb una afinació correcta, han de poder-se
és el que en el piano ens dóna l'afinació del Sol sostingut =	La	bemoll. Aquest punt de contacte de dues notes del mateix so amb diferent
sobre un tema de Chopin (del Preludi no. 7 en	la	), pàgina en la qual el nostre autor recala per primera vegada en el
gaire bé; el primer període, que repeteix, està en la tonalitat de	la	menor; sobtadament, el segon període, salta a la tonalitat de sol
la tonada, s'estableix un balanceig constant entre els tons de	la	menor i de sol major. No és pas que l'efecte que això produeix
Allegro], Andante Piu Allegro, Adagio Rondo en re Sonata en	la	(A) Andante amb variacions (B) Minuet
joya artística de les que més honren la pluma de son autor. Sonata en	la	. Apartant-se del caràcter general que acostumava a presentar en les
regularment, com ja he dit avans, Mozart comença la seva sonata en	la	amb un motíu pausat, graciós, plàcit, que li serveix de tema per les sis
. —¿Quines són les notes musicals? —Do, re, mi, fa, sol,	la	, si. —¿On s'escriuen els signes musicals? —En el pentagrama. —¿Què
una sèrie ascendent? —En l'ordre exposat: Do, re, mi, fa, sol,	la	, si. —¿I per a formar la descendent? —Si, la, sol, fa
fa, sol, la, si. —¿I per a formar la descendent? —Si,	la	, sol, fa, mi, re, do. —¿Com se'n diu de la distància
Sobre les ratlles: Mi, sol, si, re, fa; dintre els espais: fa,	la	, do, mi. —¿I en clau de fa en 4a·? —Sobre les ratlles:
en clau de fa en 4a·? —Sobre les ratlles: Sol, si, re, fa,	la	; dintre els espais: la, do, mi, sol. (Exemples.) 6 —¿
? —Sobre les ratlles: Sol, si, re, fa, la; dintre els espais:	la	, do, mi, sol. (Exemples.) 6 —¿Què són pauses o silencis?
? —De do a re, de re a mi, de fa a sol, de sol a	la	, i de la a si. —¿I la de semitò? —De mi a fa i
a re, de re a mi, de fa a sol, de sol a la, i de	la	a si. —¿I la de semitò? —De mi a fa i de si a do
—¿Quin ordre guarden els sostinguts en l'armadura? —Fa, do, sol, re,	la	, mi, si. —¿I els bemolls? —Si, mi, la, re,
, re, la, mi, si. —¿I els bemolls? —Si, mi,	la	, re, sol, do, fa. —¿I els bequadros? —Segueixen l'ordre dels
i 5è·, essent totes les altres en sentit ascendent. (Exemple.)	La	, Modo Menor. 34 —¿Què és tetracord? —Tetracord és una successió
a Alemanya? —Mitjançant l'antic alfabet musical. a b c d e f g h	La	si, do re mi fa sol si, —¿Com s'indiquen les alteracions? —En les
re; re mi mi fa fa sol sol dominant dominantdominantdominant	la	fa do la do la re do El gènere gregorià és diatònic, i sols s'usa
re; re mi mi fa fa sol sol dominant dominantdominantdominant la fa do	la	do la re do El gènere gregorià és diatònic, i sols s'usa l'alteració
re mi mi fa fa sol sol dominant dominantdominantdominant la fa do la do	la	re do El gènere gregorià és diatònic, i sols s'usa l'alteració descendent
veiem el canvi respecte de l'antiga denominació hexacordal (E	la	mi, C sol fa ut, F fa ut), que ens arriba, en molts
do en quarta, les notes que figuren en el tetragrama serien: fa-	la	-sol-mi-re. 19. Les línies suplementàries. Quan una melodia
En Bamberg la nota suprimida en la Vaticana és un	la	, com ho indica la /e\= /equaliter\, és a dir, igual a la
com seria si els pes fossin ordinaris, sinó: fa-sol-	la	-fa. Vegeu també aquests altres exemples: © En el darrer
o per mitjà d'un brodat. Més endavant comprendrem el valor del segon	la	, que classificarem com a meta en un "tall neumàtic", després del
de cant gregorià. Citem el cas del sàlicus amb el salt re-	la	-si (Int. /Gaudeamus\) i quan una nota començava síl·laba que
+ 2 = 3; el mi deu ésser tètic. En canvi: Sol-fa-mi-	la	, guanya l'arsi perquè 3 + 1 = 4; i 1 + 4 =
millor l'original, d'estalviar de fer tres vegades consecutives sol-	la	(punt), sol-la (conclusió) i sol-la de l'amén. Reclama
d'estalviar de fer tres vegades consecutives sol-la (punt), sol-	la	(conclusió) i sol-la de l'amén. Reclama millor la resposta del
consecutives sol-la (punt), sol-la (conclusió) i sol-	la	de l'amén. Reclama millor la resposta del poble. Coneixent el valor del
flexió, però conservant encara la recitació en si. En baixar al	la	vol dir que segueix el punt: © d) Cadència de
comptes de: © (s'hi posà) © (com en): © El	la	que precedeix la baixada de la flexió no té el valor d'una corxera, sinó

Pàgina 1 (de 7)

50 següents