Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el seu contingut. La ironia intel·lectual ataca la vida, però no arriba a	lacerar	-la ni a modificar-la. És menys una actitud moral que un joc de
La ironia catalana concorda amb la intel·lectual en què no fereix ni	lacera	, i s'avé amb la castellana en què transforma i modifica. La separa, però,
enemic, davant de les dues víctimes que es drecen enfront d'elles, encara	lacerades	per la Dictadura i nimbades amb el prestigi de no haver claudicat.
profitosa? Per això és més detestable la crueltat d'aquests que han	lacerat	la pàtria amb tota mena de crims i s'han ocupat i s'ocupen de desfer-la
els havia fet cecs; estaven entestats en les renyines. Aquesta escena ha	lacerat	l'ànima d'"El més petit de tots". Els esguardava sense dir paraula,
evacuació; hesitar, hesitació; humiliar, humiliació; imantar, imantació;	lacerar	, laceració; endevinar, endevinació; pertorbar, pertorbació; qualificar,
cap a Jesús, com ho feia Maria: si al costat nostre veiem algun cor	lacerat	pel dolor, mirem de fer-lo arribar fins al Sagrari, i demanem a Jesús la
a la coent dolor de les seves primeres ferides! Verament, abans ja fou	lacerat	; però les vares i flagells no arribaren a l'alçada de son cap i son
de puntat cap al fust. ¡Quina tortura, quina angoixa! ¡La tendra carn és	lacerada	, els òssos romputs, els nervis exquisidament torturats i els tendrums mig
Commoveu-vos, o déus benaventurats, del dolor que	lacera	els meus costats: la dolça pàtria dels homes està
per força) com só afligit d'excitacions punyents. Ço que us he fet, si us	lacerava	en l'honra, en vostre natural o en l'orgull vostre, declaro davant tots
pedra. Abocat a un demà d'incertesa i neguit (vagi on vagi em	lacera	el record de les Illes), com els homes primers quan van
el misteri del dolor i de la culpa, i en aquesta recerca sense resposta	lacera	l'ànima; arrossegat en aquest remolí de preguntes, de vegades Sibin sent
seua. Vam passar pel boulevard de la Révolution. La tramuntana	lacerava	els avets del jardí. En un banc, un vagabund provava de dormir. Algun
director de la revista Terres Meridionales, me s'estava	lacerant	el seient de l'auto. El vaig escometre a cops de puny. Quatre castanyes
bardissa. Les pells adolescents, teses, de pètal, s'estremien veient-se	lacerades	per les punxes de l'esbarzer o, pitjor, socarrimades per un foc
l'assassinat en si només és una còpia o repetició, un autoferidor que	lacera	la realitat, tanmateix només per completar allò que en certa manera ja
que «és indispensable» perquè aquesta «revisió» —que segons Serres «	lacera	» el jurista, però el filòsof no, pel que es veu— institueixi la natura en
mostrava plena enmig del cel, però que mai no dormien junts i que ell es	lacerava	i es planyia després de posseir-la, qui sap si per llavar la culpa de la
els turments més durs: estripa'm el cos lentament,	lacera	'l amb focs i sulfurs. No m'estalviïs cap tortura i
i com més s'allunyava d'aquells que el perseguien, més a fons	lacerava	la corda el cos sagnant. 4 I rarament també, al vespre, el cel va
empastaments densos, el gest, la taca, les textures, el collage,	lacerant	, copejant, rapinyant, foradant, cremant, estripant o esquitxant el