Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Forkys ha engendrat Thoosa, la nimfa de les tempestes, la trista i	lamentable	Escil·la, canviada en lletgesa i en mal —no naveguis per l'estret que
la sínia. Tot: homes, bèsties, terres, edifici, oferia un aspecte tan	lamentable	d'abandó que infonia tristesa al cor. Joan del Santo es proposà aixecar
Tiago obeí. Tampoc no hi havia motiu per a que ell i Quim per aquell	lamentable	incident haguessin de continuar renyits. Ni l'un ni l'altre no es
i eren al poble. Quins dies vivim! Combats pròxims, corrues de presos	lamentables	, fugitius del front... L'agitació de la guerra arriba una mica al nostre
mina —on s'havien tornat a refugiar per a la nit—. Tots tenien un aspecte	lamentable	; barbuts, malgirbats; a la cara duien el reflex de les emocions d'aquests
disminuir com més millor la superfície receptora del blasme. Amb una veu	lamentable	, assenteix: —Ho sé —diu—. "Per això podem assegurar que únicament la
Cel —passez le mot—... Caín. ¿Eh? Quer. ...en un estat	lamentable	, espellifat i ple d'emmascares. La Dominació que presideix el meu Cercle
Amb ella fou anorreada la virtud de la teva bella mare. Gràcies a aquell	lamentable	èxit, avui gaudeixo de gran prestigi entre els meus. I de certa
des missatge, Altesa. M'ho contà s'amo de Ses Colomes. —Ah, molt	lamentable	. Sa nova raça que he volgut crear ha estat un acollament desgraciat.
la fosca era completa i l'animal no tenia olfacte, l'havia devorat. —Molt	lamentable	—explicava Lluís Salvador—. És clar que totes ses persones tenen sa seva
d'un just afany de renovació, han degenerat sovint en una justificació	lamentable	de tot el que sigui imprecís, inacabat, imperfecte. Àdhuc allí
no servien de res. Es contemplà al mirall llarga estona: feia una cara	lamentable	; però la vanitat pueril de Frederic tenia una compensació, en adonar-se
que era alguna cosa important dintre la confraria del cinisme. El més	lamentable	de tot plegat era allò, aquell malentès, aquell engany ridícul del pobre
com uns desesperats, davant de coses de vegades infantils i de vegades	lamentables	. Aquella monotonia i aquella insistència del film soviètic els semblava
tranquils. Les escenes del pis del carrer de Bailèn van ésser de les més	lamentables	i de les més idiotes que es produeixen en la vida privada de la burgesia
"La imitació de Crist", però tot allò ja era voluntari, eren	lamentables	masturbacions cerebrals. El P. Masdeu li digué que no s'escarracés, i que
els valors considerats com específicament pictòrics. Una senyora nua, una	lamentable	família reial, unes velles abruixades: açò és tot el que és capaç de
va semblar-li grossera; les mans tosques; la corbata ridícula; el vestit	lamentable	. I mentre que Laura es sentia com subjugada per la força d'aquella
d'acceptar com una de les nostres limitacions humanes. Seria molt més	lamentable	que, enlluernats pel major o menor encert amb què hem escrit, ens
menjar en una tenda i ens escapem del poble. Donat l'estat d'ell, que era	lamentable	, hauríem pres el tren. Però calia esperar dues hores. ¿Els gendarmes no
que cridaven: Embauchez-moi, patron! Era un cor furiós i	lamentable	. Embauchez-moi, embauchez-moi! bruelaven trenta veus
No puc dir que Josep m'enganyés. I, després de tot, per moltes coses	lamentables	que em portés la seva companyia, me'n va dur altres de tan meravelloses,
la sang, la barba, el cos allargat a terra, el rostre plorós, el gest	lamentable	, el vell que se'n va, crida, torna, cau, s'aixeca, la barba vermella
al fons de la memòria d'una corrua de gent en filera, esparracada i	lamentable	, esperant torn per entrar en un asil de Barcelona s'alçà com una visió
Fou inútil el nostre to imploratiu, humil; inútils els nostres precs	lamentables	. "Fora d'aquí, voyous, voleurs!", cridava escandalosament,
damunt un fons negre. No era ni pell ni tela, no era res: era una cosa	lamentable	. Però per dins era quelcom de més senyor que un sac, més delicat! I tots
no vol prolongar aquella conversa. Té els seus temors. Recorda escenes	lamentables	; resultaria trist exhumar-les precisament en hores tan solemnes. —Si més
seva vida no ha fet més que desprendre's i caure. Li ha estat evitat el	lamentable	final de l'anihilament, de la descomposició. Objectivament, podrien dir
dinaven. Però Mònica, sense deixar-se impressionar, havia provocat una	lamentable	escena. "Aquest, sí, que té diners!", replicava la seva mare, amb un
de la meva vergonya, el que més tard destruiria per sempre aquestes	lamentables	revifalles de desig." Per què no la podia esperar? Els traços
quedava justificat per la gelosia. Si el Nadal d'aquell any va ser tan	lamentable	, culpa'n, doncs, la meva gelosia." Clapats de llum, vora la llar, els
cicatriu i recorda." A les hores de treball prescindien de records	lamentables	. Constància a vèncer obstacles i orgull de la feina ben feta els unia.
el bé i el mal, el bé perdut alhora que el mal que aconseguíem:	lamentable	fruit del saber, si és que saber pot dir-se'n, del
d'una espessa podridura cosmogònica. Una jungla incomprensible, absurda,	lamentable	. Les nocions de ""pàtria"" i de ""raça"", que tant estimes
aprendre el text. Quan després ve que han d'acoblar-lo la dicció és tan	lamentable	que les paraules del drama resulten del tot inintel·ligibles, i el mateix
literària i la llengua col·loquial gairebé mai no aconsegueix extrems	lamentables	: l'escola i la lectura contribueixen a difondre'n el model docte i
l'Espanya dels Àustries; fou, de més a més, un error econòmic	lamentabilíssim	, una causa més, però no insignificant, de la decadència d'aquella
en el millor regadiu, que el minifundisme sigui una situació francament	lamentable	. He parlat sempre d'"empresaris agrícoles", sense discriminar si
gran veritat, vaig observar-li jo. Llavors, Fedó, féu ell, seria un cas	lamentable	que si hi ha un argument ver, segur i, com a tal identificable, pel fet
i la veritat de les coses que són. Per Zeus, vaig convenir jo, seria	lamentable	. Caldrà doncs, féu ell, que primer de tot ens guardem d'això i no deixem
ni atesos en la realitat. Els més compassius la suportaven com una creu	lamentable	; els odis de l'absolutisme es desvetllaven cada matí recitant contra
espanyols que es diuen demòcrates i fins republicans, és tan	lamentable	com l'exemple que abans, i ara també, donen les institucions monàrquiques
costat. És alta, prima, un xic melangiosa. Sota els flocs de son capell	lamentable	, l'esguard profond guaita les clapes de blau tendríssim que s'ofeguen al
d'esperit ha aventurat qualsevulla observació sobre un estat de coses tan	lamentable	, i més encara, si s'ha arribat a l'extrem d'esmentar la paraula
de la garantia reial —recordem com la cantaven uns versos freds i prou	lamentables	de Molière—, és prou visible que el prestigi de l'aprovació del monarca
de plorar-hi? ¿És menys dintre la natura d'enternir-se davant el	lamentable	que d'esclatar davant el ridícul? ¿És l'alterament de les faisons el què
i, arrossegant, arrossegant, arribà fins prop d'ella. Tenia un aire	lamentable	de derrota i humiliació. Confegí penosament: —No sé el que m'ha passat...
gorra el seu rostre esblaimat, com no volent saber res més de la invasió	lamentable	. El bon monsenyor, esguardant de reüll la immensa paperina que es gronxa
el món, l'Hostal de Castella anà caient a poc a poc, pedra darrera pedra,	lamentable	i tossut. "Rendiu-vos! —cridava de tant en tant una veu pietosa.— La
d'Espanya i de França, s'estrenyin més i més cada dia. El	lamentable	cas de les campanyes de 1793-1795 vergonyosa guerra civil entre

Pàgina 1 (de 23)

50 següents